30/04/09

Nos deiqui

Nos deiqui yê un purgrama an mirandés que da a las sestas a las diêç, y lus sabadus a las onze horas de Purtual. D'ende fala-se de las couźas de la nuôssa tiêrra; dal qu'alla se passa, de la giênte y mas.
Al purgrama ten tamiên un cadernu que yê'l seguiênte : http://www.nosdeiqui.blogspot.com/
Fui cumbidadu pala radiu, nesse purgrama onde starei you alla tamiên a la par cun Duarte Martins (pursor de Mirandés) y Paulo Meirinhos de lus Galandum. You achu que vai a ser buônu. Se mus creis scuitar yê solu ir eiqui : http://mirandumfm.com/
Nada a ver cu'l restu mas deiqui a poucu ya veneran lus retratus de la Lluç... paçencia qu'andu de vacanças... !

19/04/09

Al gambuzine si quemiu als gatiques !

Agora la couźa ya sta ciêrta ! Hoije Tacu falou cun al paixaricu que tode viu y qu’al dixu que si. Qu’al gambuzine angulliu d’ũa sola bocada als cinque gatiques ! Cuitadiques pensou Tacu... ya nun vou you a puder currer atras d’eilles ! Nun ratu Oscar aguçou ls diêntares dal Tacu y ya me cunfessou qu’assi que lu veyan, lu çfollan tode ! So qu’inda nun sabe se vai tamiên a fazer fumeiru cu’él, cum se fizu ya an Miranda cu’ls corcudillus (oubie dezir que la corculleira quedou mui buôna).
Tacu mi einervadu !
Mas Tacu sta cun ganas de l’apañar, ya Oscar l treina tod’ls diês ! “An Miranda cum dizen que son issu y aquiêllu, tenen carne d’ampurtaçon de las Africas. An que nos, eiqui nal monte, tenemos buôna chicha gambuzineira... y... mira parece-me qu’anté ya cheiru d’eiqui ũas custeletas desse bichu y de las biên assadicas !”
Inda mirei pals llades : “Ah pus claru yê tiu Bunitu qu’anda assar curdeiru !”

16/04/09

Al gambuzinu saliu dal monte !

Diç que l’outru die antrou al gambuzinu an Cicuiru y que s’atacou a uns gatiques qu’eilli staban ! Ya agora nun se vuôlviran a ver, y naide sabe adonde stan. Al mas ciêrtu yê que fui al gambuzinu que lus quemiu ! Eiqui mus queda ũa cumbersa grabada pur un paixaru qu’aculla passaba y que viu todu... Mañana a ver s’atopu mas nuticias !

06/04/09

Miranda anda cun eiconomiês !

A las ralas vezes que you vou a Miranda (pus Alcañiças yê mas acerquita !). Fui neste Natal (pus ya pudeis ver !) passei an frente al bar de lus bumbeirus y staban alla ũas letras feitas a mode de bumbiêllas a butar lluç, tipu pra que se veyan de nuite. Y deziên assi “BOAS FESTAS”, y you pensei... “la ostina ! mas eiqui faltan letras !”. Pus claru que faltan, que nurmalmiênte debie de star alla screbidu algu mas desta forma “BUÔNAS FIÊSTAS”.
La tal çringonça a butar lluç

La mie suôrte fui d'ancuntrar un bumbeiru eilli afuôra a quemer un cachu de bollu rei y anton vou-m’a vé-lu assi a mode de quiên sta todu assustadu : You : Mirai que vus rouburun ũas letras desta çringonça ! Bumbeiru : Ha home, adonde ? Y : Pus mirai biên. Falta al “U”, y’l “N” de “buônas” y’l “I” de “fiêstas” ! B : Ha home, no ! Sta screbidu an purtués, nun vés ? Y : Boh ! Mas y que dialetu yê esse... Coñu ! Que corta to’las letras ! B : Haaaa home, yê la camara qu’anda agora cun eiconomiês ! Nun vés, yê la crize ! Y dizen que screbir an purtués pus que mus queda mas baratu, ya que nu’hai tantas letras... vés yê assi. Y : Pus cuncerteza que gasta menus lluç ! B : Bon ala, nun quiês antrar pra drentu ? Y : Haaaaa home ! No, marchu mas pra norte, adonde nun cortan las letras ! Diç qu’eilli tenen mas deñeiru ! You açpuis quedei-me meyu pensandu nestas couźas y you achu que serie biên mellor puner ende un discu que repite siên parar “buônas fiêstas”. Y cum yê un discu anté puderie dezir “buônas fiêstas a todus”, ou mellor inda “buônas fiêstas a todus y Tiégui yê’l mas guapu !”. No mas talveç no tantu... Mas yê verdade ! Quandu you pensu que scriêben issu nun dialetu dal mirandés... dizen que ten ménus letras, ya que yê dialetu, solu pude ser assi !

05/04/09

Ũa questume de la mulliêr mirandeźa

Eiqui vus amostru un retratu ralu : ũa mulliêr cul ninu achin. Essa questume, dezie Leite de Vasconcelos que solu la teniên las mulliêres de la Africa y las dal Prainu. Ne la verdade essa questume ten meźmu ũ ourige pratica. Ya assi la mulliêr ten las dues manes llibres pra varius traballus cum fazer de quemer, llabar nal ribeiru, scabar, sumbrar, apanhar batatas, andar a la segada, ou filar. Y issu todu cul ninu biên purtegidu dal air friu.
Achin lliêbas-me cuntiyu : tie Stina y la sue niêtica
Mas hoije, ver ũa mulliêr llebar un ninu achin yê algu ralu. Las ultimas mays ya nul fazen pur varius mutivus, un d’eilles yê que ya agora hai carrus pr’issu. Suôbre l’eitimolugie desta palabra poucu pudemus dezir, apénas que yê antersante d’ir a mirar nal Bascu purqu’hai ũa palabra ya proxima dessa que yê atiki que quiêr dezir apegadu; al ninu anda apegadu a sue mai.