23-04-2008
Al fular, tradiçon Purtuéźa de la Pascua
22-04-2008
Samartinu, la tiêrra de las froles
Ende deixu-vus dalgũas fetugrafies que fuôran tiradas nal passadu veranu.
Mira, solu pra festejar al bun tiêmpu qu’ende mus ven !
15-04-2008
Eloy y la santissima cruç sagrada de San Juan
Aquél busca cacharus si tenie ũa sençeblidade biên buôna, diç que cunseguie apañar al metal meźmu que tubisse a mas de très métrus de fundu !
A partir d’ende llougu pensei, issu inda yê cum las maquinas d’Oscar… son siêmpre las mellores.
You : Y tu l quandas a fazer ?
Eloy : Andu a uźar l mui nuôvu busca cacharus que manda carallu. Mira ten agullas que se méxen quandu me méxu. Fai un « piuiu » qu'anté paréce al catrapilu de tiu Fuyascas d'Infanes. Y anté ten un canastru pa meté-l café. Mas you pongu alla Çumol sabor peçegu-banana… al café amarga !
You : Bah ! Que biên home !
Eloy : You agora ya sei l que quiêru fazer mas tarde… quiêru ser anvestigador dessas couźas de las cruzes, de las foyas qu’hai pur’ende ne las piêdras, y d’aquissu todu.
You : Anton si ! Mas y l quandas a fazer agora ?
Eloy : Andu a treinar haber l qu’ancuôntru…
You : Se quiês scondu-te ũas cruas pur baixu d’essas buôstas de las vacas ?
Eloy : Oh ! Issu ya you l fiç…
You : Y anton ?
Eloy : Oh ! Nun las achu !
08-04-2008
Apaga la chama antes que chiçque la Cañada !
Staban onte a la nuite lus Cicuiranus de siêmpre a la caźa dal pobu mirandu pa la tervizon. Falaban de la chama de lus jogus Oulempicus y de la sue passaige an Paris.
-Tiu Bunitu : Mbah ! Aquesses Francéźes si son biên muôrte-fuges ! Meter ũa chama nũa carreira… Yê… Yê cum se you punisse las mies cañonas nun avion pa las llevar a la Baglina !!!
-Dalfin : Diç qu’hai uns que la queriên apagar !
-Tiu Bunitu : Pues y que l’apagassen que mas mus da a nos ! Vuôlvien a acendé-la ! You quand’apagu al miu llume naide fala d’issu carallu !
-Dalfin : No, mas dizen que yê ũa storia de pulitica qu’hai que l’apagar, mas an quantu y no nun s’apaga.
-Tiu Bunitu : Ostia ! Si andais biên maradus ! Pus ide apaga-la… y que nun me vas apagar tamiên la lluç dal cabañal que deixei arder ?
-Urlandu : Ah mas you sei cum l’apagar !
-Dalfin : Y anton cum fazes ?
-Urlandu : Pus pegu nũas tejeiras y cortu la chama, ũa metade caie d’un lladu y muôrre-se !
-Oscar : Ahah ! You spetaba-l ũa faca ! Y zasse !
-Dalfin : Ah Oscar ! Nos andamus a falar d’ũa chama y no de cuchinus dal monte !
-Oscar : Anton que me sta a falar esse de tejeiras !
Felipe : Terri dixu-me que cumprou ũa caxa de perźervativus pra fazer bombas d’auga, mas açpuis uźou-lus pra outras couźas mas ajeitu… agora nun sei…
-Tiu Zidériu : Paréce un carallu mas nun yê, bota fumu mas nun hai merda, l que yê ?
-Mariu : Vamos ver ! Vamos ver ! Aqui a autoridade sou eu ! Se a chama passar por Cicouro terei de a proteger !
-Dalfin : Quei ? Nun ten fama ?
-Alcides : Ah carallu ! Se passa pu’la Baglina cu’la seca qu’hai astañu inda yê capaç de me chiçcar l valle ! Anubradu retente y vai pra Sayagu !
-Alcinu : Nal rastru de l’home de la chama, la merda mana !
-Dalfin : Quei ? Nun ten mama ? Oh anton nun la quiêru !
-Demingus Primu : Cuidadu, cuidadu que stamus ende a falar d’un simbelu de l’oumanidade ! A ver se falas algu mellor Alcinu !
-Dalfin : Mamas hai las buônas sei you adonde !
