23/04/08

Al fular, tradiçon Purtuéźa de la Pascua

Al fular yê ũa tradiçon purtuéźa que tamiên se fai an Miranda. Yê ũa buôlla de pan, cun ou siên uôbus, mas cun chicha de cuchinu, muita chicha. De maneira general, cun preźuntu frescu ou sécu y cun chouriçu. Cunforme al que s’apaña y l qu’un ten.

Chicha de cuchinu

Nin siêmpre se ponen uôbus, ya qu’antes nin todus lus teniên ! Al fular ten ũa grande simbolica Cristana anque muitas pessonas lu fazen siên saber verdadeiramiênte purquei. Ende, debreve vus splicu las segueneficaçones de lus angrediyentes qu’hai nessa grande receita.


Ũa de las buôllas de pan y l que sobra d'un chouriçu Zamuranu
Puner uôbus ten la simbolica de la reźureiçon dal Cristu. La chicha preźente nal pan yê repreźentativa dal cuôrpu dal Cristu. Y l facto de-l partir antre todus, amigus ou familiares, repreźenta la ultima céna.

Al fular nal fornu
Nurmalmiênte, nal die de la Pascua, al cura passa pur tod’las caźas pa las benzir y yê nurmal de l’oufrecer un quechicu dal fular, a la par tamiên d’un pocu de deñeiru…mas issu yê outra couźa !


Al fular llougu sacadu dal fornu

Nin tod’las pessonas saben fazer fular. Pa lu saber fazer yê peçiźu saber fazer pan, ou seya saber biên amassar.

L "culu" dal fular y ũa tabafeya

Quandu éra pequeiñu, llembru-me de ber mi mai, Carolina, y mi bo a amassar l pan y l fular. Cuziên-lu nal fornu de l’Abadia. Un fornu de 1736 ya hoije quaisqu’an rúinas.


Partindu l fular

Ende deixu-vus ũa fetugrafie mas dal fular que fiç cun mi mai pa la Pascua. Pus si… nun tube tiêmpu de las puner antes !

L fular prontu para quemer

22/04/08

Samartinu, la tiêrra de las froles

Samartinu, metidu nun valle adonde se fala un Mirandés an que ya you falei eiqui. Yê tamiên un de lus pobus lus mas frolidus de la raia, algu cum Arzelleira dal lladu d’Aliste.

Ende deixu-vus dalgũas fetugrafies que fuôran tiradas nal passadu veranu.
Mira, solu pra festejar al bun tiêmpu qu’ende mus ven !

Purmeirus passus d’ũa sploradora…

Açpuis mie mai llaba nal tanque, diç eilla !

15/04/08

Eloy y la santissima cruç sagrada de San Juan

L’outru die vie a Eloy tode cuntenticu de la vida purque alla habie cunvencidu l sou pai pal cumprar un busca cacharus.
Aquél busca cacharus si tenie ũa sençeblidade biên buôna, diç que cunseguie apañar al metal meźmu que tubisse a mas de très métrus de fundu !

Anté you... nunca habie vistu tal couźa. « Ven dal Portu » diç m’él. « Yê ũa de las mellores maquinas dal marcadu » diç él cun muita de proua.
A partir d’ende llougu pensei, issu inda yê cum las maquinas d’Oscar… son siêmpre las mellores.

You : Y tu l quandas a fazer ?

Eloy : Andu a uźar l mui nuôvu busca cacharus que manda carallu. Mira ten agullas que se méxen quandu me méxu. Fai un « piuiu » qu'anté paréce al catrapilu de tiu Fuyascas d'Infanes. Y anté ten un canastru pa meté-l café. Mas you pongu alla Çumol sabor peçegu-banana… al café amarga !

You : Bah ! Que biên home !

Eloy : You agora ya sei l que quiêru fazer mas tarde… quiêru ser anvestigador dessas couźas de las cruzes, de las foyas qu’hai pur’ende ne las piêdras, y d’aquissu todu.

You : Anton si ! Mas y l quandas a fazer agora ?

Eloy : Andu a treinar haber l qu’ancuôntru…

You : Se quiês scondu-te ũas cruas pur baixu d’essas buôstas de las vacas ?

Eloy : Oh ! Issu ya you l fiç…

You : Y anton ?

Eloy : Oh ! Nun las achu !

08/04/08

Apaga la chama antes que chiçque la Cañada !


Staban onte a la nuite lus Cicuiranus de siêmpre a la caźa dal pobu mirandu pa la tervizon. Falaban de la chama de lus jogus Oulempicus y de la sue passaige an Paris.




