22/09/18

Lei-de-lei



Ya fai uns diês andamus todus mi alégres dizen que ya son lus 20 añus de la lei 7/99. Mas l’aniversariu vai un poucu adelantradu, la lei fui publicada nu 29 de Janeiru de 1999. Anque yê verdade, al purjetu de lei fui aceitadu nu die 17 de Setembru de 1998. Naquesse die furun çfendidas la Tiêrra y la Cultura. Y de que maneira, pur un samartineiru, menistru naquél tiêmpu.
Ya fai uns diês andamus todus a publicar versus, a mus agradecer-mus uns als outrus pur falarmus y screbirmus mirandés. Y ficamus sastifeitus d’habermus feitu al dever, ũas palabricas pa’l facebook. Mas... y vos stais cuntentus ? Paréce. 


Mius amigus, stamus biên loinge d’haber cumpridu al dever. Vos, se salisades un poucu de caźa y ibades a Cicuiru u Samartinu nun vus ibades a apurcatar que dalgu sta mal? Cume yê que la cambra de Miranda inda nun ten puôstu lus nomes dals llugares an mirandés? Samartinu, al llugar dal menistru que defendiu to’l que yê nuôssu an Lisboa nun ten al sou nome an mirandés nin nas antradas, nin nas salidas. Mas cume puôde ser issu, ya 20 añus açpuis ???

La pulitica llinguistica que se ten feitu anté hoije nun yê pa’la gente dal Prainu, se no pa’lus turistas. Mas lus ninus y las ninas que van a la scuôla y daprenden mirandés, nun son turistas. Se quandu tornan pa’l sou llugar y véyan al nome de la tiêrra an purtués, cume yê que van a pensar que’l mirandés yê la llengua que ls pertence ?

Aton si que tenémus ũa lei de-lei y si que stamus todus biên sastifeitus, pus biên assi cuntinamus anté ver.

13/09/18

Pa'l ciêlu !!!

Quiên de fuôra s'acunchéga a'l mirandés pudera pensar que yê ũa mistura de spañolu y purtués. Mas nun yê. Un eiźemplu sta na palabra calor que tantu an purtués cume an spañolu yê masculinu, mas an mirandés (cume an francés) yê femeninu; fai ũa calor dezimus nos, haze/faz un/um calor dizen eilles.

Tal y qual, quandu un mirandés spilra, l'outru que l'houbiu nun diç santinho, inda ménus "santicu". Na verdade tenémus trés maneiras defrentes de dezir. La mas cuinecida yê:
- Que Dius t'ajude !
- C'ũa (cun ũa) garrafa d'almude ! Arresponde la pessona que spilrou. Ya pudeis ver que se Dius mus ajudaba cun tal garrafada de vinu, 25 litrus cayidus dal ciêlu, ya ibamus a fazer ũa buôna fiêsta pu'l llugar anteiru !

Houbu outra maneira que talbéç fui antes poupular an Cicuiru mas que ya nun s'uźa y réza assi:
- Pa la siêrra !
- Quandu you fui ya tu veniês ! Arresponde la pessona que spilrou. Maneira de dezir qu'inda tengas fuôrças pra chubir a la siêrra. La pessona que spilrou agradéce an dezindu que'l cumpañeiru inda ten mas fuôrças ya que s'ancuntrorun na siêrra, un caminu arriba ya'l cumpañeiru caminu abaixu. La tal siêrra fai frunteira antre Purtual y Spaña, lu que da inda mas sentidu a'l dezideiru; nin yê siêmpre façle de passar ũa frunteira !!!

La ultima forma que you sei, daprendi-la onte pur adrégu mirandu nu dicionariu de mirandés :
- Pa'l ciêlu !

Assi que cume pudeis ver, stamus loinge de santinho, son maneiras defrentes de dezir, amustrandu l'andependéncia llenguistica dal mirandés. Anté tenémus maneiras de dezir adaptadas a'l llugar, a la giografie dal sitiu ! 





04/09/18

Recurdaçones d’un ninu que daprendiu mirandés



Tengu recurdaçones de quandu yêra ninu y andaba llugar arriba, llugar abaixu. Pun, catrapun, atrupeçandu an cada cantabouçu dals caminus, çfullandu lus ginollus. Tengu varius pensamiêntus na cabéça onde me véyu an caźa lus mius abos de Cicuiru. La cuzina onde passabamus lus seranus. Oscar que nin debie de tener 20 añus y passaba toda’las nuites a comprimentar-mus antes d’ir a la caźa’l pobu u Dius sabe onde. De quandu yêra’l tiêmpu de mata’l cuchinu, de l’oubir a lus gritus y açpuis nada. Ya a la nuite miu abo curtaba’l pan, fugaças de Malladas, pa’la sopa d’onde saleriên las tabaféyas. Y outra véç lus seranus, mas agora cu’l fumeiru, pingaba carai !
Un die viênu la tervizon cu’las malditas télénuvélas de la ostia venidas dal Braźil. You, sintadu na tanjola u nu tallu, viraba-l las cuôstas, pegaba nas tanazes y sferrunchaba nu llume anté que me rallassen !

