26/04/11

Ancuôntru Stur-llionés

La feira de la Lluç, tamiên cuinecida pur feira de Samarcus, queda-se cume un eiventu ampurtante ne la vida de la giênte dal Prainu. Essa feira ven ya de lus tiêmpus perdidus y ancuôntra-se registada n'alguns manuscritus paroquiales de Cicuiru, nal tiêmpu an que Custantin fazie parte de la freguesie Cicuirana. La feira de la Lluç ten ua sineficaçon bastante fuôrte, amustrando l’ounidade d'un pobu que tuvu durante muitus tiêmpus la mesma lliêngua.

Meźmo açpuis de la puôsta de la frunteira, la feira essa nunca parou, y cadañu yê perpétua a eilla meźma, chamandu toda las giêntes de l'antigu réinu de Llion y agora de to'la peninsula, pr'aquessa fiêsta y ancuôntro que yê la feira de la Lluç.

Ũa tie al pie de la marra mas alta dal cabéçu (Lluç, 1966)

Pur issu vengu hoije eiqui a aperpuner-vus un ancuôntru antre nos, giênte de Miranda, Llion y Camora pra falar la nuôssa lliêngua naqueste die 1 de Mayu a la feira de la Lluç. Puderémus falar, anchir biên’l bandullu y ver muitus fundus de jarras de vinu. Issu yê, cumu se fazie dantes hai biên tiêmpus, de quandu veniên lus maragatus pra ca.

 Spurmentandu las fraitas y lus punteirus de las gaitas de fuôlles (Lluç, 1966)

Y onde yê issu ? Yê mui simples. La feira yê cadañu feita ne la marra antre Purtual y Spaña a la borda la strada antre Custantin/Constantim y Mubeirus/Moveros. Assi que se quereis venir y passar un bun die pur ende ya sabeis… Pur la marra alta d’al pie la capiêlla vus asperarei !

Apoyu a tiu Almendra…



Recoiru ! Hai cençura dal sandinés ? Yê cun aquesta pergunta que quiêru apuya lu que dixu tiu Almendra fai un diês atras. Paréce que se ten feitu dal sandinés apénas un mirandés siên “lh-” ! Mas nun yê biên assi. Reconchu ! So yê mirar pa’ls versus dal Padre Mouriñu pra ver que’l Sandinés ten sons biên speciales. Al Padre Mouriñu meźm’él solu screbiu uns poucus versus…

Purquei ?

Sera que yê mui cumplicadu screbir sandinés ? Anton s’assi yê purqui’que uns cumplicorun inda mas la couźa cun la storia dal  “lh-” ? Nun se’l pudie haber dadu un dobre valor ; “l-” pr’al sandinés y “ll-” pr’als outrus… assi to’l mundu screbie “lh-” y la giênte purnunciarie-l cume’l dir la gana… boh… ca home !

Tiu Almendra, al sandinés yê llionés y’l mirandés tamiên ! Al mirandés y’l sandinés pra biên vus dezir nun son lliênguas, son falas. La lliêngua yê’l stur-llionés y nun hai outra. Purque se mus punémus ende a dezir que’l mirandés yê ũa, l sandinés outra, açpuis tamiên tenémus que dezir qu’hai’l bercianu, al senabrés, al maragatu, al cabreirés, al llionés, al riyonorés, al guadramilés, al sturianu… Y s’ende vamus inda afundimus la peninsula cu'l péźu de tantas lliênguas !
No ! Son todas falas, falas que tenen muitas couźas an quemun y pudémus las juntar todas y dezir que forman l que pudémus hoije chamar al Stur-llionés. La lliêngua yê solu aquessa y nun hai mas !

Y se vus da la gana de screbir sandinés pus fazei-lu ! Yê buônu que lu fagades !

Quiên yêra Manuel José Fernandes Cicouro ?


Ya niên sei d'onde diañu atupei aquissu, mas de ciêrtu l'home veviu anté fui a studar para Storga ! Yêra Doutor an Dreitu y anté fui deputadu y jurnalista ! Mirai vos !

11/01/11

Samartinu ou Cicuiru ?


Anda pur’ende ũa couźa bouba ! Ũa daquessas couźas que niên cu’la cencia se puôde splicar... Anton nun yê que souturdie achei un retratu de Cicuiru na purtalada dal cadernu Samartineiru meźmu adonde diç “São Martinho de Angueira” !!!


