23-04-2008

Al fular, tradiçon Purtuéźa de la Pascua

Al fular yê ũa tradiçon purtuéźa que tamiên se fai an Miranda. Yê ũa buôlla de pan, cun ou siên uôbus, mas cun chicha de cuchinu, muita chicha. De maneira general, cun preźuntu frescu ou sécu y cun chouriçu. Cunforme al que s’apaña y l qu’un ten.

Chicha de cuchinu

Nin siêmpre se ponen uôbus, ya qu’antes nin todus lus teniên ! Al fular ten ũa grande simbolica Cristana anque muitas pessonas lu fazen siên saber verdadeiramiênte purquei. Ende, debreve vus splicu las segueneficaçones de lus angrediyentes qu’hai nessa grande receita.


Ũa de las buôllas de pan y l que sobra d'un chouriçu Zamuranu
Puner uôbus ten la simbolica de la reźureiçon dal Cristu. La chicha preźente nal pan yê repreźentativa dal cuôrpu dal Cristu. Y l facto de-l partir antre todus, amigus ou familiares, repreźenta la ultima céna.

Al fular nal fornu
Nurmalmiênte, nal die de la Pascua, al cura passa pur tod’las caźas pa las benzir y yê nurmal de l’oufrecer un quechicu dal fular, a la par tamiên d’un pocu de deñeiru…mas issu yê outra couźa !


Al fular llougu sacadu dal fornu

Nin tod’las pessonas saben fazer fular. Pa lu saber fazer yê peçiźu saber fazer pan, ou seya saber biên amassar.

L "culu" dal fular y ũa tabafeya

Quandu éra pequeiñu, llembru-me de ber mi mai, Carolina, y mi bo a amassar l pan y l fular. Cuziên-lu nal fornu de l’Abadia. Un fornu de 1736 ya hoije quaisqu’an rúinas.


Partindu l fular

Ende deixu-vus ũa fetugrafie mas dal fular que fiç cun mi mai pa la Pascua. Pus si… nun tube tiêmpu de las puner antes !

L fular prontu para quemer

22-04-2008

Samartinu, la tiêrra de las froles

Samartinu, metidu nun valle adonde se fala un Mirandés an que ya you falei eiqui. Yê tamiên un de lus pobus lus mas frolidus de la raia, algu cum Arzelleira dal lladu d’Aliste.

Ende deixu-vus dalgũas fetugrafies que fuôran tiradas nal passadu veranu.
Mira, solu pra festejar al bun tiêmpu qu’ende mus ven !

Purmeirus passus d’ũa sploradora…

Açpuis mie mai llaba nal tanque, diç eilla !

15-04-2008

Eloy y la santissima cruç sagrada de San Juan

L’outru die vie a Eloy tode cuntenticu de la vida purque alla habie cunvencidu l sou pai pal cumprar un busca cacharus.
Aquél busca cacharus si tenie ũa sençeblidade biên buôna, diç que cunseguie apañar al metal meźmu que tubisse a mas de très métrus de fundu !

Anté you... nunca habie vistu tal couźa. « Ven dal Portu » diç m’él. « Yê ũa de las mellores maquinas dal marcadu » diç él cun muita de proua.
A partir d’ende llougu pensei, issu inda yê cum las maquinas d’Oscar… son siêmpre las mellores.

You : Y tu l quandas a fazer ?

Eloy : Andu a uźar l mui nuôvu busca cacharus que manda carallu. Mira ten agullas que se méxen quandu me méxu. Fai un « piuiu » qu'anté paréce al catrapilu de tiu Fuyascas d'Infanes. Y anté ten un canastru pa meté-l café. Mas you pongu alla Çumol sabor peçegu-banana… al café amarga !

You : Bah ! Que biên home !

Eloy : You agora ya sei l que quiêru fazer mas tarde… quiêru ser anvestigador dessas couźas de las cruzes, de las foyas qu’hai pur’ende ne las piêdras, y d’aquissu todu.

You : Anton si ! Mas y l quandas a fazer agora ?

Eloy : Andu a treinar haber l qu’ancuôntru…

You : Se quiês scondu-te ũas cruas pur baixu d’essas buôstas de las vacas ?

Eloy : Oh ! Issu ya you l fiç…

You : Y anton ?

Eloy : Oh ! Nun las achu !

08-04-2008

Apaga la chama antes que chiçque la Cañada !


Staban onte a la nuite lus Cicuiranus de siêmpre a la caźa dal pobu mirandu pa la tervizon. Falaban de la chama de lus jogus Oulempicus y de la sue passaige an Paris.




-Dalfin : Arre carallu ! Cum se ponen ! Mirai a tiu Bunitu… metiran la chama Oulempica nũa carreira pra que deya la vuôlta pur Paris.

