29/07/15

Un die storicu an Miranda !


Al sabadu 11 de Juliu fui un die storicu pra Miranda. Ajuntorun-se eilli, pu’la purmeira véç, to’lus pendones de las Tiêrras de Miranda y inda mas d’alguns de las Tiêrras de Sayagu, Aliste y Llion !


 Oscar na viêspra purparandu'l pendon cun tiu Muizés y Alcides


Fui un die storicu pra Miranda, purque scalla pu’la purmeira véç, antrorun pendones de Llion n’aquessa cidade purtuéźa ! Y pur outru lladu purque fui la purmeira véç que s’ajuntaban tantus pendones an Purtual ! Fui ũa couźa méźmu mi guapa que gustariêmus de turnar a ver. Y fica claru qu’agora tocamus a nos d’ir a Llion cu’lus nuôssus pendones !


                           Pendones dal Prainu (retratu associaçon de pendones dal Reinu de Llion)



Mas agora deixai-me que vus cunte cume yê qu’aquesse die tan ampurtante viênu a aparcer. Al renacimiêntu dals pendones an Miranda ampeçou n’ũa tarde de Mayu de 2011. Staban Tere y Ricardo de passéyu pur Cicuiru y pedirun-me s’habie pendon an Cicuiru. You claru, nu’l sabie. Mas mie mai, que l’habie vidu ũa véç quandu yêra pequeiña, si’l parecie agora qu’habie dalgu assi. Fumus perguntandu a la gente de Cicuiru y pur fin si soubimus qu’houbu y qu’inda hai pendon an Cicuiru. N’aquesse die si que fiquémus cuntentus y Ricardo y Tere tamiên ficorun cuntentus y susprendidus cu’la çcubiêrta qu’habiên feitu !

                        Pendones de Llion (retratu associaçon de pendones dal Reinu de Llion)


Al pendon de Cicuiru staba arrecadadu baixu las reliquias de San Juan. Yêra tiu Muizés que trataba d’issu. Aton falei cu’él y fui assi qu’uns diês açpuis turnémus a saca’l pendon.

 
Tiu Muizés cu'l pendon an 2011 quandu'l turnémus a sacar




A partir d’ende, tiu Muizés pensou que serie mellor turnar a saca-lu pra que la gente saba d’él. Y assi se fizu. Purparou ũa vara nuôva y’l pendon fui sacadu pa’l sagradu to’lus añus de 2011 para aca, nu die de San Juan. Issu permitiu ver cume tenie que ser la vara pra que nun partisse cu l’air fuôrte que pur eiqui hai a la vézes.
Tiu Muizés fazie las varas, y Oscar yêra’l que punie’l pendon nu sagradu. Y alla iba él, mexendu-se pu’lus aires ! Que purreiru !

 Pendon llionés mi grande (retratu associaçon de pendones dal Reinu de Llion)


Mas ũa pergunta inda mus ficaba sin respuôsta. Y lus outrus llugares tamiên ténen pendones ? Scalla somus nos lus unicus ! A final nun yêramus lus unicus cu’l pendon, y inda biên ! Issu fui Alcides que’l demustrou n’ũ ambestigaçon qu’ampeçou ya l’impassadu. Y nistanticu achou d’outrus pendones y soubo d’outrus ya hoije zaparcidus. Fui ende ũa grande çcubiêrta pra nos todus. Purque lus pendones, ya staban todus squecidus ne las arcas de las eigreijas dals nuôssus llugares ! A nun ser scalla al pendon de San Juan de las Arribas, pu’l ménus lus nuôssus de la Raya staban squecidicus !
Tenendus aquessa çcubiêrta an manus, Alcides cuntatou l’associaçon de lus pendones dal Reinu de Llion y fui aton assi que s’urganizou aquesse die tan purreiru.

Parte dals pendones dal Prainu




Pus agora ya sabeis cume fui todu. Tengu que vus dezir que’l nuôssu pendon parecie’l mas altu carachu ! Cume tubimus que l’amarrar pra passar an baixu lus filus eilétricus nas rugas de Miranda !

Agora, quéda-me eiqui a dezir oubrigadu a Ricardo, Tere, tiu Muizés, Alcides, Oscar, Mariu, Paula, tiu Ribeiru y lus outrus moçus y ménus moçus qu’aparecirun naquesse die de fiêsta para ajudar a lleba’l pendon y la pendonéta pu’las rugas arriba de la cidade !

Pur fin deixu-vus eiqui dalgũas paiginas onde pudereis ver mas retratus y vidius d'aqueste fantasticu die :








08/07/15

Un die, ũa frole (7) : yêrba la rata

La yêrba la rata yêra ũa planta que la gente punie a'l pie las caźas pra fazer fugir lus ratus cu'l cheiru que ten. Pra mi, yê ũa planta mi straña purque yê tudica verde y quaisque nun se çtinguen las froles de las fuôllas cume pudeis ver aende nu retratu que vus pongu.




Al nome latin de la planta yê Euphorbia lathyris. Aquesse eiźemplu de planta achei-lu an frente la nuôssa antigua caźa las batatas. Cumequiêra que furun lus mius abos qu'eilli las sumiyorun.



07/07/15

Un die, ũa frole (6) : cherinchu

Lus cherinchus u als cherinches cume se diç an Samartinu que fui onde lus achei, crécen an sitius abandonadus, a'l pie de parécedes. Se quereis saber mas a cerca dal cherinchu teneis que buscar cu'l nome an latin que yê Chenopodium murale. La purmeira palabra ben dal grégu y quiêre dezir pie de parru, purque la fuôlla yê assi parecida. La segunda palabra pus quiêre dezir muru, issu ya'l sabeis.

Cherinchus inda nuôvus a crecer



06/07/15

La Rebéca

Pus... fui na fiêsta dal die trés de Mayu, qu'astañu an Samartinu queyiu nal die dous. Viênu la Rebéca. Ũa daquessas cantadoras que se vei agora na tervizon. To'lus moçus dal llugar staban tunticus pu'la ver. You ni'l fize caźu purque nin véyu muitu la tervison. 
La couźa yê que la rapaza nun yêra nada féya y aton furun todus a vé-la. Uns poucus de Cicuiru tamiên furun. Al fin de la fiêsta, alla andaban eilles a dezir : A Rebéca Rebéca ensina-mos a tua cuéca ! La rapaza de tantu lus ouvir amunou-se y nun ratu arrumou'l spetaclu pra puder scapar.
Mas rapazes... paréce que si vus oubiu y vus fizu la vuntade ! Purque you, s'outurdie pu'la mañana atupei aquissu na maçaneira an frente la caźa'l pobu :


...