05/12/13

Antre mirandés y catalan



Ya vus falei eiqui de las asparcencias antre’l mirandés y’l catalan. Tornu eiqui hoije cun issu pra vus ansinar mas palabricas catalanas cun aires a mirandés. Pu eiźemplu nos dezimus perru ou tamiên cuxu. Pus an catalan dizen gos ou cutxo. Hai muitus mas eiźemplus que vus puôdu dar. Inda hai poucu achei la palabra munyir que nus dezimus muñir. Mas ancrible inda yê la maneira cume eilles tamiên patalizan al “l” einicial. Dancuntrar tal fenomenu de l’outru lladu la peninsula amostramus que’l llatin talvéç si habie eivoluidu de maneira mas ouniforme que pensamus llougu antes de la chegada dals mourus.

Antiga plaça la llana an Perpinya (França)


Pongu eiqui dalgũas palabras catalanas qu’ampéçan pur “ll”, sin traduzi-las purque facels d’antender. Dalgũas anté son eiguales a las mirandéźas : llana, lluitar, llacuna, llet (mir. lleite), conill, llume (mir. lluç), llop, full, llimona, llar. Tamiên cunservan al “f” einicial, mirai eiqui : forn, foc (mir. llume, fogu), fer (mir. fazer), full, fum, faves, fill, faig (mir. fagu), fruita, fam, frigir y mas.

Jurnal catalan onde vémus la palabra "deixa" y ombres que yê cume an francés cu'l sentidu "selombras"


Y scalla nu’l sabeis mas al catalan tamiên yê faladu an França y anton aquestas palabras tamiên s’achan pu’lli ! Amostru-vus agora la placa d’ũa plaça de Perpinya onde pudeis ver que dantes tenie’l nome de “plaça de la llana”.

 An mirandés diriêmus "l'home mas feliç"




Mas ũa couźa pr’acabar. A quiên nun l parciu ya que las pessonas de Samartinu y de la Pruôba teniên ũa maneira de falar que paréce catalan ? Els fills-Als fills, els nens-als nins,....
 

29/11/13

Fai friu ?

Ténes friu ? Fai tu tamiên cume aquestes dous samartineirus amoucha-te cu'l que pudires... la capa d'honra ou'l carpéte dal carru !


23/11/13

Miranda y la lei 7/99



Cada couźa que s’atopa n’Anternéta ! S’outurdie achei ũa paigina nal facebook onde eiqui vus ansinu un cachicu. La paigina ye nal que paréce ser eiditada pu’la cambra ou qualquiêra anstituçon ou grupu de pessonas ligadas a la cambra y’l turismu an Tra-lus-Montes.



Y diç assi : “Nesta página fazemos uso da Língua Mirandesa, conforme a Lei 7/99

La purmeira couźa que vémus ye que tal y qual cume sta screbidu deixa pensar que furun oubrigadus a screbir aende an mirandés !!! Y ũa véç mas al mirandés quéda-se n’aqueste recantu degital y que ye eiqui onde la cambra solu quiêr que la tal lei séya cumprida !


Bon. Mius amigus qu’aende stais ne la cambra, you vou vus a ansinar cume ye que se fai “uso da Língua Mirandesa” :

1-     Respeitai lus nomes dals llugares nals sitius que nun son turisticus cume an Cicuiru y Samartinu.
2-     Respeitai lus nomes de las nuôssas tiêrras y dals nuôssus prédius.
3-     Falai an mirandés ne la cambra.
4-     Fazei presson al guvernu pra tenermus mas aulas an mirandés.
5-     Eiditai amboras an mirandés.
6-     ...

Agora screbir “Bamos a Miranda” n’ũa cullonçras d’ũa paigina dal facebook y dezir que ye fazer cunforme la lei ! Conchu stais biên, mas biên angañadicus !


 

20/11/13

Atuporun a trés Mouras an Veiga Grande !



Ambora ancrible que mus aperciu hoije pu’las vocas las pessonas y n’Anternéta hai poucu. Très samartineirus rouborun hai uns diês atras un carru an Custantin, frente'l quemerciu de tie Albertina. Y quandu iban dreitus pa’l terruôcu cume teniên ganas de ver monte cicuiranu dorun vuôlta eilli ne las Eiras de Sant’Amaru. Filorun cume ũas fléchas pra Veiga Grande y ende acunteciu lu qu’aende se puôde ver. Pa'ls que nun van hai tiêmpu pra Cicuiru van cun deficuldade arrecuinecer la Veiga Grande... que sta ancharcada d'auga.

