20/12/09

Traballar pra calcer !

An Cicuiru nun se gusta traballar solu pra calcer y issu nun yê sol’eiqui. Mas hai un die an que si ten de traballar pra calcer, yê’l purmeiru de Mayu !

Cicuiranus nu traballu !
Si nesse die meźmu yê que tamiên yê traballadu an Cicuiru. Mas a ver... yê traballadu, mas yê pra todus; pus fui’l die an que Marie mus mandou a busca lleiña pa’la caźa’l pobu ! Habie-lus que nun staban assi mui d’acordus, mas açpuis biên que fumes todes.
La carrechulada de lleiña
Vitor yêra’l que curtaba la lleiña cu’la sue moto-siêrra, you apénas ajudei a arrepañar dalgũa ramalla nal suôlu y a ajuntar dalgũas gallas. Mirai qu’anté Urlandu staba cun nos ! Yê que quandu Marie’l dixu que se no, n’Inviêrnu iba apañar friu siên llume toda la nuite, a jugar la çuéca... que ya nun quiju sabé mas de nada, chubiu-se nal trator y ala toc’andar !
L'almuôrçu...
You biên cuntenticu que staba d’ir alla, a la lleiña. Ya habie biên tiêmpu que nun iba, pus ya deçque puni-mus la caldeira. You inda me lembru habé passadu nuites an caźa c’uns 4 graus nal miu quartu ! Ya agora cu’la caldeira cunsigues uns 15, al que nun yê nada malu !
Issu quaisque parece l'ultima céna de Cristu... mas a la moda Cicuirana !
Tamiên andaba cuntentu purque sabie que Marie mus eirie a purparar un bun almuôrçu y tiu tiodor ya tenie eilli un garrafunicu arrumadu pra nos buermus.
Tiégui ya biên almurçadu !
Yê que cun tod’esse traballu açpuis da-mus ganas d’anchi’l bandullu ! Home, yê qu’açpuis vuôlbimus c’ũa carretada, hui ! Habie que ver ! Toda buôna lleiña que stamus hoije meźmu a queimar ! Assi que si yê biên verdade... traballemus pra calcer !

18/12/09

Lus chabuleirus ya faziêrun caźa eiquelogica !

Naquessa ultima sumana so s’oubiu falar an cambiu climaticu, ya pra mas cu’la Cumbreira de Cupenagen lus chabuleirus pensorun an fazer ũa caźica nuôva y que solu funciona cu l’aua arrecuperada de la chuva y l’air que fai rudrar un mulinu daquesses eiletricus.
La caźa eiquelogica feita pu'lus chabuleirus de Cicuiru
Al xefe angeñeiru chabuleiru, Eloi dal sou nome, a quiên l fize ũ’antervista inda hai poucu cunfessou-me que cunseguiu acender ũa de las llampedas de la sue chaça cul mulinu eiletricu. Diç que tamiên inda quedan pur puner janelas eiletricas que sabren eillas sulicas assi que nace’l sol.
L mulinu eiletricu
Al purblema agora yê que cu’la pouc’aua que ten queyidu an Cicuiru inda nun se cunseguiu tumar un bañu cume debe de ser ende naquessa caźa eiquelogica. Eloi demustrou cun calclus mui cumplicadus que la caźa sta a zéru purciêntus CO2 !
Un de lus nuôvus mudélus agora an zambulbimiêntu
Y nun yê que quandu you staba cu l’antervista puju-s’a tucar al telmoble d’Eloi... pus yêra Oubama que d’eilli la Cumbreira de Cupenagen l staba a terfunar pa l’anquemendar 30 caźas daquessas, y cun las frolicas y todu ! Yê d’anton que lus chabuleirus traballan nun nuôvu mudélu de caźicas eiquelogicas… hui ! Nurmalmiênte un nuôvu mudélu vai a ser aperźentadu nal fin de la Cumbreira.

16/12/09

Hai niêve !

Hoije pla mañana Eloi allevantou-se cu'la niêve ! You qu'andu agora stramugidu a las afuôras de Cicuiru speru que nun vou a tener muitus purblemas pr'alla turnar.
La ruga que vai al Pradu cun niêve
Issu fai me lumbrar ũa veç qu'andubimus you y Oscar a splurar la siêrra cu'la niêve acabadica de cayir, naquessa nuite yê que fui ! Parece que ya'l stou a ver agora a fazé la meźma couźa !

