15/12/08

Onte a la nuite quemie cu’l Carochu

Onte a la nuite pu’las rugas scuras de Cicuiru andaba you quandu m’apareciu al Carochu.
“Que fazes ?” que me diç-él, “Pur’qui andu !” qu’al digu you.
Carochu : Sabes quiên sou ?
You : Home, claru yês al Carochu de Custantin !
Al Carochu y lus Dançadores de Custantin
C : Sou’l Carochu si, agora de Custantin, solu yê s’eilles lu quiêren !
Y : You siêmpre vus veyu eilli, pur issu yê que…
C : Nun tenes miêdu de mi ?
Y : Nestes diês andu tan solu que cu’l diabru puderie falar siên fugir !
C : Ha ! Deix’alla al miu armanu y ven maźie pra caź’a quemer.
La viêlla, la tie dal Carochu
Fui assi que me fui a quemer an caź dal Carochu y que finalmiênte coinecie a la sue mulliêr, ya cu’l péźu de lus añus an riba de la cara y dals hombrus tamiên...
C : Ya viste home que tie tan de-lei tengu !
Y :….. ye.. yê…
C : Y biên apetitoźa que yê cu’las castañas an vuôlta dal pescuôçu, anton no ?
Y : Bah ! Pul menus nun passais fomes !
C : Hahahahaha !
Al Carochu an busca d'ũa vitima
Al mellor inda fui al que cumimus... Y: Ha bon... mas vos teneis ende fumeiru !
C : Ha carallu ! Mas tu nun vés… yê’l que you roubu a lus Custantineirus !
Y :…. Mas y si se cunserva… ?
C : Claru ! Hai uns añus cumprei un cungelador an Alcañiças y agora purreiricu de la vida !
C :... Mas antes niên te cuônta... yêra fudidu... la tie rafudiês toda que s’al stragaba tudicu !
Al Carochu y la viêlla
Y la muźica que scuitaba’l “home” anton si… Y : Mas y tamiên scuitais lus « Franz Ferdinand » ?
C : Si… gustu muitu da-me einergie. So quandu se pon a beilar cu’la tie ! Carallu al tiu staba tunticu, habiêdes de ver cum s’anruscaba cu’la viêlla y la muźica a tucar, yêra “Lucid Dreams”... C : Anton nun beilas ?
Y : Nun sei...
C : Home nun me digas que nun tenes moça que t’ansine ?
Y:... Ya vos al deziêstes...
C: Bah nun t’afliges que pa’la semana ya t’amustrarei las... LAS HORAS !
Y : Han ? Quei passa ?....
Abrie lus uôlles... “Son las horas ! Ala !” Yêra Marie que me dezie qu’iba a fechar la caź dal pobu... Dei-me de cuônta qu’habie drumidu mas de dues horas !... Ya vus’l digu you, Sumol cun Red Bull nada buônu...

12/12/08

Tiêrras Llionéźas…

Al Prainu y Aliste
A la dreita dal caminu son las Tiêrras de Miranda a la squiêrda son las Tiêrras Alistanas adonde tamiên se falou Llionés ya hoije ende stintu ou quaisque !... Mas sera meźmu assi ? Al Lionés inda survive hoije na tuponimie. Un eiźemplu yê Fornillos de Aliste ; s’al nome fussa Castellanu anton serie Hornillos y no Fornillos. Nada mas, nada menus, sta demustradu !

11/12/08

Artimañus a la moda Cicuirana

Yê sabidu que lus Cicuiranus son uns angeñeirus que nun hai outrus assi ! L’outru die quandu juguemus a la malla (verçon mudernizada de la cunca) tubiêmus un pequeiñu purblema… Fui assi ; al mocu de la malla nun querie parar an riba dal cepu… que fazer ??? Y anton, ya nun sei quiên fui, mas houbu un que dixu : « Carallu ! Ya vengu y qu'assi se vai a ficar dreitu l bardinu ! »
Mocu quiêtu, angeñoca feita !

Anton turnou cun eiman de lus altefalantes, anganchou-l nal cepu, puźu al mocu an riba, y mandou un puntapie al cepu. Al mocu nun se cayiu, ya staba l’angeñoca feita. “A carallu”, dixu-él ! “Agora se nu’l acertais nun se caye !” Y fui-se todu cuntenticu de la vida a tumar ũa cervejica !

