23/02/13

Quandu’l Carochu cerra las frunteiras !


Al Carochu ?! Si al Carochu ten un grande puder an Custantin. Ten dreitu de todu. Currer atras las rapazas yê ũa couźa ciêrta. Mas ten tamiên al dreitu de curta la strada nacional mirandéźa que passa an Custantin. D’eilli anstalar un poste frunteira y mandar a pagar a quiên querga antrar ou salir ! 

Poste frunteira de la tiêrra dal Carochu


Assi yê que durante un die anteiricu, al llugar de Custantin quéda-se curtadu dal mundu pur cauźa d’un spritu mas viêllu que lus Afunsicus que pur eilli fai lei. Cuidadu anton a quiên s’adregar pur aqueillas tiêrras n’aquesse die !

Pior qu'als carabineirus ! Nun pagas, nun passas !


Cu’las tanazes manda parar als carrus y pide l’ampuôstu ! Solu houbu un barzabumba d’un spañolu que tube cullones dal zafiar. Passou pur anriba las tanazes cu’l carru y nun quiju pagar ! Açpuis un perru inda fui atras d’él pra que véya aquel homicu onde habie puôstu als piês !

Al Carochu scujicou un carru cicuiranu que pu'lli s'adregou passar...


Açpuis, la lei dal Carochu cuntina inda de nuite quandu’l pobu custantineiru s’ajunta, pur anteiricu, pu’la caźa’l pobu. Y coman p’alli, cuntenticus de la vida, to’la chouriçada qu’atupou aquél Spritu. Anton eilli, cuntou-me un peizanu cicuiranu que diç que fui alla a meté’l nariç sin ser chamadu. Pus als dal llugar qu’ende staban de pranton pronto l’ampuntorun siêrra arriba de miêdu que cayisse nu pratu !

Carrus sperandu a l'entrada de Custantin !


Mas you nun puôdu dezir couźas d’aquestas ya qu’ũa véç fui alla anvitadu y biên que cumi ! Cuntenticu de la vida, tamiên !







12/02/13

Punei-lu cume débe ser... dioźla !


Conchu ! Pus ya dixe todu ende arriba ! Y an quantu uns anfuracan chouriçus y butiêllus alla pur Miranda, d'outrus cuntinan pensandu qual sera'l feturu de la lliêngua se la cambra de Miranda nun fai-l que ten que fazer YA...

Y ya que me stais a ler. Se vos tamiên ides pur Miranda an cata de chouriçus, lembrai-vus que nos nun fazémus "alheiras", nin "botelos", nin "morcelas", nin d'outras marifuźadas asparcidas. Nos fazémus, issu si, tabaféyas y butiêllus, murciêllas y chubianus  !


07/02/13

Vi veni la gaita


Quandu sali de caźa n’aquél die, cu’la nubrina qu’habie, yê mellor dezir que nun cheguei a ver a quatru n’un burru ! Y al chegar an Custantin ye que nun se vi méźmu naide. Yêra cédu, pensei you qu’inda debiên de star arreñoladus a’l llume, la navalla spetada n’ũa turrada.

 Custantin y las rugas sin naide !


So qu’açpuis d’haber passadu la méźa dals moçus ampecei a oubir un son quemun pur aquestas tiêrras. Un son de gaita de fuôlle. Dios ! Parecie que veni d’acullouca’l Naźu ! 

 Tiu Ribeiru cu'ls Dançadores y'l Carochu

Fui cume un die an que me perdi an Paris y qu’ampecei a oubir la gaita pu’lus tunéles dal métru. Pensei que ya staba tontu quandu si yêra verdade, tan verdade qu’antre ũas scaleiras qu’iban pa riba y d’outras p’abaixu apareciu-me, a mode d’un anju, un gallégu a toca la gaita !!!




La méźa dals moçus... chéna de moçus ! 

Pus ende, rapazes, conchu fui eigualicu ! Andaba, qu’andaba, perdidu an Custantin y llougu açpuis la méźa als moçus adregou, oubi la gaita. Yêra’l tiu Ribeiru qu’animaba la Dança ya llougu açpuis Céliu tamiên l dou biên.

Llugar abaixu... llugar arriba !


Assi ampecei la ronda cu’l Carochu yêra ende pu’las uitu la mañana. Ya açpuis vus cuntarei cume’l Carochu turnou Custantin andependiênte durante d’algũas horas...