24/09/09

La pendoneta de Cicuiru

22/09/09

Toponimiya de Samartinu

Aquestes chamadeires de Samartinu fuerun-me dades pur miu pai y’l tiu Juan an Samartinu nal die 30 d’Agostu dal 2009 pula tardica na ruga las Cabiyancas. Als chamadeires stan an nurmativa stur-llionéźa.


Purmeiru, hai que nutar qu’al nome ouficial dal pobu yê “San Martino” (San Martinu), anque tal numinaçon nunca me tenga achegada als oubides. You siêmpre oubie Samartinu, que seya pur boca de miu pai, d’alla natural, ou de sue mai, mie bo Źabel. Tal fenomenu tamiên s’acha perźente an Cicuiru y Custantin adonde al cabéçu la Lluç yê tamiên chamadu Samarcus ou San Marcus.

Nota-se la queyida de la “g” antervocalica an palabras cume: Antrauas, Nueira,... An que siêmpre you pensei que tal fenomenu nun acuntecie an Samartinu. Nota-se tamiên l’uźu de “ll” y “y” a la par un de l’outru, cunforme las pessonas (i.e : Mellon, Meyon). Aquestu yê’l qu’acuntece an Llionés : cuneyu (Llio.), cuneillu (Mir.).

La lista qu’eiqui sigue inda tenera algũas faltas, nal sentidu que nun debe de star cumpreta. Pus tiu Juan falaba muitu y a las vezes al lapeç nun cunseguie screbir ls nomes tan purreires que salien de la su’boca. Pur issu, piêdu a quiên sabe mas qu’eiqui m'als ponga. Ya assi c’ũa lista mas afinada, als chamadeires daquesta tiêrra seran açpuis publicades nal sitiu dals “chamadeiros” d’Amadeu Ferreira, desta veç an nurmativa mirandéźa.
Un quementairu suôbre dalguns nomes queda pur publicar nal centificu eilustradu. Ya se fera de brebe.  

Chamadeiru de las tiêrras :
Al Toural
Aragon
Garbançalinas
Castrellon
Cabiyancas
Trubiêscu
Al Mulinu la Raya
Las Trés Marras
Spinacoźa
Curril
Fuônte Stebe
Cabeçu Conceillu
Castrellon
Pçeiron
Barreira de Veigas
Las Antrauas / Las Antrauguas
La Ramalla – La Ramaya
Als Llamedeires
La Pila
Al Meyon – Al Mellon
Fragas
La Chana
La Trebanqueira
Al Cudessu
Adroźo
Adroźinu
Val de Conde
Vellarinu
La Junqueira
Al Cabeçu
Altu La Güeira
Valles Seques
Ourriêta Mariya
Ourriêta Cuba
La Caźeta
Peiña Redondu
Las Lumbranças
Scubal
Faleital
Cabeçu dals Açores
Murgueira
La Matracuôla
Las Peźetas
 La Rebulleira
Lleirueles
Al Queimadu
La Caźica
Als Portes
Al Mulinu Pires
Val de Canal
Cañamal
Peiñas de Gordu
La Duôrna
Peiña la Vela
La Turezilla
La Barreira dals Terrones
Al Cerradu dals Terrones Las Almas Al Piźon Als Llambisqueires La Chana La Llubéra Las Urtigas Lus Picones Las Mangas Als Scubes La Vuôlta Al Terren Als Chanes Als Taberneires Al Xardinal Las Ançarradeiras La Chaneira Peiña Llastra Val de Castru Las Bordas Antoñu Stéba Al Siêrru La Ciêrba Al Checalle Al Turril Als Picones Ourriêta Lluôbu Cerradu Pintu Ourriêta las Fragas Val de las Loijas Valle Redondu Valles Gamones Tabura (?) Funtaninas Ancruzelladas Ourriêta Cuba Val de Peñedus / Val de Penedus Val de Castru Patada dal Mouru / Piźacada dal Mouru Llagonica La Paradeira
Huôrtas: Faceira de Baixu Faceira de Riba La Négra La Puônte Queyida Las Nueiras La Veiga Als Strigales Sant Cristu Llinares Agaliana Al Queimadu - Val Queimadu (La meźma couźa ?) Caracosta Pçeirueles Mulinu Grande

19/09/09

Centificus Cicuiranus chegan a cuncluzones

Publicamus hoije ũa nuticias mui special que la nuôssa eiquipa d’ambestigaçon acabou agora meźmu de publicar nal “The Economist”. Al reźultadu de varius añus d’ambestigaçon nal tema de las relaçones antre saber y deñeiru yê que l’home quantu menus sabe, mas deñeiru gaña ! Reźulbimus hoije publicar aquestu reźultadu eisencial. Agora eiqui ven la teorie : -Toda la giênte sabe que saber yê puder y anton putencia. -Al tiêmpu yê deñeiru. Nissu vamus a ũa pouca de fizica. Sabemus todus que Putencia=Traballu/Tiêmpu, pus tal couźa yê simples d’antender, ya que mas rapidu se fai un traballu, mas putencia un ten. Cume dezidu mas arriba, Saber=Putencia y Traballu=Deñeiru.
Al xefe de l'ambestigaçon Cicuirana y l'angeñeiru de las chabolas
De tal maneira que tenemus qu’al saber yê: Saber=Traballu/Deñeiru. Y anton l’antrigante yê qu’achamus que: Deñeiru=Traballu/Saber. Ou seya, menus un sabe mas deñeiru un gaña !!! Y issu tantu da al traballu feitu.... A final, achemus un eiźemplu praticu pra cunfirmar la nuôssa teorie: Runaldu ! Pus el nun sabe nada (sabe currer atras d’ũa bola) y’l traballu nun sera muitu. Y ya cume se sabe gaña muitissimu deñeiru ! Sta la nuôssa teorie cumprobada ! Agora ya you’l dixe al chaboleiru que nun stude mas se quiêr tener deñeiru na vida, you nesse sentidu ya stou fudidu...

