28/02/08

Hoije allebantei-me nũa tiêrra andependiênte !

Hoije quandu m'allebantei habie ũa nubrina que niên se bie ũa lega aloinge ! Açpuis al sol poucu a poucu ampeçou a allumbrar al pobu, tantu que la nubrina cu l'aire ancarapitou la Lluç y marchou-se.
Ya solu se bie un ciêlu azulicu claru y mirei. Mirei de riba pra baixu y de baixu pra riba y ampeçei a ver ũa couźa que nunca d'antes habie bidu...

Bie a tie Ana ir a buscar las remulachas pal Llazaru, bie uns rapazes andar de burru y uns viêllus andar nun trator.

Bie uns perrus a currer y paixarus a vular, bie ũa gatica apañar un bufetaçu de sue mai purque l'habie quemidu un carolu de pan eilli nal suelu atiradu.

Y bie cheguar la carreira, uns viêllus de trés patas, se no serie de gatas, ya staban eilli a la sue spera, uns iban pr'ũa cunsulta médica an Lisboua outrus ya iban pr'un spital dal Portu, al mas un tutal de 1000 km n'un die pra ver un carallu d'un doutor que nun ferie mas que dezir "oh minha senhora na sua idade ja se sabe que..."

Mirei pa riba mas paçi-me que staba a mirar pra baixu y bie l'ouniversidade fechada. Mirei d'un lladu y d'outru, sara qu'al spital vai a fachar tamiên ?

Mirei y mirei anté que bie uns cuns palus a dançar outrus cun gaitas a beilar y voç pra cantar.
Assi bie couźa que nunca d'antes habie bistu, bie qu'éramus andependiêntes, purque Purtual nun sta an nada preźente ne las Tiêrras Mirandeźas... somus culturalmiênte andependiêntes. Y issu mas cun recuñecimiêntu puliticu yê l'eidentidade d'un pobu.

26/02/08

Pur fin ! La lliêngua ne las rugas de Miranda !

Diç que fui l'outru die an Miranda. Qu'uns tubiren l'eideya de falar charru ! Mira tu !
Ya de las vidas que nun se falaba charru an Miranda !
Mas assi fui nal die 21 de Febreiru y todes se puniren a falar an Mirandés.
Açpuis diç qu'aquele que sabie falar an Mirandés puniên-l un chucallu cun ũas couźas alla scritas !
Uns dizen qu'anté faloren Mirandés ne lus bares !!! Mira tu ! Que you quandu vou alla, nal "Cristal" pur'eiźemplu, siêmpre tengu que repetir las couźas an Purtués se no naide m'antende !
Que Dius guie a lus que tubiran l'eideia !!! Mas hoije ya somes al 26 y supongu que ya nun se falara Mirandés ne las rugas de Miranda... anton quiêr dezir : solu vai haber un die an que las pessonas falaran Mirandés ?

Yês d'ũa tiêrra andepandiênte ? You no y tu ?

Hoije sta ne la moda de se proclamar andepandiênte. Yê ũa maneira de dezir nos somus çfrentes y tenemus la nuôssa cultura, assi que cum lus outrus pudemus eiźistir an paç cu y ne la nuôssa tiêrra, llibres.


Trasdont’onte al Kossobu decediu proclamar-se andependiênte. Agora solu quéda a l mund’anteiru d’aceitar essa proclamaçon. Dalguns preźidiêntes nun queźiren recuñecer tal eividencia de miêdu que nal peis qu’eilles gubernan dalgũas provicias se declaran tamiên andepandiêntes.

Mas qu’al preźidiênte de Purtual nun tenga miêdu, él ten tod’las rezones de recuñecer al Kossobu, issu nun mus vai a dar eideyas. Pra nos, somos tan poucus y siên andustries que nun hay rezones pra nos de sermus andepandiêntes.

Nos solu queremus qu’al restu dal peis recuñeça la nuôssa lliêngua, la nuôssa cultura. Couźa que sta a oucurrer ya añus graças a muitus que pur’ende andan.

Mas agora yê tamiên cum l’outru que diç que la frunteira fui mal zeñada ne lus mapas. Diç que nun debie de ser assi, mas algu mas abaixu. Diç qu’éra trasdonte na la caźa dal pobu y que staban a dar las nuticias ne la tervizon, quandu chega un que you nun coinecie mas qu’outrus coineciên.

Al tiu : Anton Dalfin stas pur’ende ?

Dalfin : You no y tu ?

Al tiu : You si ! Nun ves ?