-Tiu Bunitu : Mbah ! Aquesses Francéźes si son biên muôrte-fuges ! Meter ũa chama nũa carreira… Yê… Yê cum se you punisse las mies cañonas nun avion pa las llevar a la Baglina !!!

-Dalfin : Diç qu’hai uns que la queriên apagar !

-Tiu Bunitu : Pues y que l’apagassen que mas mus da a nos ! Vuôlvien a acendé-la ! You quand’apagu al miu llume naide fala d’issu carallu !

-Dalfin : No, mas dizen que yê ũa storia de pulitica qu’hai que l’apagar, mas an quantu y no nun s’apaga.

-Tiu Bunitu : Ostia ! Si andais biên maradus ! Pus ide apaga-la… y que nun me vas apagar tamiên la lluç dal cabañal que deixei arder ?

-Urlandu : Ah mas you sei cum l’apagar !

-Dalfin : Y anton cum fazes ?

-Urlandu : Pus pegu nũas tejeiras y cortu la chama, ũa metade caie d’un lladu y muôrre-se !

-Oscar : Ahah ! You spetaba-l ũa faca ! Y zasse !

-Dalfin : Ah Oscar ! Nos andamus a falar d’ũa chama y no de cuchinus dal monte !

-Oscar : Anton que me sta a falar esse de tejeiras !

Felipe : Terri dixu-me que cumprou ũa caxa de perźervativus pra fazer bombas d’auga, mas açpuis uźou-lus pra outras couźas mas ajeitu… agora nun sei…

-Tiu Zidériu : Paréce un carallu mas nun yê, bota fumu mas nun hai merda, l que yê ?

-Mariu : Vamos ver ! Vamos ver ! Aqui a autoridade sou eu ! Se a chama passar por Cicouro terei de a proteger !

-Dalfin : Quei ? Nun ten fama ?

-Alcides : Ah carallu ! Se passa pu’la Baglina cu’la seca qu’hai astañu inda yê capaç de me chiçcar l valle ! Anubradu retente y vai pra Sayagu !

-Alcinu : Nal rastru de l’home de la chama, la merda mana !

-Dalfin : Quei ? Nun ten mama ? Oh anton nun la quiêru !

-Demingus Primu : Cuidadu, cuidadu que stamus ende a falar d’un simbelu de l’oumanidade ! A ver se falas algu mellor Alcinu !

-Dalfin : Mamas hai las buônas sei you adonde !

-Eloy : Adonde ?

-Dalfin : Carallu ! L que fazes ende ? Vai te pa la cama antes que tou pai te deya arroç cun chouriçu !

-Chicu Bunitu : Dabamus jeitu pra acender al llume, anton no ?

-Al Ché : Home, no ! Tu sabes pal qu’éra buôna ? Pra acender uns cigarricus que tengu ende nel carru. Uns cigarricus de Cuba ! Oh pah ! Assi… Cuntenticu de la vida !

-Tulentinu : Aaaaah mius amigus ! You assuprava neilla… Si, si tanta couźa pra nada !

-Oscar : Fizicamiênte pudemus calcular que yê neçariu un ampurrote d’air d’ũa velucidade de 5.5678 m/s nal minimu, al minimu ! Para apaga-la !

-Tiu Cuña : A mas tu tamiên sabes de la ceringonça essa de la Fizica ? You pansaba que so al Françiu sabie d’issu !

-Oscar : Oh ! Issu fui you todu que l’ansinei ! Anquantu éra pequeiñu y qu’andaba cũas antenoras assi de grandes. Era you que l las tenie feitu !

-Belmiru : Home ! Mandas l un tiru al burru que la lliêva y ya sta !

-Tiu Zidériu : Ou ! Scuitai essa agora….Al home que la lliêva… scuitai biên…. L home que la lliêva diç que yê l paraiźu, mas ten neilla l puder de l’Einfiêrnu, al que yê ?

-Tulentinu : Aaaaah mius amigus ! You assuprava neilla… ya vus dixe… Si, home ! Tanta couźa pra nada ! Anton ?..... Assuprava neilla…

-Tiu Zidériu : Bah ! Pus hoije andais finus de mas pra mi; ya nun angañu a naide cu’las mies cuntas !

-Tiu Bunitu : Mas…mas vos ind’andais a falar dessa chama ! Apagai-la la ostia ! Y que s’afoda ! Antes que vus ampéce a queima lus pelus dal culu y que vus fode a vos ! Bah pus buônas nuites a todus !

Pumba la puôrta…

-Vitor : Mas Tantanri si apagarie la chama cu’las bombas de d’auga que diç que fizu ? Que de lus Cicuiranus que sta an Paris, sera al que ten mas cullones !

-Oscar : Boh ! Aquél ! Fazer bombas d’auga cum preźervativus ! S’apénas sabe pal que son feitus na rialdade !