10/12/08

Al monu y la mona de Custantin

Al monu : Tengu la mellor tie dal mundu ! Yê guapa cul sou lhencicu tan de-lei cu’la sue sayica y trai-me la merenda nal sou cesticu ! La mona : Tengu la mellor suôrte dal mundu ! Cada añu dan-me un home nuôvu… Y l’outru queiman-lu !!!

09/12/08

A home amaña-te que yê Eimbiêrnu !

Al miu llumicu, la mie gorra. Ũas castañas a la braźa y ũa tabaféya al lladu…
Açpuis FIÊSTAS… an Alcañiças !!!!!!
Ou an outrus sitius...
Fiêsta de lus rapazes (Custantin, 2007)

08/12/08

Cuchines ya butilles !

Cuchines Cicuiranes

Chizilla : A Chiquirita dixu-m’al burru que ya iba a ser la nuôssa fiêsta d’eiqui uns diês. Chiquirita : A Chizilla... nu m’afodas ! Eiqui yê fiêsta to’als diês... nun ves cum quememes a la farta y todu... que mas fiêsta puôde ser ? Chizilla : Si home ! You sei... mas al burru dixu-me qu’aquél die yê special y qu’als duôñes mes fazen ũa fugueira einorme pa nun apañar friu y todu ! Chiquirita : Bah rapaza... come’y calla-te ! Qu’als burres s’al son nun yê pur nada…

24/11/08

Mañana fagu cume Alcinu !

Alcinu y'l sou trator

Sta ditu, so m'al queda pa fazer ! Mañana deixu esta vida y marchu m'an busca d'ũa Gallega... Assi fizu al nuôssu amigu Alcinu. Ũa Gallega, direis-vos, mas purquei ?

Yê simples : las Mirandéźas son pouquechicas y las que se quedoran eiqui nun son nada abiêrtas... cun eillas yê siêmpre "Ai s'al miu pai sabe...". Y las que marchoran pra baixu, me direi-vos, que nun vas atras d'eillas ? Ha mas essas yê que cum al pai ya nun sta pa las andreitar turnoran-se abiêrtas de mas y pra mi ya nun sobra nada. Yê que lus Purtuéźes son mui guloźus pu'la buôna chicha Mirandéźa !

Mas issu todu Alcinu ya l'habie antendidu ya biên antes de nos todus, y you cum sou siêmpre l'ultimu a m'aperceber... No, mas agora ya sei ! Mañana marchu pa las tiêrras Gallegas an busca d'ũa d'aqueillas pitas que canta tan biên !

20/11/08

Diêç añus de lliêngua oufecial

Fizu onte diêç añus que s'apurbou l'oufecialidade de la lliêngua Mirandéźa, fizu tamiên onte diêç añus que miu abo Manuel se murriu, assi que nunca chegou a ver la sue lliêngua oufecial naquessa tiêrra d'él ardida de lus sous antespassadus.
Un de lus sitius adonde inda se fala...
Oufecial yê nals papéles que pur an quantu al sou ansinu niên chegou a ser oubrigatoriu ne las scuôlas de Miranda... Pur agora la couźa sta algu fulclorica mas talveç yê mellor que seya assi y que se quede de tal maneira, meźmu se you nun cuncordu.
LA MIE LLIÊNGUA, YA LA VUÔSSA Llatin y pré-romana, Sembrada la grana de la lliêngua Sturiana ! Secou al sol y fizu-se parba, D'ũa lliêngua ya cun tanta fala. Llionéźa ya Mirandéźa, Al curaçon an amor peźa. Lliêngua rala, Mas inda biên que se fala. Lliêngua llibre, dal miu curaçon tenes las culores. Ya naquessas flores lliêbas als mius amores. Hoije ya nun hai dulores, Purque dende veyu, de la oficialidá, las culores !
Tiégui Albes, 6 d’Outubre 2008.

