31/10/10

Quiên merca lus purdutus tradicionales ?

Onte a la nuite fui m’a mercar uns bollus bascus ende an Burdeus y al passar n’ũa panaderia vie als précius d’alguns bollus ou mellor dezir de galletas à dous ourus y poucu l’ounidade. Cume yê qu’ũa galleta pudera custar aquesse préciu ?

 
Eiźemplus assi hai muitus y las feiras dezidas “tradicionales” ourganizadas pu’las cambras an tiêmpus de broça stan chenas daquesta giênte que nun ten miêdu de chubir a mas lus précius. Purque an fin aquissu so yê méźmu pa’lus turistas. Y cume eilles so eiran mercar ũa veç, butaren-se a dezir que pur ũa veç siêmpre se puôde mercar ũa llata de castañas ou un frascu de çreijas à cincu ou seis ourus. Pus dende digu-vus you que si hai biên giênte que s’apurbeita...

 
Mas y anton quiên merca aquestas couźas an Miranda ? Lus Zamuranus ! Y falandu de Zamora, nun yê que you onte tamiên achei eiqui queiju d’alla ! Si home, 21 ourus al kilu ! Y tenie alla screbidu « Zamorano Cheese »… dende a tener-mus eiqui queiju mirandés falta poucu, mas a este préciu que s’afoden que you nun l’hei de mercar !

Al tradicional yê caru, mas debie de sé al mas baratu... assi sta’l mundu an qu’andamus...

04/10/10

Dende Alcañiças nals añus 20 !

Ende teneis dalguns retratus d'Alcañiças sacadus nals añus 20-30 dal passadu séclu. Aquestes retratus puderiên eilustrar biên la nubéla Miranda dal llibru dal PAdre Zé La Mona'l Mayu que cun certéza se passarie mas ou menus n'aquesse tiêmpu. Achei lus d'un culeicionador spañolu que ten muitus retratus d'Aliste et Zamora toda. MIRANDA [...] Ya d'outra feita habie oubidu amentar na "repartiçon de Miranda" adonde se falaba grabe ou fidalgu, al cuntrairu de la nuôssa fala mas a modu y pur essu me parecie mas natural !
-Gustaba de ver a Miranda ! Dizen que yê cidade ! Aposque yê guapa !... -Niên pur essu ! Si, ũa cidade, assi mas ou menus, atallou miu tiu : -Tu ya viste la bila spañola d'Alcañiças ? -Vie, al die de lus tourus. Ten ũa praça al meyu y ũas caźas altas cun barandas y un jardinicu a l'entrada. -Pus pur ende ya sacas ũ'eideya ! Miranda niên chega al rastru d'Alcañiças. -Alcañiças val muitu mas, acrecentou mie tie. Ten muliênda, quemercius i letecidade de nuite. [...] Ora you cuinecie, cume dixe, a Alcañiças. Truxe d'alla muitus jurnales cun figuras que spetei na cabeceira de la cama. Truxe tapones feitus a maquina i llatas screbidas, llatas de scabeche i pelotas de caramelus atadas nun eilasticu ! Mas de Miranda... ya viênu d'algũa couźa buôna ? [...] Miranda no! Cumu puderie ser guapa ũa cidade cun mil habitantes d'adonde mus chega todu estu ? D'Alcañiças, al menus, pr'alla de tapones y albarcas, de cacharrus y caramelus, chega-mus algu de buônu! Las panas de cuntrabandu, pur eiźemplu, trocadas pur farrapus. [...] De Miranda... quei ? Un die chegou a la puorta de la scuôla un fidalgote mui angurbatadu, a cavallu, n'ũa potra. Nos jugabamus a la seguriêlla cu'ls piones. El siên s'abeixar preguntou : -Por favor dizia-me onde fica a casa tal ? Matracas, mui lampeiru, siên perder la llaçada arrespundiu aceñandu : -par'ende ! -Obrigado! Você anda aqui na escola ? -Andu ! -Na quarta classe? -Si. E jà encontrou alguma vez nos livros de leitura : "par'ende" ? [...]

02/10/10

La lliênda'l llagu la Senabria

Fui-me cuntada trasdonte la lliênda'l llagu la Senabria pur ũa cicuirana. An Cicuiru cuntaba-se tamiên aquessa storia anque naide dezie que yêra la lliênda'l llagu. Mas falaba-se d'un llugar y qu'un die chegou alla un probe, mas cume yêra magicu mandou afundi-lu de baixu d'auga, fazendu assi un llagu. Dal puntu de vista eitnograficu yê mui antersante saber qu' ũa lliênda senabréźa yêra tamiên cuntada pur mirandéźes. Nun se sabe biên cume venen essas storias, niên’l caminu que lleborun anté hoije. Mas stan ende y hai que cuntinar a cunta-las.

Assi pudeis ler la lliênda tal cume me fui cuntada eiqui, y ya ende vus deixu la lliênda cuntada an senabrés, outra variante de la nuôssa lliêngua.

N.B : An sanabrés lus verbus dal passadu an –run passan a ser an –nen, cume passonen, puninen,... Aquessa forma tamiên yê mui parcida c’ũa forma antigua dal sandinés que fazie –nun. Un aburton an senabrés yê l'ultimu panicu que se puôde cuzer cul que sobra de massa.