Pumba la puôrta… Mariu vuôlve de caźa a currer…

-Mariu : Tenho uma noticia do quartel das forças armadas ! Passa amanhã por aqui a chama Olimpica !

-Al Ché : Carallu ! Anton cada un fouç y gadaña ne las manus ! Tibétu llibre !

Y la tervizon que se pon a dezir :

Foi apagada a chama Olimpica ao passar nas ruas de Paris por ra...

-Tiagu : Tierri yê l nuôssu heiroi ! Apagou la chama cun perźervativus !!!

04-04-2008

La OSTIA !

Arrecarallu al que s'ancuôntra pur'ende nessa Anterneta :
Nun sabie you qu'hai tentu fandangu an Cicuiru !!!!!!!

Un die d’Einviêrnu an Paradela

Agora que quais’que stamus nal tiêmpu dal renaciemiêntu de la natureza vou vus ende amustrar ũas fetufrafies de Paradela nun die de fin de Dezembru.

Al Duiru y l pobu de Castru d'Alcañiças


Nurmalmiênte nesse tiêmpu de l’añu tode sta biên verde so que ya vai uns añus que nun chuve cum deve de ser y al Prainu fica-se cu’las yêrbas secas dal veranu. Astañu al fenomenu si staba biên marcadu nal terrenu, anté lus çaradus dal fundu dal valle Samartineiru ya nun staban verdes cum d’antes. Y nal veranu yê qu’anton todu fica queimadu cum la codia d’un carolu de pan que ficarie muitu tiêmpu nal fornu de l’Abadia.


Ũa cruç que yê de 1782


Se ne lus tiêmpus de la primabera las quelores las mas a la vista nal Prainu son al brancu, al verde, al amariêllu y la quelore de las roźas, ne l’einviêrnu yê mas scuru, yê dezir castañu y cinzentu.


Al Duiru

La cruç ende sta ya hai mas de treziêntus añus. Cum quiêra que ya biu outras secas, essa nun sera la purmeira.
Al mas guapu inda sera dal lladu spañol las urriêtas caminandu a las vuôltas acabandu la viayge nal Duiru. Caminandu de riba a baixu i de baixu a riba pul ciêlu alantre.


Dal lladu de Spaña...

Paradela ende se fica metida nun valle. Desta veç nun biê lus mius amiyus aqueilles très burrus y l’ouveilla; cum quiêra que steriên metidus nal palleiru tamiên nun fazie assi tanta calor.


Paradela a ua lega aloinge...

Al pica gañolu tamien sabe !

02-04-2008

Lus Dançadores de Custantin


Ende vus pongu ũa fetugrafie de lus Dançadores Custantineirus fazendu al castiêllu. Nal que se diç, la dança de lus palus, éra ũa maneira d'antigamiênte de treinaran pa las guerras y al castiêllu serie ũa tecnica pra saltar murus !
Al castiêllu yê al que you gustu mas de ver assi qu’ende vus deixu la fetugrafie : lus Dançadores, lus palus y lus chapéus chenus de froles.

01-04-2008

Cagandu pur tras d’ũa peiña…

Un splorador cagandu, mas quiên sera ?

Nũa sploraçon de las tiêrras Alistanas un purblema tecnicu oucurriu a un splorador Cicuiranu. Ũa d’essas couźas qu’acuntéce dalgũas vezes… ũa grande cagaleira.
Sabes yê al tipu de burradeiru que s’apaña açpuis d’haber angulipadu un fular anteiru cun dous litrus de Çumol, ou pior inda, dous copus daquel litron meye Çumol meye Coca-Cola que se compra an Mubeirus…
Stas a ver… ya passémus todus pur’issu. Pus a un de nos acunteciu-l aquissu, ũa tal couźa que derama un an trinta segundus !
Mas quiên serie al que staba a cagar tras de la peiña ? Arresponde ya agora a la dreita de la paigina y aspéra-t’a regalias de Çumol cun fular ne la caźa dal pobu !!!

27-03-2008

Al Mirandés si yê lliêngua oufecial de Purtual ?


NO !

SI !!!

Qual yê la verdadeira fetugrafie ? Se soubires arrespunder, saberas la respuôsta a la purmeira question.

Lus Dançadores y al Carochu

La mi vida nal Prainu



-Ende sta ũa alforja. Un garrote que ya so me siêrbe de cayata pra me stribar neilla y l miu burru Silbériu qu’atu nun daquesses piêdragachus ; Passu la cuôrda dal burru nun buraquitu que fui feitu ya hai talveç mas de 3000 añus.
-Y assi passu lus mius dies ! Diç m'él mui alegre.

La runion de lus ambaxadores Cicuiranus

Cada añu juntan-se, nal tiêmpu de lus jogus tradicionales, lus ambaxadores Cicuiranus spalladus pul mundu.
Eilles alla falen de couźas dal mundu, de Cicuiru nesse mundu y de las couźas pra qu’él talveç seya mellor !