17/11/08

Al jogu de la Cunca

Se fussa mie mai a screbir issu, eilla dirie qu’al jogu Mirandés de la Cunca yê tan viêllu cum lus Afunsicus… ! Y pur acaźu yê meźmu mui mui antigu. Ya qu’al jogu sta an relaçon cun piêdras, issu mus andica que nun puôde haber jogu mas arquaicu. Pra quiên nun sabe cum yê, vou a splicar ende de maneira rapida.
La Cunca
Un grupu d’homes, cada un c’ũa piêdra, tentan nal zafiu, a apuntar ũa pedrica a ũas quatru cañiças (10 m) aloinje; La pedrica de forma cilendrica stendes depiês. Meźmu al que nu toca la pedrica cunsigue marcar puntus. Quiên gaña yê al que la fai queyir ! Nun yê mas cumplicadu !
Cicuiranus nal jogu de la Cunca
Ũa question bastante antressante queda an ser la qu’eiqui ven : Que quiêr dezir al nome Cunca ?
-Ya se puôde dezir siên péna que la palabra nun sona a nada de Llatin, pus yê ũa palabra cun dous funémas simples quaisque eidenticus kun y ka. -Ne la nuôssa lliêngua hai varias palabras relacionadas cu’las piêdras y qu’ampéçan pu’las raizes : can-, cal-. Essas palabras son las seguiêntes : cantarie, cantada, calabouçu...
La pedrica branca de la Cunca
-Essas palabras fazen mus pensar que la raiç kan ou kal sta an relaçon clara cun las piêdras. Pur eisemplu, la palabra cantada yê cumpuôsta de kant- y –ada. Cum viêmus antes, se la palabra nun yê Llatina anton pudemus tantar saber al sou segueneficadu uźandu ũa lliêngua préromana biên coinecida, al Bascu. Al sufixu –ada, zigna ũa abundencia. Ou seya ũa cantada, yê ũa abundencia de piêdras. -Nal caźu que mus antressa eiqui, la palabra Cunca yê furmada de kun- y –ka. Cum ya viêmus la raiç kun- debe de star an relaçon cu’las piêdras, serie anton ũa palabra préromana pra zignar tal couźa. An quantu al sufixu –ka, an Bascu yê un deminutivu. Todu issu mus andica que Cunca seguenefica pedrica ; de to’la certeza la pedrica que se ten d’atupar !

27/10/08

L’assinatura d’un Gurbata, ende, pa l’eiternidade

Lus Gurbatas son lus Custantineirus, tantu cum nos, lus de Cicuiru somus lus Gorrus. Jose Francisco, ye al que se puode ler, ende naquessa puorta d’ũa caźa ya quaisque queyida de Cicuiru.

Jose Francisco Mario Constantim 1937
L’home screbiu al sou nome cun llapeç an 1937 y hoije 71 añus mas tarde al nome inda aparece quaisque cum s’houbira sido feitu agorica. Nun s’apercebe biên cum issu puôde ser. An tantu tiêmpu, cu’la chuva, l’air, l friu, la niêve, l gélu y meźmu assi, al nome assi se ficou.

La chaçada

23/10/08

Sturias, Llion ya Miranda an Uviéu

Ne lus dies 4, 5 y 6 de Nuvembru habera an Uviéu al purmeiru cunceillu anternational de la lliêngua Sturiana.
Numeroźas pallestras suôbre la lliêngua y la sue vida durante este ultimu milénairu seran aperźentadas pur anvestigadores de Spaña, França, Eitalia y Purtual (al nuôssu Antoñu).
Falara-se de gramatica, furmaçon de palabras, verbus, uźus graficus nals decumiêntus mediévales, aperźentaçon de llibrus, y biên mas inda !
Franquamiênte, gustarie de star alla ! Se quiês mas anfurmaçones, tenes-las eiqui.

Alcañiças : Fiêstas de San Roque

Al grupu folcloricu de Paradela

Lus Dançadores de Qu'stantin

09/10/08

Nals tous uôlles

Stou ancapaç de te çcrebir al que veyu nals tous uôlles, mas pur ciêrtu, hai alla ũas culores qu'allubran al miu curaçon.

29/09/08

Patrucinador de lus sploradores...

