Temos de voltar a
Tarabinca como dizem os teus amigos de Léon ! Cada véç qu’Oscar purnuncia aquessas palabras
ficu algu arrepiladu solu de me lumbra la purmeira véç qu’alla fumes. Y
arrespondu an voç baixa : Sim temos de
combinar um dia. Y torna él : Mas tem
de ser agora nesta semana !
Açpuis, se nun yê n’aqueilla semana ye n’outra
mas siêmpre aparéce un die an que stou animadu y vames. La muntaña la niêve
(assi yêra cume la chamaban an Samartinu quandu cu’ls uôlles l’atupaban d’un
altu la Raya) yê cuinecida pur Tarabinca na Cabreira y Peiña Trevinca an
spañolu. D’ende Cicuiru yê peciźu salir cédu purque inda vames pur stradicas
çamoranas dreitiques anté Rio Négro. Y
d’eilli anté Senabria. Nu llagu hai ũa strada que mes lliêba anté l’outra
llagona ; la lagona de los peces.
Nun yê ralu qu’eilli haba gente,
muites chégan ende de carru cume nos. Dan ũa vultica a la llagona y d’outres
que vénen cun rapazas mi de-leis de saltu altu ya nin salen dal carru de miêdu
de partir ũa uña… Mas nun se
squécen de saca’l terfone pra fazer un vidiyu a dezir que stubirun acullouca nu
altu.
Raliques seran als que van mas
loinge que la llagona; nos somes dalguns d’eilles. D’aquesta véç fumes, you,
Oscar y Adéritu. Nunca habiêmes ide cun Adéritu, yê bun rapaç y inda rimes un
cachu. Y anté andémes a filzofar pu’l caminu. Home, agradou-me muitu.
La verdade yê que cheguémes ya biên tarde. Ache
qu’ampecémes ende pu’las diêç. Ya
pudeis ver, quiên ampéça la Trevinca tan tarde ? Mas fumes. Pus ya
pudeis ver, qu’anté achémes un tiu que ya venie de la crona y solu habiêmes
feitu uns 5 kilontrus. A Adéritu muitu l’agradou l’eidéya de puder un drumir
eilli n’aquél sitiu tan magicu. Açpuis quandu mus atupémus cu’l tiu, alla vai’l
nuôssu Adéritu : Y osted duerme
aqui ? Al tiu
ficou-se, cume quiên diç, “mas qu’i que me quiêren agora estes très
machorres !” Y llougu mes arrespundiu que nun drumie eilli y que ya
turnaba agora méźmu pa’la Galiza. Cume quiêra serie un gallégu y a las tantas
scalla inda assustémes a l’home !
Adéritu muitu strañou las peiña que pu’lli
atupabames. Y yê verdade que son algu de strañar purque parécen uns
cantabouçes, ũas piêdras mal azadotas cun xeixu y xistu alla misturadu. An
ciêrtus sitius habie ũas llastras de xistu cun cachicus de xeixu a mode de
roques. Quiên sta abituade a’l nuôsse Cicuiru vei muites xeixes y a las vézes
un poucu de xistu, mas tode assi misturadu ye que nunca.
Aquessas llastras stan nun valle que’Oscar
chama el valle tenebroso. Chama-l
assi purque ye mi fatigante. Purmeiru hai que baixar pa’l valle y açpuis de 5
kilontres ancoméça-se a ancarrapita la muntaña. Ten muita vaca y burraques
feitus pu l’auga na Primavéra que ye quandu la niêve derrite. Aposte que
aquiêllu sera mas tollu qu’outra couźa
n’aquesse tiêmpu ! N’aquesse die, la calor yêra tanta que quandu stabamus nu
valle tube l’eidéya de para n’ũa puntica qu’habie eilli nu Teira (Tera). Pus yê
mas u ménes eilli onde nace’l rigueiru.
Eilli, baixu la puônte merendémes
als trés biên cuntentiques de la vida ! Pus Adéritu traie d’aquesse queiju
vurmeillu y ũa fugaça, ya Oscar ũa chouriça ! You yê que nun traie nada,
mas tamiên cumi !
Al fin de l’almuôrçu you
fiquei-me eilli y eilles cuntinorun pu’l valle anté la crona. Que biên fiquei
you eilli cu’ls n’auga dal rigeiru, nun habie sitiu mellor pur eilli.
Carai quandu turnorun pareciên
que veniên de l’einfiêrnu ! Staban mas que stuñades ! Vurmelliques
cume’l diabu que staban ! Y you inda eilli biên sentadicu n’ũa peiña…
Oscar biên se queixaba que traie las piêrnas todas queimadas y you rie-me
purque nunca l’habie vidu assi tan murchu pu’l sou valle
tenebroso !
Mas tamiên teneis que saber que you fui a la
crona la muntaña la niêve dues vézes. La purmeira si me custou muitu. A la
segunda un poucu ménes. Herbertu tamiên fui cu nos na mie purmeira véç. Fizu-l
biên todu, y quandu chigou an caźa ye que se puźu malu y nun saliu durante trés
diês !
Eiqui ves deixu mas retrates de las outras
vézes… Spéru que ves agraden y s’un die quereis venir cu nos, pus ya
sabeis !