05/12/13

Antre mirandés y catalan



Ya vus falei eiqui de las asparcencias antre’l mirandés y’l catalan. Tornu eiqui hoije cun issu pra vus ansinar mas palabricas catalanas cun aires a mirandés. Pu eiźemplu nos dezimus perru ou tamiên cuxu. Pus an catalan dizen gos ou cutxo. Hai muitus mas eiźemplus que vus puôdu dar. Inda hai poucu achei la palabra munyir que nus dezimus muñir. Mas ancrible inda yê la maneira cume eilles tamiên patalizan al “l” einicial. Dancuntrar tal fenomenu de l’outru lladu la peninsula amostramus que’l llatin talvéç si habie eivoluidu de maneira mas ouniforme que pensamus llougu antes de la chegada dals mourus.

Antiga plaça la llana an Perpinya (França)


Pongu eiqui dalgũas palabras catalanas qu’ampéçan pur “ll”, sin traduzi-las purque facels d’antender. Dalgũas anté son eiguales a las mirandéźas : llana, lluitar, llacuna, llet (mir. lleite), conill, llume (mir. lluç), llop, full, llimona, llar. Tamiên cunservan al “f” einicial, mirai eiqui : forn, foc (mir. llume, fogu), fer (mir. fazer), full, fum, faves, fill, faig (mir. fagu), fruita, fam, frigir y mas.

Jurnal catalan onde vémus la palabra "deixa" y ombres que yê cume an francés cu'l sentidu "selombras"


Y scalla nu’l sabeis mas al catalan tamiên yê faladu an França y anton aquestas palabras tamiên s’achan pu’lli ! Amostru-vus agora la placa d’ũa plaça de Perpinya onde pudeis ver que dantes tenie’l nome de “plaça de la llana”.

 An mirandés diriêmus "l'home mas feliç"




Mas ũa couźa pr’acabar. A quiên nun l parciu ya que las pessonas de Samartinu y de la Pruôba teniên ũa maneira de falar que paréce catalan ? Els fills-Als fills, els nens-als nins,....