-Eloy : Adonde ?
-Dalfin : Carallu ! L que fazes ende ? Vai te pa la cama antes que tou pai te deya arroç cun chouriçu !
-Chicu Bunitu : Dabamus jeitu pra acender al llume, anton no ?
-Al Ché : Home, no ! Tu sabes pal qu’éra buôna ? Pra acender uns cigarricus que tengu ende nel carru. Uns cigarricus de Cuba ! Oh pah ! Assi… Cuntenticu de la vida !
-Tulentinu : Aaaaah mius amigus ! You assuprava neilla… Si, si tanta couźa pra nada !
-Oscar : Fizicamiênte pudemus calcular que yê neçariu un ampurrote d’air d’ũa velucidade de 5.5678 m/s nal minimu, al minimu ! Para apaga-la !
-Tiu Cuña : A mas tu tamiên sabes de la ceringonça essa de la Fizica ? You pansaba que so al Françiu sabie d’issu !
-Oscar : Oh ! Issu fui you todu que l’ansinei ! Anquantu éra pequeiñu y qu’andaba cũas antenoras assi de grandes. Era you que l las tenie feitu !
-Belmiru : Home ! Mandas l un tiru al burru que la lliêva y ya sta !
-Tiu Zidériu : Ou ! Scuitai essa agora….Al home que la lliêva… scuitai biên…. L home que la lliêva diç que yê l paraiźu, mas ten neilla l puder de l’Einfiêrnu, al que yê ?
-Tulentinu : Aaaaah mius amigus ! You assuprava neilla… ya vus dixe… Si, home ! Tanta couźa pra nada ! Anton ?..... Assuprava neilla…
-Tiu Zidériu : Bah ! Pus hoije andais finus de mas pra mi; ya nun angañu a naide cu’las mies cuntas !
-Tiu Bunitu : Mas…mas vos ind’andais a falar dessa chama ! Apagai-la la ostia ! Y que s’afoda ! Antes que vus ampéce a queima lus pelus dal culu y que vus fode a vos ! Bah pus buônas nuites a todus !
Pumba la puôrta…
-Vitor : Mas Tantanri si apagarie la chama cu’las bombas de d’auga que diç que fizu ? Que de lus Cicuiranus que sta an Paris, sera al que ten mas cullones !
-Oscar : Boh ! Aquél ! Fazer bombas d’auga cum preźervativus ! S’apénas sabe pal que son feitus na rialdade !
Pumba la puôrta… Mariu vuôlve de caźa a currer…
-Mariu : Tenho uma noticia do quartel das forças armadas ! Passa amanhã por aqui a chama Olimpica !
-Al Ché : Carallu ! Anton cada un fouç y gadaña ne las manus ! Tibétu llibre !
04-04-2008
La OSTIA !
Un die d’Einviêrnu an Paradela
Nurmalmiênte nesse tiêmpu de l’añu tode sta biên verde so que ya vai uns añus que nun chuve cum deve de ser y al Prainu fica-se cu’las yêrbas secas dal veranu. Astañu al fenomenu si staba biên marcadu nal terrenu, anté lus çaradus dal fundu dal valle Samartineiru ya nun staban verdes cum d’antes. Y nal veranu yê qu’anton todu fica queimadu cum la codia d’un carolu de pan que ficarie muitu tiêmpu nal fornu de l’Abadia.
Se ne lus tiêmpus de la primabera las quelores las mas a la vista nal Prainu son al brancu, al verde, al amariêllu y la quelore de las roźas, ne l’einviêrnu yê mas scuru, yê dezir castañu y cinzentu.
Al mas guapu inda sera dal lladu spañol las urriêtas caminandu a las vuôltas acabandu la viayge nal Duiru. Caminandu de riba a baixu i de baixu a riba pul ciêlu alantre.
Paradela a ua lega aloinge...
02-04-2008
Lus Dançadores de Custantin
Al castiêllu yê al que you gustu mas de ver assi qu’ende vus deixu la fetugrafie : lus Dançadores, lus palus y lus chapéus chenus de froles.
01-04-2008
Cagandu pur tras d’ũa peiña…
27-03-2008
Al Mirandés si yê lliêngua oufecial de Purtual ?
SI !!!
Qual yê la verdadeira fetugrafie ? Se soubires arrespunder, saberas la respuôsta a la purmeira question.