 Mie bo Calmentina arandu cu'lus burrus nu Pradu


De Patalota’l gatu de mie bo, méyu salvaige qu’iba saltandu eiqui y aculla an cata de ratus y de Patiña gatica mas calma cun quiên dixe adius a aquesses seranus de ninu.

Recordu-me de la loija dals cuchinus, dal cabañal, de lus puyales onde passabamus las tardes, y de lus vezinus; mius tius-abos, tie Carmelina, tiu Juliu, tie Lizia,…

Recordu-me dal fornu de l'Abadiya onde ibamus cun mie mai, mie bo y Carolina amassa'l pan.

Un die venie you d’alla pr’abaixu y strada arriba atopu-me cu’la mai de miu primu Brunu. You venie chenu de cotras méźmu ! Nun me recordu, issu si, biên purquei, achu qu’habie andadu c’ũa buôsta de vaca nas manus, y la roupa paréce que fui’l que tube mas a la moda pa’las llimpar. Mas la mulliêr toda admirada de me ver assi, purgunta-me al purquei d’aquesse calatriç y you que l’arrespundi todu cuntentu de la vida an mirandés méźmu : ANDEI A ÇUFAR CU’LUS CUCHINUS !

Tengu recurdaçones de tie Luziya. Ũa tie llibre de dezi-l que pensaba y you de ninu houbie-la falar. Y eilla que me dezie siêmpre, méźmu an frente de mie mai, poucu l’ampurtaba : Sabes al Padre-Nuôssu de tie Luziya ? CARALLU SE-T’ARRAFODA !

Y you todu cuntentu de la vida cu’l Padre-Nuôssu de tie Luziya qu’habie daprendidu… Carallu se-t’arrafoda, inda biên que falamus mirandés pra recurdarmus d’aquissu todu !


28/04/18

La Lluç-Samarcus an 1973

Acabu agorica d'atupar pur adrégu ũa repurtaige mi viêlla, que yê de 1973, filmadu pu'la RTP y que fala de la feira la Lluç u Samarcus cume tamiên se chama. 
La repurtaige ampéça a'l minutu 12 y 40 segundus. Ye que la couźa ampéça a falar de piêrnas, si home... y llougu açpuis ponen-se a falar de Miranda, vei-se la banda an frente'l muzéu, y ala açpuis falan de la Lluç... nun me pergunteis, maneiras de lus añus 70 !!!


La strada a la Lluç an 1973 sin alcatron !!!

Mas ides a ver, acabu de saber purqui'que gustu tantu d'aquesta feira; cada añu yê eigual... si anté an 1973 sera cume mañana. Anque, si an 73 nun habie alcatron... hoije ya l'hai !!!!

Pudeis ver todu eiqui, you inda nun tube tiêmpu de ver todu y ya assi tenie ganas dal partillar cun vos. Spéru que vus agrade : https://arquivos.rtp.pt/conteudos/as-pernas-e-a-romaria-a-nossa-senhora-da-luz/

Y a ver s'atupamus alla un cuñecidu !




17/03/18

Un die, ũa frole (9): Mimu / Chupamiêl

Al Mimu, yê assi que se chama an Samartinu u Chupamiêl cume yê cuinecidu an Cicuiru yê ũa planta qu'aparéce nus sitius onde hai xaras y chougarçus. Al nome latin de la planta yê Cytinus Hypocistis.


Quandu nace, muitas vézes, no troncu méźmicu dal chougarçu, aparéce cume ũa bullica vurmeilla. Y assi paréce źmu ũa séta. De tal maneira qu'an corsu la planta chama-se fungu muchju. 


U cunforme las variédades, tamiên aparécen cume uns picus amariêllus n'un troncu llargu vurmeillu. Açpuis quandu créce, fluôre... se chegar a issu purque inda hoije son mi buscadus pu'l sabor doce que ten aquessa planta. 


07/01/18

10 añus cu'l Carochu de Custantin (2)

2011:
Aqueste añu, pra mi, fui un de lus mellores. Al Carochu fui mui pandigu. Pessonas, habie mi-biên d'eillas y anté la tervizon staba !
















Un bun añu nuôvu pra todes !

Eiqui sta Patalota que s'armou mas un añu an querer mata l'añu viêllu...