Ora esta agora ! Nun sera qu’houbu ũa barafundia spaciu-tiêmpural y quiês ver qu’ũa parte de Cicuiru se stramugiu pra Samartinu pur un ratu !
Mira, mira boh ! La fiyeira, al loureiru..., la caźa d’Eidmundu y la de Chicu Checola tamiên sta ! Ala ! Reconchu ! Y agora cume splicais vos aquestu ?

07/01/11

Atiçai...! Qu’essa si yê buôna !

Cun trés tratoradas de lleiña la fugueira de Sant'Antoñu si que vai a ser buôna ! Nun passarémus friu niyun y anté nun sei you se nun punerémus alla ne las braźicas ũas tabafeyas pr’assar... Dioźla ! Aquessa nun vai a ser cume la de lus custantineirus qu’ardiu muitu y calciu poucu.

 La lleiña pa'la fugueira


Ya hoije cuméça la fiêsta de Sant'Antoñu assi que ya van sendu horas de purpara la fugueira...

Benjamin : Ho ! Ho ! Calma mucidade... qu’agora sta a chuber...

Diamentinu : Arre diabu ! Y vos si quereis queimar trés tratores de lleiña ?

Balmiru : Nos fazimus siêmpre assi ! Yê la tradiçon de queimar muita lleiña !

Tiu Bunitu : Hay home ! Ya dantes quandu nun  habie lleiña faziêmus igual !

Oscar : Anton… quei ? Cume la muntamus ? Conica cun baze pseudo-circular ?

Dalfin : Issu yê que yê cencia ! Antendes de la pelicula !

Benjamin : Carallu you que sei ? Mas agora no qu’inda sta a chuber...

Urlandu : Si, si agora no que sta a chuber muitu... Mariya ! Bota eiqui ũa cerveija mas yê...

Balmiru : Bah... mas anton ?

Tiu Bunitu : You que sei... chamai l’angeñeiru...

Oscar : Bah... bah... hai que decedir se no you vou-me... tengu mas que fazer !

La cumbersa assi cuntinou cu’las cerveijas... Y passadu un tiêmpu antrou Eiloi derrepente ne la caźa’l pobu.


 L'almuôrçu dal die dous açpuis d'ir a la lleiña


Eiloi : Ya terfunei a l’angeñeiru !

Tiu Bunitu : Hay estes carallus ! Mira-tu ! Y anton que te dixu l’angeñeiru ?

Eiloi : Dixu-me que pra fazer ũa fugueira stable y que dure, ten que tener ũa forma cubica... y que se ten de puner ũa pita ne la crona pr’aviźar dal sentidu de l’aire.

Tiu Bunitu : Ala ! Niên si niên sopas ! Vamus alla !

Dalfin : A Mariya ! Hey ! Cume se ponen… derraman-se ! Nun hai heipoteç...

Urlandu : Parece qu’inda sta a chuber…

Chicu Bunitu : Atiçai ! Qu’essa si yê buôna !

06/01/11

Un bun añu ! Nuôvu ?

Ala, ya passémus l’añu ! Spéru que lus vayamus cuntandu todus juntus. Meźmu sabendu que cada veç somus menus. Astañu fui l’unicu eimigrante nu barriu altu, mas naide apareciu ! Prontus anton aca stamus nos pra mas outra ronda de méźes cun niêve, chuva, prainus verdes cun froles, cerdeirus cun fruta, mas ũa segada ya siên fouç, ũas alfas de calor al rechin dal sol, castañas, y mas chuva y niêve cu’l fumeiru y las tabafeyas pr’assar. 


Y todu issu vai passandu siên que naide se deya decuônta que la placa dal llugar cuntina mal screbida ! Mas pra que toda la gente saba, al nome dal nuôssu llugar ven de Cicuriu qu’açpuis eivoluiu an Cicuiru y que desse jeitu se quedou anté hoije.

Mas la placa cuntina mal screbida... purquei ? Solu purque nun sta nal caminu pra Miranda ! Gustarie un die de vus ansinar todas las stupidézes qu’hai naquessas placas todas y naide diç nada !

Apénas you yê que fagu un deber que pensu ser civicu y de vezes an quandu currigu la placa screbindu “Cicuiro” an baixu... cume quiên diç, an pequeiñu, nun sei a que me lu tiran !