17/11/13

Al mistériu reźulvidu dal balon cicuiranu


Squeciu-se-me de vus falar dal balon. Si d’aquél balon que vimus pu’l ciêlu la Raya an fins d’Agostu (die 27 pu’la tardechica, yêran las uitu ménus un quartu). Pus no, nun yêra un balon centificu ! Y lus viêllus de la caźa’l pobu teniên rezon conchu ! Si qu’habie alla gente ! Y nun yê ũa mintira, yêran dous francéźes que partecipaban a un cuncursu anternacional.
Furun als mius amigus radiuamadores que me dorun la nuticia llougu nals prencipius de Stembru, mas al tiêmpu fui passandu y squeciu-se-me de vus falar eiqui de la couźa que tantu mus antreteniu la lliêngua pur aqueilla fin de tarde de branu.

Al balon fetugrafadu pur Nandu quandu ya iba pu'ls lladus dal Naźu

Al balon chama-se « graine de folie », ou séya an mirandés « grana de lloucura ». Un balon ten ũa matricula, pus aquesse tamiên tenie, y quandu la vimus cun Nandu si mus parecie qu’alla se vi un F. Ou séya parecie-mus que pudissa ser un balon francés. Viste biên a Nandu ! La sue matricula yê : F-PPGB.


Al méźmu balon y d'outrus quandu salirun de Nancy, pudeis ver las outras eiquipas eiqui.



Y sabeis al quei ? Furun eilles que gañorun l cuncursu Gordon Bennett 2013. Scaporun-se de Nancy-Tomblaine (an França) y açpuis de 1402 km aterrirun a’l pie de Lisboua, alla pur Torres Védras ! Y todicu nun solu volu y an solu 73 horas ! 

             Pudeis ver eiqui pur onde passorun...

Antrorun an Asturias y baixorun pur Llion, açpuis furun pur Cicuiru y cuntinorun anté Lisboua (anqu'ende nun se vei). Ende tamiên védes pur onde passorun lus outrus, muitus nin mas de 500 km fazirun...

Pra gañar tenie que vula’l mas loinge pussible y furun eilles que gañorun. Nun amporta pur onde un passa, solu antressa lus kilontrus feitus. To’lus outrus fazirun ménus. Chaman-se Vincent Leÿs y Christophe Houver lus que gañorun.

Biên pudiên haber paradu pur Cicuiru qu’inda dabamus un cachu de chouriçu y ũa buôna fugaça de las de tiu Lucas a aquessa gente qu’anda pu’ls aires !

30/09/13

In dei nomine amen (3)

Dous frades an Cicuiru stan hoije ancarregadus de dar l'ambora dal resultadu de las eileiçones :

Jn nominj sancte y indiujdue trinitatis amen. Cuinecida couźa seya pur aqueste scritu a lus homes que agora son y a lus que han pur venir. Que Don Nunes queda-se de nuôvu...


-Ah frade Nandu mas vos screbis quedar ? Nun sera mellor ficar ?

-Ah frade Tiégui y qual sera la defrença antre ficar y quedar ?

-Pus mirai miu sant amigu nun vus lumbrais quandu yêramus rapazicus cume vuôssa mai me dezie "fica-te eiqui a quemer cun nos... anda !" y que you'l dezi siêmpre que no ? Pus dende, pra mi, "ficar" siêmpre me deixu un gusticu doce ne la boca.

-Pus si teneis rezon frade Tiégui. Quandu hai que traballar siêmpre mus QUEDA dalgu pra fazer. Anton punei "queda-se de nuôvu cu'la cambra de Miranda." Pus l'home tenera que traballar.

-Si si, nun vus acurdais de las purmessas que mus fizu de l'outra véç. Dixu que mus iba a fazer un terrénu de futebol llougu eilli atras la caźa'l pobu...

-Inda nu'l vimus !

-No, no. Mas mirai fai 2 añus atras dixu qu'iba a fazer ũa feira d'artezanatu cicuiranu y fizu-lu ! Ditu y feitu !

