29/04/10

You sou cicuiranu, no “cicourense”

Tengu vidu que la cambra de Miranda ten feitu dalgũas couźicas pala nuôssa cultura. Vie dalgu l’outru die suôbre muźica tradicional... si muźica, yê buôna pra beilar un raticu ! Vamus a falar de couźas que duran mas qu’un ratu, yê la nuôssa tuponimie. Dende tengu ũas ganas de dezir que nun sou “cicourense” mas si cicuiranu !
You ende nun vus falu d’andependencia, niên de nacionaliźmu y inda menus de la reźureiçon dal perdidu Reinu de Llion. Purtual naciu daqueste reinu y nos somus purtuéźes, lus llionéźes son spañoles mas ũa couźa yê, que dambus falamus la meźma lliêngua !
Miranda yê.... és.... é.... que lliêngua eira scullir Miranda ?

Purtegir la muźica, yê buônu purque no. Mas na vida nun hai solu muźica y you achu que la cambra puderie pensar an outras açones que seyan mas visibles pul pobu mirandés. Ũa dessas açones yê’l respeitu tutal de la nuôssa tuponimie, als nuôssus chamadeirus. Couźa an que la cambra ten falladu zde siêmpre.

Pur eiźemplu la curtina’l Llazaru ya s’acha cul nome “cortina do Lazaro”. Ou'l Mulinicu ya'l chaman "O Moinhico"... Als chamadeirus nals mapas melitares son ũa vergoña de mescla de purtués y de mirandés. Y Cicuiru puôde tener alla na cambra ũa cunselleira que nun yê pur issu que se respeita al nome dal nuôssu pobu...

Assi que “Miranda yê la mie tiêrra, mas Cicouro nun yê al miu terruôcu!”

Yê ampressionante purque you onte falaba qu’ũas tiês de Cicuiru y perguntorun-me cume yê que staba screbidu Cicouro ou Cicuiru ? You dixe que Cicouro yêra’l que teniên alla puôstu. “Ha! Pus sta mal !” que m’arrespundiêrun eillas. D’issu sabeis lu que you pensu ? Yê que lus nuôssus viêllus stan a fabor dal mirandés y dal mirandés screbidu an qualquiêra sitiu que seya. Mas cume eilles nun saben ler nun se dan decuônta cume lus nomes dals pobus stan screbidus.... Y assi vai-se passandu’l tiêmpu, anquantu uns pensan nals antresses eiquenomicus de la lliêngua outrus van vendu que la caźa sta chéna de buteiras y que d’eiqui a poucu inda se caye’l telladu !

Al fular que nun passaba lu cuntrol...

S’outru die, indu you pra Barcelona dende Paris, fui-me pal airoportu d’Orly. Ya qu’al volu yêra pulas diêç de la mañana y cume chegarie an tiêrra catalana a las horas d’almurçar, tube you l’eideya de llebar un quechicu de fular. Un restu qu’inda me subraba de la Pascua.
Al quechicu staba nal miu sacu (aquel cul simblu de Miranda) y anton alla entru you na aria de cuntrol. Pongu al miu sacu naquel tapeticu altumaticu y alla vai él anté l’aparatu dals rayus-X. Ende para y la tie pon-se a mirar mui seria pala pantalla adonde aparecie tod’al qu’al sacu tenie alla metidu.
Y you puźe-m’a pensar: “Ala! Ya me van a xatiar outra veç pur cauźa de las antenas...” purque lliêbu siêmpre al miu sacu chenicu d’aparatus eilletronicus, radius, antenas, y lu que calla ! Dende acunchega-se outra tie y dize-me : “Çculpai, mas teneis d’abrir al vuôssu sacu purque vou a fazé un analç quimicu”.
You anton, meye assustadu abru’l sacu y ampéça a salir d’alla un cheiru mui buônu a fular...
A quemé'l fular na praça d'Espanya an Barcelona
-Cheira biên’l que teneis ende ! -Yê un speç de pan cun chouriçu.... digu-l you Nal meźmu tiêmpu la tie péga nũa bara donde tenie alla na punta un tecidu brancu y sfrega-me tode l’anterior dal sacu. -Ye caźeiru ! diç eilla. -Si... mas qu’andais a fazé ? -Andu a arrecullir cheirus que teneis nal sacu cul tecidu brancu, açpuis pongu-l naquesta maquina eilli y ya me diç... -Ya vus diç... mas qui’que vus diç ? -Se trais ende couźas malas. -Ha bon... mas ye apénas pan cun chicha ! -Si y cheira biên… un segundu ya vengu… La tie fui anton a puné’l tecidicu naqueilla maquina y nun meyu minutu turnou y dixu-me que staba tode biên y que pudie seguir caminu. Arreconchu ! Llougu al chegar an Barcelona, apénas salie de l’altocarru an plaça d’Espanya que llougu me puźe a quemé’l fular… si home, you traie fame !

