31/07/08

Catalgu de las minas dal Prainu



Eiqui fica al catalgu cun tod’las minas registadas y inda abiêrtas an 1906. Sacai-l dal llibru “Entre rio Douro e Sabor”.

Bagonetes de las minas dal Prainu

Las bagonetes éran cum la que sta nessa fetugrafie, dal meźmu mudélu. Essa yê ũa reproduçon spuôsta a la FEUP (faculdade d’angeñerie dal Portu) nal departamiêntu de metalurgie.


Al passadu andustrial de Samartinu

Cum ya se viu nal catalgu de las minas dal Prainu, las de Samartinu perteneciren a un anglés Henrique Hyman, an 1887.
Mas la mina de lus Rapoźus fui abandunada an vuôlta de lus añus 70, achu. La dal Cudéçu sou se mudernizou açpuis de 1965 quandu perteneciu a un Spañol de Burgus.




El alla custruiu ũa caźa adonde el viviu un ciêrtu tiêmpu, so que ya naqueilla eipuca ya poucus crien ficar an Samartinu. Anté chegou a trazer la lluç anté la mina, gastou tantu deñeiru y a final pra nada. Lus batimiêntus a l’abandonu ya nun siêrben pra naide y l stañu ya nu l’hai.



La mina inda ten ũa fuônte d’auga que furnece le pobu de Samartinu cun auga biên buôna y fresca, ũa de las mellores.


La sploraçon de las minas dal Cudeçu

Lus sploradores Cicuiranus van pur tod’lus sitius, que seya pu’riba de tiêrra cum’an baixu, nada ls mete miêdu. Solu andar ne l’auga yê qu’inda nun faziêren purqu’issu solu Cristu sabie, anque tamiên ya se viu un splorador cul Jeep anriba d’ũa llagona gelada... Buônes tiêmpus !
Eiqui van algũas feugrafies de las minas dal Cudéçu an Samartinu.
Ũa parte de lus spluradores Dañel, André y Laurent

Ũa galerie cun auga



Ũa galerie cun carriles



Ũa piêça pra virar lus bagonetes


Un girador dals bagonetes


Oscar nũa galerie


Un poçu d’auga que dizen que ten mas de 40 métrus de fundu


Belas artes…


André splurandu ũa cavidade

Burnaciêgus dal Prainu

Essa pequeiña anvestigaçon fui feita pu’lus spluradores Cicuiranus an minas de la raya que son lus sitius mas adquadus pra ver lus murciêgus y fazer al studiu desses animales noturnus.










25/07/08

Canal Prainu : lus "blogues" de Miranda


Ya chegou ende l "Canal Praino" l sitiu adonde tu vas a puder ver tod'lus cadernus de la nuôssa Tiêrra !

21/07/08

La lluç y la cagada…

L’outru die entra al Ché a la caźa dal pobu algu strampalladu de la sardina de Samartinu y açpuis viras pra Oscar :

Ché : Tu que sos cientificu diç m’alla qual yê la mas rapida… la lluç ou la merda ????


Oscar llougu se pon a las riźadas y que l’arresponde :

Oscar : Oh yê la lluç ! Que fai siête vézes la vuôlta al mundu nun segundu !

Ché : Quei ? Stas tontu tu ! La lluç olla l’outru ! Stas biên angañadu tu que tal digu you ! Che che...
Mira, onte a la nuite sentie-me tan malu de la barriga que quandu iba pr’açender la lluç, inda nun habie carregadu nal buton…. No mas scuita biên… inda nun habie carregadu nal carallu dal buton que ya m’habie burradu todu !!!! Anton qu’al yê agora l mas rapidu ? Han ? La lluç ou la merda ?


Franquamiênte you achu qu'al Ché ten toda la rezon !

18/07/08

L’eigreija de Malladas

Desta veç la couźa yê algu special purque vou a falar de l’eigreija de Malladas (pobu que nun fai parte de la raya). Mas falar pra quei ?
Deixu-vus eiqui ũas fetugrafies pra vos verdes las pinturas biên guapas y ya biên stragadicas dess’eigreija. Son de 1806, y hai que las renuvar, yê neçairu antes que s’acaban de cunsumir ne l’aire de lus dies humidus dals Eiviêrnus.



17/07/08

Cuntentu de la vida a la caźa dal pobu !


Andu you siêmpre tod’cuntentu quandu stou a la caźa dal pobu. Hai siêmpre algu pra fazer. Biên yê verdade que d’algũas vezes nun hai meźmu nada a fazer, yê quandu son aqueillas nuites d’Eiviêrnu que nunca mas acaban, un eilli arreñuladu al llume llougu da suôñu, sabeis todus issu. Y inda biên qu’un pega de la cabéça se no inda se quéyê pal burrallu !

