Lliêndas de la tiêrra dals Gorrs

Aquestas cuôntas furun-me cuntadas pur Guiyumar nun seranu dals fins de Febreiru de 2010 an Paris. Al pai de Guiymar cuntaba-l muitas storias durante al seranu quandu eilla éra pequeiña. Y tube you la suôrte de las turnar a oubir hai uns tiêmpus atras. Assi qu’eiqui las eirei punendu.

AL LLUGAR AFUNDIDU

Yêr’ũa veç un probe que chegou nun llugar y cume nun tenie nada pra quemer puju-se pulli a pedi la źmola. El passaba de caźa an caźa y iba pedindu ũa supica ou un carolu de pan, mas naide’l querie dar. La giênte tenie miêdu d’él y llougu’l cerraban la puôrta...

Al llagu la Senabria y Samartinu la Castañeda

Açpuis habie uns que queriên fazé poucu dal probe. Y anton venirun a da-l ũa saca y dezirun’l que yêra pan pra él quemer. Açpuis aquesses scaporun-se a currer y’l probe apercebiu-se que la saca an veç de tener pan, tenie alla uns cantus ; ũas piêdras…

Anton al probe einervou-se todu y puju-s’a buziar mui altu : Aquesse llugar vai s’afundir ! Aquesse llugar vai s’afundir !

Açpuis, lus probes que trayen siêmpre ũa staqueta, pus péga na staqueta y diç :

Eiqui fincu mie staqueta, que d’eiqui salga al gargallete !
Eiqui fincu miu stacon, que d’eiqui salga al gargallon !

Y anton quandu la giênte se dou decuônta ya’l llugar staba chenu d’auga. Y cada veç venie mas auga siên naide puder fazer nada. Anté que’l llugar s’afundiu cun giênte y todu !

Naquesse llugar habie dues campanas, y hai quiên diç qu’a la vezes quandu un passa al pie dal llagu qu’eilli se furmou, inda se puôden oubir tucar !

N.B : An Cicuiru cuntaba-se aquessa storia siên saber que yê tamiên la lliênda'l llagu la Senabria. Anton eiqui vus deixu la cuônta dezida pur un senabrés, an senabrés. Pudereis ver que son mui parecidas.









ALLUMBRA MAI

Yêra ũa veç ũa rapaza que vevie sola cun sue mai y ya nun tenie pai. Açpuis un die qu’andaban las dues a purpara la céna, houbirun baté a la puôrta.
Yêra un probe que venie a pedir smola : dai-me un poucu de la vuôssa sopica ! gemie él anton. La rapaza tubu péna de l’home y fizu-lu entrar.

Cume ya se staba a fazé de nuite ya poucu se vie na cuzina, anton al probe sacou ũa béla y arrimou-se al strefugueiru pa l’acender. Açpuis de l’acender, puju la béla nu muriêllu y pegou n’ũa malga de sopa que’l staba a oufrecer la rapaza.



D’adonde veniês-vos ? pergunta la mai de la rapaza... nada, niên un piyu... al probe nun arresponde.
Mie mai pergunta-vus de donde sodes ! que’l diç la rapaza, mas él cuntina a angulipar la sopa siên arrespunder niên mira par’eillas.

Y yê anton que d’un jeitu rapidu él allevanta-se, y las tiês quedorun-se todas assustadas. Y anton quedorun-se inda mas assustadas quandu péga na béla y deita ũa pingas de céra nu suôlu a fazé a mode d’ũa cruç.

Açpuis al probe péga dal palu que trayie cun él y bate trés vezes nu suôlu dezindu assi :

Pu'la virtude que tenes y
Pu'la virtude que Dius t'ha dadu
Abre-te ourora, abre-te agora !

Al dezir issu abriu-se un ancantu nu suôlu, cume un poçu négru, négru y mui, mui fundu. Y anton al probe fui-se para alla ! La rapaza y sue mai assustadas que staban d’haberan vidu tal couźa staban ũa agarrada a l’outra, tremendu nu scañu.

Al probe passou muitu tiêmpu nu poçu y quandu pur fin saliu, fui c’ũa saca, cume dessas de las batatas, chenica de deñeiru y d’ouru. Siêmpre siên dezir nada dou ũas crouas a la rapaza qu’inda eilli se quedaba pur haber vidu un poçu tan négru nu meyu de la cuzina. Mas an quantu y no al probe so dixu : fecha-t’agora !

Anton al poçu fechou-se y’l probe agarrou nu sacu, deixandu la béla y’l palu y scapandu-se a currer pu’la puôrta de tras la caźa, la que daba pa’la curtina.

Anton la mai cume viu que l’home habie sacadu tantu deñeiru d’aquel poçu, vira-se pa’la filla y que’l diç : Filla vas-tu tamiên ! Has vidu cume aquél sacou tantu deñeiru d’eiqui ? Fai tu tamiên y serémus ricas !