Ha ! Pus vale-mus la péna de ser de la meźma quelor pulitica que la cambra de Miranda ou de tener alla na cambra a… buônu ya nun digu mas ! Nun sei a que me batan ou nun me falan ya la proxima veç que turnar an Cicuiru...

Anton a final astañu, un añu passara, mas nun habera nada de nuôvu, uns poucus de garotus naceran, muitus viêllus murreran. Aquesses meźmus viêllus que dezirun siêmpre Cicuiru...

Ya agora vou a dezir cume n’ũa cuônta samartineira biên cuinecida : Ou la cambra nun ten deñeiru ou lus qu’alla stan nun tenen curaçon !

Hoije yê die de Reis, nun sei a que tengan piyédade de nos y que mus trayen ũas nuôvas placas... que cun la cambra ya nun cuntu !

Ala, dende un bun añu (nuôvu ?) pra todus !

24/12/10

Al Pai Natal passou pur’ende ! – ũa cuônta de Natal an mirandés (Cuncursu)

Un rapazicu stramugidu dal Prainu pediu-me pra’l puner eiqui la sue cuônta de Natal pal cuncursu. Al purbléma yê qu’esse rapazicu nunca daprendiu a screbir mirandés na scuôla de Miranda. Daprendiu cun llibrus ya viêllus y la maneira de screbir fui-l venindu cul tiêmpu mirandu pa’las paredes de Cicuiru donde vie screbidu “año...” mas tamiên an llibrus llionéźes.

Tal cuônta nun puôde partecipar al cuncursu, mas eiqui la deixu para que seya pul menus lida.

Yêra ne la nuite de Cunsuada habie ũa nubrina que niên se vie pur donde un atrupeçaba, ũa d’aquessa nuites onde ni’l llobu sale…



-Xooo ! Xo.... Xooooooooo !

-Arreca ! Arre ... Arreca !



Y houbiu-se un grande berullu, y ũas cabras a berrar. Quiês ver que me spetei n’ũa peiña ! dixu’l Pai Natal. Ampéça anton a salir dal sou carrecholu, mas llougu se dou decuônta que nun staba n’ũa peiña purque parecie que’l suôlu cherrincaba muitu !

Concho ! Parece-me que stou nun telladu ! pensou él. Las cabras staban mui einervadas y s’assi cuntinaban inda iban a strampalla’l telladu todu ! Xo ! Xo ! Xoooooo ! gritaba’l Pai Natal pr’acalmar las cabras.



Las cabras acalmorun-se y’l Pai Natal tentou abaixar-se dal telladu d’onde s’habie spetadu. Mirou al p’arriba y quandu s’apurcatou dal campanairu llougu viu que s’habie spetadu n’ũa capiêlla. Ũa de las cabras anté tenie lus cuôrnus metidus n’ũa campana y cume se mexie muitu parecie que tucava’l sinu meyu nun sei de que maneira...



S’aquissu yê ũa capiêlla, anton vou-m’a pedir ajuda’l santu ! pensou’l Pai Natal. Y quandu iba a bater a la puôrta de la capiêlla achou alla un papelicu que dezie assi :



Fumus you y la Lluzie a passa la Cunsuada cu’las sues seis armanas alla pra Peiña Trevinca.



Assinadu : Samarcus



Hay l’alma de Dius ! dixu’l Pai Natal. Acabei de me spetar na capiêlla la Lluç ! Y ni’l Samarcus niên la Nuôssa Señora de la Lluç stan ! Mas cume you hei de fazé agora pra saca’l carrecholu de l’altu la capiêlla ?



Mas al mira pa’la squiêrda apercebiên-se dous selumbrones que parciên que traien un fachucu y que veniên al para ca. Quiên diabu pudie ser pur’aquestas horas ?



-Hey ! que vuzio’l Pai Natal.

-Houu ! arrespundiu ũa voç.

-Hai missa ? cuntinou preguntandu la voç.

-No ! Qu’eiqui ya niên hai santus pra quantas mas curas pra daren missa ! retrucou’l Pai Natal. Siêmpre vendu aquesses dous selumbrones que veniên cada veç mas pra él.

-Hay ! Mas houbimus tucar a missa, dixu ũa de las vozes.



Quandu l’acunchegu dou pra se veren de cara a cara, al Pai Natal dou un saltu cul sustu de tanta suspreza de ver aqueillas dues persunaiges; yêra un tiu y ũa tie.