Bah ! Oubie dezir qu’hai lus que dizen que lus sploradores Cicuiranus son grandes bebedores de “Super Bock” y qu’anté tenemus patruciniu deilles....

Que tuntiques son ! No ! Nos yê “Sumol” al nuôssu patrucinador. Y al nuôssu xefe, Oscar, él ten un patrucinador special... yê “Pedras salgadas” !
Anté hai quiên diç qu'hai que buer limonada pra cagar de madrugada... bah anton assi nun hai mellor que "Sumol" !!!

26/09/08

Cerradus abiêrtus (solu para ti)...

Ende van dalguns cerradus pur'donde andei un die de Mayu buscandu nun sei al quei, que tamiên nun ancuntrei... Anton ende ya t'abru al cañiçu. Se te quiês rebulcar ne la yêrba stas a la tue bontade. Mas ten cuidadu a las vacas, que son mi brabas !
L'antrada, Infanes
L'antrada passada fechas al cañiçu nun sei an que se marche toda la belleza qu'ende hai !
Al meyu, Infanes
Las froles stan ya quercidas, las burburetas sustricandu al que tenen para oufrecer. Couźa mas natural !
Als lladus y las paredes, Cicuiru
Nal muru acuncheguei-me ya me siêntei. Fica-t'ende cumiyu a ver se cunsiêgues saber lu que lus paixarrus cuntan, cantan, lhançan pu'lus aires.
La salida, ya Peiña Branca
Home ! Ya hai que scapar, las couźas buônas tamiên nun son eiternas... assi que... ende abriêmus uns cerradus para te lumbrar-se cum’yêran... speru que gustes-te !

La çreijeira ancestral...

An baixu de la tal, ya biên coinecida…

24/09/08

Caballeirus d’outrus tiêmpus

Aquesses trés caballeirus salidus d’outrus tiêmpus, muntadus nũas chaças que saliêren Dius sabe donde apareciêren-mus soutrie die an Qu’stantin. Ũa deillas tenie ũa pequeiña matricula cu’alla screbidu “Miranda do Douro” y al numaru de la chaça !
Nal que parece, naquél tiêmpu las couźas éran assi; habie un que tener aquissu de las chapas biên purparadicu, cu’alla al numaru y açpuis inda se pagaba un ampuôstu.
Bon, dal puôntu de vista mecanica aquessas couźas inda nun teniên mudanças, mas miu Dius, un siêntallu cun amurcedores y tode cum debe ser. Nada de talabancus cum hai ne las chaças d'hoije, couźas mal azadotas, que mus benden. Ũa çringonça qu’açpuis de 10 km fai mus andar c’ũas dulores cum se fussamus ya mei viradus... a marifuźa !
Y ya niên vus falu de lus trabones, ũa maraviêlla de tecnologie mecanica. Nun habie cabu d’açu, no nada assi ! Anfin, a mi falta-m’ũa de tal mudernidade, suôbre todu al banquitu...

La parba

Ya s’acabou la segada. Y ya agora yê al tiêmpu de la parba. Ende teneis lus garbançus sparbabus nal meyu de la ruga, alla pr’abaixu, an Cicuiru.
Sparbar pu'la ruga
Purmeiru, hai que piźar la parba para fazer stallar la casca. Yê cum’ũa dança qu’ende se fai, piźocandu ya dançandu oubiêndu las cascas a stallar.
Piźucar la parba
Si a stallar, purque yê assi meźmu que se passa; al sol, lus garbançus ponen-s’a falar, todus juntus, ũa lliêngua mui facanita que pouquechicus saben.
Als garbancicus stalladicus
Açpuis lus garbançus callan-se de tantu palrar y las cascas ponen-s'a vular puls aires !

19/09/08

Puxa, puxa que te stas a anxurdecer !