-Mas sabeis d'ũa couźa ? Serie buônu qu'él mus deixe screbi'l nome'l nuôssu llugar cume débe ser, CICUIRU y no CICOURO !

-Habie de ser assi !

-Nun habie no, TEN que ser assi !

-Hai miu amigu, hoije si me las teneis buônas ! Mas y anton ?! Que defrenças fazeis vos antre haber y tener ?


-Tener, miu sant amigu, yê ya star cu'l puder ne las manus y yê pur issu qu'él ten. Purque s'él nu'l fai, cu'las eidéyas que ten, naide lu fara.

28/09/13

Jn dei nomine amen (2)

S'outurdie houbu missa an Cicuiru y nun fui n'eigreija, nin na capiêlla ! Si, si. No, tamiên nun fui nu semitériu. Fui na caźa'l pobu ! Mas fui ũa missa mui special. Habie muitu Padre, un Abade y anté ũa irma ! Mas que biên falorun y que muitu rezémus. Tanta gente assi n'ũa missa nunca se viu an Cicuiru. Falorun de la vida qu'ibamus a tener agora y de cume eiran las couźas an Miranda.

Ay ! Ya vus digu, a mi anchirun-me de fé !

26/09/13

Jn dei nomine amen (1)

Ya fui eileitu l'anju aleman ! Que vus agrade'l strouça Ouropa !


08/09/13

Hoije yê'l die d'Asturias !

Hoije yê'l die d'Asturias, y son horas d'abrir ũa garrafica de cidra y buer uns bunchus d'él pensandu ũa véç mas : quandu yê que farémus cidra cicuirana ? Astañu mas, deixarémus apudrecer las maçanas...

You y Nandu buimus aquesta garrafa


08/07/13

Al Carochu nun ten calor !

Aquesta tarde atupei'l Carochu y la familia. El y la Viêlla alla staban sintadicus nu puyal a palrar cu'ls vezinus. You inda'ls purguntei se nun teniên calor. Dezirun-me que no, que'l que tira'l friu tamiên tira la calor ! Y ala, you turnei llougu pra caźa cu'l llombu a arder y cu'la vuntade de tumar mas outru bunchu dal miu tan buônu licor de çreija...


Ténes calor ?



Hoije fai buônu, ũa alfa vai assuprandu pu’l méyu las cerdeiras y da-me ũas ganas de nun fazer ũa jitoria ! S’outru die saquémus al pendon pa'l die dal San Juan; cume beilaba de cuntenticu pur anriba lus telladus n’aquesse sou passéyu anual. Cheira a vacanças, a la fiêsta de Sant Amaru qu’habera que l’acumudar assi cume fazimus l’impassadu ou scalla inda mellor. 

 Gélu de l'inviêrnu an Janeiru


Y las çreijas ? Mira you inda tengu d’aqueillas d'a dous añus que puje an augardiênte cun anis y canéla. Y stou agora a buer un bunchu d’aqueste licor. Sabe a canéla, un poucu a la çreija. Mas cun dous gélus alla a bañaren inda yê mellor.


La roupa toda gilada que pensabas que secas an Inviêrnu


Pus si home, pus ya mus chigou’l branu, arredios que si mus tardou a venir ! Y quei ? Ténes calor ? Home anton pensa n’inviêrnu y ne la roupa que deixas a secar fuôra julgandu que si se te vai a secar y qu’anton t’aparéce toda gilada a la purmañana ! Ou se no... pon l culu nu ribeiru que cuôrre frescu ! Y ya habera tiêmpu pra todu !
 

28/06/13

Assi yê CicUIrU !

Cicuiru'l nuôssu llugar, cume vos todus ya sabeis ven d'un nome mas antigu inda que yêra Cicuriu. Y quaisque assi ficou ne la nuôssa lliêngua, hoije. Tengu proua cu'l que vou trasmitindu pur ende, cu'las eidéyas que vou vutandu.

Véyu qu'ũa nuôva cuncencia lliênguistica se sta agarrandu a la gente, pensu you, que yê a la mas nuôva. No, a la dal méyu que vai chéna de mirandés anté lus uôllus y que nun cunsigue zatar la lliêngua de las miźérias. Pus se no, nun habiên marchadu y habiên-se ficadu cu'ls nuôssus abos.


