25/02/10

Tacu atras las apabardas

Tacu y la niêve
Tacu andu mui atentu, ligeiru cume l'air, cheiran-l las apabardas nal monte. Qui'que sera, apañara-las ? Vos que pensais ?

20/02/10

Sommes 3 % de joves a fala cume debe ser !

Dal que mus aparece ende, sacadu hai poucu d'un studu, you sou dal trés purciêntu a fala an mirandés culs mius pais, buôlus, vezinus y amiyus. Trés purciêntu, yê'l que se cuncluiu dal studu de la pursora rumana Aurelia Merlan. Aquesse studiu saliu onte an Ouviédu.

Aperźentaçon dal studu an Ouviédu

Assi cul studu de la pursora, ya pul menus tenemus un numaru de falantes ciêrtu de 4500 a uns 5000, tal cume you'l pensaba. No home, nada de 15000 cume se puôde ler pur'ende naquestas anciclopédias llibres... 15000 si lus houbu, mas yêra an 1940. Y naquele tiêmpu, ya que stamus ende, tamiên ya habie giênte a falar purtués mas yêran sol'uns 700. Yê dezi s'al purtués yêra biên lliêngua minoritaira !
Buônu, tener 400 alunus nun yê mal... puné-lus a fala afuôra las aulas yê outra cousa... La foda yê toda essa ! Yê cume me dezie un bascu l'outru die an Paris "las lliênguas perden-se, mas nun yê purque nun s'ansinan, mas si purque lus que las saben deixan de las falar". Y assi acuntece eiqui cul mirandés.
Yê péna qu'al mirandés se vai turnandu assi nun speç de lliêngua fulclorica, (tal y qu'al cume lus dançadores que perden la funçon religioza y passan a ser u'animaçon) you ya veyu deiqui a uns añes turistas a pagar pr'oubir la nuôssa lliêngua ! Ũa buôna merda, ya vus lu digu.
Agora solu pra que vus deyades bien decuônta de la GRANDE FODA qu'ende mus ven, vamus a fazer uns calclus de la quarta classe... Hai 8259 habitantes an to'l Prainu, se ende aplicamus la repartiçon demugrafica de Purtual (0-14 añes 17 % de la populaçon), fai-mus 1404 ninus.
S'aplicamus a aquesse ultimu reźultadu al purciêntaige de la mucidade falante cu'ls pais que son 3 %, issu fai-mus 42 ninus !!! Y 177 qu'inda lu falan cu'ls buôlus !!!
Murrendu-se lus buôlus ya solu quedaren lus trés purciêntus, 42 pessonas que deiqui a 50 añus falaran la nuôssa lliêngua... 42...
Que yê que se stan a fazé na cambra de Miranda ??? Han ??? Que fai'l nuôvu perźidiênte la junta ??? Onde stan lus planus lliênguisticus ??? Han ???

12/02/10

Nuite de nevada yê nuite de chouriçada !

Yêra n’ũa daquessas nuites an que nun se sabe biên l que fazer. Yê quandu stamus eilli todus juntus na caźa’l pobu, aburnaçadus nal scañu y que miramus pal llume a arder, las braźas a calcé-mus... y la niêve a cayir, a cayir naquesse berullu xordu... que... que...
Oscar a agabar al sou pan de centenu
Que se-me saliu dalgu pu’la boca : “ũa tabafeya agora nessas braźicas yê que staba biên !”. Pus ala, ditu y feitu, Narciźu allevantou-se la cadeira, fui-se pal carru y viênu-se-mus cun duês tabafeyas y ũa chouriça.
Partindu al pan y'l chouriçu, las tabafeyas inda nas greillas
Oscar ya tode cuntentu fui tamiên afuôra buscar ũas greillas que staban eilli ancustadas d’ũa paréde de la curtina'l Llazaru. Conchu las greillas essas daban pr'assadar un curdeiru anteiricu tan grandes que yêran ! Las tabafeyas an riba la greilla inda mus faltaba’l pan... Tucou-m’a mi de lu ir a buscar, so que cume nu’l tenie ya nun fui a caźa y tube qu’ir Oscar a busca-lu.
Ũa tabafeya de qualidade; muita chicha y pan pouquechicu... no cume las de Mirandela !
Pus nun stubu nada mal. Agora tamiên ya yê tradiçon... pus quiên diç niêve, diç chouriças assadas nu llume. Las tabafeyas yêran de Miranda, staban buônas. Aquesta segunda céna acabada inda fumus you y Oscar puls caminus la Raya a ver se nun houbisse quiên peciźasse de nos. Y pur acaźu si !
Ende Tiégui y Jaimicu biên cuntenticus d'haberen cenadu duês vezes naquessa nuite !
Staban eilli uns rapazes de Mubeirus a quiên abriêmus al caminu de l’alto la Lluç anté’l pobu. Pus cume habie niêve pu’la cuôsta abaixu, lus carrus resgalgaban muitu, mas l carru de lus sploradores yê que no !

10/02/10

Passandu pu'la biki

Hoije fui-m’a dar ũa vuôltica pu’la biki, pra ver cume staba. Anton cume nun querie buscar nada de biên special, apénas me puje you a mirar lu que me benie. Achei-la buôna, la biki, ya biên zambuôlbida, mas screbida issu si, de maneira dalgu straña. Parece-m’a mie, talveç m’agañu, mas quiên screbiu lus articlus que vie ralas vezes falarie mirandés !!! Pus queyie an frente de couźas assi : “que trouxe cunsidraçones topológicas a la análeze”. Ende stan dous errus, al purmeiru ye’l verbu trair que ye segundu la norma “truxo” y no la forma apurtueźada qu’aende sta screbida. Passandu aquissu veyu outru erru que se repite pur tode la biki “a la analeze”. Se las pessonas qu’eilli scriben falan-se mirandés nal die a die, nunca, mas yê que nunca diriên “a la” cu’la palabra seguiênte ampeçandu pr’ũa vogal... mas si “a l’ ”. Mellor anton serie screbir “a l’analeç”... Y dende van mas assi : “de la Ouropa”, “La anciclopédia” (llougu meźmu ne la purmeira paigina queda guapu... !!!) . Tamiên ya nun falu de “de la” que muitas vezes se reduç a “la” y que ne la biki queda-se an “de la”, i.e : da-me la tampa la caçuôla. Y nun me steyades ende a charlatar purque you nun partecipu a “la anciclopedia”, que you nunc’oubie fala mirandés assi, y nun me quieru puné a screbir daquesta maneira !

04/02/10

Lus cantabouçus dal castiêllu…

Arrecoñu ! Ya ban uns añus qu’hai ende al pie dal castiêllu uns cantabouçus que naide sabe d’onde veniêren niên d’onde son. You anté pensei que fuôrun las apabardas qu’ende las trairen pra fazer dalgu.
Cantabouçus nu castiêllu
Quiên sabe alla, a mode d’ũa chabulica ou assi. Y gañuôlus ya nun digu que son purque stan mui bien arrenjadicus... ya de las ver assi nun sei se lus facanitus nun mus staran eilli a fazer ũa deilles. Ya se vera, no ?

La Lluç de branu, la Lluç d’eimbiêrnu !

Eiqui van dous retraticus de la capiêlla la Lluç. Al purmeiru saquei-lu you neste branu quandu fui de lus fugus de la siêrra. Qu’ende anté se vei un de lus eilecotrus spañol que mus ajudou biên pr’apaga’l fogu.
Eilicotru spañole purriba la Lluç
Al carru dals spluradores na Lluç
La segunda sacou-la Oscar fai un més, ya cu’la niêve y de nuite. Biên purreira que staba !