Al tiu trai un chapeu y un vestidu meyu demingueiru d’ũa quelor que parcie que s’habie revulcadu na cinza. Traie tamiên ũas bullacas an vuôlta’l cachaçu y’l que assustaba mas inda yêra’l chucallu que l’home tenie antre las piêrnas y ũa mascara tan feya. Mas tan feya qu’inda yêra mellor niên saber purque llebaba aquissu de puôstu.

La tie, que na verdade tenie mas cara d’home que de mulliêr, venie vestida c’ũa saya mal antruqueźada
 y ũas quelores na cara que daban mas noiju que ganas de la beijar. Y cu’las chamas dal fachucu, lus dous pareciên meźmu uns miêdus !



-You sou’l Carochu, dixu l’home.

-Y you la Viêlla ! Yê assi que me chaman pur’qui ! retrucou la tie cume pra nun quedar atras de l’home.

-Ha ! Pus you sou’l Pai Natal, arrespundiu’l tal cun miêdu de saber cun quiên se staba a meter.

-Ha ! Vos sodes al pai de Nadal ? arrespundiu-l la Viêlla. Yê bun rapaç, ya’l vimus na tervizon ! Nun yê pur vus dezir mal, mas al fillu nun s’asparece cu’l pai. Al fillu yê mas guapu !



Al Pai Natal mirou pr’aqueillas dues almas siên sabé lu qu’habie d’arrespunder. Y anton pensou-él : aquesses dous spritus salidus de nun sei onde nun me parecen mas strañu que you cul miu carrecholu spetadu nal campanairu d’aquesta capiêlla... Y dixu anton :



-Tengu... tengu’l miu carrecholu y las cabras spetadas nal campanairu de la capiêlla... y...

-Anton pu’lus dous biên que lu sacamus dixu’l Carochu.



Anton al Carochu quiju chubi nu telladu mas al Pai Natal dixu’l qu’inda yêra mellor que se queda-se a baixu pra nun assusta las cabras. Y nun quantu ratu, ala, ya’l teniên carrecholu y cabras nu chanu. Al Pai Natal viu-se tode cuntentu y pediu anton cume yê que puderie paga aquesse tan grande favor. La Viêlla mirou pa l’home y falou-l baixicu, a dezi-l que peciźaban d’ũa arca cungeladora pra puné alla’l fumeiru.



-Mirai, dixu’l la Viêlla, nun tenemus deñeiru, somus mui probes y queremus ũa arca cungeladora pal fumeiru, mas nun sabemus donde l’achar…

-Pus tengu you ũa eiqui nu carrecholu, ũa arca de las buônas, feitas pur mi ! dixu’l Pai Natal.



La Viêlla quedou-se toda cuntentica de la vida y’l Carochu cume yê mui fuôrte llougu angayulou l’arca nas cuôstas.



-Inda fazeis fumeiru ? perguntou-l Pai Natal.

-No son outrus que mus l... mas la Viêlla nun tubu tiêmpu d’acabar de falar que’l Carachu mandou-la callar. La Viêlla fizu seiña de la manu cume pra dezir Adius y llougu se fundirun ne la nubrina. L Pai Natal achou-se solu outra veç.



Ũa de las cabras staba tuntica pur cumpretu, andava cu’la cabéça a las vuôltas cume s’inda stubissa a tuca lus sinus cu’lus cuôrnus ne la campana. Mas al chubir nal carrecholu’l Pai Natal houbiu a mode d’un berullu cume madeira a rachar-se, yêra la cabeźnalla que se l’habie rachadu an parte. Ya nun se pudie cuntinar assi, habie qu’achar quiên’l cumpuni-se aquissu, se no lus preźentes nunca chegariên a tiêmpu pra toda la gente.



Dende nun habie outru remédiu qu’andar an frente a ver se vie mas pessonas ou quiên’l pudisse dar ũa manu. Baixu-se dal carrecholu y puźu-se nu caminu de la Raya, a guiyar las cabras, an direçon a Cicuiru.







Cu’la nubrina, cuitadu, nun vie nada, mas alla iba. So quandu houbu ũa voç que’l chamaba :

-A Zé barbélas ! Tu’l barbubu ! Anda ven eiqui !



A Pai Natal acunchegou-se, mas nun cunseguie ver a naide. Quiên yê ? perguntou.

