Al pendon y la pendonéta de Cicuiru


AL PENDON Y LA PENDONETA DE CICUIRU


Purqui’que tenémus un pendon an Cicuiru ?

N’Eidade Média y durante la Recunquista cada llugar tenie’l sou grupu de cavalleirus. Assi que para reduzir la barafundia nal campu de batalla cada grupu llevaba la sue bandeira ou pendon. De tal maneira que yêra anton mas simples d’arrecuñecer lus einemigus.

Cada pendon yêra furmadu pur bandas de culores defrentes (vurmeillu carmeźin, verde, brancu, amariêllu,...) y cada banda reperźentaba ũa batalla gañada. De tal maneira que tamiên serie un modu para saber se’l grupu de cavalleirus tenie speriença ou no ne las batallas.

 Pendon oureginal cu'las bandas

Quandu acabou la Recunquista y las guerras medievales antre las defrentes partes de la peninsula, lus pendones furun arrecadadus nals ounicus sitius d’onde se pudie meter ũa couźa tan grande; ou seya ne las eigreijas.
Dende cume tode’l que s’arrecada n’ũa eigreija, ven y agarra ũa funçon relica. Al pendon passou a ser al standarte de San Juan, y la pendonéta, al standarte de Nuôssa Señora.

Cume’l pendon nun passou a tener d’eimediatu al stadu de relica, yê pussible que solu se cunservou al pañu, y que la vara ourgenal fussa arrecuperada para ũa viga dal telladu de l’eigreija ou l’eixe d’ũa purtalada.
Solu açpuis de tener la funçon de relica yê que’l pendon turnou a tener vara y serie anton llevadu nas purciçones.

 Pendon atual de Cicuiru


Purqui’que fai añus que naide lu ten sacadu ?

La vara partiu-se ya fai dezénas d’añus y naide turnou a fazer ũa cume debie de ser. Açpuis cu’la zertificaçon habie la falta de moçus para la llebar, y poucu a poucu se fui perdendon l’antresse pu’l pendon. Dende nun se turnou a sacar.
Dantes al pendon, cu’la sue vara gorda y alta, vie-se purriba lus telladus y an tode’l llugar. Yêra ũa relica que solu lus moçus mas fuôrtes pudiên llevar; tiu Abiliu y miu abo furun de lus ultimus a andaren cu’l pendon.

Mas hai uns seis añus atras quandu tiu Muizés fui mardomu de San Juan, al pendon fui sacadu y puôstu nal sagradu.

Curdones pr'assigurar dal pendon quandu fai air


Hai outrus pendones an tiêrras de Miranda ?

Pur anquantu nu’l sei. Mas yê pussible que lus haba an outrus llugares. Y serie buônu que cada mirandés que sta agora a ler aquestas liñas pergunte pu’l pendon dal sou llugar. Lus mas viêllus yê que saban d’él, de cume yêra, de las sues culores,... Y que pussiblemiênte se mire pu’las sacristiyas de las eigreijas purque pu’lli débe star !

 
Qual yê’l sinificadu de las culores dal nuôssu pendon ?

Al nuôssu pendon ten dues culores que son l vurmeillu carmeźin y’l verde. Son las culores de muitus de lus pendones de Llion. Las culores nun ténen nada a ver cu’las culores de la bandeira purtuéźa ya que’l vurmeillu nun yê eigual.

Pañu de séda de damascu cun zeiñus de froles

 

Al vurmeillu carmeźin yê feitu cun lus cocus sécus dal carrascu. Misturadus cun auga cunsigues açpuis fabricar ũa tinta d’aquesse culor. D’antañu yêra assi que se faziên las bandeiras dal Reinu de Llion, pur issu nun se trata aende de qualquiêra bandeira purtuéźa, mas si d’ũa bandeira dal reinu llionés.

Al verde, pensan d’alguns que yê relacionadu cu’la Recunquista. Pus aquessa culor yê la de l’Iźlan. An quaisque la metade de lus atuales pendones de Llion al verde aparéce misturadu cu’l vurmeillu carmeźin, tal y qual cume’l de Cicuiru.

