27/06/11

La piêdras que falan

Aende las nuôssas piêdras falan ! Pus hai-las cun gravuras outras cun palabras antigas cume la qu'habie an Peiña Redonda. Pus nun lu sabiêdes ? Pus quandu tiu Muizés yêra mas nuôvu, un die furun él y'l sou pai, tiu Andréya, a Peiña Redonda pra partir ũa grande piêdra que’l pobo dezie magica. Magica so qu’habie que la partir pra custruir ũa caźa. Aquessa piêdra, dezie la giênte que nal die de San Juan pudiên alla s’ouvir las canpanas a tucar. 


Outrus ya habiên andadu a scarbar an alredor pensandu que scundie un teźouru de lus mourus... mas claru, nun habie nada. Quandu alla chegurun, alla stava la tal peiña cubiêrta de silvas. Ruçoren-las y ende apercirun las tales scrituras que nun yêran llatinas y anté hoije naide sabe lu que yêran. Pus al ver aquillu, tiu Muizés cupiou aqueillas letras tan strañas y mandou-l papél para Miranda, pa’l Padre Mouriñu. 

Anfelizmiênte paréce que nunca alla chegou purque tiu Muizés nunca tubu nuticias subre la sue çcubiêrta y’l tal papel nun sta perźente nals arquivus dal Padre Mouriñu, yê péna !

23/06/11

Lus homes de la Refiêrta

Yêra tradiçon de fazer ũa fugueira pa’la Mona’l Mayu, mas hoije cume ya nun hai mona niên monu, ya nun hai la tal fugueira. Mas de restu cuntinamus d’ir an Mayu a curta lleiña, no cu’l carru de buis, mas si cu’l trator. Pus anchimus l’aterladu y arre qu’arre cavallus que ten l trator !

Lus homes de la Refiêrta

Pus biên ! Astañu alla fumus nos pu’la Refiêrta, you, Oscar, Urlandu, miu pai, Mariu, Zébiliu, Fernandu y tiu Demingus. Arredios qu’assi puxémus ! Mas cun buôna gana que se no tamiên n’inviêrnu quedamus na caźa’l pobu cu’lus cullones meyu returcidus cu’l friu ! Ancalladicus... moçus !

 Puxa ! Puxa ! Mirai cume traballan ! 

Conchu ! La puchara la madeira cume staba de mullada ! Home... carregadica d’auga, yêra deficel d’allebantar aqueilles cépus qu’Oscar y Fernandu iban curtandu. You pu’l fin ya nun pudie mas y fui-me a tratar de mirar pa’las xaras, chougarçus, tumiêllus y outras yêrbas doces pa’ls mius uôllus qu’habie pur aqueilles cerradus. Treminei que ya tenie feitu la mie parte dal traballu. Pus mirar pa’las froles yêra couźa que m’agradava mas de que puxar pur cépus qu’outrus eiriên queimar !

 Aterladu chenu !

L’aterladu chenicu y ya todicus cuntenticus de la vidica cu’la nuôssa lleiña y so de saber que ya nun ibamus a passar frius an tiêmpus de gelada llougu mus calciu’l curaçon y ampéçou-mus a rugi la barriga...

 Yêran horas d'almurçar !

Ala ! Nistanticu cheguémus a la caźa’l pobu y ya Mariya mus tenie l’almuôrçu feitu. Yêra perźuntu, queiju, chouriçu, bollus de bacallau, pollu, pan, vinu y cerveija y todu. Eilli nun faltava nada ! Boh ! Tamiên nun yê solu an Samartinu qu’hai comes y bébes, hein ? Bah y cu’l bandullu chenu inda apetecie tumar un café, cume pra star guinchu durante’l restu dal die !

15/06/11

Mirandanças an Burdeus

Souturdie nal passadu fin de sumana fui’l festival anternational de fulklore ourganizadu pur ũ’associaçon purtuéźa de Burdeus y la cambra de la junta de Cenon. Ende venirun grupus fulkloricus de Paris, Suiça, Burdeus, Cantabria y un grupu de la scuôla de danças mirandéźas Mirandanças.

 Lus dançadores, gueiteirus cantabrus cu'l Labaru y dous jurnalistas de la Radio Loredo

Aquesse grupu yêra cumpuôstu cun dançadores de palus y un grupu fulkloricu de danças tradicionales cu’ls témas : l’Heiléna, Mira-me Miguel, la Ghota, al Pingachu,… N’aquesse ultimu grupu staban alla dous cicuiranus ; Eiloi y Eiduardicu.
Nun vus falarei ende dals outrus grupus, a nun ser de lus cantabrus, purque lus outrus yêran lus meñotus de questume cu’lus cantus qu’arrebentan cu’lus oubidus ! Y que siêmpre fazen fugir ũa légua aloinge als que nun stan habituadus cume you !

 Suldadus a la spéra de la batalla

Dende lus dançadores fui outra couźa, ya las moças berraban Os Pauliteiros ! Os Pauliteiros ! Y yê verdade que dançorun mui biên. Pus miu pai ya so dezie qu’habie muitu tiêmpu que nun habie vidu uns dançadores tan buônus !