Al fular y la ultima céna de Cristu

You eiqui ya vus falei muitas vezes dal fular y dal sou sentidu. Mas niên toda la giênte lu sabe y a las vezes fazen-se las couźas siên saber verdadeiramiênte purquei. Al fular yê ũa bolla de pan, ũa fugaça, mas cun chicha que se fai prencipalmiênte nal Norte de Purtual y solu pala Pascua. An Aliste, tamiên hai quiên la faga y nun solu de chicha cume tamiên d’atun ou de toucinu y issu durante tode l’añu ! Eilli ten ũa forma praina y chaman-la la bolla Alistana.
Mie mai amassandu'l fular
Mas finalmiênte al fular si ten un sentidu, ten un sentidu perfundu que se perde nals tiêmpus. Hai varias maneiras de fazer un fular. Hai quiên faga ũa fugaça nurmal mas cula chicha, outrus ya ponen uôvus na massa y queda-se al pan dalgu mas secu, mas acumpañadu d’ũa buôna pinga cume al “Lhengua Mirandesa” nunca fai mal a naide !
Cuzendu'l fular
Outrus ya solu ponen un uôvus siên’l çcachar an drentu la massa juntu cula carne. Açpuis de cuzidu, al pan friu, yê repartidu nũa meźa culs amigs y la famelia toda, dandu lus parabiênes a quiên amassou.
Al fular a metade quemidu
Mas que reperźenta aquesta céna ? Si, falamus de céna, purque na verdade stamus a repurduzir la ultima céna dal Cristu cun tode lus apostulus (la famelia y’ls amigs); la chicha reperźenta l cuôrpu de Cristu, y l’uôvu la sue reźureiçon. Venga ! Agora que ya sabeis al purquei dal fular ide tods a quemé-lu !

Lus roscus an Cicuiru-Als roscs an Samartinu y na Pruôba

Als roscs son uns bullics de forma arredundada, a las vezes cume ũa ruôdra, y outra veç son d’outra maneira. Yê strañu que you siêmpre me quedu admiradu cula variante de formas que puôde haber.
Als roscs ya feits
Dalguns parecen letras griêgas γ (gamma), ω (oméga), Ω (oméga grande) ya outrs parecen ũa cayata ! You que sei... an que pensara la gente quandu fazen roscs ? Als mius purferids inda son aquesses que parecen un gamma, you nun sei purquei, mas son als mellores !

10/04/10

La lliênda de Cicuiru

AL LLUGARICU LA FUNTANINA
Aende, hai muitus siêclus veninun uns homes. D’acullouca la Lluç ya meźmu d’atras la strellumbre. Yêran mui probes qu’anté drumiên pul chanu. Mas eiqui paronun pur aqueste lladu. Falaban ũa lliêngua d’antañu, Venida d’acullouca las muntañas. Yêran lus homes fuôrtes; iban-se’l gatu, al llobu y a la çaporra. Cada chabulica tenie sou tagallicu, y de las bestias la çamarra. Teniên lliêndas de miêdus, apabardas y gamuzinus. Yêran rapoźas y viêllas, ya cun canabarrus curriên lus facanitus. Delegeiras andaban las mouras, puls caminus punendu ancantus. Mas, l’aua’l llagu la sana muntaña, eilli butada, deixaba de llibres manus.
N’ũa crona, habie ũa peiña qu’yêra mui grande y que chamaban Candena. Un die ancarrapitou-se alla un home que mui probicu yêra. N’altu la peiña, cun toda la fuôrça, ũa caña adrentu’l spetou. La fuôrça fui de demoñu Que la peiña tournou-se tollu. Y’l tollu tudicu se sfizu dende an augas, Puras y salbas qu’anchinun las malladas. Fui anton assi que’l llugaricu se passou a chamar Chicuriola, la funtanina. Lus añus passonun, de loinje viênu Cristu y lus homes chamonun-la Cicuriu. De Llion se fizu Purtual, mas al llugaricu quedou-se eigualicu, Cicuiru. Cun muitus cruzeirus y ũ’eigreija Ind’hoije ende cul pendon dal quelor d’ũa çreija !
Tiégui, 15 de Marçu dal 2010, Burdeus.