29/05/14

Un die, ũa frole (1) : allu de la rapoźa

Quiêru eiqui abrir ũa nuôva paigina cu’l nome de las flores* y plantas cun malzina y sin malzina. Nun sabendu’l nome de to’las plantas vou eiqui a puner retratus de las floricas qu’achu pur ende na Raya. Al que you quiêru yê que la gente que ven eiqui me diga’l nome que sabe de la planta. Quiêru rejistar lus nomes nun solu dal Prainu, se no tamiên de Llion y Sturias. Assi que lus amigus de l’outru lladu tamiên puôden ende dezir cume chaman la planta u la frole que vou cada die punendu eiqui. Pra mellor apreciar las couźas tamiên se peciźa lus nomes oufeciales an Purtués y Spañolu.

Eiqui ancuméçu hoije cu l’allu brabu ou tamiên cuinecidu pur allu de la rapoźa :



Cume yê que se chama an d’outrus sitius dal Prainu ? An Llion ? Y nas Sturias ? Pur favor puneis lus nomes eiqui nu blog y no nu facebook. Oubrigadu !

*Scribu ende flores y froles. La segunda palabra ya zaparciu de la nuôssa fala mas ficou rejistada hai mas de ciên añus pur José Leite de Vasconcelos. Pongu-la pra que se torne a uźar, u pu’l ménus pra que se saba d’eilla.

28/05/14

Un castiêllu mi puliticu

El si habie muitu tiêmpu que l’asperabamus… A’l fin a’l cabu eiqui sta ! Yê’l nuôssu nuôvu castiêllu. Y nun yê pra mus purtegir dals castellanus, diç qu’agora ya son lus nuôssus amigus. Houbie dezir que Cicuiru yê vistu cume un llugar mui ampurtante pa’la cultura mirandéźa. 


Y que’l castiêllu yê pra scunder ende las couźas que tenémus. Purque sabeis, lus ruçus ya ancumeçorun a antrar n’Ouropa. Y ala deiqui a poucu, cumequiêra que ya staran an Cicuiru y yê mellor acabar cu’l castiêllu, y guardar alla’l Pendon.


24/05/14

Querémus inda mas yêrbicidra !!!

Nun sei quiên fui l’home ou’l puliticu que dou l’orde de vutar eiqui yerbicida. Mas sendu you un bun cicuiranu querie ende agradecé-lu. Pus agora que las yêrbas stan todas queimadas quaisque paréce branu, ya solu mus faltan las gaijas cu’la barriga a la mostra !

Mas yê biên verdade que to’la gente sabe que quandu lus curdeirus comen la yêrba tratada, adespuis la carne que dan fica mas dondia y cun sabor a limon. Ya nin falu dal lleite y dal queiju de cañona. Astañu si que vamus a tener fama !

Hui home y la puôsta, solu pur ser de Cicuiru ya an Paris la ven a vender pur 90 ourus y servida cun bataticas de la tiêrra…

Y las cerdeiras cume apañorun aqueste tan buônu purdutu van a dar ũas çreijas mas açucradas que lus outrus añus. Yê péna que lus castañeirus nun apañorun tamiên purque ouvi dezir que quandu se vota yêrbicida nu tuôru d’un castañeiru açpuis las castanas nun dan tantu peidu !

Al nuôssu jardinicu d'alla pa riba... queimadu...

No, pur favor. Vamus a falar a sériu agora. Si hai que tener biên poucu juizu ! Las tiês d’alla pra baixu que siêmpre andavan a saber de yêrbas cun malzina agora ya nin cha de la India ténen. Uns ficorun todus arrefudidus quandu virun lus agrillones todus chamuscadus... 
 
Y las fuôntes ? Agora ya sei purque diç "Agua não controlada" !

Mas ũa couźa que nun percébu... Miu amigu la vuôssa yêrbicida nun secou las silvas qu’inda ven crecendu y quaisque chégan a’ls telladus las caźas viêllas. Y mas ũa couźa, nun antendu purqui’que mandais curtar la yêrba séca açpuis d’haber vutadu la yêrbicida. Pudeis-me splicar ?

Oubrigadu’l muderniźmu, oubrigadu la pulitica, oubrigadu a vos señores puliticus !


23/05/14

Sin yêrbicidra ya !

Eiqui sta un cachu onde lus antrejeitadus puliticus inda nun butorun yêrbicida. Apurveitai-lu qu'an Cicuiru y Custantin ya ténen todu queimadicu...

20/05/14

Abellicas y abellones



Las abellicas de Cicuiru van cuntenticas pu’las floricas. Yê'l tiêmpu d'andaren a fazer miêl...



