31/01/10

Nals ciên añus la Republica

Nals ciên añus la Republica, al señor perźidiênte dixu-mus que s’habie idu mui adelantre cun aceitar las defrenças, que ye issu un dals deberes la republica. Senhor perźidiênte, nos nun pecizé-mus republica pr’aceita las defrenças que ten'l restu dal peis cun nos. Sera, que vos y las eideyas la republica mus pudeis aceitar meźmu pur cumpletu ?
S’anton yê, fazei cun que l’ansinu’l mirandés seya berdadeiramiênte de diñidade republicana !
Sera que quereis tanta’l zafiu ?
Dende, que vivan las Tiêrras de Miranda y’l restu dal Peis, viva la Republica !

27/01/10

Anchenas cicuiranas

Screbidu fai hoije un més :
Açpuis de la niêve cayir apareciu un airicu dalgu mas calenticu que fizu an purmeiru derretir aquessa açucarada toda y fai ya zde uns diês cayir ũa chuva que nun para ! Y nun yê ũa pequeiña augarada, son cada trombas d’auga que cayen !
Anchenas pu'las veigas
Las ribeiras stan todas chenicas d’ũa auga barrenta. Ya lus cerradus, las curtinas y lus llameirus tamiên ! Pus ya habie biên añes que nun se bie assi issu, pul menus 15 si debe d’haber.
Daquesta veç tie Sprença llibrou-se de las augas... mas fui pur poucu !
Naquele añu la ribeira ya passaba pu’la déga de tie Mariana y tamiên pu’la caźa de tie Sprença ! Bon, hoije inda nun yê assi... mas nun sei you, solu yê ver aquestes retratus que sacou Eloi... si you agora andu siên maquina.
Al ribeiru antes l Pradu
Y ya agora siên maquina nun sei cume hei-de fazer pra la subrevivencia deste cadernu. Ya se vera...

17/01/10

Cicuiru an brancu !

Nal die 23 houbu ũa mui grande nevada an Cicuiru. Mediu-se antre 10 y 20 cm de niêve an varius sitius dal pobu y anté meyu metru an borda las caźas !
Tie Mariana cuntou-me que quandu abriu la puôrta de su’ caźa, la niêve habie cubiêrtu la metade la puôrta ! Y cuitada alla tubu scaba un caminicu c’ũa pala anté la fuônte pra puder buscar aua.
Al que sta ciêrtu yê que la niêve nun se quedou muitu tiêmpu, pus llougu ampeçou a derretir apeźar de la speçura ; soutru die ya nun habie quaisque nada. Mas la ribeira si que currie y la niêve deixou rastru, mellares de güeiras pu’las nuôssas tiêrras.
Ya agora, çque la niêve derretiu, ten chubidu muito y las güeiras tenen se feitu muitu mas gordas... Eiqui vus deixu dalguns retratus que mus funun sacadus pur Nandu.
Aquissu fui screbidu nal die 29 de Dezembru

08/01/10

Al die de la lleiña

Al die de la lleiña yêra y anté hoije inda yê (pra quantu tiêmpu ?) l die an que lus moçus de Cicuiru iban a buscar la lleiña pra fazer la grande fugueira dal Sant’Antoñu. Mas nun me vengades-vos eiqui a perguntar purqui’que se fai ũa fugueira naquesse die ! Pul friu yê que nun sera, mas pra que la mucidade puôda assar chouriças, issu, issu... si !
Ya vus l’dixe... la lleiña yêra apañada nal die dals Reis. Yêra si, purque hoije fai-se quandu se puôde, ajunta la mucidade queda agora cumplicadu. Yê cume paga’l vinu... dessa quiên se lumbrou, han ?
Nandu a fazer la fugueira l'añe passadu, die 11 de Janeiru dal 2009
A la fiêsta dal Sant’Antoñu you apénas quedei ũa veç. Tenie uns quatre ou cinque añus, y apénas me lembru de la fugueira, de las bullacas curtadas al meyu c’ũa braźa alla, dals bombus y de las ostias que me dou mie mai… purque nun sabie donde you staba ! Dende l'outru lladu'l spellu ye que nun se vei meźmu nada, apénas you eiqui cume un burru que sou, ya vos eilli ! Buônas fiêstas Cicuiranus !

07/01/10

Tiu Pacu de la Sanabria fala de la nuôssa lliêngua

Naqueste vidiyu de Camin de Cantares pudemus ouvir a tiu Pacu d'Unxilde an Sanabria a lumbra-se de la fala de lus antigus, la nuôssa fala; la dal Prainu cume la Sanabréźa ya la de la Cabreira...

06/01/10

Bun Añu !

Nun yê que Cicuiru yê assi tan retiradu dal mundu, mas solu hoije querie vus zejar un bun añu !
Al ninu ne l'eigreija de Cicuiru
Solu hoije, purque hoije yê'l die de lus reis, y a ver anton s'eilles mus venen ende cun buônas couźicas pa la ronda que ven y qu'ende ya ampeçou !
Ũa nevada d'hai uns diês atras
Habie un tiêmpu anque yêra hoije l'die de la lleiña. La mucidade iba-s'alla pal monte a busca cun quei fazer la fugueira pa'la fiêsta dal Sant'Antoñu. Mas astañu la lleiña fui apañada nal passadu deimingu, ya purque habie mas bagar naquesse die; ya todus pudiên.
A ver anton cume mus ven l'añu... Al Xaringador,... Academie de la Lliêngua,... Mirandés (an Miranda, si home !),... Radiu ya tervizon,...