-Sou la Moura de Fuônte Cagada que l’arrespundiu la voç.

-Hui home ! Anton nun debes d’andar mui llimpa que’l dixu’l Pai Natal.

-Andu cume puôdu, mas sou la rapaza la mas guapa d’eiqui y se me quiês ver tenes que puxar pul filicu d’ouru qu’hai ende na fuônte.

-You nun te quiêru ver pra nada ! You’l que quiêru yê cumpuné la cabeźnalla dal miu carrecholu !

-Fai-l que you te digu y ya t’ajudarei cul tou carrecholu, dixu’l la moura.



Assi’l Pai Natal pensou que nun serie nada mal de ver ũa rapaza biên de-lei, meźmu se stubisse dalgu cagada, y pra quantas mas s’eilla’l pudisse ajudar. Anton l’home puźu-se a puxa pul filicu d’ouru. Y puxaba, puxaba, anté qu’ampeçou a fazé un nubiêllu. Parecie que mas puxaba, mas habie pra sacar d’eilli. Anté que se fartou y que’l dixu anton pa’la moura :



-Mira, al filu esse ya’l puxei bastante y nunca mas s’acaba, ya vou fartu. You vou mas yê a curta-lu que me vai a servir pra cumpuné la cabeźnalla.



La moura solu tubu’l tiêmpu de mandar un gritu y toda anfadada que’l dixu assi :



-Yês un bizgoya ! Agora dubres-te-me l’ancantu ! Hay que vai a ser de mi qu’inda me vou a quedar eiqui !



Anton’l nubiêllu d’ouru zaparciu y’l Pai Natal anfadou-se todu deziêndu-l que las rapazas cagadas nu l’antersaban pra nada ne la vida, y marchou d’eilli. Ya iba un cachu andandu, mas cume la moura l’habie puôstu tontu, pus cuitadu de l’home, ya niên sabie pra qual lladu s’habie idu. Andaba nal meyu d’un piñeiral mas grande que sei alla ! Nun se vie alma... Mas derepente houbiu un home a chamar : Tacu ! Tacu ! Tacu ! Y llougu assi seguidu uns tirus de caçadeira. Al Pai Natal llougu s’atirou pal suôlu y sentiu chumbus a passa’l pu riba la cabéça. Cul berullu las cabras assustorun-se y zamporun-se pul caminu arriba. Açpuis inda s’houbiu mas vuziar : Tacu ! Tacu ! Quiç ! Quiç ! Quiç ! y un perru que lladraba muitu al loinge.



Al Pai Natal quedou-se nu suôlu un cachu pensandu que la sue vida yêra mas ampurtante qu’l carrecholu, so quandu hoube :



-Stais buônu ?

-Stou si, gracias a Dius, quiên sodes ? Nun vus veyu ?



Anton saliu un homicu mui pequeiñu de tras un arbe, yêra un Facanitu. Traie ũa vara nas manus c’ũa calabaça alla culgada y de restu andaba vestidu a mude d’un Caretu ; cun prumas de tode’las quelores.



-Ya nun hai prigu, lus mius amigus angañorun’l perru y’l caçador fui-se atras que’l dixu’l Facanitu rindu-se muitu.



Al Pai Natal quedou-se sintadu nu suôlu mui seriu mirandu pr’aquel home nanu que parecie un indiu de las Américas. Lus dous cumeçorun anton a falar y’l nuôssu amigu cuntou-l las sues abinturas. Y agora siên carrecholu que sera de mi, cume you hei de fazé-l miu traballu ! Ampussible ! dezie’l Pai Natal.



Mas al Facanitu nun yêra burru y cuinecie mui biên’l bosque y lus animales. Llougu pensou que las cabras s’habiên idu nun puntu altu. Y que cun certeza ya stariên p’alli na Candena. Mal ende chegorun que ya staban eilli ũ atropa de Facanitus a tantar calma las cabras. Ya agora’l Pai Natal quedou-se mui cuntentu y siên saber cume agradecé lus Facanitus agarrou-lus todus d’ũa veç y abraçou-lus d’alegriya. Un de lus Facanitus splicou’l que la strellumbre qu’eilli se vie pu’la nubrina yêra un llugar chamadu Cicuiru y qu’eilli debie de tener quiên’l pudisse amaña’l carrecholu.