Dalfin : Veyu, veyu ! Acuntece cada ũa nesse mundu mira tu palli. Uns que querien ser llibres, agora lus outrus que nun queriên qu’eilles fussan andan palli a queimar l’ambaixada de l’América ! Derraman-se !

Al tiu : Y se nos cum’eilles tamiên fussamus andepandiêntes ?

Dalfin : Quei ? Duôlan-te lus diêntes ?

Al tiu : No carallu ! Mira tu se nos fussamus andependiêntes puderiemus ser llibres siên tod’esses puliticus que traban las couźas. Al Mirandés serie nuôvamiênte faladu an Miranda y l sou ansinu oubrigatoriu ne las scuôlas… Nun serie purreiru de sermus andepandiêntes ?

Dalfin : Pus se te duôlan lus diêntes puôdes ir a Fariça qu’hai eilli un barbeiru mui buônu y aquesse pobu spañol fai un queiju que te pon la boca tod’arder ! Quiês buer algu ?


Açpuis dessa pequeiña llona, querie eiqui falar d'un factu qu'acuntece nal Prainu. Purqui'que nun hay nacionaliźmu Mirandés ?

Muitus ancontran issu algu strañu mas al caźu dal pobu Mirandés ten dalgũas partes de la sue storia que fazen que nun hay nacionaliźmu.

Outra splicaçon puôde ser dada pul factu qu'antes muitu de lus Mirandéźes n'ũa vida nunca iban mas loinge du que Mugaduiru ou Çamora, assi qu'al mundu éra limitadu a issu y nada mas. De tal maneira qu'antre esses dous puntus las culturas y la lliêngua ficaban a ser las meźmas. Sendu assi l'eideya de nacionaliźmu nin passaba pu'la cabaça de las pessonas.

Yê hoije recuñecidu qu'al sentimiêntu de nacionaliźmu qu'eiźiste an varias partes dal mundu ven dal ensinu de las culturas minoritarias y de la cultura stendida dessas culturas minoritarias an cerca de lus pobus respeitivus que las pratiquan.

Dessa maneira, y issu fica claru, pensa al gubiêrnu Purtués. Purque ten miêdu que salga d'al fundu de la tiêrra dal Prainu esse nacionaliźmu; An purmeiru, hay 20 añus, nun aceitou al ansinu dal Mirandés. Açpuis de la ouficializaçon, aceitu al ansinu siên l puner oubrigatoriu. Y pur fin acabou l'añe passadu pur mus tirar (fechar) la nuôssa ouniversidade.

S'aquissu nun quiêr dezir que ten miêdu anton baya carallu !

25/02/08

Nun seyas caçurron y vota Pacon !!!

Pacon yê un Sturianu que diç que quiêr ser Preźidiênte de las Asturias. Pus you tamiên digu qu’al seya. L’outru die él viênu mus a fazer ũa veźita, y ende teneis al vidiu…
Y a él tamiên l gustou lus nuôssus pañus de llinu...
Pur'issu se nun yês marincon pus vota Pacon !!!

15/02/08

La feira de las lliênguas an Paris

Hoije vou vus a falar d’ũa feira que nun se passou nal Prainu, nin an Purtual. Mas si an França, an Paris. Eran sexenta lliênguas qu’eillie staban preźentes cun bastante representantes Spañolus. Yê que naquesse peis hai tentas lliênguas eimagina tu : Bascu, Catalan, Sturianu, Castellanu y Gallégu.

Ancuntrar las çfrentes lliênguas peninsulares fui bastante façel purque staban todas juntas nun meźmu curral; Al Purtués y l Gallégu a la dreita, a la squiêrda staba al Catalan, al Bascu y al Sturianu. An quantu al Castellanu él tenie varias tiêndas spalladas pula feira.

Dicionairus Catalanes

An final se you me fui a essa feira éra pra ver y falar cu’lus Sturianus. Y pur’acaźu assi fui !

La tiênda dal Gobiernu del Principau D'Asturies

Ancuntrei alla un repreźentante biên simpaticu dal “Gobiernu del Principau d’Asturies” que me dou uns papelicus scritus an Sturianu y un DVD de muźica. You dal miu lladu amustrei-l dalgũas de las nuôssas publicaçones ; al dicionairu, la revista dal CEAMM, al llivru de Manuel Pretu “Bersos Mirandêses”, y “Flores Mirandêzas” de Leite de Vasconcelos.

Las regalias que me doran ne la tiênda Sturiana.
Y assi fui falemus un cachicu y prometimus-mus un a l’outru de veźitar las tiêrras d’un y d’outru, qu’a final son culturalmiênte las meźmas.


