17/05/10

Dende Samarcus

La capiêlla la Lluç nu die de Samarcus
-Então o senhor quer uma bolinha de futebol para o netinho ? -Quei ? You ? Y que vou a fazer daquesses botus ? -E para jogar a bola ! -La bola ? la bola veyu la you a la caźa’l pobu, coñu… y vou you agora a mercar ũa ! -Então… olhe para si é so cinco euros… é um bom preço ! -Buôna foda ! Un bun préciu ? Ostia, paréce-m’ũa bexiga de cuchinu ! -Olhe que não ! Isso é bom material ! -You quiêru ũa calabaça daqueillas pra lleba lu miu vinu quandu vou a scaba la viña... Carachu ! Ũa bola ! Vos pensais que you sou un paneleirote cume al Runaldu ? Aquesse se venissa mas yê a scaba la mie viña para que veya cume se gaña la jeira ! Haaaa.... Arredios ! -Carallu... ũa bola....
Las calabaças y lus botus dal Runaldu...

11/05/10

Nuôssa Señora la Lluç, Samarcus y …

Hai, si, quiên diga que la feira aquessa de la Lluç se fizu pu’lus lladus la Candena, llougu pu’riba Cicuiru, meźmu na Raya. De certeza, ũa de la feiras ampurtantes dal Reinu Llionés. Mas sera qu’açpuis dende fui mubida mas pa’riba ? Issu naide ou poucus lu saberen.
De ciêrtu yê que naquel altu custantineiru dambus hai ũa feira y ũa missa pal Samarcus y la Nuôssa Señora la Lluç. Y se lus dous santus s’achonun eilli nun fui pur adregu. Astañu la feira (n’ultimu deimingu d’Abril) callou cul 25 que yê’l die dal Samarcus, aquissu niên siêmpre acuntece…
La feira ten distu...
Samarcus yê’l purteitor de qualquiêra tagallu, dal ganadu de qualquiêra pastor ou vaqueiru. Y Nuôssa Señora yê ũa de las siête armanas “Mariyanas” de la nuôssa tiêrra. L’outra mas coinecida sendu la dal Naźu, yê tamiên la mas purferida.
A la Señora pedie-se’l dantes muitas couźas cume purtegir la familia, fazé cun que lus fillus nun fussen pa'la guerra y muitas couźas mas... Dantes faziên-se ramus de bollus que s’oufreciên a la santa y açpuis vendiên-se. No, mas hoije spinduran-se uns billetes de deñeiru a la santa, y ala… queda-se mas rica y you cun fame !
... y ten daquissu
Ah pus, pur issu ! Inda biên que stan dalguns d’Alcañiças a vender (y oufrecer) cachus de bolla alistana y un bun vinicu ! Mira cad’añu stan eilli, nal meźmu sitiu, milimétricu ! Yê ancrible. Y… inda m’iba squeçendu dal perźuntu…. y… « Que haces ai tio ? Nos estas sacando una foto ?... Ya te vi por Alcañiçes, no ?»

08/05/10

Als que van y lus qu'iban a Samarcus

Atopei mas dalguns retratus antigus de Samarcus nun llibru dal Padre Mouriñu. Eiqui vai un y ye antersante. Se quereis ya’l vamus a acumparar c’un retratu sacadu astañu. Al tiu lliêba ende ũas alforjas a lombru pra puner las couźas que mercou. Ten ũa gorra que s’asparece a la basca, yêra ũa de las mas populares naquel tiêmpu. Ten ũa cayata purque tamiên nun parece mui nuvacu.
Ũa pessona a la Lluç, talveç nals añus 50
Atras d’él hai ũa meźa, supon-se qu’acabarie de quemer. Al segundu planu hai mas siête pessonas, dalguns a quemé, cun dous carrecholus. Yê angraçadu de ver qu'al retratu se quedou un poucu tuôrtu pur cauźa dal terrenu biên caratelisticu daquel sitiu.
Nal seguiênte retratu, pus stou you. De camiźolica purque fazie ya biên calor, saquei-la eilli an riba, al pie dal marcu. Y la lloura, eilli de cuôstas, niên eideya de quiên yê… Nun debe de ser d’eiqui, que son ralas !
You na Lluç, 25 d'Abril dal 2010
Hai gente, bastante, un die onde se diç que « pariu la gallega ». Mas ya nun hai carrecholus, lus poucus que quedan staran arrumadus an Custantin ! Hai carrus, issu si, no cun burrus, mas cun caballus, muitus, anté niên se veyan que stan an drentu’l motor…
Mas d’eilli al loinge, la siêrra la Culebra y la Sanabria ya beilan cu'las nubres y'l ciêlu azul. Dalgu que nunca mudara !

06/05/10

Chegandu al Samarcus

Ya habie uns quinze diês que ya so pensaba na Lluç, al Samarcus cume dizen dalguns. Pus aquesta feira ten dous nomes, purque aende, na capiêlla, hai un santu que yê’l Samarcus y la Nuôssa Señora la Lluç que yê ũa de las siête virges de la zona Alistano-mirandéźa.
A mie gusta-me d’ir alla purque hai siêmpre muita giênte, siêmpre se fala c’un ou outru que nun yê coincidu “De que povo és ? You sou d’eilli, un poucu mas abaixu de la siêrra, sou de Cicuiru.”
Acunchegandu-se a la Lluç
Mellor inda yê quandu’l die sta buônu, lus spañolus, eilles siêmpre vénen cun la merenda. Nos somus mas daqueilles que solu van pra mercar dalgu buônu ou que mus agrade, y cume no, ya nun digu quemé ũa puôsta ou uns rabus de polbu...
Mas quandu se chega a la Lluç, de carru ou a pie, un mira siêmpre pa’la crona la siêrra y diç: “Hui ! Mas hai muita gente ! Tentas tiêndas... Hoije sta’l die buônu...”
Y ya se vai pensandu que vamus a tené ũa chalra c’ũas amigas y uns copus c’uns amigus de Cicuiru, Custantin ou d’aculla Samartinu, niên que seyan dende Muveirus, Bubineira ou Alcañiças cun un quechicu de bolla Alistana y un copicu de vinu...

03/05/10

Las Mayas

Las Mayas son las castañas qu’eiqui quemémus nal die purmeiru de Mayu. Dizen lus antendidus qu’hai que las quemer pra que nun duôlga la cabéça durante’l restu de l’añu.
Las Mayas, ũa castaña que quemémus an Mayu
You biên las quemie na sesta, mas cume nu deimingu andei de viaige pu’la Peninsula arriba anté als llads de Paris, puźu-se-m’ũa dulor de cachimonia que ya andu a pensar se las Mayas aquessas nun funcionaran solu na nuôssa tiêrra.