La mi vida nal Prainu
20-03-2008
Sal dal tou palleiru que nun seras mas triteiru !
19-03-2008
An baixe dals gatiques hai ls cuchiniques !
18-03-2008
17-03-2008
La storia dal polbu...
Alcinu : Ah ! Pus you yê que no ! Sou meyu alergicu a esses apeirus de mulliêr !
Urlandu : Puôden ser apeirus de mulliêr mas son lus unicus que puôden drumir al pie dal llume y an riba dal scañu. Dan-l a quemer quandu quiêr y la doña fai-l mimus quandu ten gana de las arrecebir, solu yê sfregar-se ne las patas deilla !
Alcinu mira p’Urlandu assi algu anvurguñadu y arresponde-lu assi :
Alcinu : You gustarie ser un polbu... mas cula tu storia essa dal scañu y de la quemida ya nun stou assi tan ciêrtu...
Miran-se lus dous un cachu y Urlandu diç assi : « Pus buônas nuites… y que Dius te guie ! »
06-03-2008
Al Valle de la Baglina ya ten cadernu ne l'Anterneta !
Perdidus an tiêrras Alistanas !
Al que you nun digu yê que mus perdimus açpuis de Muveirus y ya nun habie maneira de saber adonde stabamus ! Solu éran xeixagales, piñus y urzes pur tod’lus llados !
So quandu Oscar me ven alla cun essa : « Al miu termoble tamiên fai PS ! »
Stabamus nun sitiu que talveç l’home ya nun punie alla lus pies ya mas de trint’añus ! Que merda ! Tal digu you !
Tubimus que chancar un rigueiricu que pullie passaba y chubir pr’un altu que nin te digu cum staba aquiêllu… tode chenu de pedricas de la merda y outras mas finicas que parcien llaminas de Palaçoulu ! Alla chubimus l’altu culas chaças a l’ombru.
« Al miu PS ya funciona ! » diç Oscar…
« Stamus al pie d’Arzelleira, pus dé mus ũa vuôlta de las ostias ! Nal meyu d’aquesses piñus quiên alla bie adonde ibamus ! »
Y assi fui… achemus outra veç al nuôssu caminu… tamiên ya nun éra siên tiêmpu que tenie you ũa fame !
Als nuôvus gueiteirus Cicuiranus !
Hai quiên diga que viu aquesses dous rapazes, Marcus y Eiloi a tucar la gaita, açpuis de la missa, tras de l'eigreija nal passadu Deimingu... Pra quiên nun acredita nissu eiqui fica la fetugrafie dal tal eiventu !

28-02-2008
Hoije allebantei-me nũa tiêrra andependiênte !
26-02-2008
Pur fin ! La lliêngua ne las rugas de Miranda !
Yês d'ũa tiêrra andepandiênte ? You no y tu ?
Mas agora yê tamiên cum l’outru que diç que la frunteira fui mal zeñada ne lus mapas. Diç que nun debie de ser assi, mas algu mas abaixu. Diç qu’éra trasdonte na la caźa dal pobu y que staban a dar las nuticias ne la tervizon, quandu chega un que you nun coinecie mas qu’outrus coineciên.
Al tiu : Anton Dalfin stas pur’ende ?
Dalfin : You no y tu ?
Al tiu : You si ! Nun ves ?
Dalfin : Veyu, veyu ! Acuntece cada ũa nesse mundu mira tu palli. Uns que querien ser llibres, agora lus outrus que nun queriên qu’eilles fussan andan palli a queimar l’ambaixada de l’América ! Derraman-se !
Al tiu : Y se nos cum’eilles tamiên fussamus andepandiêntes ?
Dalfin : Quei ? Duôlan-te lus diêntes ?
Al tiu : No carallu ! Mira tu se nos fussamus andependiêntes puderiemus ser llibres siên tod’esses puliticus que traban las couźas. Al Mirandés serie nuôvamiênte faladu an Miranda y l sou ansinu oubrigatoriu ne las scuôlas… Nun serie purreiru de sermus andepandiêntes ?
Dalfin : Pus se te duôlan lus diêntes puôdes ir a Fariça qu’hai eilli un barbeiru mui buônu y aquesse pobu spañol fai un queiju que te pon la boca tod’arder ! Quiês buer algu ?