Eiduardicu cu'l rastru y'l fardél a l'ombru

Lus cantabrus que tamiên habiên venidu cun gaitas de fuôlles y un grupu de danças, yêran d’ũa vila que chama Laredo. Veniên cun dous jurnalistas y un d’eilles inda me fizu ũ’antervista pa’la radiu lucal y pediu-me pra que’l falasse de Miranda, dal mirandés y de las nuôssas danças. Y la cuncluźon de todu yê que si tenémus muitas couźas an quemun cu’eilles.
De restu, eilles tamiên trairun un grupu de beiladeiras Sevillanas qu’a mi si que me gustorun muitu, subre todu ũa d’eillas qu’iba cu’ls uôllus pintadicus d’azul.
 

12/06/11

Nuôvu gubiêrnu cicuiranu

Yê hoije que’l nuôssu rei Don Briximu II outurgou puder als nuôvus nembrus dal gubiêrnu cicuiranu. Furun hoije chamadas las seguintes pessonas :
 
Benjamin, menistru de la cultura
Oscar, menistru de la caça y pesca (acumpañadu cun Tacu)
Ana, menistra de l’agricultura
Mariu, menistru de las forças armadas
Silvia, menistra de la salude
Dalfin, menistru de l’eicologie
Urlandu, menistru de las obras pur fazer (purjetus)


 Al señor menistru de las cencias y angeñeries


Chicu Bunitu, menistru de la purduçon
Balmiru, menistru de lus prédius (huôrtas y cerradus)
Américu, menistru de lus sportes
Alcides, menistru de las publicaçones (llibrus y jurnales que nun son cuntruladus pu’l Rei)
Vitor, menistru de las stradas y altomobles
André, menistru de la joldia y fiêstas
Tiagu, menistru dals jardins
Nandu, menistru de l’eiducaçon
Jaime, menistru de las obras feitas (purjetus acabadus)
Eiloi, menistru dals antercambius y negocius strangeirus
Claudiu, menistru de las artes galanas (bélas artes)
Eiduardicu, menistru de la mucidade (acumpañadu cun Piçtrachu)
Tiégui, menistru de las cencias y angeñeries


 Menistrus de la purduçon y de las obras pur fazer, nal menistériu




Al puder outurgadu pu’la Real Pulitica de Don Briximu II tenera ũa validade d’un añu a cuntar d’hoije y nun da dreitu a qualquiêra forma de pagamiêntu pur salariu, nin reforma açpuis dal dever cumpridu. Dende las pessonas cu’l nome eiqui screbidu puderen partecipar a las varias reuniones menisteriales a la caźa’l pobu.

03/06/11

Buônus diês Cicuiru !

Aquesse die 15 de mayu tubimus eiqui an Cicuiru un cumiciu de la parte de lus caçadores de Cicuiru. Pus yêra pra mus agradecer pur habermus deixadu aquessa giênte toda a caçar an Cicuiru nal passadu més de Febreiru.

Oscar a purpara la cumida

La quemida si que mus agradou ! Fui purparada pur aquesses qu’ende védes nal retratu. Fernandu purparou-mus ende un javali que si mus anchimus anté nun pudé mas !!! Venie c’un mollu biên buônu de vinu y pumiêntu… A rapazes ! Vitor ya nun pudie mas cu’l buônu que staba ! Conchu ! Solu de falar n’issu agora paréce que ya me sta a dar fome !

 Al pote de las batatas

Las méźas staban ourganizadas de tal maneira a que lus ampurtantes stoubissan assi todus juntus alla pa’l fundu. Nos que tamiên somus miu ampurtantes mas nuôvus y gichus cume’l llume, fazimus un juntoriu de la mucidade na punta de la sala. 
Alla quedémus nos, antre nos, cun vinu, pan y queiju. Y para Eiloi habie Sumol purqu’él inda nun puôde buer vinu... anté niên sei cume yê que l’aceitémus cu nos. Pus cume se puôde ver aende, Eiloi fai que sta a buer cerveija.

 La mucidade de Cicuiru : (mas para alla) Eiloi, Oscar, Vitor, André, Urlandu
(mas para aca) Claudiu, Jaime, Fernandu

Yêra buônu de starmus assi todus juntus ! Sacalla habera que repetir aquissu mas vézes. Y dende saquei aquesse retratu… buônus diês Mucidade ! Si que mus agradou ! Si que stabamus cuntentus !

 Ah moçus ! Cume arregañais la tacha !

Pus moçus ! Cuchinus montéźes nun yê’l que mus falta y anté se criyan eilles solus ! Recoiru ! Falandu de monte ya niên vus cuntu lu que fazimus açpuis d’haber cumidu, ya cu’l bandullu biên chenicu, ala qu’ala, fumus pur caminus d’Aliste a splurar, you, Oscar, y Eiloi. Mas issu ficamus pra cuntar outru die !

02/06/11

Al magicu de Cicuiru


Cume yê que pudera ser issu ? Se la lluç alumiya y siên star ligada a ningun filu ? Pudeis ver eiqui purquei !!!