Las çpedidas feitas al nuôssu amigu cuntina’l caminu pu’la Candena abaixu. Ya andaba mas cuntenticu purque sabie que ya iba achar ũa alma prestoźa pal sou carrecholu. La nubrina yêra frie qu’anté’l gelaba la barba toda. Las piêdras rudraban pur baixu las sues butoras y las cabras ya gemiên de tan duru caminu. Mas derepente ũa voç anterrumpiu al passu dal Pai Natal qu’eilli se quedou spetadu al houbir ũa fala de tan mala leche :



-Hou... tu’l barrigan ! Ven aca ! Anda ven ! que’l pedie la voç.

-You nun sou un barrigan sou’l Pai Natal !

-Pus seyas lu que fures ! Tira-me d’eiqui ! Que sou la Mona’l Mayu cuntinou la voç.



Al Pai Natal mirou al pa riba y viu ũa mona toda de palla culgada d’un mayu. El cume yê buôna pessona quiju l’ir ajudar a salir d’eilli mas açpuis lumbrou-se-l de la cuônta de la moura. Y pensou que serie mellor de nun fazer nada que donde se passa siên saber nada de la tiêrra, puode un fazer mas mal que biên. Arresponde-l anton pa’la mona :



-Queda-te ende que stas mellor home ! Pul menus onde stas al llobu nun te come ! Niên naide te xateya l’alma cume a mi !



Y la mona nun sabendu que dezir callou-se biên callada ! Que tiêrra tan straña pensou’l Pai Natal. Purque serie que’l Reñubeiru me dixu de passar pur’qui se nun trayu nada pr’aquesta gente !



Parecie que las cabras tamiên andaban farticas daquesses strambullones todus y’l caminu chenu de piêdras nu’l gustaban nada. Mas cuitadas tenie que ser assi y eillas cume’l Pai Natal alla s’iban. Ya s’acunchegaban a Cicuiru, ya çtinguiên las lluzes dal llugaricu.



Cu’las ganas d’acabar cun aquissu todu, l’andar fizu-se mas agudu y cun la priêssa al nuôssu amigu niên s’apurcatou d’un gallu que passaba pu’lli arriba y piźou-l n’ũa pata :



-Hui ! Hui ! Qu’assi me duôle ! Mas vos nun pudeis tener cuidadu quandu andais pur’ende !

-Fui siên querer... vos sodes tan pequeiñu...

-You ? You nun sou pequeiñu ! You sou’l gallu Pintu que l’arrespundiu’l gallu cun toda la proua dal mundu.

-Y you sou’l Pai Natal !

-Pus mellor pra vos ! You sou’l gallu Pintu y vou-m’a la fiêsta dal San Garbitu... llimpai-me al bicu !

-Cumu ? Quiês que te llimpe al bicu ?

-Si que cume tenie fame, piquei n’ũa buôsta que tenie un granu, mas ambarrutei-me’l bicu todicu ! Y achei pur’ende ũas yêrbas, ũ’oubeilla, un llobu, un perru, un palu, un llume y un burru, mas naide me quiju llimpa’l bicu !

-Anton s’anté un burru nun te quiju llimpa’l bicu, nun vou a sé you que lu vou a fazer !

-Si home ! Vos yê que pudeis que teneis ũa barba biên furrada pra you me llimpar !



D’oubir aquissu’l Pai Natal einervou-se todu y dixu’l assi :



-Llimpa-te tu cu’las prumas que tenes biên deillas !



Y mandou’l un puntapie tan grande mas tan grande nu culu, que’l cuitadu dal gallu fui-s’a parar alla pa’las uôrtas que yêran de tiu Calachas, nu Pradu. Arreconchu pensou’l Pai Natal, agora un gallu que se querie llimpa’l bicu a mie ! A ver agora lu que me vai a acuntecer mas !



Al caminu de la Candena feitu, pur fin antrou an Cicuiru. Cuitadu de l’home, parecie un ciganicu y ya venie todu ancutruźadu. Las cabras ya staban dalgu cuntenticas purque’l caminu d’alcatron ya nun tenie tantas piêdras y parecie mas prainu.

