Stou outimista d'afeitu !
Ya fizu seis añus
s’outru die qu'andu eiqui a screbir ! Ya seis añus qu'andu a puxa pu’l rayanu.
Vos biên lu sabeis, de la maneira an que you scribu quiêru mustrar que’l
mirandés yê muitu mas qu’un purtués dal norte. Pus fica-se ende ne la
nuôssa tiêrra cume’l llionés de Purtual. Y yê biên purque se trata de llionés
que you assi’l scribu y’l tengu screbidu.
D’alguns me ténen dezidu : “Al tou blog sta mui mal !” D’outrus me
l’an screbidu pur’qui mas nunca parei de screbir purque sei que’l que fagu yê
assi que ten que ser. Uns anté s’atrevirun a dezir qu’habie amentadu un
dialetu... Ya assi nun sei que dialetu yê qu’eilles falaran… Mas tamiên houbu quiên vive fuôra de Cicuiru y que me dixu : "Al tou blog sta mui biên, sta scritu an mirandés antigu".
Aquestas dues oupenyones dan-mus muitu que pensar soubre l'atual situaçon dal mirandés; Yê ũa lliêngua purtegida pur pessonas que ya nun vivan nal Prainu ! Yê la mie cuncluźon d'aquestes ultimus seis añus. A nun séren dues ou trés pessonas (cume lus pursores de mirandés) lus outrus stan todicus fuôra ! Yê biên pussible que séya esta ũa de las rezones pu la quale la cambra nun s'antressa assi tantu cume issu pu'la nuôssa lliêngua...
Vai a ser tiêmpu d’eileiçones an Miranda. An Cicuiru ya cheira que to’la
gente fala de la obra tan purmetida y mil vézes suñada. Serie méźmu buônu que’l
proximu perźidente la junta, alla an Miranda se ponga a fazer d’algu pa’lus
chamadeirus !
Eilli n’aquél quartél ténen-mus
aquissu qu’anté méte noiju ! Onde stan als nuôssus prédius cu’ls nomes
tradicionales ? Han ? Quiên amentou aquesses nomes qu’hai
agora ? Pus s’issu nun ye amentar un dialetu ??? Arre dios !
Quandu sera qu’als nomes dals
nuôssus llugares seran arrespeitadus pur todus ? Sera qu’ende pu’l quartél
nun apercian tales couźas ? Se naide lu fai vou you c’un llatu de tinta y
biên prontu s’aquemoda todu !
Deixandu Miranda pra tras y turnandu als valles la Raya. Tamiên oubie dezir pur Cicuiranus y Custantineirus qu'an Samartinu nun saben falar. You ende direi que la gente de Samartinu fala y fala-lu mui biên. La gente la Pruôba tamiên assi fala cun aquesse assentu a catalan tan ralu eiqui.
Mas stou outimista ! Mirai lu que fazimus an seis añus ya ! Y you nun
falu solu pur mi, mas d’outrus que pur ende scriben. Pintémus l’arañeira essa
cu’l mirandés qu’anté relluç a la strellumbre de palabras cume ende, aquesse, gambuzinu, da cavallu, da pétu, d'eiqui, d’eilli, y d'acullouca.
Y sabeis l quei, nun yê qu’agora (bon ya fai d’alguns añus) lus que fazirun
la normativa dal mirandés tamiên ya pensa cume you :
“[...] Hoje eu certamente defenderia a grafia espanhola porque o som «lh» no
início de palavras, não existe em português (a não ser na palavra lhano, que é
um empréstimo castelhano) e porque a existência do lh- inicial é uma
característica asturo-leonesa definidora do mirandês. Portanto, escrever «ll» e
«ñ» seria uma maneira de aproximar de modo razoável, aceitável, o mirandês da
sua ancestralidade asturo–leonesa.” Palabras de Manuela Barros sacadas d’eiqui.
L’asturllionés, aqueste yê’l nome de la nuôssa lliêngua ! Y agora
purguntu-vus you : Nun sera couźa d’outru mundu d’urganizar un feira de
llibrus an asturllionés pur ende an Miranda, Zamora, Llion ou anté, cume no, an
Cicuiru ? Cu’l tiêmpu ya verémus se furmus capazes ou no !
Bon, afinal, aquissu todu tamiên
l muntémus solus. Anton, quiên ten
mas llatas de pintura ? Tenémus lliêngua pra pintar... !