20-03-2008

Sal dal tou palleiru que nun seras mas triteiru !

Diç qu'ende sta la Primabéra... A ver... Primabéra... adonde stas ?
Stou ende... mas agora nun vengu qu'andu a fuder al veranu a ver se nun vus trai tanta séca !

19-03-2008

An baixe dals gatiques hai ls cuchiniques !

An baixe dal subradu stan ls cuchiniques a quemer la sopa de berças y porres
Aposte qu'hoije ya deben d'andar spindurades nal fumadeiru...
als perźuntes nal sal...
Y las tabafeyas ne la mie barriya !
Cuitadiques...

18-03-2008

Als gatiques dal subradu

Nal meyu d’ũas scobas, metides nal subradu pu’riba de la loija dals cuchines, staban uns gatiques. Apareciu-m’aquesse y sacai-l al retratu !

Testu scritu a la maneira de la fala de Samartinu d'Angueyra, us>es.

17-03-2008

La storia dal polbu...

Passou-se antes d’onte. Al salir de la caźa dal pobu staban eilli Alcinu y Urlandu mesmu al pie dal choupu qu'agora siêrbe de cinzeira pa'lus chupa curnéta...
Alcinu, anton chupandu nal cigarru qu’al diç assi a Urlandu : « Se fussa-se un animal al que series ? »
Alcinu que l’arresponde assi meyu spantadu : « You que sei ! Mas pansandu biên achu que gustarie ser un gatu ! »

Alcinu : Ah ! Pus you yê que no ! Sou meyu alergicu a esses apeirus de mulliêr !

Urlandu : Puôden ser apeirus de mulliêr mas son lus unicus que puôden drumir al pie dal llume y an riba dal scañu. Dan-l a quemer quandu quiêr y la doña fai-l mimus quandu ten gana de las arrecebir, solu yê sfregar-se ne las patas deilla !

Alcinu mira p’Urlandu assi algu anvurguñadu y arresponde-lu assi :

Alcinu : You gustarie ser un polbu... mas cula tu storia essa dal scañu y de la quemida ya nun stou assi tan ciêrtu...

Miran-se lus dous un cachu y Urlandu diç assi : « Pus buônas nuites… y que Dius te guie ! »

Ũa modelu Cicuirana

Ai ! Rapaza que quapa yês !

06-03-2008

Al Valle de la Baglina ya ten cadernu ne l'Anterneta !


Al Boyeru de la Baglina dçediu l'outru die d'abrir un nuôvu blog que fala de Cicuiru y de las sues pessonas. Esse blog sera billiêngua ou seya Mirandés ou Purtués cunforme las ganas y vuntades dal Boyeru.
Assi que Cicuiru cunta mas outra janelica abiêrta pal mundu !

Perdidus an tiêrras Alistanas !

Hai ũa tiêmpuradica atras you y Oscar fuemus a dar ũa vuôltica pur Aliste. De la Lluç, que fai frunteira, passemus al pie de Muveirus y d’eillie anté Arzelleira.
Al que you nun digu yê que mus perdimus açpuis de Muveirus y ya nun habie maneira de saber adonde stabamus ! Solu éran xeixagales, piñus y urzes pur tod’lus llados !

So quandu Oscar me ven alla cun essa : « Al miu termoble tamiên fai PS ! »
You : Quei ? Tenes alla dalgun partidu puliticu metidu ? Ya que yês assi tan furetu pa la quemezaina siêmpre pensei qu'éras d'un partidu meyu central cunserbador...
Oscar : No ! Yê l PS pra sabermus adonde yê que mus metimus !
Al purblema éra que stabamus metidus nũa ourriêta chenica de yêrbotas altas y nun se cunseguie tener lligaçon culs satlitus dal PS !
Stabamus nun sitiu que talveç l’home ya nun punie alla lus pies ya mas de trint’añus ! Que merda ! Tal digu you !
Tubimus que chancar un rigueiricu que pullie passaba y chubir pr’un altu que nin te digu cum staba aquiêllu… tode chenu de pedricas de la merda y outras mas finicas que parcien llaminas de Palaçoulu ! Alla chubimus l’altu culas chaças a l’ombru.
Vista de la siêrra d'Arzelleira

Y quandu arriba chigemus ya daba pra ver mellor pur’adonde habiemus passadu…
« Al miu PS ya funciona ! » diç Oscar…
« Stamus al pie d’Arzelleira, pus dé mus ũa vuôlta de las ostias ! Nal meyu d’aquesses piñus quiên alla bie adonde ibamus ! »

Y assi fui… achemus outra veç al nuôssu caminu… tamiên ya nun éra siên tiêmpu que tenie you ũa fame !