No mas quandu yê l Branu hai siêmpre que fazer a la caźa dal pobu, niên que seya quemer un curnetu y açpuis dar ũa vuôlta de chaça !

Astañu aspéra-te tamiên a ser cunvidadu puls caçadores pra quemer un bun cuchinu muntés. Y nun quiêru alla ver niên Custantineirus, niên Samartineirus que quandu eilles fazen fiêstaças fechan mus las puôrtas (son defrentes y mui arramalladus !) y nos que las deixamus abiêrtas siêmpre mus fudémus... hai lus anté que s’anfilan pu’lus buracus !
Mas tamiên se percebe, tiu Tiodor fai buns guiźadus y tiu Bunitu buns assadus, assi que buôna couźa yê y llougu se sabe.... RUMBAI LAS PUORTAS !!!

11/07/08

Vacas de Cicuiru


Las vacas de Cicuiru tamiên son de las Mirandeźas, cum no ? Mas tengu que vus dezir que son bravas cum todu. Malas que nun se deixan tucar, quelor de la tiêrra adonde naciêren. Eiqui vus deixu algũas de las de mie madrina Eister.

Traballadores Cicuiranus an Aliste

La pedreira adonde Cicuiranus traballan duru yê dal lladu Spañole an Aliste, Rio Frio. Al Ché yê un deilles, mas soutru die urganizou alla ũa fiêstaça que nunca s’habie vistu tal couźa ! Diç que mandou venir ũa carreira de Madrid chenica de sulteiras Castellanas ! Si home yê verdade, desta veç nun son storias miês, meźmu qu’apareciu al eiviêntu nun jurnal Spañole de Zamora ! Ai, esse Ché sta tontu, mas revolucionairu !
Agora diç que pal branu fai la méźma fiêsta an Cicuiru ! A carallu, hai dalguns que se van a scangallar todus !

Qual rue ? Ende yê RUGA home !

L Mirandés nun yê l meźmu an tod’lus pobus. Hai algũas defrenças. Recoinéces trés grupus : Al Sandinés, al Mirandés y l atrabassadu. L ultimu sendu l que you falu. Meźmu an drentu de l atrabessadu hai algũas defrenças antre Samartinu y Cicuiru (perres<>perrus) ou antre Custantin y Infanes (eiqui<>aquina).


Y ende ven al purblema de la tuponimie. An Mirandés hai trés maneiras de chamar ũa strada cun caźas als lladus : ruga, rua, y rue. La purmeira sendu la palabra llatina oureginal inda uźada an Samartinu. An Cicuiru uźa-se mas rua, mas quandu se fala d’ũa ruga pequeiña lus Cicuiranus uźan la palabra rugita.
Ne lus outrus grupus de la lliêngua Mirandéźa ya s’uźa la palabra rue. Palabra que nun s’uźa ne la raya. An Samartinu inda s’uźa la palabra ruga.
So que quandu fueran puôstus lus nomes de las rugas an Mirandés/Purtués nun fui nada respeitada la fala atrabessada y bei-se scritu (cunforme la nurmativa que nun respeitu) :
“Rue de ls Dançadores” an veç de “Ruga dals Dançadores” ou “Ruga de los Dançadores”.
Ende hai purblema, purque quiên lei issu diç :”You nun falu assi !”. De tal maneira, que talveç pur einorencia cumpreta nun se respeitou ũa fala...

Ne la strada tod'al die Santu !

Al monte de la Lluç al loinge...

Y passei al die santu a tras de ti
Nun vie las duvidas acunchegaran-se
Se solu puodie haber lidu nal tous pensamiêntus
Haberie vidu an tie las duvidas acunchegaran-se

10/07/08

Al cinzeiru de la caźa dal pobu !



Agora cum ya zdal purmeiru de Janeiru que nun se puôde fumar an drentu, assi que lus chupa-chupas van a la ruga. Un die, un d’eilles, mas nun se sabe quiên, acunchegou-se cun aquiellu que s’asparece mas a un mocu qu’outra couźa.
Yê un cinzeiru dizen eilles ! Benjamin anté acha que yê arte muderna stilu añus 70, llougu açpuis de Mayu 68; “Ten la forma d’un mocu pra dezir you fumu y fodu lus que me tiran al dreitu de lu fazer adonde quiêru !“

Nun quiêru caźa quéyida


Desta veç van ende algũas fetugrafies de caźas quéyidas de la raya. Son muitas, meźmu muitas. An Cicuiru hai agora un purgrama de recupéraçon dessas caźas, y curales de vacas.


Inda nun se sabe al que se fera cun aquessas caźas renuvadas. Hai quiên diga muzéus, outrus pensan an Huteles, ou caźas a vander pra ricus Purtucaliênces ou Zamuranus ! Quiên sabe alla ?

Meźmu assi apuyamus tal eineciativa y speramus que venga a acuntecer an outrus pobus.