Açpuis dessa pequeiña llona, querie eiqui falar d'un factu qu'acuntece nal Prainu. Purqui'que nun hay nacionaliźmu Mirandés ?
Outra splicaçon puôde ser dada pul factu qu'antes muitu de lus Mirandéźes n'ũa vida nunca iban mas loinge du que Mugaduiru ou Çamora, assi qu'al mundu éra limitadu a issu y nada mas. De tal maneira qu'antre esses dous puntus las culturas y la lliêngua ficaban a ser las meźmas. Sendu assi l'eideya de nacionaliźmu nin passaba pu'la cabaça de las pessonas.
Yê hoije recuñecidu qu'al sentimiêntu de nacionaliźmu qu'eiźiste an varias partes dal mundu ven dal ensinu de las culturas minoritarias y de la cultura stendida dessas culturas minoritarias an cerca de lus pobus respeitivus que las pratiquan.
Dessa maneira, y issu fica claru, pensa al gubiêrnu Purtués. Purque ten miêdu que salga d'al fundu de la tiêrra dal Prainu esse nacionaliźmu; An purmeiru, hay 20 añus, nun aceitou al ansinu dal Mirandés. Açpuis de la ouficializaçon, aceitu al ansinu siên l puner oubrigatoriu. Y pur fin acabou l'añe passadu pur mus tirar (fechar) la nuôssa ouniversidade.
S'aquissu nun quiêr dezir que ten miêdu anton baya carallu !
25-02-2008
Nun seyas caçurron y vota Pacon !!!
15-02-2008
La feira de las lliênguas an Paris
An final se you me fui a essa feira éra pra ver y falar cu’lus Sturianus. Y pur’acaźu assi fui !
Un llivru Einglés-Gallégu de verbus
14-02-2008
La San Valantainas : al die de las moras !
Carallu ! Hoije si demadruguei ! Quandu m'allebantei inda quais'que nin se bie al sol. Fui-me pa la cuzina y zéyunei-me. Llougu açpuis salie de caźa, y ya staba al sol a mirar purriba de la Lluç, y picaba-m'als uelles.Chubu anton la ruga pa las eiras quandu veyu a Dalfin siêntadu nal sou puyal agaradicu nũa turada de miêl.
Anton que fazes ende tan cedu ? diç-m'él.
Dalfin : You tamiên nun drumie nada nesta nuite y nun sei purquei...
Dalfin : Sabes hoije que die yê ?
You : Yê l die de lus namuradus...
D : Aaaaaaaah namuradus ! Tas tontu ! Hoije yê l die de las moras !
Y : De las moras ?
D : Anton nun sabes qu'hoije yê l die de la San Valantainas y que se come moras hoije ?
Y : Nun staras angañadu, no ? Hoije yê l de lus namuradus !
D : Ah mai ! Na-mu-ra-dus ! Issu fui la tervizon qu'ambentou aquessa fiêsta de lus namuradus. Nun ves qu'hoije an die se nun se fala de mocu y de perracha nun se vende nadica ! Issu fui ambantadu pra que lus que nun pinan, pinan siên tener la gana ! Issu yê al que you chamu ũa sociédade de cunsume. Y a mie issu si me cunsume biên l'alma...
Y : Mas nun antendu, anton al que se fai hoije se no zampar-se nũa rapaza ? Cunta-me !
Naquesse mumiêntu Dalfin acaba la sue turadica y ampeça a llember ls dedes chenes de miêl. Y anton diç-m'assi :
"Mira fui assi... Habie un die, mas ya hai muitu tiêmpu, ya lus mius abos me lu cuntaban. Anton habie un tiu de Sandin, que la giênte l chamaba Tiu Valantainas. Chamaban-l'assi purqu'él éra mui baliênte pa l'ampina copus y tamiên gustaba de s'agabar muitu.
Açpuis quandu se murriu al tiu Valantainas, mas tamiên ya éra mui viêllu, al Bispu de Miranda, qu'inda habie Bispu naquel tiêmpu, ya ves tu quantas vidas habera qu'issu acunteciu. Pus al Bispu m'andou sanctificar esse home. Y durante muitu tiêmpu, pa la San Valantainas que yê hoije, las pessonas quemiên moras pra nun olvidar aquel home."
Y : Mas Dalfin....
D: Quei nun acreditas nal que you te digu ? Arresponde-m'el tod'einervadu.
