30/07/11

De caras cu'la Viêlla

Sabeis que me fui de peregrinu pu’l norte de la Peninsula ? Fui-me anté’l Peis Bascu y apurveitei para passar pur Bilbau. Eilli acerca tengu uns amigus cun quiên tuvu’l prazer de ver las danças de palus d’eilli, pus son mas variadas qu’an Miranda, mas d’algũas son mui asparcidas cu’las nuôssas ! Dende fumus pr’un monte acerca de Durangu. Pra lus que nun saben, Durangu yê acerca de Guernika. Chubimus n’un monte d’onde se pudie admirar la furmoźa muntaña de la Viêlla. Yê eilli que lus bascus pensavan que la viêlla qu’habie feitu’l mundu s’habie quedadu. Aquessa viêlla yê cun certéza la meźma que la nuôssa y que muitas vézes vémus an fiêstas d’einviêrnu.

 La cara la Viêlla (acerca Durangu, Viscaya)

Aquesta muntaña yê mui antersante, purque tal y qual que se vei, paréce méźmu un ser houmanu deitadu, de la cabéça anté lus piês. Aende, nal retratu amostru-vus la cabéça de la Viêlla. Anque seya mas siêmpre de ver lus detalles quandu tenémus la muntaña an frente, aende nal retratu pudeis çtinguir lus uôllus, al nariç, y la boca de la Viêlla. Puôdu-vus dezir que fui cun muitu prazer qu’eilli chubi y lus mius amigus si soubirun me llevar nun sitiu magicu que gustei ; an frente la Viêlla…

Las bulicas d'ouru

Ende stan eillas ! Las bulicas d'ouru que nacirun d'ũas streillas aende culgadas an Abril. Apurveitai-las biên antes que nu las haba mas y que vus agraden cume a mi m'agradoron. Spéru qu'inda las vamus a tener anté la fiêsta de Sant'Amaru que yê die 5 y 6. You ya l'outru die andei a fazer uns licores d'eillas y a ver cume me vai a quedar.
Ho ! Mas aquessas bulicas, meźmu sendu d’ouru, nu son pra puner nal bancu alla an Miranda, boh ! Son pr’anchi’l bandullu y biên cume deve ser qu’eiqui nun hai crize ! Y nal bancu alla an Miranda cume son tan fidalgus tamiên nun vus las quiêren... so se tubirun patacus pur drentu. Mas çreijas d'aquesse jeitu inda nu las tenémus !

 Las bulicas d'ouru (pr'anchi'l bandullu)

Çerdeirus que doron mellones d’aquesses fruitus açucradus y que fazen la fama de Cicuiru. Yê que nos aca, nun fazémus nada cume als outrus; tenémus çreijas y nu son burmeillas, home, que son amariêllas ! 

Ya que falamus de la fama de Cicuiru, sabeis que tamiên somus mui cuñecidus purque tenémus mui buônus jugadores nals jogus tradicionales, un yê Oscar, ya de toda la vida nal Fiêrru y a la Reilla, outru tamiên yê Urlandu a la Cunca. Pus sabeis que tubimus un turneyu nal die 17, alla pal Naźu y Cicuiru quedou-se an quartu llugar ! Y sabeis que tal de Custantin y Samartinu ? Pus nada, nadica de nada ! Nun gañoron un puntu ! Mirai-vos dous llugares cun tanta mucidade, y Cicuiru so cun viêllus que llougu fai y muitu.
Aquissu fai-me lumbrar qu'Oscar diç siêmpre que Custantin yê un llugar ruin, you, lu meźmu digu de Samartinu (purque hai alla, na taberna de baixu, un bandu de gaijus que nun gustan muitu de mi y açpuis dan-me siêmpre nal pelu quandu you vou a la ruźgada pu'lli). Conchu ! Pus pu lus dous si qu'atinémus !!! Nun valen pra jogus tradicionales !!!