Un llivru Einglés-Gallégu de verbus

Yê de nutar qu’habie ũa buôna repreźentaçon dal gallégu nal catalgu de la feira. Un llibricu biên feitu de verbus me fui oufrecidu pur’ũa guapa Galléga.

Nun sei se ya vus-lu dixe mas you gustu muitu d’oubir las Gallégas falendu aqueilla lliêngua. Yê mui ancantador y algu sansual !

Acabei pur ver un cunciêrticu de guitaras purtuéźas, habie bastante pessonas eilli a ver aquiêllu. Achu qu’éran membrus dal cunsuladu, habie d’alguns parecien uns reis siñores, mandaban ũa cara de las ostinas ! A mie metiên-me miêdu, y assi nin falei cun eilles ! Talveç inda me dezissan que you sou Spañolo, cum ũa veç m’acunteciu an outru sitiu...

14/02/08

La San Valantainas : al die de las moras !

Carallu ! Hoije si demadruguei ! Quandu m'allebantei inda quais'que nin se bie al sol. Fui-me pa la cuzina y zéyunei-me. Llougu açpuis salie de caźa, y ya staba al sol a mirar purriba de la Lluç, y picaba-m'als uelles.
Virei an direçon d'alla pra baixu y vie que cul sol que staba alla a bater que cada veç aqueilla parte de Cicuiru sta mas triste y zerta de tal maneira que pensei ir a dar ũa vuôlta nal barriu de riba, alla pa las eiras.


Chubu anton la ruga pa las eiras quandu veyu a Dalfin siêntadu nal sou puyal agaradicu nũa turada de miêl.


Anton que fazes ende tan cedu ? diç-m'él.


Oh ! Nun cunseguie drumir y pensei dar ũa vuôlta pula fresca, arrespondu-lu you. Siêntu-me anton al pie d'él pra charlar algu.


Dalfin : You tamiên nun drumie nada nesta nuite y nun sei purquei...


Dalfin : Sabes hoije que die yê ?


You : Yê l die de lus namuradus...


D : Aaaaaaaah namuradus ! Tas tontu ! Hoije yê l die de las moras !


Y : De las moras ?


D : Anton nun sabes qu'hoije yê l die de la San Valantainas y que se come moras hoije ?


Y : Nun staras angañadu, no ? Hoije yê l de lus namuradus !


D : Ah mai ! Na-mu-ra-dus ! Issu fui la tervizon qu'ambentou aquessa fiêsta de lus namuradus. Nun ves qu'hoije an die se nun se fala de mocu y de perracha nun se vende nadica ! Issu fui ambantadu pra que lus que nun pinan, pinan siên tener la gana ! Issu yê al que you chamu ũa sociédade de cunsume. Y a mie issu si me cunsume biên l'alma...


Y : Mas nun antendu, anton al que se fai hoije se no zampar-se nũa rapaza ? Cunta-me !


Naquesse mumiêntu Dalfin acaba la sue turadica y ampeça a llember ls dedes chenes de miêl. Y anton diç-m'assi :


"Mira fui assi... Habie un die, mas ya hai muitu tiêmpu, ya lus mius abos me lu cuntaban. Anton habie un tiu de Sandin, que la giênte l chamaba Tiu Valantainas. Chamaban-l'assi purqu'él éra mui baliênte pa l'ampina copus y tamiên gustaba de s'agabar muitu.


Un die, pur esses tiêmpus, fui-s'a ũa feira an Miranda y diç que vendiu tantas mas tantas moras qu'aquiêllu parecie milagre. El nun parou, dizen que furan mellares de pessonas a cumprar y la carretada nun s'acababa.


Cum te splicar... Era cum ne la multiplicaçon de lus muletes nal Eivangéliu, él multiplicou la moras, cum Cristu multiplicou al pan ! Y issu yê verdade que me lu cuntoran viêllus d'eiqui...


Açpuis quandu se murriu al tiu Valantainas, mas tamiên ya éra mui viêllu, al Bispu de Miranda, qu'inda habie Bispu naquel tiêmpu, ya ves tu quantas vidas habera qu'issu acunteciu. Pus al Bispu m'andou sanctificar esse home. Y durante muitu tiêmpu, pa la San Valantainas que yê hoije, las pessonas quemiên moras pra nun olvidar aquel home."


Y : Mas Dalfin....


D: Quei nun acreditas nal que you te digu ? Arresponde-m'el tod'einervadu.