Nun se vie alma n’aquesse llugar, caźas cerradas y poucas chumineyas a buta fumu. Apénas d’alguns viêllus que ya nun puôden salir de caźa yê que staban eilli. Lus nuôvus ya nun quiêren venir, dizen que fai friu, y lus pais tenen pacencia y van-se par’eilles a passa la Cunsuada y l’añu nuôvu. Y issu yê quandu nun stroban a la nuôra u’l nuôru…



Meźmu cu’la nubrina cerrada que staba, las lluzes dal llugaricu ya ajudaban pra ver mellor. Açpuis d’haber passadu’l bar de tiu Calachas al Pai Natal viu a mode d’ũa pessona na strada y chamou : Hey ! Hey ! Y anton puźu-se a currer cul carrecholu, las cabras y todu pra ver quiên serie aqueilla alma perdida.



-Hui home ! que’l diç al tiu. Ya biên tiêmpu que nun vie pur’ende un ciganu cul carrecholu… mas y vos que traeis ende ? Cabras ! Hey la ostia ! D’antes veniêdes cun burrus, agora cun cabras… !

-You nun sou ciganu ! Sou’l Pai Natal y peciźu de la vuôssa ajuda ! Rachou-se la cabeźnalla y nun tengu quiên me l’amañe !

-Pus you sou tiu Bunitu ! Y dou-te las miês çculpas mas ya nun te puôdu ajudar, ya sou mui viêllu.

-Sodes tiu Bunitu ? You tengu dalgu pra vos !

-Hay l’alma de Dius ! A ver ! Mas qui’que trais ! A ver !



Al Pai Natal remexiu anton nals cunferrumes todus que llebaba y d’eilli sacou ũa cayata...



-Hay ! Ũa cayata ! Mas y you nun sou assi tan viêllu pr’andar cun issu !

-Mas l’outru die, un angu oubiu-vus dezir que se teniêdes trés piêrnas pudiêdes aguentar mas atras de las cañonas. Eiqui teneis la terceira !

-Hay ! Valle-te Dius home ! Pus muit’oubrigadu ! A ver... si, si s’amejeita biên y assi ya me stribu n’eilla !



La cunversa cuntinou durante un cachu y’l Pai Natal anté’l dou ũa matraca pal neticu mas nuôvu. Dixu’l que yê pra dar mas vida a la caźa. Açpuis tiu Bunitu dixu’l que l’unica pessona que’l pudie ajudar tenie que ser l’angeñeiru y que la sue caźa yêra un poucu mas arriba pur’ende.



Anton agradecirun-se un a l’outru y’l Pai Natal seguiu’l caminu pu’la strada arriba. Chegandu a l’altura de la caźa’l pobu ancuntrou-se c’un rapaç qu’iba pra sue caźa.



-Buônas nuites... Sos l’angeñeiru ? que’l pediu’l Pai Natal.

-You no y vos ? que l’arrespundiu’l rapaç.

-You sou’l Pai Natal !

-Bah ! Teneis mas cara de ciganu que de Pai Natal ! A ver-lu traies ende pra vender !

-You nun vendu nada ! You oufreçu !

-Anton dai-me algũa couźa !



Y’l Pai Natal llougu s’aperceviu que’l rapaç gustaba de bola y sacou dal sou carrecholu un simblu dal Porto. Anton’l rapaç ampeçou a mandar caralladas y a dezir que yêra mellor queimar issu antes que deya mala suôrte ! Açpuis al Pai Natal sacou outru simblu, yêra’l dal Benfica ! Yêra un simblu que fazie pul menus dous metrus d’altura. Al rapaç quandu lu viu quaisque queyiu de culu cu l’alegriya ! Abraçou’l Pai Natal y puźu-se a currer cume un tunticu pra caźa cul simblu a las cuôstas !



-Biên ficas ! que’l vuzio’l Pai Natal. Mas al rapaç iba tan agudu que niên dou fé de la broma.



You n’aquesse momentu salie de caźa, iba pa’la caźa’l pobu y vie a Dalfin que querie antrar pu’la sue puôrta c’ũa couźa mui grande ne las manus. Iba-l a vuzia de la strada a ver se querie ajuda, quandu m’apareciu un ciganu a la mie frente !



-Sos l’angeñeiru ? que me dixu’l ciganu.

-Si, sou you !

-You sou’l Pai Natal !

-Bah ! Anton assi you sou Duôña Urraca de Çamora no ? que’l dixe you.



Mas al ciganu parecie star cun mala leche y nun quije brincar mas cun él. Pediu-me ajuda pal cumpuner al carrecholu y you cume nun sabie fazer issu, you dixe-l que serie mellor pegar n’un viêllu qu’habie alla pra baixu’l llugar y que ya naide s’ampurtaba pur él.