-Dalfin : Arre carallu ! Cum se ponen ! Mirai a tiu Bunitu… metiran la chama Oulempica nũa carreira pra que deya la vuôlta pur Paris.

-Tiu Bunitu : Mbah ! Aquesses Francéźes si son biên muôrte-fuges ! Meter ũa chama nũa carreira… Yê… Yê cum se you punisse las mies cañonas nun avion pa las llevar a la Baglina !!!

-Dalfin : Diç qu’hai uns que la queriên apagar !

-Tiu Bunitu : Pues y que l’apagassen que mas mus da a nos ! Vuôlvien a acendé-la ! You quand’apagu al miu llume naide fala d’issu carallu !

-Dalfin : No, mas dizen que yê ũa storia de pulitica qu’hai que l’apagar, mas an quantu y no nun s’apaga.

-Tiu Bunitu : Ostia ! Si andais biên maradus ! Pus ide apaga-la… y que nun me vas apagar tamiên la lluç dal cabañal que deixei arder ?

-Urlandu : Ah mas you sei cum l’apagar !

-Dalfin : Y anton cum fazes ?

-Urlandu : Pus pegu nũas tejeiras y cortu la chama, ũa metade caie d’un lladu y muôrre-se !

-Oscar : Ahah ! You spetaba-l ũa faca ! Y zasse !

-Dalfin : Ah Oscar ! Nos andamus a falar d’ũa chama y no de cuchinus dal monte !

-Oscar : Anton que me sta a falar esse de tejeiras !

Felipe : Terri dixu-me que cumprou ũa caxa de perźervativus pra fazer bombas d’auga, mas açpuis uźou-lus pra outras couźas mas ajeitu… agora nun sei…

-Tiu Zidériu : Paréce un carallu mas nun yê, bota fumu mas nun hai merda, l que yê ?

-Mariu : Vamos ver ! Vamos ver ! Aqui a autoridade sou eu ! Se a chama passar por Cicouro terei de a proteger !

-Dalfin : Quei ? Nun ten fama ?

-Alcides : Ah carallu ! Se passa pu’la Baglina cu’la seca qu’hai astañu inda yê capaç de me chiçcar l valle ! Anubradu retente y vai pra Sayagu !

-Alcinu : Nal rastru de l’home de la chama, la merda mana !

-Dalfin : Quei ? Nun ten mama ? Oh anton nun la quiêru !

-Demingus Primu : Cuidadu, cuidadu que stamus ende a falar d’un simbelu de l’oumanidade ! A ver se falas algu mellor Alcinu !

-Dalfin : Mamas hai las buônas sei you adonde !

-Eloy : Adonde ?

-Dalfin : Carallu ! L que fazes ende ? Vai te pa la cama antes que tou pai te deya arroç cun chouriçu !

-Chicu Bunitu : Dabamus jeitu pra acender al llume, anton no ?

-Al Ché : Home, no ! Tu sabes pal qu’éra buôna ? Pra acender uns cigarricus que tengu ende nel carru. Uns cigarricus de Cuba ! Oh pah ! Assi… Cuntenticu de la vida !

-Tulentinu : Aaaaah mius amigus ! You assuprava neilla… Si, si tanta couźa pra nada !

-Oscar : Fizicamiênte pudemus calcular que yê neçariu un ampurrote d’air d’ũa velucidade de 5.5678 m/s nal minimu, al minimu ! Para apaga-la !

-Tiu Cuña : A mas tu tamiên sabes de la ceringonça essa de la Fizica ? You pansaba que so al Françiu sabie d’issu !

-Oscar : Oh ! Issu fui you todu que l’ansinei ! Anquantu éra pequeiñu y qu’andaba cũas antenoras assi de grandes. Era you que l las tenie feitu !

-Belmiru : Home ! Mandas l un tiru al burru que la lliêva y ya sta !

-Tiu Zidériu : Ou ! Scuitai essa agora….Al home que la lliêva… scuitai biên…. L home que la lliêva diç que yê l paraiźu, mas ten neilla l puder de l’Einfiêrnu, al que yê ?

-Tulentinu : Aaaaah mius amigus ! You assuprava neilla… ya vus dixe… Si, home ! Tanta couźa pra nada ! Anton ?..... Assuprava neilla…

-Tiu Zidériu : Bah ! Pus hoije andais finus de mas pra mi; ya nun angañu a naide cu’las mies cuntas !

