31/08/08

Ansina-me !

Dançadores de Qu'stantin
Ansina-me
Ansina-m'a beilar,
A beijar ya a namurar.
Assi puôde ser que te guste ansinar !
Tiégui Albes, 31 d'Agostu 2008.

21/08/08

Caminada de chaça an vuôlta de Custantin !

Nal Deimingu, die 24 a partir de las nuôbe de la mañana hai ua vuôltica de chaça nals arredores de Custantin.
L'anscriçon yê ne la caźa dal pobu de Custantin, aparecei alla !

Ancuôntru de caderneirus dal Prainu !

Froles de la Siêrra
Nun squecen mañana al ancuôntru de caderneirus dal Prainu nal Naźu, durante la feira al meyu-die.
Nal restu, esta sumana, pra mie fui rica d'ancuôntrus cun pessonas d'Asturias. Inda solu hai diêç minutus acabei d'amustrar Miranda al miu amigu Nicolas d'Uviéu. Y hai trés diês atras ancuntrei dous anvestigadores y ua anvestigadora de la nuôssa lliêngua, ende, an Miranda !
Mañana, cun certeza que vou a ancuntrar inda mas pessonas nesse nuôssu ancuôntru, anton... até'lla !!!

01/08/08

Sera que la camara (y todes nos) tenemus miêdu de la nuôssa lliêngua ?

Issu fui al que you pensei vendu ũa nuôva nal asturies.com. Yêra un studioźu qu’afirmou qu’al Sturianu tenie que ser y quedar un teźouru qu’un guarda an caźa cu’la familia y lus amigus. Y él cuntinou argumentadu que serie buônu pa l’ounidade de la Spaña que nun oubisse mas outra lliêngua oufecial naquesse peis.


An Miranda, al Mirandés ya yê oufecial çque fui apurbada la llei pul Gubiêrnu Purtués an 1999, ya hai quaisque 10 añus. Vai passandu al tiêmpu, y la camara cuntina a fazer poucu uźu de la lliêngua. La question yê “purquei ?”


Anton sera que, nos, tenemus miêdu de la nuôssa lliêngua y dal sou puder ? Sera que tenemus miêdu que la lliêngua faga ũa foya tan grande antre Miranda y Lisboua que nun se puôda chancar ?


La foya antre Miranda y Lisboua siêmpre eiźistiu y nun yê cu’la la nuôssa lliêngua que sera mas grande. Mas y anton sera meźmu que la nuôssa lliêngua mus queyu dal ciêlu hai 10 añus atras ?
Bon, pus claru que no ! Ya hai puri mil añus que se fala, so qu’an Miranda meźmu hai puri uns 400 añus que ya nun se fala. Y meźmu Don Affonso Henriques cun certeza que falaba Mirandés ya que sue mai yêra Llionéźa !


Anque ne lus pobus de Miranda siêmpre se falou de maneira cuntina, parece que nunca se screbiu. Hai diç añus atras aperźentou-se la nurmativa de scritura dal Mirandés y al meźmu tiêmpu aceitou-se la sue oufecializaçon.


Nun decumiêntu an Francés de las puliticas lliênguisticas an Ouropa sta alla la couźa seguiênte : « La loi n° 7 du 29 janvier 1999 concerne la reconnaissance officielle des droits linguistiques de la communauté mirandaise (30 000 personnes dans le Nord Est du Portugal). L’État portugais reconnaît le droit à la communauté mirandaise de promouvoir sa langue, comme patrimoine culturel, instrument de communication et de renforcement de l’identité. Les enfants peuvent donc apprendre le mirandais, les institutions publiques du Conseil municipal de Miranda du Douro peuvent joindre à leurs documents officiels une version en mirandais. Si le mirandais est enseigné et utilisé dans l’enseignement primaire, il est absent de l’enseignement supérieur. »


Pur’anquantu al Mirandés inda nun passou pal segundairu y franquamiênte parece que ya nun pudera ser. Al Mirandés, cum las outras variedades dal Sturianu éran lliênguas adaptadas al médiu deillas, a la caźa, al campu. Mas hoije, tal y qual cum outra lliênguas statales (Purtués, Castellanu, Francés,...) eillas puôden star nal sitiu l mas ampurtante que seya : l’Ouneversidade.


Mas i sera tamiên que las Asturias stan an bun caminu pra ver l'Oufecializaçon ? Tengu duvidas, hai tanta pulitica metida cu'la lliêngua qu'issu cun certeza que méte miêdu a las pessonas. An Miranda nun se peciźou puliticas niên partidus para que seya oufecial. Solu se pediu al gubiêrnu Purtués que l'aceitasse cum lliêngua oufecial nal sou duminiu d'anfluencia y assi fui. Mas hai que dezir que tamiên somus tan poucus qu'al gubiêrnu nun s'arriscou muitu proclamandu al Mirandés oufecial.

Hoije an die, al Mirandés yê ansinadu an Purtual, y quandu digu Purtual, nun falu de Miranda, mas de Lisboua ou dal Portu ! Ende tamiên s’ansina y se puôde daprender Mirandés. Essa lliêngua ansina-se a pessonas que nun son de Miranda, a pessonas que stan antersadas pur eilla. De tal maneira qu’issu mus amostra que la tal foya qu’uns y outrus tenen miêdu de ver, nun eiźiste !

Al Mirandés cum’al Purtués son lliênguas de Purtual, que tenen dreito al meźmu nible de cultural nals duminius d’anfluencia respeitivus.

Anton sera que tenemus miêdu de la nuôssa lliêngua ?

Cotubia

Androlina
Mie nina,
Fica-t'a la mie squina,
Nun te vaya-se pa la Baglina.

Hai alla un llobu,
Yê mui bobu,
Trai-mus tontus, a nos al pobu.

Cotubia
Mie prima,
Fica-t'a la mie squina,
Nun te vaya-se pa l'Abadia.

Hai alla un cura,
Diç cada tontura,
Trai-mus tontus, a toda la hora.

Rapazica
Mie muçica,
Fica-t'a la mie squina,
Nun te vaya-se pa la mina.

Hai alla la muôrte,
Yê cum'ũa puôrta,
Trai-mus tontus an toda la parte.
Anfin, se vus creis marchar,
anton, you irei pal mar.
Tiêgui Albes, 1 d'Agostu 2008.