Y : Mas Dalfin, nun hai moras nal més de Febreiru ! Cum yê qu'aquel home iba a ....


You a dezi-l la fraze y él allebanta-se mui rapidu y diç-me :


"Carallu ! Nun sabes nada de nada ! Eran moras cunserbadas nal sal ! Eran moras salgadas que se cunserban méźes y méźes !!!... Y agora vou-me que tengu outras couźas pra fazer du que t'aturar !"


Y assi fui ũa cunversa de dous sulteirus, scundendu un a l'outru las miźérias qual curaçon lliêba, nũa pel'mañana de San Valantainas.

07/02/08

L'outra lliêngua ne la tervizon Purtuéźa !!!


Apareciu nal fin dal més de Janeiru ũa repurtaige nal canal Luźo-hispanicu "Historia" suôbre la nuôssa lliêngua, al Mirandés. Sta mui biên feitu y da pra ver tod'al que se ten de saber suôbre l assuntu.

La maneira qu'apareciu ende naquesse canal pra mie ten ũa grande segueneficaçon, no purque yê un canal de storia, mas si purque yê quemun a dous peiźes. Verdadeiramiênte aquessa repurtaige fai mus un grande biên.

Pudeis al ver agora ya, siên perder tiêmpu ende.

04/02/08

Lus trés cumpadres y al San Graal Cicuiranu

Andaba you pul Pradu de caminu pra Mubeirus quandu veyu a Alcinu, Urlandu y Dalfin aferradus nal traballu.

You : Que fazeis home ?

Urlandu : Pus nun ves ? Andamus a scabar !

Alcinu : ... a fazer ũa foya.

Dalfin : Y tu pr’onde vas ?

You : Vou m’a dar ũa vuôlta, talveç anté Mubeirus.

Dalfin : Ah Tiérri, nun vas pallie ?

You : You no y tu ?

Dalfin : You no, nun ves que stou ende cun esses dous candongus.

You : Mas y l que fazeis ?

Alcinu : Andamus a la prucura de la cruç de San Juan, mas caluda, nun digas nada, han ?

You : Mas las pessonas dizen que nun sta ende ! Que sta mas al pie de l’eigreija, eilli n’aqueillas curtinas !

Urlandu : Issu son storias de viêllus ! Nun ves… Lus antigus nun éran burrus ! Nun iban a scunder ũa cruç a tras d’ũa eigreija, home ! Lus Francéźes iban l’ancuntrar llougu !

You : Mas eiqui achu que nun sta !

Dalfin : Quei ? Ũa caldeira ?

Urlandu : Nos tamiên nun sabemus adonde sta !

Alcinu : Mas al que sabemus yê que sta anterrada, y d’issu si stamus ciêrtus !

Urlandu : Pus claru que sta anterrada ! Nal ciêlu yê que nun la pudien scunder !

Dalfin : Y cum sta anterrada pus queremus la çterrar, y anton andamus ende a scabar !

You : Mas cum yê que sabeis que sta ende ? Purqui’que scabais eiqui ?

Dalfin : Mas nos tamiên nun sabemus ! Quiên sabe alla adonde aquessas pessonas scundarien la cruç essa pra que lus Francéźes nun s’acunchegan d’eilla ! Han ? Tu sabes alla ?
Urlandu : De to'las maneiras d'un lladu ou d'outru tenemus d'ampeçar, nun achas ?

You : Pus… Si, mas nun pudeis fazer issu assi. Teneis de cunsederar lus factus storicus, hay que ser cientificu par'antander aquessa couźas... Miu Dius hay que saber de ciencia...
Dalfin : Aaaaaaaah ciencia ! Si, Tiérri, paciencia, issu si paciencia yê que se peciźa !

Alcinu : Se cuntinamus assi mañana ya stamus a scabar an Samartinu, açpuis de mañana ya staremus an Malladas.

Urlandu : Mira ya faziemus al nuôssu planu y pur’aquessas rodreiras abaixu ya prontu chegamus an la Specioźa, açpuis Infanes, Paradela, anté Sandin !

Alcinu : Y d’eiqui an quinze dies ya haberemus scabadu tod’al Prainu... se nun l’ancuntramus antes claru !

Dalfin : Yê que nos somus Cicuiranus y essa cruç yê nuôssa !

Urlandu : Si home ! Nos traballamus pa la nuôssa storia ! No cum tu que so andas a dar vuôltas de chaça y a screbir tuntaries ne l’Anterneta que ya uns me cuntoran !

You : Bah ! Pus anton suôrte ne la vuôssa busca dal San Graal ! