10/12/16

Al miêl d’eiqui



Ya fai friu, ya yê’l tiêmpu de la manga cumprida y dals seranus arreñuladu’l llume. Mas quiên diç friu tamiên diç custipadus. Ũa couźa buôna pa’ls custipadus yê’l miêl. Miêl solu, c’un cha caliênte u cun lleite yê que fai biên !

 Miêl de Nandu cun yagurte


Mas tamiên nun yê un qualquiêra que fai biên y nun yê d’aqueilles qu’atupais nus quemercius las grandes vilas. No, lu buônu yê’l nuôssu ! An Cicuiru y an Samartinu purduzimus un miêl de mi buôna culidade anfluanciadu pu’las flores de castañeiru, las urzes, queiruôlas y xaras.   

Balmiru cu'las sues abeillas

An Samartinu mi prima fai miêl cu’la marca “Bee Happy”, an Cicuiru hai dous purdutores que vendan. Un deilles yê Américu. Lus outrus purdutores, cume Nandu y Balmiru fazen miêl para eilles solu.

Tumai miêl y que tengades un bun Aviêntu !

06/11/16

La Raya : las bandeiras y las piñas



Hay lus cume you que ténen l’abitu dir a’l Samarcus (quiêru dezir a la Lluç) nu branu a la tardechica. Alla atupamus lus vigias bumbeirus spañolus ya purtuéźes. Tantas bandeiras ! Pus mirai biên que tamiên vereis, préźas de las baras, ũas piñas. Aquessas piñas son traidas ende pur un vigiador spañolu, cada die que vai a’l monte trai ũa ! Pus agora ya sabeis !


La revista : Formientu



La purmeira véç qu’Inaciu Galan passou pur Cicuiru fui an 2014 ; nu branu quandu fazimus l’ancontru lus blogs. Falou-me él n’ũa revista que dirige y que se chama Formientu (purnunciar Formiéntu). Yê ũa revista onde solu lus moçus (ya moças claru) cume nos yê que pudémus alla screbir y lus viêllus candongus que s’amolan que nun yê nada para eilles ! Boh, mas eilles, lus viêllus, andan siêmpre cu’lus artigus nus jurnales y tal y qual a fazé de filologu seraneiru. Nos no, nos falamus dal que sentimus.

Carai nos, lus nuôvus, lus moçus, yê que tenémus ũa revista buôna; y yê de versus y cuôntas !




Pus sabeis al quei ? La revista fizu añus la semana passada ! Si home y ya van diêç añus. Y que vengan mas inda ! You tamiên screbi na revista uns versus que ya habie screbidu uns añus atras.




Yê verdadeiramiênte ũa revista antersante qu’amostra que la lliêngua sta viva na mucidade couźa que pûode parcer de l’outru mundu pra quiên nun sabe, mas nun yê ! Aquestas couźas son de las mellores purque renuvéla la nuôssa lliteratura y maneira de ler y vé’l mundu.

Parabiênes a Formientu !!!



10/10/16

Als de la muntaña la niêve (Tarabinca/Trevinca)



Temos de voltar a Tarabinca como dizem os teus amigos de Léon ! Cada véç qu’Oscar purnuncia aquessas palabras ficu algu arrepiladu solu de me lumbra la purmeira véç qu’alla fumes. Y arrespondu an voç baixa : Sim temos de combinar um dia. Y torna él : Mas tem de ser agora nesta semana !




Açpuis, se nun yê n’aqueilla semana ye n’outra mas siêmpre aparéce un die an que stou animadu y vames. La muntaña la niêve (assi yêra cume la chamaban an Samartinu quandu cu’ls uôlles l’atupaban d’un altu la Raya) yê cuinecida pur Tarabinca na Cabreira y Peiña Trevinca an spañolu. D’ende Cicuiru yê peciźu salir cédu purque inda vames pur stradicas çamoranas dreitiques anté Rio Négro. Y d’eilli anté Senabria. Nu llagu hai ũa strada que mes lliêba anté l’outra llagona ; la lagona de los peces.



Nun yê ralu qu’eilli haba gente, muites chégan ende de carru cume nos. Dan ũa vultica a la llagona y d’outres que vénen cun rapazas mi de-leis de saltu altu ya nin salen dal carru de miêdu de partir ũa uña… Mas nun se squécen de saca’l terfone pra fazer un vidiyu a dezir que stubirun acullouca nu altu.



Raliques seran als que van mas loinge que la llagona; nos somes dalguns d’eilles. D’aquesta véç fumes, you, Oscar y Adéritu. Nunca habiêmes ide cun Adéritu, yê bun rapaç y inda rimes un cachu. Y anté andémes a filzofar pu’l caminu. Home, agradou-me muitu.




La verdade yê que cheguémes ya biên tarde. Ache qu’ampecémes ende pu’las diêç. Ya pudeis ver, quiên ampéça la Trevinca tan tarde ? Mas fumes. Pus ya pudeis ver, qu’anté achémes un tiu que ya venie de la crona y solu habiêmes feitu uns 5 kilontrus. A Adéritu muitu l’agradou l’eidéya de puder un drumir eilli n’aquél sitiu tan magicu. Açpuis quandu mus atupémus cu’l tiu, alla vai’l nuôssu Adéritu : Y osted duerme aqui ? Al tiu ficou-se, cume quiên diç, “mas qu’i que me quiêren agora estes très machorres !” Y llougu mes arrespundiu que nun drumie eilli y que ya turnaba agora méźmu pa’la Galiza. Cume quiêra serie un gallégu y a las tantas scalla inda assustémes a l’home !



Adéritu muitu strañou las peiña que pu’lli atupabames. Y yê verdade que son algu de strañar purque parécen uns cantabouçes, ũas piêdras mal azadotas cun xeixu y xistu alla misturadu. An ciêrtus sitius habie ũas llastras de xistu cun cachicus de xeixu a mode de roques. Quiên sta abituade a’l nuôsse Cicuiru vei muites xeixes y a las vézes un poucu de xistu, mas tode assi misturadu ye que nunca.



Aquessas llastras stan nun valle que’Oscar chama el valle tenebroso. Chama-l assi purque ye mi fatigante. Purmeiru hai que baixar pa’l valle y açpuis de 5 kilontres ancoméça-se a ancarrapita la muntaña. Ten muita vaca y burraques feitus pu l’auga na Primavéra que ye quandu la niêve derrite. Aposte que aquiêllu  sera mas tollu qu’outra couźa n’aquesse tiêmpu ! N’aquesse die, la calor yêra tanta que quandu stabamus nu valle tube l’eidéya de para n’ũa puntica qu’habie eilli nu Teira (Tera). Pus yê mas u ménes eilli onde nace’l rigueiru.





Eilli, baixu la puônte merendémes als trés biên cuntentiques de la vida ! Pus Adéritu traie d’aquesse queiju vurmeillu y ũa fugaça, ya Oscar ũa chouriça ! You yê que nun traie nada, mas tamiên cumi !

Al fin de l’almuôrçu you fiquei-me eilli y eilles cuntinorun pu’l valle anté la crona. Que biên fiquei you eilli cu’ls n’auga dal rigeiru, nun habie sitiu mellor pur eilli. 



Carai quandu turnorun pareciên que veniên de l’einfiêrnu ! Staban mas que stuñades ! Vurmelliques cume’l diabu que staban ! Y you inda eilli biên sentadicu n’ũa peiña… Oscar biên se queixaba que traie las piêrnas todas queimadas y you rie-me purque nunca l’habie vidu assi tan murchu pu’l sou  valle tenebroso !




Mas tamiên teneis que saber que you fui a la crona la muntaña la niêve dues vézes. La purmeira si me custou muitu. A la segunda un poucu ménes. Herbertu tamiên fui cu nos na mie purmeira véç. Fizu-l biên todu, y quandu chigou an caźa ye que se puźu malu y nun saliu durante trés diês !



Eiqui ves deixu mas retrates de las outras vézes… Spéru que ves agraden y s’un die quereis venir cu nos, pus ya sabeis !




 







Nun vus angañeis !



S’an dalguns llugares salen de purciçon cu’la bandeira de Purtual, nos an Cicuiru salimus cu’l Pendon. An nada’l Pendon ten a ver cu’la bandeira, an nada. Méźmu tenendu culores asparcidas (mas que nun son iguales). Y anté digu mas, se dalguns llugares salen cu’la bandeira, yê purque d’antañu saliên cun pendon que scalla yêra mi asparcidu cu’l nuôssu. Purque no ?

Fiêsta la Trindade an Fuônte Aldé



Pendon de Cicuiru na fiêsta de branu

Nemas digu.



27/09/16

La burracheira (nun mus déyades sidra !)



S’outurdie (die de lus Tourus) fumus, you, Oscar y Adéritu pu’lus lladus d’Alcañiças cu’las chaças. Y açpuis que ya stabamus a chegar a Ciadéya qui’que m’acuntéce ? Pus la valvula la ruôda de la frente que se pon a perder air… y ala qu’ala, al nuôssu Tiégui quantu mas apedalaba mas air perdie !

Pus tubimus que parar ! Nun houbu outru remédiu. Adéritu atupou nu suôlu uns cachus d’un sacu plasticu y punimus-lus alla cume pudimus pra ver s’amparabamus l’air. Mas nada, l’air inda salie. Rayu ! Pus nun vamus a vé lus tourus astañu no !

Aton Oscar llougu me dixu que turnaba pra Cicuiru a sabé de la carriña y que you fusse andandu. Carai, you tantu qu’andei y açpuis nas lladeiras inda me chubie nu chaçu, que nun sei cume fui que cheguei a Cicuiru antes d’eilles !!! Nun puôde ser, you inda çcunfiyu que furen a vé lus tourus !



Anfin, you nun sei qui’que me passa cu’l diañu la chaça. Furu un pnéu ou straga-se ou you que sei alla... que yê siêmpre quandu vou pr’Alcañiças ! Ah rapazes, quereis ver que fui la tie que me puju ende un ancantu ! Si fizu-me un bruxédu a la chaça pra que nun vaya a vé las moças d’Alcañiças !



Bon, pus açpuis, quandu ya stabamus todus an Cicuiru, you dixe qu’iba a sabé d’ũa garrafa de sidra de las Sturias. Y carai, Oscar tantu que l’agradorun las miês palabras que dixu que tamiên iba a caźa a sabé d’un chouriçu de Çamora. Y Adéritu, si ou no, nu’l turnémus a ver n’aquél die ! Muscou-se y ala, mas ficou pra nos...



Ah.... pus.... si que buimus, y biên ! A Oscar la sidra nu’l chegou y fui-se a sabé d’ũa grade de cerveijas pra molla’l pan que staba sécu. Y la chouriça que nunca mas s’acababa; “tu come garoto” que dezie Oscar, y you biên quemie y la chouriça nun s’acababa. Y cume staba un poucu salgada, pus tamiên iba a la garrafa de sidra. La grade ya se tenie acabadu y Oscar dixu que s'iba a deitar, que'l parcie que staba cansadu. Aton que me fai, agarra-me la grade y deitou-se an riba d'eilla !


Pus pu’l fin, ya nin vus digu ! Fiquémus que ya ni’l diabu mus pudie aturar ! Mas agradou-mus carai !


13/09/16

Pu’la purmeira véç an Spaña



Cume an cada llugar onde haba homes, marchan-se als mas viêlles y nos seguimes guardandu las tradiçones. Eiqui teneis un eiźemplu :

Mas qu’andara a screbir aquesse chanchan direis vos. Aposte qu’él nunca stubu an Spaña ? You si, mas él, al Pendon de Cicuiru, yê que nunca habie stadu ! Fui todu llougu nus purmeirus diês d’Agostu. Ũa nuite staba you a seranar cu’l radiu, alla cume vos sabeis, quandu m’aparécen Alcides y Oscar. Y ampéçan pra mi: Mañana vamus cu’l Pendon a la Bañéça quiês venir y lliêbas tu l rému ?

 Purparandu'l pendon para un baile pu'lus aires spañolus


Carai, you nun dixe que no ! Pus iba a sé la purmeira véç que’l Pendon salie de Purtual y qu’iba alla a beilar pu’lus aires cu’lus sous armanus de Llion. You fiquei todu cuntentu y nin speraba you issu.
Llougu me fizu lumbrar aquél die de branu de 2010 quandu Ricardo standu an Cicuiru perguntou-me assi : Y en el pueblo teneis pendon ? Y you que l’arrespundi : Y esso que és ?

Ya se passorun uns añus ! Ya naide sabie d’él, al Pendon, a nun ser tiu Muizés que lu tenie biên guardadicu nas arcas de l’eigreija. Y n’aquessa nuite dal passadu die 6 d’Agostu 2016 aparécen-me lus dous amigus cu l’eidéya d’iren a Spaña cu’l Pendon.

                                Purmeira amostra dal Pendon a las jurnalistas qu'eilli staban

A mai ! Llougu s’outurdie a la purmañana, quandu chiguémus, ya staban eilli uns poucus a purpara-lus. Alla sacorun aqueillas télas mi grandonas. Nos saquémus la nuôssa, qu’ala, yêra mas pequerrica, mas que valie tantu cume las outras. Y scalla, n’aquél die, inda valiu mas purque staban todus a querer saber d’onde venie aquesse Pendon... Es de Portugal que s’houbie pu’lli. 

                                                              Eiqui van lus Cicuiranus !

Habie uns doces pra quemermus, yêran d’aqueilles que you gustu ; cun muitu açucre y amenduas. Y llougu açpuis atopu a Ricardu qu’habie acabadu de chigar. Nun quiju perdé l’iventu y fizu él biên. Anté mus ajudou y todu, un verdadeiru pendoneiru cicuiranu !




Açpuis, ũa tie y ũa rapaza purreira chigorun, que deziên que veniên a vé’l nuôssu pendon y que queriên falar cu nos purque faziên parte d’un jurnal d’Astorga. A carai ! You y Oscar llougu mus punimus dreitus cume uns palus cu’l pendon y todu pra ficarmus biên pimpones nu jurnal alla de la Spaña, boh ! Ya que stabamus eilli teniêmus qu’amustrar peitu y fuôrça cicuirana !


