04/04/08

Un die d’Einviêrnu an Paradela

Agora que quais’que stamus nal tiêmpu dal renaciemiêntu de la natureza vou vus ende amustrar ũas fetufrafies de Paradela nun die de fin de Dezembru.

Al Duiru y l pobu de Castru d'Alcañiças


Nurmalmiênte nesse tiêmpu de l’añu tode sta biên verde so que ya vai uns añus que nun chuve cum deve de ser y al Prainu fica-se cu’las yêrbas secas dal veranu. Astañu al fenomenu si staba biên marcadu nal terrenu, anté lus çaradus dal fundu dal valle Samartineiru ya nun staban verdes cum d’antes. Y nal veranu yê qu’anton todu fica queimadu cum la codia d’un carolu de pan que ficarie muitu tiêmpu nal fornu de l’Abadia.


Ũa cruç que yê de 1782


Se ne lus tiêmpus de la primabera las quelores las mas a la vista nal Prainu son al brancu, al verde, al amariêllu y la quelore de las roźas, ne l’einviêrnu yê mas scuru, yê dezir castañu y cinzentu.


Al Duiru

La cruç ende sta ya hai mas de treziêntus añus. Cum quiêra que ya biu outras secas, essa nun sera la purmeira.
Al mas guapu inda sera dal lladu spañol las urriêtas caminandu a las vuôltas acabandu la viayge nal Duiru. Caminandu de riba a baixu i de baixu a riba pul ciêlu alantre.


Dal lladu de Spaña...

Paradela ende se fica metida nun valle. Desta veç nun biê lus mius amiyus aqueilles très burrus y l’ouveilla; cum quiêra que steriên metidus nal palleiru tamiên nun fazie assi tanta calor.


Paradela a ua lega aloinge...

Sem comentários: