Passou-se antes d’onte. Al salir de la caźa dal pobu staban eilli Alcinu y Urlandu mesmu al pie dal choupu qu'agora siêrbe de cinzeira pa'lus chupa curnéta...
Alcinu, anton chupandu nal cigarru qu’al diç assi a Urlandu : « Se fussa-se un animal al que series ? »
Alcinu que l’arresponde assi meyu spantadu : « You que sei ! Mas pansandu biên achu que gustarie ser un gatu ! »
Alcinu : Ah ! Pus you yê que no ! Sou meyu alergicu a esses apeirus de mulliêr !
Urlandu : Puôden ser apeirus de mulliêr mas son lus unicus que puôden drumir al pie dal llume y an riba dal scañu. Dan-l a quemer quandu quiêr y la doña fai-l mimus quandu ten gana de las arrecebir, solu yê sfregar-se ne las patas deilla !
Alcinu mira p’Urlandu assi algu anvurguñadu y arresponde-lu assi :
Alcinu : You gustarie ser un polbu... mas cula tu storia essa dal scañu y de la quemida ya nun stou assi tan ciêrtu...
Miran-se lus dous un cachu y Urlandu diç assi : « Pus buônas nuites… y que Dius te guie ! »