07/09/09

Al Naźu ya sta ende !

Y anton eiqui ven al Naźu, ya ampeçadu nal Sabadu. Que buônu ! Nun sei que vus dezir se no que gusterie d’allar star. Mas oubie cuntar ũa, ũa que se passou hoije pu’la tardica.
Purgrama'l Naźu*
Yêra un viêllicu que staba eilli santadu y cume agora al Prainu yê mui coinecidu aparece tamiên gente de Purtual; Bon, d’alla baixu quiêru you dezir. Nissu anton, aparecen dues gaijas bien de-leis an frente al viêllicu. Las dues tipas cume yêran dal Portu i que gustaban de dar nu pelu, van-s’al viêllu y qu’al dizen assi: -Ah ! Oh Velhinho ! O que feria com duas gajas tan tan boas como nos ? -You ? You cun vos nada ! Mas c’ũa duzia assi cume vos nesse palleiru y ũa candeya vurmeilla punerie-me ricu an dous diês ! Y cume las gaijas nun sabiên lu qu’habiên d’arrespunder assi se quedoran meyu de tacha abiêrta ! An quantu’l viêllu cuntinou sentadu a la selombra, las manus an riba la cayata, cume quiên dalgu aspera y que nun mas ven...
* Aquesta giênte que fai issu nun sei an que lliêngua scriben... Nun s'aperceba nadica se quiêra ! Bon traduzu; nissu hai qu'antender : FIÊSTAS AN HONRA DE LA NUÔSSA SEÑORA'L NAŹU, 5 anté 8 de Setembru dal 2009, PRUÔBA.

03/09/09

Las mouras d’Aliste

Acunteciu soutru die durante las fiêstas de San Roque ; salie you dal bar « Villa » d’Alcañiças quandu al fin de la caleija tube la suôrte de puder spreitarolar très mouras Alistanas ! Mas qu’apariçon tan fermoźa ! Trés llougu d’ũa sola veç yêra de mas pra mie… Purque cume se sabe las mouras siêmpre aparecen solas y al pie d’ũa funtanina ! So se fur ũa funtanina chamada San Miguel purque aende na praça central d’Alcañiças charcas d’auga hai poucas !
Las mouras de San Roque
An fin aende m’apareciêren aquessas almas d’outru mundu, tan jeituźicas y biên de-leis a la maneira que you mas gustu (outrus diran cume you) ! Mas nun antendu anton cume pudiên ser très… Nun sei se fui las cerbeijas qu’habie you buidu, mas ostia, habie eilli mouras a trésdobrar !
Nun soube qu’al serie l’ancantu, mas tamiên hai que tener cuidadu cun issu. You biên sei que quiên nun s’arreźolve a nada nun ten prazer, niên reźultadu. Mas olha ! Deixa-lu, açpuis l’alegriya yê outra y niên siêmpre yê cume un julga. Assi cun todu, saquei al retratu (siên sacar outra couźa) y puje-m’andar antes qu’eillas mirassen pra mie y me pedissan pra’l rumper l’ancantu…
Açpuis al chegar an Cicuiru inda'l cuntei a Dalfin tal apariçon, mas él niên m'acreditou, diç que trés nun pudie ser. Sera que suñei ? S'assi fui, fui suôñu buônu !

Quiên anda a rouba las huôrtas ?

La sumana passada dalgũas huôrtas dal Pradu Cicuiranu sufrirun d’un roubu zgraciadu de pepinus, tomatus y seladas. Pra quei deziês-vos... Y you que sei ! Vus arrespondu you. Mas aquissu de tomatus y pepinus yê couźa straña. Cun tals aparatus debe de lus haber que quiêren amustrar que ya nun son machorrus ! Nun sei, digu you issu assi.
Al pradu a l'anuiteçer
Mas carallu, quandu demus pur cuônta ya nun habie nada nas huôrtas ! Ciganus a roubar d’issu tamiên ya nun hai ou anton yê que la crize sta inda mas fuôrte que you pensaba... ou anton quiês ver que fui l gamuzinu que s’atirou a eillas ! Ya cun l’ajuda de lus facanitus, aqueilles barabotas de mocu aguçadu y de tomatus nuôvus biên puderan fazer sopa !

02/09/09

Siên cidra a la selombra la maçaneira...

Tanta fruita que se straga pur aquestes tiêmpus an Cicuiru. Las maçanas y las péras qu’apudrecen pul chanu, yê ancrible ! Bon, inda lus hai que cun maçanas fazen aquiellu qu’eilles van chamandu « cumpota ». Nada ruin, anté yê biên buônu pur esses tiêmpus inda caliêntotes al salir dal frigorificu.
Un carru a la selombra la maçaneira...
Mas quei ? Nun se puôde fazer mas nada daquesta fruita toda ? Y que tal de fazer cidra ? Yê péna que naide s’antresse pur issu. Y quiên diç Cicuiru, diç l restu dal Prainu. Ala coñu ! Vamus todus arrecuperar las maçanas y fazer cidra ; cidra rayana ! (Cidra Rayana, la cidra que te sacude l’alma !)
Mas no ! Naide fai nada ! Y las maçanas bichoźas alla s’apudrecen… Pudeis curtar las arbres anton ! Hen ? Quei ? No, diç aquél… Purquei ? Ha ! Fai-te selombra pra puneres alla al carru… Ya assi al cidra tamiên nun te fera mui biên pra seguires al caminu !