Pu'l caminu anté Palacios...






Dende mandorun-mus todus seguir an frente, y ala qu’ala. Oscar cun toda la fuôrça pegou na vara y you nu rému. Ya Alcides y Ricardu iban a’l lladu pra sigurar de la téla, a que nun roce muitu nu chanu.

 Alla vamus nos !

Salimus dal llugar que se chamaba Ribas de la Valduerna y fumus anté Palacios de la Valduerna que yê a mode d’un Cicuiru-Custantin. Uns buns 3 km biên andadus… y a puxa pu’l pendon. Y vou vus a dezir ũa couźa, de certéza, nunca naide an Cicuiru andou tantu cu’l pendon cume andou Oscar n’aquél. Nin an Cicuiru, nin nu Prainu.

Nun fui'l mas grande mas scalla un de lus mas ampurtantes !

A mai ! Mas lus spañolus si que stan treinadus pr’aquestas couźas ! Van atras dal pendon cume quiên vai a passiar cu’l perru. Fiquei mi admiradu de cume eilles duminaban pendones grandissimus, qu’al nuôssu parcie un ninicu a’l pie. Un solu home nun puôde llebar tal couźa solu durante muitu tiêmpu. Reparei que cada cincu a diêç minutus iban trucandu ; passaban-se’l pendon d’un a outru. Pus las varas teniên dous ganchus y cada home traie cinturon y yêra aton façle de passar d’un pa l’outru.

 Las rapazas tamiên van cu'lus pendones !

Tamiên fiquei mi admiradicu de ver ties y rapazas a lleba lus pendones. Ou son eilles mi fuôrtes ou las nuôssas tiês ya nun valen pra nada, ou anton somus nos que somus uns burrus feitus a pensar que’l pendon solu ye pra homes fuôrtes.
La certéza, ye que pra llevar un pendon, un nun chéga. Ténen que ser mas, y hai que tener un eiquilibriu biên jugadu antre al que puxa pu’l rému cunforme ven l’air y’l que lliêva’l pendon.

 Rapazas, si home !





Quandu chiguémus a Palacios, la verdade ye que you ya iba todu queimadu dal sol ! Y ende fiquei de boca abiêrta, fui ya quaisque a’l chegarmus, qu’un de lus pendoneirus se puju a beilar ũa ghota cu’l pendon y sin l vuta las manus a la vara !!! Hai cada couźa !

 Assi yê que se lliêva un grande pendon, cada un fai un poucu, y'l caminu vai feitu...

Açpuis acabémus pur chigar a’l puntu d’ancontru n’un pradu onde ya dalguns habiên chigadu. Punimus lus pendones todus segidus a la dreita y a la squiêrda dals pendones de Ribas y Palacios. Que maravilla ! You nunca habie vidu tantus pendones an to’la mie vida ! Y passadu uns minutus acabémus pur vutar lus pendones a’l suôlu y arrecada la téla y’l rému; lus outrus fazirun igual. Ya solu ficorun lus de Ribas y Palacios.
 
 Caminu feitu !

 


Ya staba eilli a la nuôssa spéra ũa paeilla biên purparadica pra 500 pessonas ! Si home ! Y’l que mas gustei fui que la nuôssa méźa ya staba marcada, biên cume debe ser; Cicuiru ! Sentémus-mus y alla venirun mas turtiêllas que you sei alla.

To'lus pendones junticus

Tenémus tanta fama que lus ninus ya quiêren retratus cu nos !

Deziên que yêran oufrecidas pur un restourante, you gustei d’eillas ; teniên batatas, cebollas y un pouquechicu de pumiêntu.
Açpuis fui’l tiêmpu de la paeilla, al vinu, l’auga y tal… y muita calor ! Carai qu’açpuis de cumer nun sabie onde me puner. Mas achei ũa selombra y alla me fiquei para ũa sesta biên buôna.



 Ricardo y Oscar a la selombra dals pendones !!!


La paeilla 500 pessonas !!!

Cumeçorun açpuis uns homes a cantar ũas llonas y ũas cuôntas acunpañadus pur guitarra. Y fui assi que s’acabou’l die.

 Açpuis de cumer... cantémus !
 
Anté bréve pendones ! Scalla un die an Llion, quiên sabe… nu caminu vamus !

Muitus retratus eiqui puôstus nun son mius. Y cume ya somus mas que cuinecidus anté aparcémus nus jurnales Spañolus !
http://astorgaredaccion.com/not/12662/la-tradicion-pendonera-une-portugal-y-espana/
http://www.diariodeleon.es/noticias/contraportada/pendones-tocan-sol-valduerna_1089424.html