10/05/17

Al caminu d'ouru



Ya cu’l turiźmu, muita gente diç u pensa que’l nome’l nuôssu riu “Douru” ven de que dantes lus rumanus iban alla a saber d’ouru. Nada a ver, y yê biên simples de lu ver. An spañolu, l nome’l riu yê Duero. Lus nomes ténen diptongus ambus a dous. Mas, se la palabra ouru ten diptongu an mirandés y purtués, ya nu’l ten an spañolu onde ya se diç oro. Dende yê ampussible que Duero venga de oro.

 Corta fogu de la Raya cun chougarçus fluridus


Aton d’onde ven aquesse diptongu ?
Al nome dal nuôssu riu ven dal nome latin durius. Aquesse nome ye cumpuôstu de “dur” y fai parte de lus nomes de rius an ur/dur/tur/tor. Cu’l tiêmpu trasfurmou-se an Duriu y Duiru. Aquessa trasfurmaçon nun yê straña, pus acuntéce an feria-feira, rabia-raiba, … Y de Duiru passou a Douru an purtués y Duero an spañolu.

  Chougarçus


Mas aquissu ya vos lu sabeis ! Y aton cume issu ? Pus pensai biên. Al nome’l nuôssu llugar yêra dantes Cicuriu passou a la forma mirandéźa atual Cicuiru y dou an purtués Cicouro ya Cicuero an spañolu.

 Lladeira spañola chenica de chougarçus y carqueijas

Aton, si home. Al Douru nun ten nada d’ouru, puôdes querer, mas aquesse caminu de la Candena a’l Castiêllu, aquesse cu’lus chougarçus biên fluridus, aquesse si que yê d’ouru.


08/05/17

Las cerdeiras pu'l mundu






RINCON DAL JAPON
 
Pu'la strellumbre d'Abril deixu aquesse cachu dal Japon
Las cerdeiras en flores d'algudon
Pu'la strellumbre d'Abril chegarei a casa
Las cerdeiras en flores de streillas cicuiranas

12 d'Abril 2017, antre Paris y Cicuiru.





01/05/17

Samarcus mulladu abondu !


La Lluç u Samarcus cume tamiên se diç yê la nuôssa feira que fazémus to’lus añus na frunteira an vuôlta la capiêlla de Nossa Senhora da Luz. Al sitiu de la capiêlla tenendu tamiên al nome de Lluç u Samarcus segundu las pessonas y lus llugares.



Aquestas ultimas semanas furun mi caliêntes, mas ya van dalguns diês cun friu y auga. Inda recordu de lus outrus añus onde tamiên pudie fazer friu u teniêmus lus diês mulladus, mas açpuis, cume pur ancantu, nu die de la feira aparcie-mus eilli un sol biên buônu. Pus astañu fui todu dalrubés ! 

La feira ficoumus mullada abondu ! Dizen que fizu tantu aire que nin lus tendeirus pudiên ficar cu’las tiêndas an piês ! Yê cume quiên diç : die d’auga, taberna ou frauga... Mas ũa couźa sta ciêrta, inda houbu biên gente a la missa.

You astañu nun hei pudidu star, an diêç añus ya yê la segunda véç. Yê pur issu qu’ende vus hei gardadu lus retratus d’hai dous añus, de la feira de 2015.
 


Perźuntu, chouriçu y cecina na raya



 Ferragachus


 Méyas a la farta, quiên las fai nun gañara muitu que son vendidas biên baraticas !


 Facas, ginchas, çachus y fuôlles


 Alambiques y potes


 Barrilas y cantaricus de Mubeirus


Roupa


 Roupas de to'las maneiras ...


 ... y sacus de to'las culores !


Tendeiru sin tiênda !


 Queijus y bacallau


 Chuculates na tiênda de Mare


 A la cunversa cu'lus amigus


 Pumiêntus, tumates, porrus, cebollas y alfaces


 Son horas que cumer ...


Cuzina de tie Jinja nu campu !


 Cumer na lladeira'l monte nun yê façle, cuidadu cu'l mollu nu pratu !


Cuidadu cu'l polbu que ya se scapa dal pratu pra Spaña !


 A final fui-se pa'l miu pratu !


Y agora un cafezicu de graça antes de la missa ! (Anque la gente pudie ser mas llimpa)


La missa cun siêmpre muita, muita gente !


Made in China


Aquesta feira tamiên ten couźas que nun son mi catolicas


 Açpuis acaba-se la missa y la feira vai-se passandu anté'l fin de la tarde

Yê ende que mus aparéce Oscar pra buermus uns copus y cumer dalgũas farturas