Als nuôvus gueiteirus Cicuiranus !

Hai quiên diga que viu aquesses dous rapazes, Marcus y Eiloi a tucar la gaita, açpuis de la missa, tras de l'eigreija nal passadu Deimingu... Pra quiên nun acredita nissu eiqui fica la fetugrafie dal tal eiventu !



28-02-2008

Hoije allebantei-me nũa tiêrra andependiênte !

Hoije quandu m'allebantei habie ũa nubrina que niên se bie ũa lega aloinge ! Açpuis al sol poucu a poucu ampeçou a allumbrar al pobu, tantu que la nubrina cu l'aire ancarapitou la Lluç y marchou-se.
Ya solu se bie un ciêlu azulicu claru y mirei. Mirei de riba pra baixu y de baixu pra riba y ampeçei a ver ũa couźa que nunca d'antes habie bidu...

Bie a tie Ana ir a buscar las remulachas pal Llazaru, bie uns rapazes andar de burru y uns viêllus andar nun trator.

Bie uns perrus a currer y paixarus a vular, bie ũa gatica apañar un bufetaçu de sue mai purque l'habie quemidu un carolu de pan eilli nal suelu atiradu.

Y bie cheguar la carreira, uns viêllus de trés patas, se no serie de gatas, ya staban eilli a la sue spera, uns iban pr'ũa cunsulta médica an Lisboua outrus ya iban pr'un spital dal Portu, al mas un tutal de 1000 km n'un die pra ver un carallu d'un doutor que nun ferie mas que dezir "oh minha senhora na sua idade ja se sabe que..."

Mirei pa riba mas paçi-me que staba a mirar pra baixu y bie l'ouniversidade fechada. Mirei d'un lladu y d'outru, sara qu'al spital vai a fachar tamiên ?

Mirei y mirei anté que bie uns cuns palus a dançar outrus cun gaitas a beilar y voç pra cantar.
Assi bie couźa que nunca d'antes habie bistu, bie qu'éramus andependiêntes, purque Purtual nun sta an nada preźente ne las Tiêrras Mirandeźas... somus culturalmiênte andependiêntes. Y issu mas cun recuñecimiêntu puliticu yê l'eidentidade d'un pobu.

26-02-2008

Pur fin ! La lliêngua ne las rugas de Miranda !

Diç que fui l'outru die an Miranda. Qu'uns tubiren l'eideya de falar charru ! Mira tu !
Ya de las vidas que nun se falaba charru an Miranda !
Mas assi fui nal die 21 de Febreiru y todes se puniren a falar an Mirandés.
Açpuis diç qu'aquele que sabie falar an Mirandés puniên-l un chucallu cun ũas couźas alla scritas !
Uns dizen qu'anté faloren Mirandés ne lus bares !!! Mira tu ! Que you quandu vou alla, nal "Cristal" pur'eiźemplu, siêmpre tengu que repetir las couźas an Purtués se no naide m'antende !
Que Dius guie a lus que tubiran l'eideia !!! Mas hoije ya somes al 26 y supongu que ya nun se falara Mirandés ne las rugas de Miranda... anton quiêr dezir : solu vai haber un die an que las pessonas falaran Mirandés ?

Yês d'ũa tiêrra andepandiênte ? You no y tu ?

Hoije sta ne la moda de se proclamar andepandiênte. Yê ũa maneira de dezir nos somus çfrentes y tenemus la nuôssa cultura, assi que cum lus outrus pudemus eiźistir an paç cu y ne la nuôssa tiêrra, llibres.


Trasdont’onte al Kossobu decediu proclamar-se andependiênte. Agora solu quéda a l mund’anteiru d’aceitar essa proclamaçon. Dalguns preźidiêntes nun queźiren recuñecer tal eividencia de miêdu que nal peis qu’eilles gubernan dalgũas provicias se declaran tamiên andepandiêntes.

Mas qu’al preźidiênte de Purtual nun tenga miêdu, él ten tod’las rezones de recuñecer al Kossobu, issu nun mus vai a dar eideyas. Pra nos, somos tan poucus y siên andustries que nun hay rezones pra nos de sermus andepandiêntes.

Nos solu queremus qu’al restu dal peis recuñeça la nuôssa lliêngua, la nuôssa cultura. Couźa que sta a oucurrer ya añus graças a muitus que pur’ende andan.

Mas agora yê tamiên cum l’outru que diç que la frunteira fui mal zeñada ne lus mapas. Diç que nun debie de ser assi, mas algu mas abaixu. Diç qu’éra trasdonte na la caźa dal pobu y que staban a dar las nuticias ne la tervizon, quandu chega un que you nun coinecie mas qu’outrus coineciên.

Al tiu : Anton Dalfin stas pur’ende ?

Dalfin : You no y tu ?

Al tiu : You si ! Nun ves ?

Dalfin : Veyu, veyu ! Acuntece cada ũa nesse mundu mira tu palli. Uns que querien ser llibres, agora lus outrus que nun queriên qu’eilles fussan andan palli a queimar l’ambaixada de l’América ! Derraman-se !

Al tiu : Y se nos cum’eilles tamiên fussamus andepandiêntes ?

Dalfin : Quei ? Duôlan-te lus diêntes ?

Al tiu : No carallu ! Mira tu se nos fussamus andependiêntes puderiemus ser llibres siên tod’esses puliticus que traban las couźas. Al Mirandés serie nuôvamiênte faladu an Miranda y l sou ansinu oubrigatoriu ne las scuôlas… Nun serie purreiru de sermus andepandiêntes ?

Dalfin : Pus se te duôlan lus diêntes puôdes ir a Fariça qu’hai eilli un barbeiru mui buônu y aquesse pobu spañol fai un queiju que te pon la boca tod’arder ! Quiês buer algu ?


Açpuis dessa pequeiña llona, querie eiqui falar d'un factu qu'acuntece nal Prainu. Purqui'que nun hay nacionaliźmu Mirandés ?

Muitus ancontran issu algu strañu mas al caźu dal pobu Mirandés ten dalgũas partes de la sue storia que fazen que nun hay nacionaliźmu.

Outra splicaçon puôde ser dada pul factu qu'antes muitu de lus Mirandéźes n'ũa vida nunca iban mas loinge du que Mugaduiru ou Çamora, assi qu'al mundu éra limitadu a issu y nada mas. De tal maneira qu'antre esses dous puntus las culturas y la lliêngua ficaban a ser las meźmas. Sendu assi l'eideya de nacionaliźmu nin passaba pu'la cabaça de las pessonas.

Yê hoije recuñecidu qu'al sentimiêntu de nacionaliźmu qu'eiźiste an varias partes dal mundu ven dal ensinu de las culturas minoritarias y de la cultura stendida dessas culturas minoritarias an cerca de lus pobus respeitivus que las pratiquan.

Dessa maneira, y issu fica claru, pensa al gubiêrnu Purtués. Purque ten miêdu que salga d'al fundu de la tiêrra dal Prainu esse nacionaliźmu; An purmeiru, hay 20 añus, nun aceitou al ansinu dal Mirandés. Açpuis de la ouficializaçon, aceitu al ansinu siên l puner oubrigatoriu. Y pur fin acabou l'añe passadu pur mus tirar (fechar) la nuôssa ouniversidade.

S'aquissu nun quiêr dezir que ten miêdu anton baya carallu !

25-02-2008

Nun seyas caçurron y vota Pacon !!!

Pacon yê un Sturianu que diç que quiêr ser Preźidiênte de las Asturias. Pus you tamiên digu qu’al seya. L’outru die él viênu mus a fazer ũa veźita, y ende teneis al vidiu…
Y a él tamiên l gustou lus nuôssus pañus de llinu...
Pur'issu se nun yês marincon pus vota Pacon !!!

15-02-2008

La feira de las lliênguas an Paris

Hoije vou vus a falar d’ũa feira que nun se passou nal Prainu, nin an Purtual. Mas si an França, an Paris. Eran sexenta lliênguas qu’eillie staban preźentes cun bastante representantes Spañolus. Yê que naquesse peis hai tentas lliênguas eimagina tu : Bascu, Catalan, Sturianu, Castellanu y Gallégu.

Ancuntrar las çfrentes lliênguas peninsulares fui bastante façel purque staban todas juntas nun meźmu curral; Al Purtués y l Gallégu a la dreita, a la squiêrda staba al Catalan, al Bascu y al Sturianu. An quantu al Castellanu él tenie varias tiêndas spalladas pula feira.

Dicionairus Catalanes

An final se you me fui a essa feira éra pra ver y falar cu’lus Sturianus. Y pur’acaźu assi fui !

La tiênda dal Gobiernu del Principau D'Asturies

Ancuntrei alla un repreźentante biên simpaticu dal “Gobiernu del Principau d’Asturies” que me dou uns papelicus scritus an Sturianu y un DVD de muźica. You dal miu lladu amustrei-l dalgũas de las nuôssas publicaçones ; al dicionairu, la revista dal CEAMM, al llivru de Manuel Pretu “Bersos Mirandêses”, y “Flores Mirandêzas” de Leite de Vasconcelos.

Las regalias que me doran ne la tiênda Sturiana.
Y assi fui falemus un cachicu y prometimus-mus un a l’outru de veźitar las tiêrras d’un y d’outru, qu’a final son culturalmiênte las meźmas.


Un llivru Einglés-Gallégu de verbus

Yê de nutar qu’habie ũa buôna repreźentaçon dal gallégu nal catalgu de la feira. Un llibricu biên feitu de verbus me fui oufrecidu pur’ũa guapa Galléga.

