22/01/16

Al Mirandun yê francés !

Hoije quiêru vus dezir ũas palabricas subre’l llaçu dals Dançadores que cuinecémus cu’l nome Mirandun. Aquesta cantiga yê… francéźa ! Pus si home, nun yê ũa cantiga mirandéźa ! 
La question, yê cume chegou anté nos ? Quiên sabe. Scalla viênu cu’la guerra’l mirandum an 1762 quandu lus spañolus antrorun an Miranda pur vias dal castiêllu tener stouradu. Bon, you, aca pra mi, se stourou nun fui pur acidente, fui purvucadu pra deixar lus spañolus antrar an Purtual…
La cantiga ouriginal chama-se « Malbrough s’en va en guerre » y’l nuôssu llaçu dal « Mirandun » yê ũa simples traduçon. Nun sei se sabeis mas tamiên hai aquesta cantiga na Spaña. Eilli chaman-la « Malburu » u tamiên « Mambru » se nun m’angañu.
Mas teneis que saber ũa couźa, que pra mi yê mi ampurtante, yê que’l refran mirandés yê mi asparcidu cu’l refran francés. Ya’l refran spañolu nun ten nada a ver.

Mirandés : mirandun, mirandun, mirandéla

Francés : mironton, mironton, mirontaine

Onde achamus eiqui las classicas cunfunzones d<>t y l<>n. You, aca pra mi, achu que la cantiga nun passou pur Spaña y viênu-mus diretu de França. Mas cume fui ? Nun lu sei. Scalla un suldadu francés que se ficou pu’la nuôssas tiêrra. Sabe-se alla…


Eiqui vus deixu las palabras dal llaçu tal que las ancuntrei nal « Dialecto Mirandez » de Albino de Moraes Ferreira publicadu an 1898.


Y ya eiqui vus pongu lus Dançadores de Custantin y lus gueiteirus la Raya na ultima salida dal Carochu s'outurdie an Custantin. Stan a dança'l tal llaçu.





Y tamiên eiqui la verson tal cume you la daprendi quandu yêra pequeiñu !




21/01/16

Hai ua lhoija an San Martino !


A’l bun antender de todus. Vou farticu de ver couźas mal screbidas. Naquestas ultimas semanas hai dues palabras qu’arrenégu ver purende. Son « lhoija » y « San Martino ». Ampéçu pu’la segunda palabra y pidu a lus Samartineirus (d’Angueira) que scuitan la maneira an que dizen al nome dal llugar d’eilles y que lu digan todus, qu’inda son mi biên d’eilles, y qu’houban todus y que s’anteiran que NINGUN dira San Martino. Ya todus direis Samartinu y aquesse yê’l nome dal vuôssu llugar, ya nun hai d’outrus. Quei ? Y quereis mas ũa proba ? Pus eiqui la teneis, de la manu’l Padre Priêtu !



Cuntinu l’aula de mirandés cu’la palabra « lhoija ». Mas quiên ambentou aquessa palabra ? Vi-la s’outurdie screbida a l’antrada d’un sotu para turistas (yê assi qu’hai que dezir) an Miranda. Nun antendu y anton busquei a ver. Pus nun busqueis, que nu dicionariu nun sta. Solu l’achei n’Anternéta, n’ũa paigina a mode de Biquipédia. Buôna fod… jeira !

Vamus a ver, al mirandés ten régras :
1-     Nin to’las palabras ampéçan pur Ll-, quei ? Lh- cume scriben dalguns.
2-   Nunca se déve pegar n’ũa palabra pertuéźa y trasfurma-la cun sons mirandéźes, subretodu quandu ya hai la palabra an mirandés.

Mas cume nun s’arrespeitorun aquessas régras de baze. De la palabra pertuéźa « loja » passémus a « lhoija ».

Pus an mirandés tenémus la palabra loija, mas lhoija nun eiźiste. La loija yê onde se ponen lus animales y NUNCA fui un quemerciu :

loija s.f. Loja, lugar onde estão os animais. m.q. louja.
(dicionariu Amadeu Ferreira)

An mirandés y tamiên nu pertués de tra-lus-montes tenémus la palabra sotu (soto) que yê la tal qu’hai que uźar y no outra !

soto s.m. Loja de comércio.
(dicionariu Amadeu Ferreira)


Oubrigadu !


17/01/16

Tumillu frolidu an Dezembru

Lumbrei-me d'hai uns añus atras, Oscar, mi admiradu cuntabamus qu'habie achadu niêve metida n'un scubal de la Siêrra alla pu'l més d'Abril. Pus, pus agora, sou you, a cuntar-vus la mie... Achei uns tumillus fluridus an Dezembru ! Nun lus achei an Cicuiru, achei-lus acerca'l castiêllu d'Algoźu. Un sitiu onde lus hai y muitus mas an Abril, no agora. Cume demuda'l tiêmpu, astañu fui strañu.

 Tumillu an Dezembru !!!
 
Ya dalguns añus que vénen lus mézes de Dezembru assi no mi frius, scalla pa l'añu inda lu tenarémus mas caliênte, quiên sabe !

10/01/16

Bun Añu Nuôvu !

Eiqui stamus nos ! Un añu mas que se mus fui y que matémus a tirus y cun fuguétes pra que nun torne. Aton, eiqui stamus. Un Bun Añu Nuôvu pra todus yê'l que vus deźéyu. Que tengades un bun añu chénu de la couźicas que vus gusta.


Curdeirus de Cicuiru que brincaban cu'la tiêrra n'aquesse die primeiru de l'añu


Pa'l mirandés, astañu ya'l passarémus sin l nuôssu amigu Amadeu. Tenerémus de fazer nos, alla verémus cume sera. Mas ũa couźa yê ciêrta; Miranda ten de tené al mirandés a la vista y inda mellor a'ls ouvidus de las pessonas que vénen a veźita la cidade.
Pus s'outurdie, quandu fui a la llibrarie a mercar uns nuôvus llibrus qu'aparecirun, staban alla uns turistas a mercar tamiên uns llibrus de mirandés. Cume staban mi antersadus cu'lus llibrus, vou you, cun dalgũa curjidade, y perguntu se saben ler mirandés. Arrespundirun-me que no, mas que daba igual, queriên tantar ler. Aton, perguntei se me pudiên amperstar un llibru qu'eilles iban a mercar, sculli ũa cuônta d'alla y puje-me a ler. Yêra la primeira véç qu'houbiên mirandés y ficorun mi cuntentus ! Pu'l ménus aquesses si puderan dezir que furun a Miranda y sentirun falar.

Al nuôssu feturu tamiên passa purende, pu'la maneira an que tratarémus la nuôssa llengua. Tenera que se sentir an Miranda y ten que ser ya !