28/07/09

Piêdrogrifus Cicuiranus

22/07/09

Tacu ya se siênte mellor !

Tacu ya siên'l mal !
Ya vai desta mañana que Tacu se siênte dalgu melloricu. Parece que ya'l passou la Taquite, pus pul menus ya nun ten aqueillas gurgullas pretas a la punta las oureillas ! Ye que fui graças a ũa dessas bruxas pals perres que lu curou ! Inda biên, se no andarie inda cul mal... Y yê cume diç Dalfin : Achu justu !
Mas inda cunseguie ver cume fizu la bruxa ! Si home. Eilla alla'l perparou ũa mexorda que yêra meyu assi :
-100 gramas de buôsta de vaca (Cicuirana la vaca, ten de ser !).
-6 fuôllas de manjaricu crecidu al pie la funte "Tie Rita" (outra qualquiêra nun da).
-10 fuôllas de las brimes de la Duôrna (Samartinu).
-500 ml d'aguardiênte de Paradela.
-Un carolu de pan de tiu Lucas ya viêllu de trés sumanas (pul menus y se ya ten pelus inda mellor).
-3 xaras de l'altu la Lluç.
-Un pie d'urzes d'eilli al pie d'Infanes.
Y ala ya staba, la tie mexiu la galdromada aquessa, y dou-l ũa cullerada al Tacu. Coñu al perricu que si se spertou llougu, nun sei se fui pul gustu qu'aquissu debie de tener mas llougu se puju a lladrar ! Cuitadicu que xurdimiêntu, inda biên !

19/07/09

Un Samartineiru fala mirandés a la tervizon !

17/07/09

L'antrada Cicuiru !

L'antrada an Cicuiru

Froles y çreijas,

Çreijas ya froles !

D'un lladu inchu'l bandullu,

De l'outru cuntentu la moça !

La taquite y la gripe cuchineira

Apareciu pu’la raya un nuôvu mal que pur anquantu solu atinge lus animales. Nun se sabe biên al ciêrtu lu que yê. Uns dizen que yê ũa gripe y cume ya un de lus cuchinus de Marculinu fui anfetadu pus chaman-la, la gripe cuchineira. Mas pu’lus vistus aquesse mal tamiên ya anda pul mundu eilles pullie chaman-la, la gripe A. Pur mie yê un biên mellor nome, que you, meźmu habendu çufadu cu'eilles varias vezes, cuchinus inda nunca lus vie tussir !
Sintomas de la Taquite
Al purblema yê qu’esse mal ya passou pals perres ! Si, si ! Al nuôssu Tacu ya la ten y Oscar diç que ya’l vai a dar tratamiêntu c’ũa mescla de vinu’l Portu, cebada, yêrbas d’Ourrita’l Cucu y strume. Diç que yê dals mellores remédiês que puode haber pur’ende ! Quiên sabe y scallar ten rezon ! Mas ya vus queda eiqui l’abiźu, cuidadu que scallar al vuôssu perru tamiên ya ten la Taquite. Pur issu pungu al retratu que saquei hai poucu de la cabéça de Tacu, adonde se puôde ver, y mui biên, an cada lladu de las oureillas dues manchicas prétas. Sendu aquissu al purmeiru sintoma dal mal de la Taquite abiźu-vus mas ũa veç pra que tengades la mas grande purdencia nessas prossimas sumanas !

Lus Cicuiranus y l’eiquelogie

Onte staba Urlandu a quemer d’un pote, a la sue puôrta quandu passa Dalfin ; venie d’alla riba y qu’al diç ? Dalfin : Ah Carriçu que fais ? Urlandu : Andu eiqui a quemer freijones, nun ves ? D : Boh ! Mas vas a quemer esse pote anteiru ? Issu ye quemida pra quinze diês home ! U : Si y Tiérri inda me truxu onte uas llatas de fabada sturiana y freijones a la Basca que diç que son mui putentes qu’anté stouran ! D : Coñu ! Anté stouran ! Mas tu vas a rumpé al culu de quemer aquesses freijones todus !
Bullacas

U : Home ! Yê pra ser eiquelogicu ! D : Eiquelogicu ? Mas y cume yê que puôdes ser eiquelogicu dessa maneira ! U : Pus yê mui simples. L’outru die a la tervizon vie que se fai gazulina cun frols y yêrbas ! Y agora tamiên sei que quandu las vacas peidan, cu’l mollu aquel da pra fazer andar lus carrus ! D : Boh, boh, y anton ? U : Pus anton comu muitus freijones y garbançus qu’assi you tamiên vou a mandar peidus. Açpuis so ye arrecupera-lus n’ũa butija y vander al gas ! Ya viste que spiêrtu sou ? Y eiquelogicu pra mas ! D : Hey ! Cume te pones home ! Derramas-te, no ?

U : Depende !

D : Quei ? Quiês un pende ?

U : No, mas y tamien tengu bullacas ende !

D : Quei ? Depende ? Un pende ?

U : No ! Diç qu'hai que las puner n'auga qu'açpuis tornan-se moles, fazen-se n'ũa papa y açpuis de seca inda se vende pra fazer un oliyu pa lus carrus, acarditas ?