Y : Mas Dalfin, nun hai moras nal més de Febreiru ! Cum yê qu'aquel home iba a ....
You a dezi-l la fraze y él allebanta-se mui rapidu y diç-me :
"Carallu ! Nun sabes nada de nada ! Eran moras cunserbadas nal sal ! Eran moras salgadas que se cunserban méźes y méźes !!!... Y agora vou-me que tengu outras couźas pra fazer du que t'aturar !"
Y assi fui ũa cunversa de dous sulteirus, scundendu un a l'outru las miźérias qual curaçon lliêba, nũa pel'mañana de San Valantainas.
07-02-2008
L'outra lliêngua ne la tervizon Purtuéźa !!!
La maneira qu'apareciu ende naquesse canal pra mie ten ũa grande segueneficaçon, no purque yê un canal de storia, mas si purque yê quemun a dous peiźes. Verdadeiramiênte aquessa repurtaige fai mus un grande biên.
Pudeis al ver agora ya, siên perder tiêmpu ende.
04-02-2008
Lus trés cumpadres y al San Graal Cicuiranu
You : Que fazeis home ?
Urlandu : Pus nun ves ? Andamus a scabar !
Dalfin : Y tu pr’onde vas ?
You : Vou m’a dar ũa vuôlta, talveç anté Mubeirus.
Dalfin : Ah Tiérri, nun vas pallie ?
You : You no y tu ?
Dalfin : You no, nun ves que stou ende cun esses dous candongus.
You : Mas y l que fazeis ?
Alcinu : Andamus a la prucura de la cruç de San Juan, mas caluda, nun digas nada, han ?
You : Mas las pessonas dizen que nun sta ende ! Que sta mas al pie de l’eigreija, eilli n’aqueillas curtinas !
Urlandu : Issu son storias de viêllus ! Nun ves… Lus antigus nun éran burrus ! Nun iban a scunder ũa cruç a tras d’ũa eigreija, home ! Lus Francéźes iban l’ancuntrar llougu !
You : Mas eiqui achu que nun sta !
Dalfin : Quei ? Ũa caldeira ?
Urlandu : Nos tamiên nun sabemus adonde sta !
Alcinu : Mas al que sabemus yê que sta anterrada, y d’issu si stamus ciêrtus !
Urlandu : Pus claru que sta anterrada ! Nal ciêlu yê que nun la pudien scunder !
Dalfin : Y cum sta anterrada pus queremus la çterrar, y anton andamus ende a scabar !
You : Mas cum yê que sabeis que sta ende ? Purqui’que scabais eiqui ?
Dalfin : Mas nos tamiên nun sabemus ! Quiên sabe alla adonde aquessas pessonas scundarien la cruç essa pra que lus Francéźes nun s’acunchegan d’eilla ! Han ? Tu sabes alla ?
You : Pus… Si, mas nun pudeis fazer issu assi. Teneis de cunsederar lus factus storicus, hay que ser cientificu par'antander aquessa couźas... Miu Dius hay que saber de ciencia...
Alcinu : Se cuntinamus assi mañana ya stamus a scabar an Samartinu, açpuis de mañana ya staremus an Malladas.
Urlandu : Mira ya faziemus al nuôssu planu y pur’aquessas rodreiras abaixu ya prontu chegamus an la Specioźa, açpuis Infanes, Paradela, anté Sandin !
Alcinu : Y d’eiqui an quinze dies ya haberemus scabadu tod’al Prainu... se nun l’ancuntramus antes claru !
Dalfin : Yê que nos somus Cicuiranus y essa cruç yê nuôssa !
Urlandu : Si home ! Nos traballamus pa la nuôssa storia ! No cum tu que so andas a dar vuôltas de chaça y a screbir tuntaries ne l’Anterneta que ya uns me cuntoran !
You : Bah ! Pus anton suôrte ne la vuôssa busca dal San Graal ! Mas pula couźa de l’Anterneta nun digadesde que sodes de Cicuiru y inda menus que me coineceis se no inda son capazes de venir atras de vos pra me dar nal pelu ! Qu’hay lus que nun gustan muitu de mie...
Al Bispu de Miranda si gustaba de lus Cicuiranus !
Issu fui scribidu pul Bispu de Miranda al die 31 de Mayu de 1634 quandu fizu ũa veźita a la paroquia de San Juan, ou seia Cicuiru.

.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