09/07/08

De Cicuiru anté Cumpostela

Acumpañandu aquessa Llionéźa y aquesse Mirandés anté Cumpostela, ende van uns versus :


LAS FALAS

Fugidas, mas son miês vezinas.
Falas, que meréçan mas.
Palas, cum las de la rudra dal mulinu son arguidas.
Anguilas, mexan-se anté nun puder mas.
Alas, puôdan vular an paç.
Charas, yê assi que dizen que son, las falas.

Tiêgui Albes, 13 de Juñu 2008, Burdeus

08/07/08

La purmeira obra an Mirandés

Fui publicada ende la purmeira obra de Leite de Vasconcellos, al "Dialecto Mirandez" naciêda de l'amiźade cun Manuel Brancu de Castru de Dues Eigreijas. Zé solu tenie 24 añus qu'andu la publicou.
Aquessa obra fui premiada an França an 1883 pu'las anfurmaçones que daba suôbre la "nuôva" lliêngua scubiêrta. Se lu quereis ver an pdf puode ser eiqui.

07/07/08

Oubrigadu Zé

Fai hoije 150 añus que Zé, dal sou nome cumpretu José Leite de Vasconcelos Cardoso Pereira de Melo naciu nun pobu al pie de Viźeu. Fui AL cientificu Purtués nal sentidu que fui al purmeiru cientificu verdadeiramiênte anternational deste peis. Iniciu varias ciencias an Purtual cum l’arquéolugie.
S’hoije se fala d’él ende yê purque yê graças a él qu’hoije vus scribu nesse cadernu. Fui Zé que zambulbiu la scritura dal Mirandés y yê meźmu cum él dezie : “Ainda que não sou transmontano, tenho, como português, o maximo interesse pelo Mirandês e pelas demais linguas congenéres : eis o que me levou a emprehender esta pequena publicação, cuja curiosidade attrahira por ventura outros,...” (an flores Mirandezas).

Hoije se pensamus biên ne las couźas la camara de Miranda, niên nél pensou hoije, él que pensou tantu an nos. Issu fai me pensar que ne la camara de Miranda nun hai Mirandéźes, inda menus Purtuéźes… aposte que dében de ser « naide » se no sabiên de las couźas ! Yê cum dezie Manoel Sardinha : "Bergonha aterna a todos eilhes" (carta a Leite de Vasconcelos)
Para mas anfurmaçones pudeis dar ua miradela ende y eiqui.

Nun ulvides al die 12 y canta an Mirandés !

Ũa xara de la siêrra de la Culebra (Aliste)

YOU QUE QUERIE

You que querie
T’ancuntrar nũa lluna de miêl
Solu tengu arrebuçadus strampalladus
Hai tantus añus
Qu’andu cun aqueilles pañus
Llimpandu lus uôllus
De las zgracias dal mundu.

Has sidu tu que me puniste la murreiña
Mas fuste tu la mie reiña.
Has sidu tu que me faziste coinecer l amor.
Mas fuste tu la mie dulor.
Y tu sabes-lu
Nun puôdu vivir siên ti.

You que querie
T’ancuntrar nũa llapa de miêl
Mas solu tengu gañuôlus bicudus
Hai tantus tiêmpus
Qu’andu pur’aqueilles riyêrus
Llabandu la cara
Dal sangre de las zurras.

Has sidu tu que me puniste la murreiña
Mas fuste tu la mie reiña.
Has sidu tu que me faziste coinecer l amor.
Mas fuste tu la mie dulor.
Y tu sabes-lu
Nun puôdu vivir siên ti.

You que querie
T’ancuntrar nũa xara de miêl
Y you que querie
Beijar lus tous labius de miêl

Has sidu tu que me puniste la murreiña
Mas fuste tu la mie reiña.
Has sidu tu que me faziste coinecer l amor.
Mas fuste tu la mie dulor.
Y tu sabes-lu
Nun puôdu vivir siên ti.
Lu que me vas a dezir ?

Y you que querie
T’ancuntrar nũa peiña de miêl
Agora sta ciêrtu que nunca t’ancuntrarei.


Tiégui Albes, Cicuiru, Mayu 2008.

Perrus dal ganadu

Perrus y l ganadu an Infanes

Son lus perrus que vegian las cañonas y lus añiêgus qu’andan a daprender al mundu y las frunteiras ampuôstas. Ampuôstas purque yê l pastor que las ampon. Ampuôstas para garantir la vida todus.
Y lus perrus vegian.

04/07/08

Maçaneiras de la raya

Maçaneira Custantineira al çpuner dal sol

Aposte que la frole ya debe de star quéyida, mas quandu sacai l retratu a las maçaneiras inda staban biên agarradas a las gallas !
Maçaneira de Cicuiru

Palleiru d’Infanes


Ende fica la fetugrafies d’un palleiru d’Infanes cunstruidu an 1744.