Lus abellones tamiên van y vénen y aquesses nun sei biên l que fazen




D’outrus yê que nun sei méźmu’l qu’andan a xurdir an riba las froles


16/05/14

Ũas horicas an Llion



S’outurdie, you y miu pai fumus pra Llion a vé lus amigus. Stubimus alla biên poucu, sol’ũas horicas. Mas dou-mus tiêmpu pra vé la catedral. Sabeis al quei ? Ten ũa fachada mui asparcidica cu’la catedral de Paris... si home si, yê verdade ! Ya un die turnarémus a falar d’issu.
Antrémus pu’l claustru y vimus varias statuas de santus y tamiên hai eilli pessonas ampurtantes antigas anterradas. Eilli pudimus vé lus misterioźus restus d’un jogu mediéval, scalla a mode d’un jogu d’éxedrés. Aquillu aparéce cume un grupu de 25 buraquitus (cincu pur cincu) que zeñan na piêdra un quadradu. Cumequiêra que n’aquestes buraquitus lus jugadores puniên alla uns piones… y… y nun se sabe mas !

La catedral de Llion


D’ende achémus a Ricardu, Téré y Albertu. Falémus un ratu de couźas y d’outras; de la nuôssas vidas y de la llengua. Mas adespuis yê que fui ! Fumus pa l’eigreija de San Iźidru que detras ten ũ abadiya ! Y a’l lladu squiêrdu l’abadiya inda stan alla, biên firme, un cachu de muralla rumana mui biên guardada.
Mas ende, an drentu l’abadiya yê qu’hai alla un verdadeiru teźouru ! Fui Ricardu que mus acumpañou y que mus fizu veźitar las salas mas ampurtantes. Pus él sabe cada recantu d’aqueilla abadiya, yê sturiador y ten idu alla muitas vézes pra cunsultar decumiêntus mui antigus, ya mas viêllu que lus Afonsicus ! Ansinou-mus ũa bibliotéca que ten muitus llibrus antigus, alguns ya ténen mas de mil añus !

 A la squiêrda tabéla de jogu cun 25 buracus, a la dreita 3 funchacus


Mas inda nun acabei de vus cuntar. N’aqueilla abadiya hai un teźouru y nun yê pequeiñu. Vimus ũas arcas an madeira cubiêrtas d’ouru, prata, y marfin cun zéñus biblicus. An drentu algũas teniên un tecidu mouru burdadu. Aquessas arcas habiên sidu feitas pra llevar lus restus de santus ; San Iźidru y d’outrus dal tiêmpu de lus Afonsicus ! 

 Al caleç tal que sta n'abadiya (retratu de l'Anternéta)


D’eilli Ricardu llevou-mus pr’ũa salica no miu grande mas que tenie alla ũa couźa mui valioźa y an que to’la gente sta agora a falar; al caleç dal Cristu. Cume mus dixu Ricardu habera pur’i 200 calices nu mundu y todus de Cristu. Mas aqueste que nos vimus y que sta an Llion yê’l que mas testemuñas screbidas ten. Cun testemuñas quiêru dezir qu’hai decumiêntus mourus y cristianus que cuntan cume’l caleç, que yê dal purmeiru séclu, saliu de Jeruzalem y chegou an Llion passandu an manus de reis ! Al caliç nun yê nada cume’l que vémus a la missa. Yê de piêdra d’agata. Yê cumpuôstu d’ũa malga y d’un praticu. Fui Dona Urraca que juntou la malga y’l pratu cu l’ouru qu’eilla tenie pra fazer a mode d’un caliç cume lus que se véyan na missa (la malga pouźada an riba’l praticu rebiradu culu pa l’altu).

 Parte de l'eigreija y abadiya de San Iźidru 

Açpuis d’haber vidu aquissu, l’abadiya inda tenie mas ũa suspréza; al Pantéon de lus Reis. Yê ũa sala, no mui grande, cun pinturas viêllas de 800 añus que cuntan actus de la Biblia. Y eilli stan anterradus ou mellor puôstus an caxotes lus cuôrpus de lus reis de Llion ! Eilli stan lus reis que recunquistorun ũa buôna metade de Purtual y yê ancrible que stéyan eilli todus juntus.
Eilli y pur to’las rugas y caleijas onde passémus you falaba mirandés para Ricardu y él arrespundie-me an llionés. Scalla n’aquél die fazimus storia… pus nun sei quantus séclu haberie que nun se falaba assi an drentu’l Pantéon de lus reis de Llion !


Llion yê ũa cidade cun méźmu muita storia ! Nos açpuis turnémus pra Cicuiru... Inda mus perdimus pu’ls lladus de Benavente. Demurémus 3 horas ! Bon, siêmpre fui ménus que lus monges de l’eidade média !