Al arrepiladu Cicuiranu ya vuôlbiu y anté viênu cun mas un carrecholu que yê un d’aqueilles de tiu Silvachu que diç que bota fumu cum’l carachu ! Viter, llougu que viu aquiêllu dixu que lu crie spurmantar. Essa yê que fui, que’l motor tenie ũa curdica pr’al fazer arrencar, mas al puxar pur’eilla çtripou-se toda !
Dañel puxandu, Viter als cumandus dal carrecholu
Y agora ya solu mus quedaba puxar l carrecholu pal fazer arrencar ! Nos, anton, alla puxemus cum burrus anté que pegou. Dañel, inda se ficou alla meye agarradu y fui pur poucu que cu’la maquina lançada, nun se stampou a çufar cu’lus narizes nal suôlu las buôstas de vaca que pullie habie. An fin, la maquina aqueilla inda nun tenie al sangre muôrtu; al menus dou pra gastar algun tiêmpu... anxurdandu las oureillas !

A dreites !

Al caminu de Samartinu
Aquessa storia que you te vou agora a cuntar fui meźmu verdadeira ! Diç que ya fui ya hai tiêmpu. Yêra un home que venie de l’Australia, mas habie naciêd'an Samartinu y venie a veźitar ls soes. Qu’él habie deixadu la tiêrra mai llougu de nuôbicu, turnaba agora açpuis de dezénas d’añes siên venir.
So qu’él solu se lumbraba de dues couźas : Miranda y “São Martinho de Angueira”. Al chegar an Spaña él biên pedie a las pessonas haber se sabiên daquesses dous llugares. Y las pessonas que deziên : “Si hombre ! Sigue an frente !”. Y a cada veç que pedie, cada veç al deziên la meźma couźa. Assi que tantu que fui a dreites, de Euskadi, parou an Andaluzie ya a ambarcar pal Marrocu !
D’ende si se puźu a pensar que nun yêra peciźu barcu niêngun para ir al Prainu. Y diês açpuis alla atopou al caminu ciêrtu, al de Samartinu.

16/09/08

Acabou-se la segada !

Ya s’acabou la segada, apenas queda al restrollu pul Prainu...

15/09/08

Restrollus de Paradela

Restrollu de Paradela

An Paradela tamiên ya la segada fui, solu al restrollu mana. Dessa tiêrra ya qu’un fame d’auga y d’amor de lus que la traballan.

10/09/08

Cadernus dal Prainu

Tod'lus cadernus y las nuôvas stan ende :

09/09/08

Mas ũa vuôltica pur Paradela

Desta nun yê you y l miu amigu Oscar, mas si you y l miu amigu David. Si pus anton you y David fumus a dar ũa vuôlta pur Paradela. Mas nun fumus pu’la strada, nos somus sploradores y cum tode splorador que s’arrespeita passar pu’la strada yê un crime; fumes pu’la siêrra !
A caminu de Paradela, un marcu de frunteira nal meyu dal caminu...

Nun hai quiên diga, mas pu’la raya las couźas son algu mas cumplicadas que pu’la strada ya que d’alguns caminus nun son mas uźadus y perden-se antre las xaras, las urzes y lus carrascus. Y pra mas solu yêra monte... y nada de prainu !

Al caminu para Castru d'Alcañiças

Al tirar a la dreita, an frente staba Castru, eilli a la borda dal Duiru, you anté tenie ganas d’ir alla mas David ya staba algu assustadicu pu’la caminada y las rudeiras que pur fin siêmpre s’iban a perder n’ũa urzeira.

Al caminu que fai frunteira

Passemus anton pur un caminu ya mui azelhiçadu pul tiêmpu… y cheguemus a ũa llagona que supongu que las pessonas de Paradela guardan biên an segredu. Ya que l’auga staba caliênte cum la braźa ! Tomar eilli bañu nun debe de ser ruin !

Un fincon, la Lluç al loinge

Al s’acunchegar an Paradela, açpuis d’haber chubidu un monte siên fin miremus al para tras y viêmus la Lluç, eilli al loinge, ya tan pequeiña, pur’eilli habiêmus passadu nos !

Dous palumbares de Paradela

An Paradela hai palumbares biên purreirus todus renuvadus y brancus cum la niêbe. Al passar pul bar, la fame staba a la puôrta de la boca, yêra tiêmpu de quemer algu. Y fui ũa caxa anteira d’aqueillas galletas dal surtidu de la “Cuitara” qu’angulipémus an poucus minutus, y mas uns çemulicus, ya la barriya staba biên chena. Ya pronta pa’la caminada an vuôlta pra Cicuiru…

Las galletas y la palaçuôla siêmpre argida
Le sol ya se staba a çpuner y passar pul monte de la raya ya nun daba. Passemus pul caminu que corta adreitus anté Custantin. Y d’eilli pus chegemus an caźa ya biên prontu.
Çpuner dal sol an Paradela, ũa pastora y las oubeillas

08/09/08

Miranda... paraiźu natural !

