29/09/08

Patrucinador de lus sploradores...

Bah ! Oubie dezir qu’hai lus que dizen que lus sploradores Cicuiranus son grandes bebedores de “Super Bock” y qu’anté tenemus patruciniu deilles....

Que tuntiques son ! No ! Nos yê “Sumol” al nuôssu patrucinador. Y al nuôssu xefe, Oscar, él ten un patrucinador special... yê “Pedras salgadas” !
Anté hai quiên diç qu'hai que buer limonada pra cagar de madrugada... bah anton assi nun hai mellor que "Sumol" !!!

26/09/08

Cerradus abiêrtus (solu para ti)...

Ende van dalguns cerradus pur'donde andei un die de Mayu buscandu nun sei al quei, que tamiên nun ancuntrei... Anton ende ya t'abru al cañiçu. Se te quiês rebulcar ne la yêrba stas a la tue bontade. Mas ten cuidadu a las vacas, que son mi brabas !
L'antrada, Infanes
L'antrada passada fechas al cañiçu nun sei an que se marche toda la belleza qu'ende hai !
Al meyu, Infanes
Las froles stan ya quercidas, las burburetas sustricandu al que tenen para oufrecer. Couźa mas natural !
Als lladus y las paredes, Cicuiru
Nal muru acuncheguei-me ya me siêntei. Fica-t'ende cumiyu a ver se cunsiêgues saber lu que lus paixarrus cuntan, cantan, lhançan pu'lus aires.
La salida, ya Peiña Branca
Home ! Ya hai que scapar, las couźas buônas tamiên nun son eiternas... assi que... ende abriêmus uns cerradus para te lumbrar-se cum’yêran... speru que gustes-te !

La çreijeira ancestral...

An baixu de la tal, ya biên coinecida…

24/09/08

Caballeirus d’outrus tiêmpus

Aquesses trés caballeirus salidus d’outrus tiêmpus, muntadus nũas chaças que saliêren Dius sabe donde apareciêren-mus soutrie die an Qu’stantin. Ũa deillas tenie ũa pequeiña matricula cu’alla screbidu “Miranda do Douro” y al numaru de la chaça !
Nal que parece, naquél tiêmpu las couźas éran assi; habie un que tener aquissu de las chapas biên purparadicu, cu’alla al numaru y açpuis inda se pagaba un ampuôstu.
Bon, dal puôntu de vista mecanica aquessas couźas inda nun teniên mudanças, mas miu Dius, un siêntallu cun amurcedores y tode cum debe ser. Nada de talabancus cum hai ne las chaças d'hoije, couźas mal azadotas, que mus benden. Ũa çringonça qu’açpuis de 10 km fai mus andar c’ũas dulores cum se fussamus ya mei viradus... a marifuźa !
Y ya niên vus falu de lus trabones, ũa maraviêlla de tecnologie mecanica. Nun habie cabu d’açu, no nada assi ! Anfin, a mi falta-m’ũa de tal mudernidade, suôbre todu al banquitu...

La parba

Ya s’acabou la segada. Y ya agora yê al tiêmpu de la parba. Ende teneis lus garbançus sparbabus nal meyu de la ruga, alla pr’abaixu, an Cicuiru.
Sparbar pu'la ruga
Purmeiru, hai que piźar la parba para fazer stallar la casca. Yê cum’ũa dança qu’ende se fai, piźocandu ya dançandu oubiêndu las cascas a stallar.
Piźucar la parba
Si a stallar, purque yê assi meźmu que se passa; al sol, lus garbançus ponen-s’a falar, todus juntus, ũa lliêngua mui facanita que pouquechicus saben.
Als garbancicus stalladicus
Açpuis lus garbançus callan-se de tantu palrar y las cascas ponen-s'a vular puls aires !

19/09/08

Puxa, puxa que te stas a anxurdecer !

Al arrepiladu Cicuiranu ya vuôlbiu y anté viênu cun mas un carrecholu que yê un d’aqueilles de tiu Silvachu que diç que bota fumu cum’l carachu ! Viter, llougu que viu aquiêllu dixu que lu crie spurmantar. Essa yê que fui, que’l motor tenie ũa curdica pr’al fazer arrencar, mas al puxar pur’eilla çtripou-se toda !
Dañel puxandu, Viter als cumandus dal carrecholu
Y agora ya solu mus quedaba puxar l carrecholu pal fazer arrencar ! Nos, anton, alla puxemus cum burrus anté que pegou. Dañel, inda se ficou alla meye agarradu y fui pur poucu que cu’la maquina lançada, nun se stampou a çufar cu’lus narizes nal suôlu las buôstas de vaca que pullie habie. An fin, la maquina aqueilla inda nun tenie al sangre muôrtu; al menus dou pra gastar algun tiêmpu... anxurdandu las oureillas !

A dreites !

Al caminu de Samartinu
Aquessa storia que you te vou agora a cuntar fui meźmu verdadeira ! Diç que ya fui ya hai tiêmpu. Yêra un home que venie de l’Australia, mas habie naciêd'an Samartinu y venie a veźitar ls soes. Qu’él habie deixadu la tiêrra mai llougu de nuôbicu, turnaba agora açpuis de dezénas d’añes siên venir.
So qu’él solu se lumbraba de dues couźas : Miranda y “São Martinho de Angueira”. Al chegar an Spaña él biên pedie a las pessonas haber se sabiên daquesses dous llugares. Y las pessonas que deziên : “Si hombre ! Sigue an frente !”. Y a cada veç que pedie, cada veç al deziên la meźma couźa. Assi que tantu que fui a dreites, de Euskadi, parou an Andaluzie ya a ambarcar pal Marrocu !
D’ende si se puźu a pensar que nun yêra peciźu barcu niêngun para ir al Prainu. Y diês açpuis alla atopou al caminu ciêrtu, al de Samartinu.

