30/06/12

Un puyal biên strañu !


Nun yê ralu dancuntrar puyales cun gravuras prestoricas mui antiguas que chamamus funchacus. Mas ralu yê dachar un puyal feitu cu’lu que pinta ser nin mas nin ménus qu’ũa campa !

 Un puyal de Custantin feitu c'ũa campa antigua


Dantes la gente llevaba las piêdras qu’achaban bunitas pra fazer puyales ou janélas. Lu mas de las vézes aquessas piêdras llastras staban nu campu an sitius antigus de cultu de las antiguas religiones dals Zoélas. Mas anton... aquesta piêdra d’aqueste puyal custantineiru d’onde yê que la sacorun ? D’un semitériu ou quei ?

Cume pudeis ler alla, ten aquissu de screbidu : “N...UI...M SEBASTIANA RAPOSO NASO A... DE 1859 MO. AN 3°D. 1895”.

 Al puyal vistu de riba

 
De restu aqueste eiźemplu anque seya eiźeladu, amostra biên que d’antes la gente buscaba an fazer puyales cun piêdras ya anfeitadas. Lu que mus amostra que lus funchacus son biên mas viêllus que lus proprius puyales; nun son gravuras mudernas. Agora inda mus queda saber cume la campa chegou ende y quiên la tirou dal sitiu !

09/06/12

Lluitas mirandéźas