Nun sei se ya vus-lu dixe mas you gustu muitu d’oubir las Gallégas falendu aqueilla lliêngua. Yê mui ancantador y algu sansual !

Acabei pur ver un cunciêrticu de guitaras purtuéźas, habie bastante pessonas eilli a ver aquiêllu. Achu qu’éran membrus dal cunsuladu, habie d’alguns parecien uns reis siñores, mandaban ũa cara de las ostinas ! A mie metiên-me miêdu, y assi nin falei cun eilles ! Talveç inda me dezissan que you sou Spañolo, cum ũa veç m’acunteciu an outru sitiu...

14-02-2008

La San Valantainas : al die de las moras !

Carallu ! Hoije si demadruguei ! Quandu m'allebantei inda quais'que nin se bie al sol. Fui-me pa la cuzina y zéyunei-me. Llougu açpuis salie de caźa, y ya staba al sol a mirar purriba de la Lluç, y picaba-m'als uelles.
Virei an direçon d'alla pra baixu y vie que cul sol que staba alla a bater que cada veç aqueilla parte de Cicuiru sta mas triste y zerta de tal maneira que pensei ir a dar ũa vuôlta nal barriu de riba, alla pa las eiras.


Chubu anton la ruga pa las eiras quandu veyu a Dalfin siêntadu nal sou puyal agaradicu nũa turada de miêl.


Anton que fazes ende tan cedu ? diç-m'él.


Oh ! Nun cunseguie drumir y pensei dar ũa vuôlta pula fresca, arrespondu-lu you. Siêntu-me anton al pie d'él pra charlar algu.


Dalfin : You tamiên nun drumie nada nesta nuite y nun sei purquei...


Dalfin : Sabes hoije que die yê ?


You : Yê l die de lus namuradus...


D : Aaaaaaaah namuradus ! Tas tontu ! Hoije yê l die de las moras !


Y : De las moras ?


D : Anton nun sabes qu'hoije yê l die de la San Valantainas y que se come moras hoije ?


Y : Nun staras angañadu, no ? Hoije yê l de lus namuradus !


D : Ah mai ! Na-mu-ra-dus ! Issu fui la tervizon qu'ambentou aquessa fiêsta de lus namuradus. Nun ves qu'hoije an die se nun se fala de mocu y de perracha nun se vende nadica ! Issu fui ambantadu pra que lus que nun pinan, pinan siên tener la gana ! Issu yê al que you chamu ũa sociédade de cunsume. Y a mie issu si me cunsume biên l'alma...


Y : Mas nun antendu, anton al que se fai hoije se no zampar-se nũa rapaza ? Cunta-me !


Naquesse mumiêntu Dalfin acaba la sue turadica y ampeça a llember ls dedes chenes de miêl. Y anton diç-m'assi :


"Mira fui assi... Habie un die, mas ya hai muitu tiêmpu, ya lus mius abos me lu cuntaban. Anton habie un tiu de Sandin, que la giênte l chamaba Tiu Valantainas. Chamaban-l'assi purqu'él éra mui baliênte pa l'ampina copus y tamiên gustaba de s'agabar muitu.


Un die, pur esses tiêmpus, fui-s'a ũa feira an Miranda y diç que vendiu tantas mas tantas moras qu'aquiêllu parecie milagre. El nun parou, dizen que furan mellares de pessonas a cumprar y la carretada nun s'acababa.


Cum te splicar... Era cum ne la multiplicaçon de lus muletes nal Eivangéliu, él multiplicou la moras, cum Cristu multiplicou al pan ! Y issu yê verdade que me lu cuntoran viêllus d'eiqui...


Açpuis quandu se murriu al tiu Valantainas, mas tamiên ya éra mui viêllu, al Bispu de Miranda, qu'inda habie Bispu naquel tiêmpu, ya ves tu quantas vidas habera qu'issu acunteciu. Pus al Bispu m'andou sanctificar esse home. Y durante muitu tiêmpu, pa la San Valantainas que yê hoije, las pessonas quemiên moras pra nun olvidar aquel home."


Y : Mas Dalfin....


D: Quei nun acreditas nal que you te digu ? Arresponde-m'el tod'einervadu.


Y : Mas Dalfin, nun hai moras nal més de Febreiru ! Cum yê qu'aquel home iba a ....


You a dezi-l la fraze y él allebanta-se mui rapidu y diç-me :


"Carallu ! Nun sabes nada de nada ! Eran moras cunserbadas nal sal ! Eran moras salgadas que se cunserban méźes y méźes !!!... Y agora vou-me que tengu outras couźas pra fazer du que t'aturar !"


Y assi fui ũa cunversa de dous sulteirus, scundendu un a l'outru las miźérias qual curaçon lliêba, nũa pel'mañana de San Valantainas.