Pul Caminu abaixu tubimus ũa cumbersa antersante onde’l ciganu me splicou que nun yêra peciźu que you acredita-se qu’él fusse’l Pai Natal. You dixe’l que talveç starie a suñar mas que nun me querie spertar purque la couźa staba antersante de mas. Anton él cuntou-me tode las abinturas que tubu dende la Lluç anté Cicuiru. Yêra angraçadu de l’oubir cuntar aquissu !



Quandu chegemus nu sitiu verifiquei se l’outru carrecholu nun tenie carrunchu y pur un grande milagre anté parecie nuôvu ! Al ciganu que dezie sé’l Pai Natal quedou-se mui cuntentu cul carrecholu nuôvu y carregou la sue sacada alla y acabou pur uñir alla las cabras.



-Que dizes ? dixu-me él.

-Purreiru ! que’l dixe you.

-Mira tu nun sabes d’un caçador, ten un perru que se chama Tacu...



You dixe’l que si, que yê Oscar y que vive meźmu eiqui an frente. Anton él sacou dal sou sacote ũa caxa d’onde tenie alla screbidu « TNT Danger ! ». You quedei todu cuntentu al ver aquissu, purque afinal al ciganu nun yêra ciganu, mas si’l Pai Natal ! Cun certéza qu’Oscar l’habie pedidu un carton de bombas pra matar l’añu pu’la nuite dal die 31.

Açpuis al Pai Natal splicou-me ũa storia cun facanitus, tirus, y un perru mas you cume ya se m’abrie muitu la boca so percebie que tenie lus facanitus y a mie nun me straña nada cul purblema que tubu !



Dende dixe adius al Pai Natal y ni’l pedie se me trayie dalgu pra mie y fui-me pa’la cama a drumir.



Llougu cedu pur la mañana un strondu mui grande fizu-se sentir an Cicuiru, lus perrus punirun-se todus a lladrar y you alleventei-me nistante pra ver lu que s’habie passadu. Habie ũa fumarreda que parecie venir de la caźa d’Oscar. Ha ! Pus catanu ! Al carallu ya staba a spurmentar las bombas dal Pai Natal pra matar l’añu antes dal tiêmpu !






23/12/10

Camin de Cantares arrecebiu’l galardon Andrés Solar

An Asturias, la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana antregou un galardon a Xosé Ambas y a toda l’eiquipa de Camin de Cantares cul traballu que tenen feitu pu l’astur-llionés. Cume sabeis ya houbu mirandéźes que parteciporun naquesse purgrama y eiqui neste cadernu pudereis turnar a ver lus tales purgramas.


Pr’agradecer y houmenagiar aquesse traballu feitu you quiêru eiqui deixar lus anllaçes pa’ls purgramas de Camin de Cantares que you mas gustei :


























20/12/10

La lliêngua de las cañonas


-Méééééééééééééééé !
-Méé...mé...mééé...mééééééééééééé...
-Mé
-Méééééééééééééééééééééééééééééééééééé
-Méééééééé !
-Mééééé... mé..méééé

-A tiu Bunitu...
-Quei home ?
-Mas vos si antendeis-lu qu'eillas mus stan a dezir ?
-You no y tu ?
-A pus you yê que no !
-Home ! Fai-tu un aparatu desses pra traduzir... tu que sos angeñeiru debes de saber !

-Méééééééééééééééé !
-Méé...mé...mééé...mééééééééééééé...
-Mé
-Mééééééééééééééééééééééééééééééééééé
-Méééééééé !
-Mééééé... mé..méééé


19/12/10

Chamu-me Lica

Sou Lica ũa nuôva burrica an Cicuiru. Nacie an Juliu y ende querie m’aperźentar. Stou mui cuntentica cun mie mai y mie duôña que yê Arlinda. Andu siêmpre a correr pu’las tiêrras cicuiranas, dende lus Siête passu pur Sant’Amaru. 


Y pu’las mañanas mui cedu alla vou you nun cerradu al pie dal Pradu a ruber yêrba. Gusta-me la yêrbica  biên fresquita, inda cu l'urballeira ; da-me fuôrça pr’un die mas tarde ser fuôrte cume mie mai.



Ala ! Que passeis ũa buôna nuite, you ya me vou pal miu palleiru. Tengu sunica y vou a drumir...