13/12/09

La ruôdra dal miu carrechulicu de ninu

Hai ũa sumanas atras passei an frente l’antigua caźa de lus mius abos de Cicuiru y al passar an frente la loija achei eilli la ruôdra d’un andamiu que m’habie arranjadu al miu abo.
La loija servie-mus pra puner alla lus cuchinus y ya pu l’ultimu ũa parte de la ramallada ; la mas menuda. Lus palus mas gurdotes yêra al pie de la caźa l’Abadiya que se poniên, antre’l caminu y la parede.
La ruôdra dal carricu a l'antrada de la loija
Y la ruôdra eilli staba, ũa de plasticu priêtu y’l centru burmeillu, lembru-me biên. Miu abo habie-me arrenjadu dues assi y habie-las attadu d’un palu. Palu que you agaraba a currer pu’la strada abaixu. Staba you poucu cuntentu cun aquiêllu !
Mas tenie de ser l’outru die, qu’açpuis mas de vinte añus turnou a aparecer ũa de las ruôdras de plasticu priêtu, l’outra ya nun staba, niên’l palu. Sabe-se alla adonde starie, talveç ya ardiu... Lumbranças dal ninu que you quedei.

11/12/09

Vacas Cicuiranas

Hai vacas ende que son mui fuôrtes y qu'anté saben sacar las carrañas que tenen a pingar de las ventas ! Sta ciêrtu que las vacas de Cicuiru son meźmu buônas. Y nu pratu que tal ? You nunca las purbei... Ho... Eloi diç tu. Cume yê que son ?
Fuôrtes que d'antañu yêran uźadas pa lus traballus de la tiêrra : arar y tal. Son malas y nervoźas, einervan-se cun poucu mas tenen la quelor de la tiêrra deiqui que dende se crabou ne la piêl naquessas bestias.
Issu fai me lumbrar tod'al palabreiru que s'uźa eiqui pra falar cu'las bestias, tengu que l'arrecullir y un die ya'l punerei eiqui...
Anté lla hai que pensar un poucu nal Natal que ven. Las castañas, lus chichus, las tabafeyas, las fiêstas de Custantin y l'añe nuôvu pur Aliste.

10/12/09

Las moças Alistanas

De l’outru lladu la raya las moças andan cun jogus mui prigoźus ! Andan al zafiyu dal touru ! Son baliêntes direi you ou buônas ! Mas que quiêr dezir aquessa palabra “buôna” ?
San Roque an Alcañiças
“Tenes d’achar ũa moça buna”... yêra’l que me dezie mi bo de Cicuiru inda hai uns añus atras. Cun “buna” eilla nun qu’rie dezir “boa” cume s’oube muitu an purtués mas si “buna” nal sou sentidu mas puru y natural, meźmu mirandés, sin machiźmu ningun (ya dezidu pr’ũa mulliêr nun pudie ser machiźmu !)
Assi quandu digu “buna” an mirandés quandu falu cun amigas ou amigus pus ben siêmpre atras aquel pensamiêntu perbersu ya machixta tal y qual cume an purtués : sos buôna > és boa cume quiên diç : yês buôna pra muntar...
Mas nada dissu ! Ũa rapaza buôna, yê ũa rapaza que preste... y nada a ber cun missas de Sant’Ilariu !

08/12/09

Fraiteirus Alistanus y de Miranda an Custantin

Cartaç de l'ancuôntru de fraiteirus an Custantin, die 27
Pur mañana cedu tube ne las manes al cadernu de lus Gurbatas adonde se fala de l'ancuôntru de tucadores de fraita an Custantin, Miranda'l Douru. Calla nal die 27 deste més. Buônu ya qu'antre Aliste y Miranda ya nun tenemus la meźma lliêngua supongu qu'inda tenemus la meźma muźica... ya se vera !

06/12/09

Al jogu de las quatru eigualdades

A vos que gustais muitu de ver las defrenças, a ver se desta veç sodes capazes de ver las eigualdades !
Cartaç sumana santa Zamora
Cartaç sumana santa de Zamora, 1965
Cartaç sumana santa Zamora, 1974
Pastor mirandés