Quiên vus traballe buscai !


Diç Chicu que querie aparecer mas ũa veç nal cadernu de la raya. Purque diç que l’outra veç qu’apareciu eiqui fui cu’la gorra de gueiteiru y to’la giênte se puôźu a pensar qu’yêra gueiteiru ! El diç que de gaitas sabe poucu, mas que sabe mas, yê mandar als outrus pal traballu. Diç que nun hai mellor du que ser xefe de cunstruçon an Cicuiru !
Anton ende fica Chicu y al sous culéguas Jaime y Antoñu.

03/07/08

Las tanazes de piês !

Un die mie bo Calmentina, que staba al redor dal llume cun mie tie Albertina, dixu-me :”Se cunsigues fazer para-las tanazes de piês dizen qu’açpuis caźa-s’un !”

Yê verdade que naquél die nun cunseguie fazer que las tanazes s’assegurassan eillas solas. Mas açpuis si cunseguie, y cada veç asperaba la noiva. Y cum nun venie turnaba cu’las tanazes a fazer aqueillas magies, cunseguie, y la noiva nunca mas venie.
Y un die fartu, mandei las tanazes mas altu que baixu ! Cum quiêra que la noiva las arrecebiu ne la cachimonia, se no dal tiêmpu, ya habie passadu purqui !

02/07/08

Palabras a l Carochu



LLIÊBU

Lliêbu nal miu curaçon
Ũa bençon,
De doze frailes caçurrus,
Y de dous cachorus.

Lliêbu cun miyu un andor,
Que so me da dulores,
A ver s’al Matencia puôdu chancar,
Speru you siên m’afugar.

Lliêbu ne las manes ũas tanazes,
Pra llimpar al mundu de las pézes,
Assi talveç él seya mellor,
Pur fin puderai pouźar al miu andor.

Lliêbu agarrada ũa tie,
A ver se me da alegrie,
Ai ! No ! Ende ven la Lluç,
Qu’inda me mata cu’la sue cruç.


Tiêgui Albes, 30 de Mayu de 2008, Poitiers.

Viêllus decumiêntus de la Lluç

Ya dal tiêmpu que vus andu falandu que vou ende a puner un poucu dals decumiêntus Cicuiranus, pus eiqui stan eilles !

Esses son de la feira de la Lluç (pus si home, inda se vai a falar de la Lluç !). Ũa de la questiones que teneis agora ne la cabeça yê purqui’que you tengu esses tal decumiêntus, ou mellor inda purqui’que, nos, Cicuiranus, tenemus tals decumiêntus se la feira yê de Custantin ?

Pus yê purque d’antes las couźas yêran defrentes, yêra al tiêmpu an que Custantin fazie parte de Cicuiru. De tal maneira qu’hoije inda tenemus alguns decumiêntus de Custantin.


Aquesses nun son assi mui viêllus, son de mil uit’ciêntus y tal, mas da pra ver cum yêra la muanga y l que mardomu tenie pra fazer. Nal que parece lus mardomus puôdiên ser ou de Cicuiru, ou de Custantin. Hoije ya nun yê assi, la fiêsta y feira yê meźmu so urganizada pur pessonas de Custantin. Meźmu assi, pensu you que nun serie mal que dal lladu Spañole haba tamiên un mardomu que trate d’issu, mas al debate hoije nun vira desse lladu.



Lus decumiêntus stan an Purtués, cun talveç algun mirandeźismu, cum pur eiźemplu nesse decumiêntu de 1835 :
”Esta Confraria não ten denheiros a juros nem bens alguns se não o liquido que se mostra nestas contas.”


Tamiên yê antersante de ver outra scrita de Cicuiru, qu’ende passa a ser “Sicouro” nun decumiêntu de 1859.
Las cuôntas feitas, açpuis teniên de ser verificadas y assinadas pur varias pessonas cum al Juiç dal Pobu y l Juiç de l’Eigreija que fracamiênte nun sei qui que faziên essas pessonas, mas pareciên ser ampurtantes.
Ne l'ultima fetugrafie qu'ende mostru stan alla las assinaturas dessas pessonas, adonde s'arrecoñécen nomes biên Custantineirus.

01/07/08

Versus a la raya

VEYU

Veyu al sol a çpuner-se
Y tue manu a la mie agarrada,
Pra squecer-se,
Al ciêlu, las streillas manda.

Veyu cum’ũa xara,
A brillar de nuite,
La tue cara,
Couźa que nun me deixa de lluitu !

Veyu alla pa la Lluç,
D’ende de Cicuiru,
Tu y ũa cruç,
Cia a fazer cuiru.

Veyu-t’a ti,
Agarradica,
Al pie de mie,
Y ende la nuôssa caźica.


Tiégui Albes, Paris, 30 de Mayu de 2008.