28/09/11

Manu muôrta

Quiên nu se lembra de la manu muôrta ? La cuônta que mus cuntaban lus nuôssus pais quandu yêramus ninus. Agarraban-mus la manina pu’l puñu y mexendu d’un lladu pa l’outru pra fazer cume se la manu stubisse siên vida, deziên-mus assi :

Manu, manu muôrta
Passou pu’la mie puôrta ũa cabra muôrta.

Puxei’l pur-ũa téta
Y saliu ũa caganéta.

Al fin batiên-mus ne la tiêsta cu’la manu y todus se riên ! Pus sabeis que you passei pu’las Sturias n’aqueste branu y truxe cumigu ũa carretada de llibrus, un deilles “Antropologia Social y Cultural de Asturias”, de l’outor Roberto González-Quevedo chamou-me muitu l’atençon. 


 Un llibru biên buônu que mus fala de las tiêrras sturianas


Pus ten muitas couźas asparcidas cu’las nuôssas tradiçones tal que you las cuñeçu an Cicuiru. Y sabeis lu qu’achei n’aqueste llibru ? Pus achei la cuônta essa de la manu muôrta ! Si, bon, un poucu defrente, mas alla se fala de la tal manu y d’ũa puôrta. Diç l’outor qu’ende nas Sturias quandu se cuntaba aquissu al ninu, nal fin, punie-se-l la manu an frente la boca pra que déya alla un beijicu.

Eiqui vus deixu la verson sturiana de la manu muôrta :

Mano muerta,

pica a la puerta

lleva los pitinos a la güerta,

dixo’l niño Jesus,

que besares esta cruz.

26/09/11

Llibrarie degital

Para quiên sta antersadu n'aquestas couźas de la lliêngua eiqui teneis ũa pequeiña llibrarie pra vus antretener :
http://cicuiro.blogspot.com/p/llibrarie.html

20/09/11

Die la lliêngua, la Cambra de Miranda y Cicuiru


Nal sabadu yêra’l die de la lliêngua eiqui an Miranda y anton you pensei que pur fin la cambra ibamus a oufrecer al sinal tan asperadu que diç « Cicuiru » (buônu, d’alguns dizen que yê mellor screbir Cicuiro). Mas a final nada, ya añus que l’asperamus que l’outru ya vai tan anferrujadu que la tinta anté salta toda…



Oh! Señor Perźidente la cambra de Miranda, teneis que saber que’l verdadeiru nome dal nuôssu llugar yê Cicuiru y no Cicouro. Pus se pensais inda que yê un ambentu nuôssu, you cumbidu-vus a mira lus arquivus anteriores a 1500 onde pudereis vé las seguintes grafiês : Cycorjo y Cicoiro. An que, si yê verdade qu’apartir de 1600 ya sol-achamus las grafiês Sicouro y l’actual Cicouro. Purquei, nun sei. Y un cambiu tan grande nal nome an tan poucu tiêmpu, cunfessu, paréce-me strañu ! Mas cume lu sabeis, la giênte diç Cicuiru y yê assi que lu querémus ver !

Y nun cunta que me digades que Cicuiru nun fai parte dal purgrama turisticu “Rota Terra Fria” y que dende nun puôde tené’l sou nome an mirandés, cume yê’l caźu de Custantin, d’Infainç,... Pus nun yê un purjetu turisticu que ten que star ancargadu de puner un sinal an mirandés, mas si vos, aende ne la cambra, dende yê que teneis que mandar aquestas couźas.
Y sabeis purquei ? Purque cume reperźentante dal stadu purtués teneis que cumprir la lei... Qual lei ? Pus aquesta :

Lei n.º 7/99 de 29 de Janeiro 1999

A Assembleia da República decreta, nos termos alínea c) do artigo 161.º da Constituição, para valer como lei geral da República, o seguinte:

[...]

Artigo 2.º
O Estado Português reconhece o direito a cultivar e promover a língua mirandesa, enquanto património cultural, instrumento de comunicação e de reforço de identidade da terra de Miranda.

[...]

