30/05/09

Ya hai tiêmpu !

Van mudandu las couźas pur Cicuiru. Quandu al retratu fui sacadu, mas ou menus 30 añus atras aposte que miu abo Manuel nun pensava que deilli an poucu ya las iba a vender todas, las vacas. Y niên se quiêra tiu Abilyu, eilli siêntadu nu puyal pensarie un die que la sue caźa starie meyu sbarullada cume sta hoije !
La rua de L'Abadiya hai 30 añus
Ya agora hai zgotus, mas inda dalguas buôstas se puôden ver sumiyadas pur ende. Buôstas de la ultima tropa de vacas Cicuiranas. Puyales yê que ya nun hai, tiês a filar y a charlar an vuôlta de la renda tampoucu. Cum'al pudeis ver, la ruga sta a renacer... y deiqui an poucu ya vuôlvera a ser purreirica !
La rua de l'Abadiya (siên Abade), hoije

Ya stan an bun caminu !

Alla van eillas, las çreijas de Cicuiru. Mas niên pur issu, astañu nun me pareçen mui gichas; son pequerricas. Mas ya apareciêren las primeiras, las vurmeillas, ya hai uns diês atras. Nun me parecen ruin... ya agora quedo-me a la spera de las verdadeiras Cicuiranas, las de miêl !
Las çreijas nal die 10 de Mayu...

24/05/09

Paraiźu Natural

Ostina ! Arrecoñu ! Inda biên que yê Paraiźu Natural... se no aposte que stariêmus a bañar an merda, no ? Gracia a lus feirantes de San Marcus pu'la cuntribuçon a essas couźas !!! Açpuis quiên yê que vai a apanar lus plasticus metidus ne las xaras de Mubeirus, han ???

21/05/09

Quemer a la Lluç...

Siên ser Mariya cul sou polbu, al bar lus moçus cu’lus açandes y las cachuôlas, ya lus pollus assadus, y lus cachorus. Tamiên, cume d’antes, se fai buônas sptadas de chicha y inda se veyan potes a butar fumu !
La Lluç an 1966
Arreparai nessas dues fetugrafies cume las couźas mudan, mas no tantu. Eiqui, ya hoije hai tiêndas an baixu d’onde se puode quemer. Ha ! Y las tiês ya nun tenen sayas. Agora son pantalones.
La Lluç an 2009, 43 añus açpuis
Tamiên d’antañu nun habie Marroquinus a vender reloijus “Orlando” (nun sei cume Urlandu nun marcou dalguns astañu !) Ralas vezes vou you a quemer an baixu dessas tiêndas, pul menus al meyu die, ya a la tardica nun digu que no, llougu antes al fin de la feira.

19/05/09

Dous añus a palrar llonas arrayanas !

Alla van ya dous añus de llonas dende la raya ! Crie dar ya agora lus mius parabiênes a quiên scribe esse cadernu... Anfin parabiênes tamiên a quiên ten la curaige de lu ler; ler essa scrita que nun yê assi tan cumplicada cume dalguns dizen.
Cicouro nun yê, nos deziêmus tola vida Cicuiru !

Ya fai anton dous añus que van ende llonas cun gustu y sones de la raya seca Mirandéźa. Anque mal arrecebidu nals purmeirus tiêmpus, alla fui él carregandu, anteimandu, y ya agora perźente ne las bocas de cada un que ten l'Anterneta; no solu lus de Cicuiru, mas tode lus de la raya !

An muitas vezes ten s'eiqui faladu de Cicuiru, mas niên so. Custantin y Samartinu stan biên perźentes nesse cadernu, ya Paradela y Infanes ralas vezes pur eiqui apareciêrun. Mas tamiên nun da tiêmpu pra falar de todu y todus.

La raya, nun yê solu al lladu Mirandés, ya al lladu Alistanu ten la sue ampurtança purque vamus alla muitas vezes, niên que seya a pie ou de chaça (la sumana passada de baixu l'auga de la chuva a la 1 de la mañana an Ciadeya). Y you nun sei talveç eiqui venen pessonas d'Aliste a ver, y gusterie qu'un deilles (se pur acaźu fala Alistanu) que lu venga eiqui a screbir.

Mius amiyus ya fai dous añus... Habie you ampeçadu esse cadernu cul retratu dal marcu de la Lluç. Marcu ya frunteira siên rezon...

Anton... anté llougu !

18/05/09

Bolla cun chicha, que mas quiês ?

Quemer dalgu a la Lluç yê siêmpre mui ampurtante, pul menus pra mie. Y you sei que pra muitus de lus mius amiyus tamiên yê... (Oscar inda stou a la spera de la mie puôsta...).
Bolla cun chicha, ya perźuntu pra anchir al banduôllu !

You achu que pra mie nun hai mellor qu'atopar ũas cachuôlas nal bar de lus Custantineirus, ya pussiblemiênte c'ũa cerbejica y mirar las guapas Alistanas pullie a passar !

Y vou vus a dezir ũa couźa, yê biên guapu star eilli nu altu la Lluç, stribadu al marcu, mirandu lus montes, la Sanabriya cun niêbe, la siêrra la Nugueira, y Mugadoiru al loinge; la giênte a falar, las nubres y'l sol, lus valles ya las ourriêtas, las xaras ende an baixu lus piês... y un cachu dal pan de Malladas cun chouriçu... a mai ! Quiên sabe d'issu ya yê ricu. Y probe dal que nunca assi sentiu la Lluç !

17/05/09

A San Marcus fui, a la Lluç vie !

Ya habie dues sumanas que you tenie las ganas d’ir a la Lluç ver las tiêndas, las pessonas, tode essa giênte, essa barafundia. Al tiêmpu staba meźmu buônu, y yê dalgu strañu purque pals lladus de Sayagu staba ũa daqueillas trombas d’auga assi a la maneira ! Aposte que debie de ser San Marcus que mus purtegie y la Lluç que mus alumiyaba…
Marie de Lugu a purparar al polbu assi a la sue maneira

Arrenquei de caźa ende pulas diêç, la strada anté Custantin an frente… y… coñu… cume lus outrus añus andaba you pula strada quandu al chegar a Custantin aparecen-me uns Samartineirus, paren al carru y dizen-me : Tu eiqui ? Mas que siêmpre t’ancuntramus nal meźmu sitiu ! Anda chube-te que te llebamus !

Stan biên curadus ? Han ?
Al chegar a la feira llougu me sentie mellor. Mellor purque ya habie tiêmpu que nun vie assi tantas pessonas. Houbie muitu castellanu, un poucu de mirandés, y ya tamiên purtués. Nessa feira you gustu de falar an Mirandés y se nun éran capazes de m’antender passaba pra Castellanu ou pra Mirandés. Dancuntrei dalguns cumerciantes de Astorga y apurfitei pra les questionar suôbre al Llionés. Muitus nun sabiên al qu’éra issu de Llionés, outrus si sabiên ou habiên houbidu falar de tal lliêngua mas cul nome de Pachuecu. Nome que se dal al Llionés ende mas arriba, pu’lus lladus la Sanabriya.
Queiju de vaca... ya atun tamiên pra quiên quiêr !
Ũa de las couźas que mas you gustei fui siên dubidas de ver lus montes tantu dal lladu purtués, cume al lladu spañol cu’la siêrra de la Sanabriya inda vestida de brancu y las nubres dandu joldia als mius uôlles de las selombras qu’eillas faziên al loinge. Las alteraçones de las defrentes variedades de verde, ya’l amariêllu de las scobas, y las selombras a currer… faziên dar un mui bun gustu al miu açande que you habie marcadu a la chabola Custantineira de lus moçus. Yê que nun sou de quemer muitu al meyu die purque a la nuite yéramus pra quemer ũa puôsta you y Oscar, so qu’él astañu nun s’acunchegou a la Lluç y’l reźultadu yê que quedei meye asfamiyadu !
Alli mira que son mas baratos, los hé visto yo !
Yê angraçadu cume an cada añu que passa lus cumerciantes cuntinan an tener lus meźmus llugares ; Marie de Lugu y’l sou polbu llougu al pie al Mallares, lus queijus de Purtual anrriba la frunteira y lus doces de Burgos y Astorga siêmpre an baixu dal lladu spañol. Astañu al gueiteiru Sanabrés apénas tucou ũa veç, ya que nun tenie lus sous cumpañeirus aende, ya pur varius mutivus, nun l’antersou an fazer un baylaricu cume faziên las outras vezes.
Giênte a çcansar
Mas yê verdade que spañoles si lus habie y muitus ! Eilles yê que saben ! Ajuntaban-se assi a muitus, familya, vezinus, y ala todes an vuôlta dũa meźica a quemer y a charlar ! You andei a quemer nu alto la Lluç, cume fagu de questume. Y eilli ancuntrei varius spañoles cun quiên falei. Un fui un gueiteiru d’Aliste cun quiên falei de la lliêngua ya zaparcida dal sou lladu anque si me dixu que dalgũas vezes habie viêllus que deixaban saltar ũas palabricas « guapas » cume él me dixu, y que nun son Castellanas. Restus d’un passadu ya acabadu.
Todu y dal mas baratu, nun hai crize ! La feira yê hoije defrente d’antes. Ya hoije nun hai gueiteirus que venan a trucar las puontas Sanabréźas ou Mirandéźas. Hoije hai rialeijus de plasticu, mas inda hai cantaricus, inda biên.
Al parque natural cume solu se puode ver ũa veç a l'añu !
Falandu de la missa, eilla fui buôna y siêmpre cun muita giênte, mas cuntinu siên antender purque las missas son an purtués, que seyan an mirandés. Lliêngua d’antes quemun a lus dous lladus.
Nu meyu de tod'esses trapus quiên vei a Spaña !
Y nun sabeis al que m’acunteciu ? Habie squecidu al porta-moedas an caźa… y iba you a marcar ũas bolaxas de Burgus feitas cun granas de piñu quandu nun m’aparecie al deñeiru ! Y al spañol que me diç assi : « hombre ! Vaia que putada ! ».
Cuiru dal mellor, cuiru dal mas baratu !
Bon pus, açpuis inda biên qu’ancuntrei a tiu Alxandre que m’amprestou un poucu de deñeiru. Açpuis inda marquei uns çapatus, ũa caxa de mantecadas d’Astorga y ũas navallas de Palaçuôlu.
Al bar lus moçus (Custantineiru solu puôdie ser !)
Mas al tiêmpu passaba y ya nun irie a ver la mie puôsta mirandéźa, Oscar nunca mas aparecie pra me la pagar… Fui anton que vie a tiu Tiodor, a quiên tamiên cume you l gusta ver al fin de la feira. Marie (la taberneira de Lugu) inda tenie ũa garrafica de vinu qu’alla buimus cun mas outrus quatru Custantineirus.
L pan ya'l vinu, San Marcus y Nuôssa Señora
Al sol ya staba baixu, ya las nubres nun brincaban cu’lus montes, las ourriêtas. Ya nun fazie sentidu quadar eilli, marchemus. Cheguei a caźa y mui pai ya tenie eilli polbu biên purparadu cun allu y salsa… fui la purmeira veç an que quemie polbo y pur acaźu nun yéra ruin, gustei.
San Marcus y Nuôssa Señora
Lluç Bendita A San Marcus fui, Bun vinu bui, Ya buônas rapazas vie. A la Lluç vie, A la santa currie, A eilla ruguei, de las vuôlver a ver eilli.