D : Boh ! Boh ! Hahahaha ! Derramas-te a Chuit ! Y tu si antendes de la pelicula ?

U : Si home ! Que lu vie na tervizon !

04/07/09

L’almairu de mie buôla Calmentina

Yêra n’un daqueilles diês an que sabes que vas a la çcubiêrta dalgu qu’oubiste falar mas que nunca viste. Yêra n’un daqueilles diês an que tenes que vender la caźa de lus tous abuôlus, y que miras cume se fusse pal passadu al sentar-te nal puyal qu’inda eilli staba. Anté te parecie qu’oubiês a tie Carmelina, tie Albertina, tie Talbina, ũa a filar, outra a rendar, outra a cuźer ũa colcha, uns pantalones, ou ũa saya.
Anté te lumbres-te lus diês passadus aende a brincar cu'ls carricus, a buer lleite d'ũa malga i a scuitar las cumbersas de las tiês, lus paixarus a cantar ne la primavera.
Mas stribadu nu puyal, las manus d’un lladu y d’outru y yêra meźmu assi purque ya solu stabas tu alla, siêntadu. De tode’las maneiras al puyal ya lu eiriên a sacar dende, ya yê de poucu gustu.
Mas de la caźa sacou-se ũa mala que peźaba un tantu cume al vitelicu qu’apareciu agora nal tagallo de Zébiliu. Abrimus-lu y dende apareciêren mil maravillas. Tuallas, colchas, y rendas pur centenas. Staban eilli biên amañadas, arrecadadas cume debe de ser. Issu todu habie sidu feitu pur ũa Cicuirana, nun hai dubedas qu’anté un llençol de llinu llebaba alla un melru a quemer çreijas; pura anspiraçon tirada de la vida an Cicuiru.
Meźmu ancerradus durante tantu tiêmpu, aquessas obras cheiraban a lliberdade. La lliberdade qu’habie nessa caźa quandu un Zamoranu* pudie alla antrar siên tener miêdu qu’el venga la P.I.D.E atras d’el. Yêra un tiêmpu, yêra ũa caźa, fui ũa vida y uns llançoles que subrorun. *: mie bo trocaba triyu y pan contra farrapus cu'lus spañoles que veniên anté Cicuiru a vê-la.

01/07/09

Lus Dançadores de Samartinu an Paris

Lus dançadores Samartineirus passorun pur Paris l’outru die ! Si si, fuôran alla purque ũa radiu d’eilli de Paris que la chaman “radio alfa” i que yê meye Purtuéźa fizu ũa grande fiêsta. Home, yêran 26000 pessonas, i poucus mirandéźes (uns trinta). Anté me sbarei cun dalguns Samartineirus ya ves !
Mas deixa-me te cuntar cume fui :
“Al passadu Deimingu viu ũa de las mas grandes fiêstas purtuéźas realizada an Ouropa y que occuriu an Paris. Reuniu ũas 26000 pessonas, y neillas habie un poucu mas de 20 Mirandéźes, mellor dezir, Samartineirus. Habiên eilles venidu de Burdeus pra fazer ũa cousa mui special, yê ũa couźa que poucus habiên chegadu a ver eilli anté soutru die; veniên a dançar la dança de lus palus. Lus Dançadores de Samartinu tenen dalgu special, al traige.
Ampeçandu
Yê issu que lus fai defrente de lus outrus. Eilles, a biên dezir, van vestidus de fatus que quaisque parecen menistrus. Nals fatus llieban a mode fitas de farrapus de culor clara, y an riba la cabéça vai un chapeu cun fluricas brancas.
Saltandu

Esse grupu naciu fai trés añus an Burdeus. An que lus Dançadores Samartineirus de Burdeus han tubidu outrus tiêmpus de gloria, al grupu zaparciu pra vuôlver a nacer an 2006. Y ya nesse ultimu Deimingu staban eilles a beilar an Paris. Pra la giênte deilli que sta siêmpre acustumada a ver al mesmu fulklore (las danças dal Miñu) fui un spantu de ver aqueilla mucidade a dançar cun palus i al son dun strumiêntu biên strañu pr’eilles; la gaita de fuolle.

Ya acabandu !
Lus rapazes faziêren tod’las danças qu’habiên daprendidu y biên deillas qu’éran, dal 25 abiêrtu anté’l castiêllu habie pra quiên crie ver ! Ya assi, fui mas ũa maneira pra falar de Mirandica i de las sues tradiçones an tiêrras d’afuôra.”
Hai que revendicar... anté quandu s'inche al bandullu !
Y açpuis tamiên fui purreiru purque s’acunchegou la hora d’anchi’l bandullu y habiêmus traidu bastante pra nun passar fame; muletes, chouriçu, queiju pra quemer y çumu anté vinu de Sandin pra buer.
Purtuéźas a beilar
Açpuis tamiên l die llougu se fui, mas viêmus a Quim Barreirus, Mariza, Dalfins, y tamiên Toni Carreira, mas issu yêra mas pra lus marifuźas, nos ya nun quedemus a bé-lu !