Pus mirai ende'l retratu qu'eiqui vus pongu, nun riscorun l nome que dan lus dal méyu (CICOURO) nun sei purquei (scalla pur miêdu d'apañar ũa zurra !). Mas punirun llougu an baixu al nome que dan lus mas viêllus y screbidu aende cume (CICUIRO).

MARAVILLA !

25/06/13

Mas un puyal que d'antañu nun yêra !

Ende vus deixu un retratu d'un puyal cicuiranu que sta alla pa riba y que nin siêmpre fui un puyal. Pus d'antañu serviu de campa, mas pra quiên yê que nun se sabe. Digu you que serviu de campa purque ten alla gravada la llétra ouméga (Ω). Aquesta llétra yê la ultima de l'alfabétu grégu y reperźenta al fin de todu. Alrubés, la llétra alfa (α) sendu la purmeira ten anton al simbuliźmu dal nacimiêntu. Yê ũa couźa que se vei mui biên ne la bandeira sturiana ou an cruzes de ciêrtus cunventus.

Puyal cicuiranu cu'la llétra ouméga !

07/06/13

Oscar y la Reźgalguina

Mas dezi-m'alla lu que fazera Oscar an riba la peiña essa ?


Nun stéyades ya puri a maginar couźas ! You biên sei qu'ende ten calatriç de star mui cuncentradu pra tantar mandar ua cagada pu'l monte mas nun yê nada d'issu ! 
Mas anton ? ! Que diañu fazera eilli spetadu ?



04/06/13

Chamadeirus

Pra quiên ten peciźu sabeis que teneis ũa lista ya cu’ls chamadeirus de Cicuiru y Samartinu feita pur Alcides. Trata-se de mapas google cu’ls nomes dals prédius alla spetadus. Da muitu jeitu pra quiên nun cuinéce al terminu la Raya. Puje ende na queluna dreita uns anllaces pa’lus chamadeirus.

29/05/13

Seis añus a puxa pu’l rayanu !

Stou outimista d'afeitu !


Ya fizu seis añus s’outru die qu'andu eiqui a screbir ! Ya seis añus qu'andu a puxa pu’l rayanu. Vos biên lu sabeis, de la maneira an que you scribu quiêru mustrar que’l mirandés yê muitu mas qu’un purtués dal norte. Pus fica-se ende ne la nuôssa tiêrra cume’l llionés de Purtual. Y yê biên purque se trata de llionés que you assi’l scribu y’l tengu screbidu.



D’alguns me ténen dezidu : “Al tou blog sta mui mal !” D’outrus me l’an screbidu pur’qui mas nunca parei de screbir purque sei que’l que fagu yê assi que ten que ser. Uns anté s’atrevirun a dezir qu’habie amentadu un dialetu... Ya assi nun sei que dialetu yê qu’eilles falaran… Mas tamiên houbu quiên vive fuôra de Cicuiru y que me dixu : "Al tou blog sta mui biên, sta scritu an mirandés antigu". 

Aquestas dues oupenyones dan-mus muitu que pensar soubre l'atual situaçon dal mirandés; Yê ũa lliêngua purtegida pur pessonas que ya nun vivan nal Prainu ! Yê la mie cuncluźon d'aquestes ultimus seis añus. A nun séren dues ou trés pessonas (cume lus pursores de mirandés) lus outrus stan todicus fuôra ! Yê biên pussible que séya esta ũa de las rezones pu la quale la cambra nun s'antressa assi tantu cume issu pu'la nuôssa lliêngua...



Vai a ser tiêmpu d’eileiçones an Miranda. An Cicuiru ya cheira que to’la gente fala de la obra tan purmetida y mil vézes suñada. Serie méźmu buônu que’l proximu perźidente la junta, alla an Miranda se ponga a fazer d’algu pa’lus chamadeirus !
Eilli n’aquél quartél ténen-mus aquissu qu’anté méte noiju ! Onde stan als nuôssus prédius cu’ls nomes tradicionales ? Han ? Quiên amentou aquesses nomes qu’hai agora ? Pus s’issu nun ye amentar un dialetu ??? Arre dios !