20/12/09

Traballar pra calcer !

An Cicuiru nun se gusta traballar solu pra calcer y issu nun yê sol’eiqui. Mas hai un die an que si ten de traballar pra calcer, yê’l purmeiru de Mayu !

Cicuiranus nu traballu !
Si nesse die meźmu yê que tamiên yê traballadu an Cicuiru. Mas a ver... yê traballadu, mas yê pra todus; pus fui’l die an que Marie mus mandou a busca lleiña pa’la caźa’l pobu ! Habie-lus que nun staban assi mui d’acordus, mas açpuis biên que fumes todes.
La carrechulada de lleiña
Vitor yêra’l que curtaba la lleiña cu’la sue moto-siêrra, you apénas ajudei a arrepañar dalgũa ramalla nal suôlu y a ajuntar dalgũas gallas. Mirai qu’anté Urlandu staba cun nos ! Yê que quandu Marie’l dixu que se no, n’Inviêrnu iba apañar friu siên llume toda la nuite, a jugar la çuéca... que ya nun quiju sabé mas de nada, chubiu-se nal trator y ala toc’andar !
L'almuôrçu...
You biên cuntenticu que staba d’ir alla, a la lleiña. Ya habie biên tiêmpu que nun iba, pus ya deçque puni-mus la caldeira. You inda me lembru habé passadu nuites an caźa c’uns 4 graus nal miu quartu ! Ya agora cu’la caldeira cunsigues uns 15, al que nun yê nada malu !
Issu quaisque parece l'ultima céna de Cristu... mas a la moda Cicuirana !
Tamiên andaba cuntentu purque sabie que Marie mus eirie a purparar un bun almuôrçu y tiu tiodor ya tenie eilli un garrafunicu arrumadu pra nos buermus.
Tiégui ya biên almurçadu !
Yê que cun tod’esse traballu açpuis da-mus ganas d’anchi’l bandullu ! Home, yê qu’açpuis vuôlbimus c’ũa carretada, hui ! Habie que ver ! Toda buôna lleiña que stamus hoije meźmu a queimar ! Assi que si yê biên verdade... traballemus pra calcer !

18/12/09

Lus chabuleirus ya faziêrun caźa eiquelogica !

Naquessa ultima sumana so s’oubiu falar an cambiu climaticu, ya pra mas cu’la Cumbreira de Cupenagen lus chabuleirus pensorun an fazer ũa caźica nuôva y que solu funciona cu l’aua arrecuperada de la chuva y l’air que fai rudrar un mulinu daquesses eiletricus.
La caźa eiquelogica feita pu'lus chabuleirus de Cicuiru
Al xefe angeñeiru chabuleiru, Eloi dal sou nome, a quiên l fize ũ’antervista inda hai poucu cunfessou-me que cunseguiu acender ũa de las llampedas de la sue chaça cul mulinu eiletricu. Diç que tamiên inda quedan pur puner janelas eiletricas que sabren eillas sulicas assi que nace’l sol.
L mulinu eiletricu
Al purblema agora yê que cu’la pouc’aua que ten queyidu an Cicuiru inda nun se cunseguiu tumar un bañu cume debe de ser ende naquessa caźa eiquelogica. Eloi demustrou cun calclus mui cumplicadus que la caźa sta a zéru purciêntus CO2 !
Un de lus nuôvus mudélus agora an zambulbimiêntu
Y nun yê que quandu you staba cu l’antervista puju-s’a tucar al telmoble d’Eloi... pus yêra Oubama que d’eilli la Cumbreira de Cupenagen l staba a terfunar pa l’anquemendar 30 caźas daquessas, y cun las frolicas y todu ! Yê d’anton que lus chabuleirus traballan nun nuôvu mudélu de caźicas eiquelogicas… hui ! Nurmalmiênte un nuôvu mudélu vai a ser aperźentadu nal fin de la Cumbreira.

16/12/09

Hai niêve !

Hoije pla mañana Eloi allevantou-se cu'la niêve ! You qu'andu agora stramugidu a las afuôras de Cicuiru speru que nun vou a tener muitus purblemas pr'alla turnar.
La ruga que vai al Pradu cun niêve
Issu fai me lumbrar ũa veç qu'andubimus you y Oscar a splurar la siêrra cu'la niêve acabadica de cayir, naquessa nuite yê que fui ! Parece que ya'l stou a ver agora a fazé la meźma couźa !

13/12/09

La ruôdra dal miu carrechulicu de ninu

Hai ũa sumanas atras passei an frente l’antigua caźa de lus mius abos de Cicuiru y al passar an frente la loija achei eilli la ruôdra d’un andamiu que m’habie arranjadu al miu abo.
La loija servie-mus pra puner alla lus cuchinus y ya pu l’ultimu ũa parte de la ramallada ; la mas menuda. Lus palus mas gurdotes yêra al pie de la caźa l’Abadiya que se poniên, antre’l caminu y la parede.
La ruôdra dal carricu a l'antrada de la loija
Y la ruôdra eilli staba, ũa de plasticu priêtu y’l centru burmeillu, lembru-me biên. Miu abo habie-me arrenjadu dues assi y habie-las attadu d’un palu. Palu que you agaraba a currer pu’la strada abaixu. Staba you poucu cuntentu cun aquiêllu !
Mas tenie de ser l’outru die, qu’açpuis mas de vinte añus turnou a aparecer ũa de las ruôdras de plasticu priêtu, l’outra ya nun staba, niên’l palu. Sabe-se alla adonde starie, talveç ya ardiu... Lumbranças dal ninu que you quedei.