De restu al corte dal pañu yê feitu an W que yêra'l corte que fazie pa'ls grandes pendones. Pa'ls pequeiñus y ya tamiên a las pendonétas al corte yêra feitu an V. Las pendonétas custuman ser d'ũa sola culor. La de Cicuiru yê verde claru.
 

Hai d'outrus pendones asparcidus al de Cicuiru ?

Si, hai varius pendones asparcidus cu’l de Cicuiru an tiêrras de Llion y cu’las meźmas culores. Dende yê pussible pensar que lus cavalleirus de Cicuiru y lus d’aquessas tiêrras llionéźas stubirun an meźmas batallas, ou an batallas asparcidas. 


 Zeiñu dal pendon de Villaseca de la Sobarriba                                             Pendones de Llion

Yê pur eiźemplu mui antersante de ver cume’l zeiñu dal pendon de Villaseca yê asparcidu al de Cicuiru, anté lus curdones ténen las meźma cunfiguraçon. Lu que mus mostra meźmu que’l nuôssu pendon obdéce cunforme las régras de custruçon de lus pendones de Llion.

 Juntoriu de lus curdones eidenticu an todu al de Villaseca de Sobarriba, ver zeiñu mas arriba

Cicuiru ten anton un pendon mui classicu dal Reinu de Llion y que se cunservou ne la nuôssa eigreija méźmu açpuis dal tratadu d'Alcañiças y de todas las guerras Luso-spañolas que purqui passorun !


Quantus ãnus ten l pendon atual ?

Pu’lus vistus, al pañu yê de séda de damascu cun zeiñus de froles mui lindus y an todu asparcidus cu’ls atuales pendones de Llion. Dende ya se puôde pensar que’l pañu ten minimu ciên añus. Yê eividiênte que ya nun tenémus al pañu niên las bandas oureginales dal purmeiru pendon que se gastorun cu’l tiêmpu.
Mas cume’l pendon tenie ũa funçon de relica, al pañu iba sendu remendadu y mudadu quandu se peciźaba. Assi fui que’l cunservémus anté hoije !

Ũa de las puntas mas llargas dal pendon qu'hai que restourar



Que funçones ténen l pendon y la pendonéta ?

Hoije cume stan n’eigreija, al pendon y la pendonéta ténen ũa funçon de relica. Al pendon sendu’l standarte de San Juan y la pendonéta al standarte de Nuôssa Señora.

Pendonéta de Cicuiru


Que valor storicu ten’l pendon de Cicuiru ?

Al pendon de Cicuiru yê ũa prova material que mus ansina que’l pobu fizu parte dal Reinu de Llion y que Cicuiru tenie ũa tropa de cavalleirus que lluitaban para lus reis de Llion. Dende pudémus deduzir que Cicuiru ya eiźistie antes de Purtual ser furmadu y que fui un llugar cume abondus houbu n’aquesse reinu a lluitaren an batallas ampurtantes.

Puôde se dezir que yê un reźume storicu de l’eipopéya de lus cavalleirus cicuiranus an tiêmpus de recunquista. Pus yê biên pussible que las culores verdes dal pendon tenen l senificadu de batallas gañadas cuntra lus mourus.


Qui’que pudémus fazer cu’él ?

La purmeira couźa yê restoura-lu. Ya que las puntas stan stragadas. Açpuis tenerémus que’l fazer ũa vara. Pussiblemiênte, cume mas atras referie, inda se puôde achar partes de la vara oureginal an vigas de l’eigreija. Ya qu’assi sera mas façel puder fazer ũa copia de l’oureginal.

Açpuis hai que registra’l pendon n’associacion "Pendones del Reinu de Llion" para que se saba que tamiên lus hai pur aqueste rincon. Y açpuis ? Açpuis yê toca a saca-lu an purciçones, fiêstas y rumariês cume la de Samarcus.


Agradecimiêntus

Dende quiêru agradecer als mius amigus de Llion que furun eilles que me dorun l’anfurmaçon suôbre la pussible eiźistencia d’un pendon an Cicuiru. A tiu Muizés que de maneira mui amable m’ajudou a sacar al pendon dal squecimiêntu. Y a Veronica Verdejo pur todas las splicaçones que me dou pra puder screbir esta paigina.


Tiégui, Burdeus, 21 dal més de las flores de 2011.