26/04/11

Ancuôntru Stur-llionés

La feira de la Lluç, tamiên cuinecida pur feira de Samarcus, queda-se cume un eiventu ampurtante ne la vida de la giênte dal Prainu. Essa feira ven ya de lus tiêmpus perdidus y ancuôntra-se registada n'alguns manuscritus paroquiales de Cicuiru, nal tiêmpu an que Custantin fazie parte de la freguesie Cicuirana. La feira de la Lluç ten ua sineficaçon bastante fuôrte, amustrando l’ounidade d'un pobu que tuvu durante muitus tiêmpus la mesma lliêngua.

Meźmo açpuis de la puôsta de la frunteira, la feira essa nunca parou, y cadañu yê perpétua a eilla meźma, chamandu toda las giêntes de l'antigu réinu de Llion y agora de to'la peninsula, pr'aquessa fiêsta y ancuôntro que yê la feira de la Lluç.

Ũa tie al pie de la marra mas alta dal cabéçu (Lluç, 1966)

Pur issu vengu hoije eiqui a aperpuner-vus un ancuôntru antre nos, giênte de Miranda, Llion y Camora pra falar la nuôssa lliêngua naqueste die 1 de Mayu a la feira de la Lluç. Puderémus falar, anchir biên’l bandullu y ver muitus fundus de jarras de vinu. Issu yê, cumu se fazie dantes hai biên tiêmpus, de quandu veniên lus maragatus pra ca.

 Spurmentandu las fraitas y lus punteirus de las gaitas de fuôlles (Lluç, 1966)

Y onde yê issu ? Yê mui simples. La feira yê cadañu feita ne la marra antre Purtual y Spaña a la borda la strada antre Custantin/Constantim y Mubeirus/Moveros. Assi que se quereis venir y passar un bun die pur ende ya sabeis… Pur la marra alta d’al pie la capiêlla vus asperarei !

Apoyu a tiu Almendra…



Recoiru ! Hai cençura dal sandinés ? Yê cun aquesta pergunta que quiêru apuya lu que dixu tiu Almendra fai un diês atras. Paréce que se ten feitu dal sandinés apénas un mirandés siên “lh-” ! Mas nun yê biên assi. Reconchu ! So yê mirar pa’ls versus dal Padre Mouriñu pra ver que’l Sandinés ten sons biên speciales. Al Padre Mouriñu meźm’él solu screbiu uns poucus versus…

Purquei ?

Sera que yê mui cumplicadu screbir sandinés ? Anton s’assi yê purqui’que uns cumplicorun inda mas la couźa cun la storia dal  “lh-” ? Nun se’l pudie haber dadu un dobre valor ; “l-” pr’al sandinés y “ll-” pr’als outrus… assi to’l mundu screbie “lh-” y la giênte purnunciarie-l cume’l dir la gana… boh… ca home !

Tiu Almendra, al sandinés yê llionés y’l mirandés tamiên ! Al mirandés y’l sandinés pra biên vus dezir nun son lliênguas, son falas. La lliêngua yê’l stur-llionés y nun hai outra. Purque se mus punémus ende a dezir que’l mirandés yê ũa, l sandinés outra, açpuis tamiên tenémus que dezir qu’hai’l bercianu, al senabrés, al maragatu, al cabreirés, al llionés, al riyonorés, al guadramilés, al sturianu… Y s’ende vamus inda afundimus la peninsula cu'l péźu de tantas lliênguas !
No ! Son todas falas, falas que tenen muitas couźas an quemun y pudémus las juntar todas y dezir que forman l que pudémus hoije chamar al Stur-llionés. La lliêngua yê solu aquessa y nun hai mas !

Y se vus da la gana de screbir sandinés pus fazei-lu ! Yê buônu que lu fagades !

Quiên yêra Manuel José Fernandes Cicouro ?


Ya niên sei d'onde diañu atupei aquissu, mas de ciêrtu l'home veviu anté fui a studar para Storga ! Yêra Doutor an Dreitu y anté fui deputadu y jurnalista ! Mirai vos !