Ya vus falei eiqui de las
asparcencias antre’l mirandés y’l catalan. Tornu eiqui hoije cun issu pra vus ansinar mas palabricas catalanas cun
aires a mirandés. Pu eiźemplu nos dezimus perru ou tamiên cuxu. Pus an catalan
dizen gos ou cutxo. Hai muitus mas eiźemplus que vus puôdu dar. Inda hai poucu
achei la palabra munyir que nus dezimus muñir. Mas ancrible inda yê la maneira
cume eilles tamiên patalizan al “l” einicial. Dancuntrar tal fenomenu de
l’outru lladu la peninsula amostramus que’l llatin talvéç si habie eivoluidu de
maneira mas ouniforme que pensamus llougu antes de la chegada dals mourus.
Antiga plaça la llana an Perpinya (França)
Pongu eiqui dalgũas palabras catalanas qu’ampéçan
pur “ll”, sin traduzi-las purque facels d’antender. Dalgũas anté son eiguales a
las mirandéźas : llana, lluitar, llacuna, llet (mir. lleite), conill, llume
(mir. lluç), llop, full, llimona, llar. Tamiên cunservan al “f” einicial, mirai
eiqui : forn, foc (mir. llume, fogu), fer (mir. fazer), full, fum, faves, fill,
faig (mir. fagu), fruita, fam, frigir y mas.
Jurnal catalan onde vémus la palabra "deixa" y ombres que yê cume an francés cu'l sentidu "selombras"
Y scalla nu’l sabeis mas al catalan tamiên yê faladu an França y anton
aquestas palabras tamiên s’achan pu’lli ! Amostru-vus agora la placa d’ũa plaça
de Perpinya onde pudeis ver que dantes tenie’l nome de “plaça de la llana”.
An mirandés diriêmus "l'home mas feliç"
Mas ũa couźa pr’acabar. A quiên nun l parciu ya que las pessonas de
Samartinu y de la Pruôba
teniên ũa maneira de falar que paréce catalan ? Els fills-Als fills, els
nens-als nins,....