27/06/09

Las apabardas de la Lluç !

Indiyus a la feira de la Lluç (retratu de tiu Almendra)

Diyos ! Indiyus ! Ne la Lluç ! Boh, mas y issu aora ??? D’adonde saliêren eilles ?

Han ?

D’un camion dende atras ?! Quei ?! Tenes la certeza ?! Ah cumpadre que mundu !

Llebaran un cerradu ende nun aterladu ?

Y tocan fraita, ya viste ? Quiês ver que tamiên tenen ende cañonas scundidas ?

Cun catanu ! Ya viste que tamiên tenen capas d’honras... y cun prumas !!! Parecen ũas apabardas la ostia !

Ho ! Mas aposte que sera pra llimpar al culu quandu van a cagar tras d’ũa peiña, no ?

Ha ! Mas eilles biên tocan, mas nun la tocan cume you la tocu... la gaita...

Mona y Caramona : burras Samartineiras

Mona y Caramona son dues burricas Samartineiras, son las de tiu Juan. El biên gusta deillas, y you tamiên. Fai uns diêzicus atras passei de chaça pur Samartinu, pulli pul barriu las Cabiyancas. Y eilli andaban las dues a puxar pur ũas yêrbas inda verdes al recantu d’ũa caźa.
Mona y Caramona

You : Hey ! Anton rapazas que tal andais hoije ? Mona : Ha Tiégui ?! Ha valiênte que veniês-te de bicicleta ! Caramona : Pus mira, eiqui andamus... a tras de las ultimas yêrbicas verdes de las Cabiyancas, ya açpuis Juan mus llibera ende mas a baixu... Y : Al pie al ribeiru, no ? M : Home si ! Pulli hai de quei anchi’l bandullu, eiqui ya no. C : Ha mas diç-mus alla tu qu’andas nesse mundu afuôra... M : Si que nos ya sabes andames siêmpre als tombes y ya deiqui nun saleremes… C : Mira qu’houbie dezir que vai haber eileiçones an Miranda, yê verdade ? Y : Si rapazas yê verdade. Mas hai ende ũa couźa que nun me gusta muitu... C : Boh! Anton !? Mas que yê ? Y : Yê que la nuôssa lliêngua ya sta a antrar muitu nesse purcessu eileitivu. Y vai haber quiên apurbeite issu, ya se sabe. M : Anda ! Tenes rezon, agora que la nuôssa lliêngua passou a tener fama, ya lus puliticus van aprofitar... C : Home ! Issu ya se sabe... lus puliticus son todus uns aprofitas; tamiên arrepañan todu. Deñeiru, sentimiêntus y anté lus pensamiêntus de las pessonas. Eilles andan siêmpre ne la moda, y la moda hoije yê al mirandés ! M : Pul menus ya se falara mirandés ! Y : Nun tengu assi tanta certeza. Al que yê ciêrtu yê que las eineiciativas de la cambra van-s’a multiplicar, solu pur dezir que fazen. Que sabeis tantu cume you que biên poucu faziêren anté hoije... Spertan-se agora qu’hai çurça pra sustricar ! M : Tenes rezon ah Tiégui ! Nun te métas nissu home ! Y : You no. Mas tengu miêdu que lus pursores se meten nissu, qu’apañan çgueira y que nun beyan lu que realmiênte yê ! C : La pulitica yê fudida. La nuossa lliêngua yê pura, mas fragel nun peciźa de puliticus a stribaran-se neilla ! Y : Tamiên digu ah Carmona ! M : Houbie dezir que la nuôssa lliêngua tamiên ye falada an Spaña, ya nun sei quiên me lu dixu... que couźa ! Yê verdade ? C : Bah ! Y issu ? Y : Si yê verdade, hai muitus an Spaña que fala de maneira assemellada a la nuôssa. Que cantan cume nos, que beilan y viven de la meźma maneira. Yê assi, mas ya fai tiêmpu que se partiêren las puôntes antre nos y eilles, y muitu que se secou la güeira que fazie muber al nuôssu pobu juntu. C : Mas y ya lus viste ? Cume son ? Y : Son cume vos. Eigualicus, llanudus y gentiles. Hai quiên lus chame Zamoranus ou Llionéźes. Mas tantu vos cume eilles sodes todus de la meźma raça. M : Mas anton tenemus de lus coincer ! Y : Un die llebarei-vus a eilles... C : Tu yê que sos. Home nun hai quiên te dumine ! M : Mas anton se son cume nos, i que falamus eigual purquei nun fazemus dalgu cun eilles ? Y : Y quei ? C y M : Un Peis !!! Y : hahaha ! Un peis ! C : Si si, y lus puliticus, todes pr’ũa foya !

Dende Carmona riu-se muitu, fui quandu'l saquei al retratu que vedes arriba de la pageina. Y : Teneis buônas eideyas ! Mas cumplicadas, you achu que suñais muitu. Anfin tengu de marchar rapazas. M : Queda-te cun nos, vamus a refazer al mundu an vuôlta desse tagallu de yêrba. Y : No, no tengu que m’ir a ber la mie moça... s’eilla sabe qu’andei cun vos, nun sei lu que me fai... C : Ha bon, yê fudida anton ! Bon ala, anton porta-te biên. Y : Si si, siêmpre ! Y vos tamiên ! M : Un die destes a ver se mus trayes un desses llionéses, cume tu lus chamas… Y : Pus un die destes ya vus trayu un pra tucardes al badallu cun él. Y : Ala, anté ! C : Anté ! Que Dius te guiye !