16/09/08

Acabou-se la segada !

Ya s’acabou la segada, apenas queda al restrollu pul Prainu...

15/09/08

Restrollus de Paradela

Restrollu de Paradela

An Paradela tamiên ya la segada fui, solu al restrollu mana. Dessa tiêrra ya qu’un fame d’auga y d’amor de lus que la traballan.

10/09/08

Cadernus dal Prainu

Tod'lus cadernus y las nuôvas stan ende :

09/09/08

Mas ũa vuôltica pur Paradela

Desta nun yê you y l miu amigu Oscar, mas si you y l miu amigu David. Si pus anton you y David fumus a dar ũa vuôlta pur Paradela. Mas nun fumus pu’la strada, nos somus sploradores y cum tode splorador que s’arrespeita passar pu’la strada yê un crime; fumes pu’la siêrra !
A caminu de Paradela, un marcu de frunteira nal meyu dal caminu...

Nun hai quiên diga, mas pu’la raya las couźas son algu mas cumplicadas que pu’la strada ya que d’alguns caminus nun son mas uźadus y perden-se antre las xaras, las urzes y lus carrascus. Y pra mas solu yêra monte... y nada de prainu !

Al caminu para Castru d'Alcañiças

Al tirar a la dreita, an frente staba Castru, eilli a la borda dal Duiru, you anté tenie ganas d’ir alla mas David ya staba algu assustadicu pu’la caminada y las rudeiras que pur fin siêmpre s’iban a perder n’ũa urzeira.

Al caminu que fai frunteira

Passemus anton pur un caminu ya mui azelhiçadu pul tiêmpu… y cheguemus a ũa llagona que supongu que las pessonas de Paradela guardan biên an segredu. Ya que l’auga staba caliênte cum la braźa ! Tomar eilli bañu nun debe de ser ruin !

Un fincon, la Lluç al loinge

Al s’acunchegar an Paradela, açpuis d’haber chubidu un monte siên fin miremus al para tras y viêmus la Lluç, eilli al loinge, ya tan pequeiña, pur’eilli habiêmus passadu nos !

Dous palumbares de Paradela

An Paradela hai palumbares biên purreirus todus renuvadus y brancus cum la niêbe. Al passar pul bar, la fame staba a la puôrta de la boca, yêra tiêmpu de quemer algu. Y fui ũa caxa anteira d’aqueillas galletas dal surtidu de la “Cuitara” qu’angulipémus an poucus minutus, y mas uns çemulicus, ya la barriya staba biên chena. Ya pronta pa’la caminada an vuôlta pra Cicuiru…

Las galletas y la palaçuôla siêmpre argida
Le sol ya se staba a çpuner y passar pul monte de la raya ya nun daba. Passemus pul caminu que corta adreitus anté Custantin. Y d’eilli pus chegemus an caźa ya biên prontu.
Çpuner dal sol an Paradela, ũa pastora y las oubeillas

08/09/08

Miranda... paraiźu natural !

Arrecarachu ! Miranda si yê meźmu un grande paraiźu natural; las froles pur tod’lus lladus, lus arbores y tod’aquissu que yê tan guapu ! Mas ver al que you vie, y qu’ende vus aperźentu ou suñei-lu ou nun hai quiên trate de la Sé Catedrale… Mas mirai biên aquessa fetugrafie. Cum yê que splicais que las paredes stan chenas de yêrbas y qu’ũa fiyeira de purie dous metrus sta a medrar nal telladu de la Sé ? Cum quiêra que nun hai naide pra tirar esse arbore... nal telladu ???
Ou anton debe de ser que lus reperźantes y respunsables desta cidade de Miranda niên veyan lus santus quandu van a missa !
You se fur un anju farie anque las raizes d'aquessa fiyeira butassen uns blocus anriba de quiên you sei...

Spigal de Mayu ya segada d’Agostu !

Eiqui vus deixu dues fetugrafies de las meźmas spiyas de triyu a trés méźes y meiu d’antervalu.
Mayu 2008
Agosto 2008

04/09/08

Vai-te pal Naźu !

Ya fiquen poucus dies antes de la feira anual dal Naźu. Astañu sera antre lus dies 6, 7 y 8 de Setembre. Cum siêmpre yê la mas grande feira dal Prainu, cu'lus cunjuntus ls mas fuôrtes, y... y puôsta assada !
La Specioźa vista dal Naźu
Nun m'asperes pur'alla que nun puderei ir, y yê cum péna que te dou essa nuticia, talveç sera pa l'outra veç.
Anté'lla çfruta biên, y a ver s'atopas buônas couźas eilli !

03/09/08

Ũa burriquita tan bunitica

Lluzica y la mai
Soutru die passaba you pur Qu'stantin de chaça an direiçon a Miranda quande vie aquessa burrica tan guapa ! L que fize fui que parei a mirar pa eilla. Cuitada, durante un tiêmpu tubu miêdu de mie, nun se crie arrumar. Tenie uns pouques méźes y nun tenie cunfiança an las pessonas que vie eillie passar pul caminicu.
Açpuis de m'haber mas acunchegadu a eilla yê que me dei de cuônta que nun tenie nome y fui assi que l pus l nome de Lluzica.
Yêra manssa, cum d'aqueilles garotiques que nun llargan l sayote; Nun se zapertaba de la mai.
Nun sei you se vuôlverei a ver Lluzica, mas durante uns minutes atupei buôna cumpañie !