Anton qui’que fazeis ? Puneis-mus lus sinal cume ten que ser, si ou sopas ???!!!

07/09/11

Aita Mari, 30 añus açpuis

Tenémus an caźa un cinzeiru que me dixu mie mai qu’habie sidu miu abo que lu truxu de Spaña. Mirei biên’l cinzeiru, ten alla’l zeiñu d’un arcu y atras l’arcu ten l’antrada d’un restaurante chamadu Aita Mari. Mie mai habie-me splicadu que miu abo Manuel, tiu Manolu, habie passadu pur’eilli, an San Sebastian.
Aita Mari, you ya sabie’l que querie dezir ; Aita yê Pai y Mari yê Mai an Bascu. Mari tamiên yê’l nome de la diuźa Basca que cume se diç pur’aqueillas tiêrras que criyu’l mundu.

Quandu stube de vacanças fui-me pra Donosti, San Sebastian an Bascu. Pur alla andaba y fui-me a tumar un checulate cun churrus. Al salir d’eilli dei-me decuônta que staba na ruga puerto, y que la ruga essa iba anté’l portu alla baixu donde stan lus barcus.

 You an frente de l'Aita Mari

Y pur adregu, qui’que m’aparéce a la squiêrda, al tal bar Aita Mari. Y eilli staba l’arcu que de verdade yêra ũa puôrta d’antrada de la cidade; dal portu paradrentu. Quedei-me assi meyu paźmadu, açpuis surri y antrei alla drentu. Habie pinchus nal balcon, a la squiêrda. A la dreita ũas meźas cun gente y an frente ũas scaleiras qu’iban par’ũa sala de jantar.
Pedi uns pinchus y ampecei a falar cu’l que staba al balcon y daprendi anton que’l bar ya tenie mas de 70 añus y qu’habie passadu ya pur las manus de varius duôñus y que lus d’agora ya uns 6 añus qu’alla staban. Curtiu tiêmpu pensei you, miu abo passou eilli hai uns 30 añus. Perguntei anton pu’l tal cinzeiru y... : Hombre si ! El cenizero, unos antiguos proprietarios del bar ofrecien esso a los clientes... Yo ya he visto unos asi... Nosotros no damos cenizeros, pero el bar es el de siempre, el Aita Mari de toda la vida, sabes... Ya agora nun habie duvidas, si habie passadu pur donde miu abo habie scalladu tomadu un café ou quemidu uns pinchus !

01/09/11

Un bunchu de licor cicuirana ?

Durante’l branu spurmentei de fazer varius licores cu’la nuôssa fruta que tenémus an Cicuiru. La purmeira licor que fize fui aquessa que védes nal retratu y qu’inda se sta a amañar. Fize-la cu’las nuôssas bulicas d’ouru que son las çreijas brancas.

 Licor de çreija branca cicuirana

La receita yê mui simples : n’ũa garrafa vazie puneis alla la fruta biên llavadica anté anchir pu’l ménus un quartu. Açpuis butais anis anté cubrir la fruta, y pur fin anchi la garrafa d’aguardiênte. Pudeis tamiên butar alla un palicu de canéla y ala ! Ya sta ! Hai outra receita, scalla un poucu mas tradicional onde solu se bota aguardiênte y muit'açucre.
Spurmentei mas outra frutas pr’als mius licores, cume las moras y lus bruñus brabus, aquesses pequericus qu’amargan muitu. Aquesses bruñus tamiên sirven pra fazer licores nal Peis Bascu y alla chaman issu Patxaran. Lus bruñus brabus pudeis lus achar a la farta al pie de la llagona de Custantin quandu se ven de Cicuiru, ou anté an Cicuiru méźmu al pie de lus Barrancus.
Agora, antes de puder purvar yê peciźu d’asperar pu’l ménus un añu ! Se salir buôna açpuis vendu-la an Sant’Amaru...

 Bruñus brabus

Y an quantu a la palabra bunchu, yê mirandés y quiêr dezir golu, an Samartinu dizen assi, an Cicuiru oubi buchu, mas ya se diç mui mui poucu y yê pur issu qu’ende pongu la splicaçon.