Quandu sera qu’als nomes dals nuôssus llugares seran arrespeitadus pur todus ? Sera qu’ende pu’l quartél nun apercian tales couźas ? Se naide lu fai vou you c’un llatu de tinta y biên prontu s’aquemoda todu !

Deixandu Miranda pra tras y turnandu als valles la Raya. Tamiên oubie dezir pur Cicuiranus y Custantineirus qu'an Samartinu nun saben falar. You ende direi que la gente de Samartinu fala y fala-lu mui biên. La gente la Pruôba tamiên assi fala cun aquesse assentu a catalan tan ralu eiqui.

Mas stou outimista ! Mirai lu que fazimus an seis añus ya ! Y you nun falu solu pur mi, mas d’outrus que pur ende scriben. Pintémus l’arañeira essa cu’l mirandés qu’anté relluç a la strellumbre de palabras cume ende, aquesse, gambuzinu, da cavallu, da pétu, d'eiqui, d’eilli, y d'acullouca.

Y sabeis l quei, nun yê qu’agora (bon ya fai d’alguns añus) lus que fazirun la normativa dal mirandés tamiên ya pensa cume you :


“[...] Hoje eu certamente defenderia a grafia espanhola porque o som «lh» no início de palavras, não existe em português (a não ser na palavra lhano, que é um empréstimo castelhano) e porque a existência do lh- inicial é uma característica asturo-leonesa definidora do mirandês. Portanto, escrever «ll» e «ñ» seria uma maneira de aproximar de modo razoável, aceitável, o mirandês da sua ancestralidade asturo–leonesa.” Palabras de Manuela Barros sacadas d’eiqui.

L’asturllionés, aqueste yê’l nome de la nuôssa lliêngua ! Y agora purguntu-vus you : Nun sera couźa d’outru mundu d’urganizar un feira de llibrus an asturllionés pur ende an Miranda, Zamora, Llion ou anté, cume no, an Cicuiru ? Cu’l tiêmpu ya verémus se furmus capazes ou no !

Bon, afinal, aquissu todu tamiên l muntémus solus. Anton, quiên ten mas llatas de pintura ? Tenémus lliêngua pra pintar... !
 

20/05/13

Bolla Alistana...

Toca la campana, yê hora de bolla Alistana !


Pus si home ! Un cachicu antes la missa de Nuôssa Señora de la Lluç y outru llougu açpuis c'ũa cerbejica siêmpre apetéce !
Tamiên habera de certéza d'alguns que diran : Bolla Alistana, llougu a la purmañana !

18/05/13

A’l Samarcus fumus

Arre Dios que friu fizu n’aquesse die ! De die nevou, cayu piêdra y chuviu ! Ya a la nuite gelou y stragorun-se muitas froles de los arbres. Al Samarcus fui assi. You nunca habie paradu alla tan poucu, no mas de dues horas !
Nun sei se la tie Jinja fizu bun negociu astañu, mas achu que no ! A las quatru la tarde, ya to’la gente marchaba, als mirandéźes pr’an caźa d’eilles y lus zamoranus pra Miranda. Pus inda yêra cédu y cun certéza que siêmpre se pudie mercar un trapu ou dous mas an Miranda !


You fui alla cu’l miu amigu Oscar, pu’l caminu de la siêrra cume yê de custume. Assi que cheguémus nistanticu fumus pa’la taberna aquella dal lladu spañolu an frente de Mare. Yêra grande y acullie eilli muita gente. Staba-se biên ! Y mellor inda quandu Enrique mus oufreciu ũa cerbeija ! Als outrus ficorun-se todus a mirar pra mi, assi mui admiradicus purque you staba a buer cerbeija. Mas you ya vus spliquei que la Super Bock nu la puôdu buer, sabe-me mal, yê ruin.



Açpuis nun yê qu’inda achémus a Chicu Bunitu y Tulentinu que mus queriên oufrecer vinu, y buimus ! You buie un mostu, ya Oscar tumou outra cerbeija y assi fumus mirandu y passandu friu pu’l Samarcus.

Ya Samarcus arriba, Samarcus abaixu, you habie idu cun cincu ourus y nin un teçton gastémus ! You que querie mercar d’aquessas galletas spañolas y nada, ya nu staban dioźla !


