Mona y Caramona son dues burricas Samartineiras, son las de tiu Juan. El biên gusta deillas, y you tamiên. Fai uns diêzicus atras passei de chaça pur Samartinu, pulli pul barriu las Cabiyancas. Y eilli andaban las dues a puxar pur ũas yêrbas inda verdes al recantu d’ũa caźa.
Mona y Caramona
You : Hey ! Anton rapazas que tal andais hoije ?
Mona : Ha Tiégui ?! Ha valiênte que veniês-te de bicicleta !
Caramona : Pus mira, eiqui andamus... a tras de las ultimas yêrbicas verdes de las Cabiyancas, ya açpuis Juan mus llibera ende mas a baixu...
Y : Al pie al ribeiru, no ?
M : Home si ! Pulli hai de quei anchi’l bandullu, eiqui ya no.
C : Ha mas diç-mus alla tu qu’andas nesse mundu afuôra...
M : Si que nos ya sabes andames siêmpre als tombes y ya deiqui nun saleremes…
C : Mira qu’houbie dezir que vai haber eileiçones an Miranda, yê verdade ?
Y : Si rapazas yê verdade. Mas hai ende ũa couźa que nun me gusta muitu...
C : Boh! Anton !? Mas que yê ?
Y : Yê que la nuôssa lliêngua ya sta a antrar muitu nesse purcessu eileitivu. Y vai haber quiên apurbeite issu, ya se sabe.
M : Anda ! Tenes rezon, agora que la nuôssa lliêngua passou a tener fama, ya lus puliticus van aprofitar...
C : Home ! Issu ya se sabe... lus puliticus son todus uns aprofitas; tamiên arrepañan todu. Deñeiru, sentimiêntus y anté lus pensamiêntus de las pessonas. Eilles andan siêmpre ne la moda, y la moda hoije yê al mirandés !
M : Pul menus ya se falara mirandés !
Y : Nun tengu assi tanta certeza. Al que yê ciêrtu yê que las eineiciativas de la cambra van-s’a multiplicar, solu pur dezir que fazen. Que sabeis tantu cume you que biên poucu faziêren anté hoije... Spertan-se agora qu’hai çurça pra sustricar !
M : Tenes rezon ah Tiégui ! Nun te métas nissu home !
Y : You no. Mas tengu miêdu que lus pursores se meten nissu, qu’apañan çgueira y que nun beyan lu que realmiênte yê !
C : La pulitica yê fudida. La nuossa lliêngua yê pura, mas fragel nun peciźa de puliticus a stribaran-se neilla !
Y : Tamiên digu ah Carmona !
M : Houbie dezir que la nuôssa lliêngua tamiên ye falada an Spaña, ya nun sei quiên me lu dixu... que couźa ! Yê verdade ?
C : Bah ! Y issu ?
Y : Si yê verdade, hai muitus an Spaña que fala de maneira assemellada a la nuôssa. Que cantan cume nos, que beilan y viven de la meźma maneira. Yê assi, mas ya fai tiêmpu que se partiêren las puôntes antre nos y eilles, y muitu que se secou la güeira que fazie muber al nuôssu pobu juntu.
C : Mas y ya lus viste ? Cume son ?
Y : Son cume vos. Eigualicus, llanudus y gentiles. Hai quiên lus chame Zamoranus ou Llionéźes. Mas tantu vos cume eilles sodes todus de la meźma raça.
M : Mas anton tenemus de lus coincer !
Y : Un die llebarei-vus a eilles...
C : Tu yê que sos. Home nun hai quiên te dumine !
M : Mas anton se son cume nos, i que falamus eigual purquei nun fazemus dalgu cun eilles ?
Y : Y quei ?
C y M : Un Peis !!!
Y : hahaha ! Un peis !
C : Si si, y lus puliticus, todes pr’ũa foya !
Dende Carmona riu-se muitu, fui quandu'l saquei al retratu que vedes arriba de la pageina.
Y : Teneis buônas eideyas ! Mas cumplicadas, you achu que suñais muitu. Anfin tengu de marchar rapazas.
M : Queda-te cun nos, vamus a refazer al mundu an vuôlta desse tagallu de yêrba.
Y : No, no tengu que m’ir a ber la mie moça... s’eilla sabe qu’andei cun vos, nun sei lu que me fai...
C : Ha bon, yê fudida anton ! Bon ala, anton porta-te biên.
Y : Si si, siêmpre ! Y vos tamiên !
M : Un die destes a ver se mus trayes un desses llionéses, cume tu lus chamas…
Y : Pus un die destes ya vus trayu un pra tucardes al badallu cun él.
Y : Ala, anté !
C : Anté ! Que Dius te guiye !