07-02-2008

L'outra lliêngua ne la tervizon Purtuéźa !!!


Apareciu nal fin dal més de Janeiru ũa repurtaige nal canal Luźo-hispanicu "Historia" suôbre la nuôssa lliêngua, al Mirandés. Sta mui biên feitu y da pra ver tod'al que se ten de saber suôbre l assuntu.

La maneira qu'apareciu ende naquesse canal pra mie ten ũa grande segueneficaçon, no purque yê un canal de storia, mas si purque yê quemun a dous peiźes. Verdadeiramiênte aquessa repurtaige fai mus un grande biên.

Pudeis al ver agora ya, siên perder tiêmpu ende.

04-02-2008

Lus trés cumpadres y al San Graal Cicuiranu

Andaba you pul Pradu de caminu pra Mubeirus quandu veyu a Alcinu, Urlandu y Dalfin aferradus nal traballu.

You : Que fazeis home ?

Urlandu : Pus nun ves ? Andamus a scabar !

Alcinu : ... a fazer ũa foya.

Dalfin : Y tu pr’onde vas ?

You : Vou m’a dar ũa vuôlta, talveç anté Mubeirus.

Dalfin : Ah Tiérri, nun vas pallie ?

You : You no y tu ?

Dalfin : You no, nun ves que stou ende cun esses dous candongus.

You : Mas y l que fazeis ?

Alcinu : Andamus a la prucura de la cruç de San Juan, mas caluda, nun digas nada, han ?

You : Mas las pessonas dizen que nun sta ende ! Que sta mas al pie de l’eigreija, eilli n’aqueillas curtinas !

Urlandu : Issu son storias de viêllus ! Nun ves… Lus antigus nun éran burrus ! Nun iban a scunder ũa cruç a tras d’ũa eigreija, home ! Lus Francéźes iban l’ancuntrar llougu !

You : Mas eiqui achu que nun sta !

Dalfin : Quei ? Ũa caldeira ?

Urlandu : Nos tamiên nun sabemus adonde sta !

Alcinu : Mas al que sabemus yê que sta anterrada, y d’issu si stamus ciêrtus !

Urlandu : Pus claru que sta anterrada ! Nal ciêlu yê que nun la pudien scunder !

Dalfin : Y cum sta anterrada pus queremus la çterrar, y anton andamus ende a scabar !

You : Mas cum yê que sabeis que sta ende ? Purqui’que scabais eiqui ?

Dalfin : Mas nos tamiên nun sabemus ! Quiên sabe alla adonde aquessas pessonas scundarien la cruç essa pra que lus Francéźes nun s’acunchegan d’eilla ! Han ? Tu sabes alla ?
Urlandu : De to'las maneiras d'un lladu ou d'outru tenemus d'ampeçar, nun achas ?

You : Pus… Si, mas nun pudeis fazer issu assi. Teneis de cunsederar lus factus storicus, hay que ser cientificu par'antander aquessa couźas... Miu Dius hay que saber de ciencia...
Dalfin : Aaaaaaaah ciencia ! Si, Tiérri, paciencia, issu si paciencia yê que se peciźa !

Alcinu : Se cuntinamus assi mañana ya stamus a scabar an Samartinu, açpuis de mañana ya staremus an Malladas.

Urlandu : Mira ya faziemus al nuôssu planu y pur’aquessas rodreiras abaixu ya prontu chegamus an la Specioźa, açpuis Infanes, Paradela, anté Sandin !

Alcinu : Y d’eiqui an quinze dies ya haberemus scabadu tod’al Prainu... se nun l’ancuntramus antes claru !

Dalfin : Yê que nos somus Cicuiranus y essa cruç yê nuôssa !

Urlandu : Si home ! Nos traballamus pa la nuôssa storia ! No cum tu que so andas a dar vuôltas de chaça y a screbir tuntaries ne l’Anterneta que ya uns me cuntoran !

You : Bah ! Pus anton suôrte ne la vuôssa busca dal San Graal ! Mas pula couźa de l’Anterneta nun digadesde que sodes de Cicuiru y inda menus que me coineceis se no inda son capazes de venir atras de vos pra me dar nal pelu ! Qu’hay lus que nun gustan muitu de mie...

Al Bispu de Miranda si gustaba de lus Cicuiranus !

Ũa pequeiña anotaçon qu’ancuntrei ne lus aquivus Cicuiranus scrita an antigu Purtués : “As cousas desta capella hé roùpa de Francezes, porq naõ há qm (quem) tome contas”.
Issu fui scribidu pul Bispu de Miranda al die 31 de Mayu de 1634 quandu fizu ũa veźita a la paroquia de San Juan, ou seia Cicuiru.

Al nuôvu reloiju de la caźa dal pobu