La filla cume tamiên habie vidu la couźa pensou nal deñeiru todu que puderie tener y aceitou. Pegou anton na béla, butou céra pal suôlu pra fazer a mode d’ũa cruç. Agarrou nu palu y batiu trés vézes dezindu :

Pu'la virtude que tenes y
Pu'la virtude que Dius t'ha dadu
Abre-te ourora, abre-te agora !

Fui anton que se turnou a abri al poçu négru y scuru cume la nuite. La rapaza entrou cu’la béla, mas cume ya iba biên pequeiña, la mai abiźou-la pra nun quedar muitu tiêmpu.

Y anton ampeçou a sacar deñeiru, mas muitu, ouru dal mas puru.

Eiqui hai mas ! dezie eilla.

Nun trayas mas dezie la mai Ya chega ! aumentou.

So quandu la rapaza turnaba pa riba acabou-se’l la béla y cerrou-se l’ancantu !

Ay mi filla ! dezie la mai. Que se me quedou la mi rapazica nu buracu ! Y agora, y agora cume hei de fazer ? Ay Ay ! churaba la mai de tristéza.

Açpuis fui-s’a ruga lus vezinus pra que vengan nistante todus a ajuda-la a fura al suôlu de la caźa pra busca la filla que s’habie metidu an baixu tiêrra.

A cada veç que l’houbiên : Allumbra mai ! Allumbra mai ! que dezie la rapaza. Llougu ivan alla mas quandu furaban nun sitiu ya la rapaza staba n’outru dezindu : Allumbra mai ! Allumbra mai !

Muitu sfuracorun anté que çtruirun la caźa toda. Y la mai gastou todu’l deñeiru que tenie y’l qu’habiên sacadu de l’ancantu ! Anté furorun la curtina toda mas nunca furun capaç d’acha la rapaza !








LA FUÔNTE'L PARAIŹU


Un die un rapaç tubu a sue mai mui malica y peciźaba anton d’ũ’auga magica pra la curar. Açpuis, él nun sabie cume fazer pra achar aquess’augua. Anton saliu dal llugar y andou, andou pu’lus caminus anté qu’ancuntrou un probe.

Ũa de las llagonas de la Trevinca (Senabria)

Al rapaç que nun sabie pr’adonde iba pediu al probe se sabie d’onde yê que se puôdie arranjar ũa pouquechica d’auga magica pra curar sue mai. Açpuis al probe mete la manu na sue çerrona, siên dezi nada y saca d’alla ũa bola toda priêta y que’l diç assi :

Tu, agarra-me aquesta bola, fai la rodrar pur aquesse caminu abaixu y vai atras d’eilla....
Mas ten cuidadu pra nun oullar para tras, que muitus oullorun y quedorun-se ancantadus!

Cuntina al probe :

Mas ten cuidadu pra nun houbires las vozes que te chaman, que muitus scuitorun y eilli se s’ancantorun !

Mira vas pur aquesse caminu atras la bola...
Mas ten cuidadu pra nun piźares nas tampas négras, que muitus piźorun y eilli s’ancantorun !


Al rapaç todu riju, tapou anton lus oubidus y bota-se pul caminu atras la bola y a chancas pu’las tampas. La bola tantu rudrou que’l llevou a ũa llagona, mas yêra ũa llagona mui grande. Y anton lumbrou-se que serie ende que puderie cullir daquessa auga milagroźa pra curar sue mai.

Agarrou’l botu que trayie y puźu-s’a anchi-lu anté que nun pudissa mas. Atou-lu bien atadu y fui-se a currer pul caminu arriba. Mas quandu chegou a la purmeira tampa négra lumbrou-se’l que staba eilli ũa pessona ancantada. Anton pra saber se l’auga la llagona yêra verdadeiramiênte milagroźa diç que cul botu butou ũa gutica pra la tampa... y ala llougu saliu d’alla un princepe ! Açpuis fui a butar ũa gota n’outra tampa eilli al lladu... y llougu l’aparciu un rei !

Anton a cada veç que l’aparcie ũa tampa négra, al rapaç butaba-l ũa pinguita d’auga y assi sacou muitas pessonas; reis y llabradores. Mas yêra muita gente y todes a agradece-l pur tener quebradu l’ancantu.

Pur fin turnou pal sou llugaricu, y diç que’l dou a buer de l’auga milagroźa a sue mai y qu’assi cunsiguiu-la salvar dal mal que tenie.

N.B : Cume Guiyumar ya so se lumbraba d’ũa partes so de la cuônta, tube que you puner a jeitu las palabras dal probe y lus defrentes acuntecimiêntus.