-Tiu Bunitu : Mas…mas vos ind’andais a falar dessa chama ! Apagai-la la ostia ! Y que s’afoda ! Antes que vus ampéce a queima lus pelus dal culu y que vus fode a vos ! Bah pus buônas nuites a todus !

Pumba la puôrta…

-Vitor : Mas Tantanri si apagarie la chama cu’las bombas de d’auga que diç que fizu ? Que de lus Cicuiranus que sta an Paris, sera al que ten mas cullones !

-Oscar : Boh ! Aquél ! Fazer bombas d’auga cum preźervativus ! S’apénas sabe pal que son feitus na rialdade !

Pumba la puôrta… Mariu vuôlve de caźa a currer…

-Mariu : Tenho uma noticia do quartel das forças armadas ! Passa amanhã por aqui a chama Olimpica !

-Al Ché : Carallu ! Anton cada un fouç y gadaña ne las manus ! Tibétu llibre !

Y la tervizon que se pon a dezir :

Foi apagada a chama Olimpica ao passar nas ruas de Paris por ra...

-Tiagu : Tierri yê l nuôssu heiroi ! Apagou la chama cun perźervativus !!!

04/04/08

La OSTIA !

Arrecarallu al que s'ancuôntra pur'ende nessa Anterneta :
Nun sabie you qu'hai tentu fandangu an Cicuiru !!!!!!!

Un die d’Einviêrnu an Paradela

Agora que quais’que stamus nal tiêmpu dal renaciemiêntu de la natureza vou vus ende amustrar ũas fetufrafies de Paradela nun die de fin de Dezembru.

Al Duiru y l pobu de Castru d'Alcañiças


Nurmalmiênte nesse tiêmpu de l’añu tode sta biên verde so que ya vai uns añus que nun chuve cum deve de ser y al Prainu fica-se cu’las yêrbas secas dal veranu. Astañu al fenomenu si staba biên marcadu nal terrenu, anté lus çaradus dal fundu dal valle Samartineiru ya nun staban verdes cum d’antes. Y nal veranu yê qu’anton todu fica queimadu cum la codia d’un carolu de pan que ficarie muitu tiêmpu nal fornu de l’Abadia.


Ũa cruç que yê de 1782


Se ne lus tiêmpus de la primabera las quelores las mas a la vista nal Prainu son al brancu, al verde, al amariêllu y la quelore de las roźas, ne l’einviêrnu yê mas scuru, yê dezir castañu y cinzentu.


Al Duiru

La cruç ende sta ya hai mas de treziêntus añus. Cum quiêra que ya biu outras secas, essa nun sera la purmeira.
Al mas guapu inda sera dal lladu spañol las urriêtas caminandu a las vuôltas acabandu la viayge nal Duiru. Caminandu de riba a baixu i de baixu a riba pul ciêlu alantre.


Dal lladu de Spaña...

Paradela ende se fica metida nun valle. Desta veç nun biê lus mius amiyus aqueilles très burrus y l’ouveilla; cum quiêra que steriên metidus nal palleiru tamiên nun fazie assi tanta calor.


Paradela a ua lega aloinge...

Al pica gañolu tamien sabe !

02/04/08

Lus Dançadores de Custantin


Ende vus pongu ũa fetugrafie de lus Dançadores Custantineirus fazendu al castiêllu. Nal que se diç, la dança de lus palus, éra ũa maneira d'antigamiênte de treinaran pa las guerras y al castiêllu serie ũa tecnica pra saltar murus !
Al castiêllu yê al que you gustu mas de ver assi qu’ende vus deixu la fetugrafie : lus Dançadores, lus palus y lus chapéus chenus de froles.

01/04/08

Cagandu pur tras d’ũa peiña…

Un splorador cagandu, mas quiên sera ?

Nũa sploraçon de las tiêrras Alistanas un purblema tecnicu oucurriu a un splorador Cicuiranu. Ũa d’essas couźas qu’acuntéce dalgũas vezes… ũa grande cagaleira.
Sabes yê al tipu de burradeiru que s’apaña açpuis d’haber angulipadu un fular anteiru cun dous litrus de Çumol, ou pior inda, dous copus daquel litron meye Çumol meye Coca-Cola que se compra an Mubeirus…
Stas a ver… ya passémus todus pur’issu. Pus a un de nos acunteciu-l aquissu, ũa tal couźa que derama un an trinta segundus !
Mas quiên serie al que staba a cagar tras de la peiña ? Arresponde ya agora a la dreita de la paigina y aspéra-t’a regalias de Çumol cun fular ne la caźa dal pobu !!!