Arrecarachu ! Miranda si yê meźmu un grande paraiźu natural; las froles pur tod’lus lladus, lus arbores y tod’aquissu que yê tan guapu ! Mas ver al que you vie, y qu’ende vus aperźentu ou suñei-lu ou nun hai quiên trate de la Sé Catedrale… Mas mirai biên aquessa fetugrafie. Cum yê que splicais que las paredes stan chenas de yêrbas y qu’ũa fiyeira de purie dous metrus sta a medrar nal telladu de la Sé ? Cum quiêra que nun hai naide pra tirar esse arbore... nal telladu ???
Ou anton debe de ser que lus reperźantes y respunsables desta cidade de Miranda niên veyan lus santus quandu van a missa !
You se fur un anju farie anque las raizes d'aquessa fiyeira butassen uns blocus anriba de quiên you sei...

Spigal de Mayu ya segada d’Agostu !

Eiqui vus deixu dues fetugrafies de las meźmas spiyas de triyu a trés méźes y meiu d’antervalu.
Mayu 2008
Agosto 2008

04/09/08

Vai-te pal Naźu !

Ya fiquen poucus dies antes de la feira anual dal Naźu. Astañu sera antre lus dies 6, 7 y 8 de Setembre. Cum siêmpre yê la mas grande feira dal Prainu, cu'lus cunjuntus ls mas fuôrtes, y... y puôsta assada !
La Specioźa vista dal Naźu
Nun m'asperes pur'alla que nun puderei ir, y yê cum péna que te dou essa nuticia, talveç sera pa l'outra veç.
Anté'lla çfruta biên, y a ver s'atopas buônas couźas eilli !

03/09/08

Ũa burriquita tan bunitica

Lluzica y la mai
Soutru die passaba you pur Qu'stantin de chaça an direiçon a Miranda quande vie aquessa burrica tan guapa ! L que fize fui que parei a mirar pa eilla. Cuitada, durante un tiêmpu tubu miêdu de mie, nun se crie arrumar. Tenie uns pouques méźes y nun tenie cunfiança an las pessonas que vie eillie passar pul caminicu.
Açpuis de m'haber mas acunchegadu a eilla yê que me dei de cuônta que nun tenie nome y fui assi que l pus l nome de Lluzica.
Yêra manssa, cum d'aqueilles garotiques que nun llargan l sayote; Nun se zapertaba de la mai.
Nun sei you se vuôlverei a ver Lluzica, mas durante uns minutes atupei buôna cumpañie !

31/08/08

Ansina-me !

Dançadores de Qu'stantin
Ansina-me
Ansina-m'a beilar,
A beijar ya a namurar.
Assi puôde ser que te guste ansinar !
Tiégui Albes, 31 d'Agostu 2008.

21/08/08

Caminada de chaça an vuôlta de Custantin !

Nal Deimingu, die 24 a partir de las nuôbe de la mañana hai ua vuôltica de chaça nals arredores de Custantin.
L'anscriçon yê ne la caźa dal pobu de Custantin, aparecei alla !

Ancuôntru de caderneirus dal Prainu !

Froles de la Siêrra
Nun squecen mañana al ancuôntru de caderneirus dal Prainu nal Naźu, durante la feira al meyu-die.
Nal restu, esta sumana, pra mie fui rica d'ancuôntrus cun pessonas d'Asturias. Inda solu hai diêç minutus acabei d'amustrar Miranda al miu amigu Nicolas d'Uviéu. Y hai trés diês atras ancuntrei dous anvestigadores y ua anvestigadora de la nuôssa lliêngua, ende, an Miranda !
Mañana, cun certeza que vou a ancuntrar inda mas pessonas nesse nuôssu ancuôntru, anton... até'lla !!!