La gente marchou ya nos tamiên fui lu que fazimus. Mas sabeis qu’agora als diês ya van grandicus y anton fumus a spreitar lu qu’habie pullie pu’la siêrra, al redor dal Castiêllu. Y saquei aquesse retratu que tamiên eiqui vus deixu (cume no !). Y onde se vei mui biên a Cicuiru, Custantin y la Lluç inda cun d’alguns tandeirus dal Samarcus.

La fiêsta a la nuite stubu fresca mas angraçada purque mus chegou eilli un gallégu que nun se percebie quaisque nada. Mas yêra mui pandigu purque querie beilar cu’la Marta de Muveirus y andaba eilli al redor d’eilla que parecie un gallu nals tiêmpus dal namoru ! Que pandanga !

14/05/13

Atupei un Paraiźu




Pu’l Prainu stamus agorica antre Inviêrnu y Primavéra. Las froles van aparçendu cume yê’l caźu dals allus brabus ou anté de la seralla ou las lleitariêgas. Las merujas tamiên ya van butandu frole, seiña que ya nu se puôden cumer. Ya poucu a poucu, al verde de l’Inviêrnu vai se manchandu de culores; amariêllu, cor de roźa, brancu,...




Las xaras ya pur fin ampeçorun a butar froles, mas nun son todas, apénas las que van purtegidas dal friu pu’las peiñas dal Douru.






Las scobas y’l tumillu tamiên ya se vei pulli cu’las culores de la Primavéra. Las maçaneiras tamiên ya van biên frolidas. Astañu son las de tiu Alexandre que stan mas carragadicas ! 

 




Y nun se sabe biên cumu, mas ende stan, nin ũa queimadelica dal gélu ! Ficorun purtegidas pu’l santu ! Deixu-vus eiqui d’alguns retratus dal miu paraiźu !








13/05/13

Naide sabe pudar !



S’outru die, die de l’Ouropa, fumus a puda la viña. Si home, conchu, nun fumus antes purque cu l’auga qu’habie chubidu todu parecie ũa charca. Yêran mas diês de frauga y de taberna que d’outra couźa ! Ya Mariya staba biên cuntenta !
Comencemus anton la poda y falandu d’ũa couźa y d’outra démus-mus decuônta, que la verdade séya dita, si ; naide sabe pudar !
Pus se la gente soubissa nun habie assi tantu mamon pur ende a chupa’l que yê nuôssu. Nin tantas ramallas sin fruitu !
Mas pur anquantu, yê cume diç un cicuiranu : “fica assi até ver !” De restu, nos ya acabémus la poda y ya se vera’l fruitu que dara !

Pudai mius amigus, pudai y que Dius vus guiye !

26/04/13

L'anchéna

Mirai que to'la gente tenie un miêdu de nun turnar a vé l'auga ! Tamiên pensaban que'l ciêlu andaba an crize ! Y pur fin, cume you dixe, aparciu. Mas aparciu tanta que se fizu ũ anchéna que ralas vézes se tenie vidu pur ende ! You recordu-me d'ũa quandu yêra mas pequeiñu y que s'habie dadu an Dezembru. Yêran malus aqueilles diês pa'la matancia ! Ya pa'l vinu tamiên, que las dégas an frente'l rigueiru apañorun ũa chapuçadéla que'l vinu sabie mas a teilla que you sei alla !

 Oscar an riba la puônte dals Castrus, an frente'l cerradu de tiu Talagona (retratu d'Alcides)

Pur fin l'anchéna turnou y yê qu'anté l'Oscar y l'Alcides se furun a splurar al terrénu. Al terrénu, ou mellor dezir al mar qu'eilli habie. Mirai l'Oscar an riba la puônte dals Castrus ! Mirai se cai, ya se mus afugaba n'aquesse mar de tollu !

23/04/13

Preźébes dal Prainu

Conchu ! Ay ! Ya quaisque ven ende'l Samarcus y you que me pongu eiqui a falar de preźébes. Pus si home ! Alla vamus :

 Lu que staba an mie caźa


 Lu que staba nal "Jordão" an Miranda


 Lu que staba n'eigreija de Cicuiru


 Artes mudernas feitas pur als alunus dal Prainu an frente la cambra


 Lu que staba an caź d'Oscar


Lu que staba ne la bibiotéca an Miranda feitu pur un scultor mirandés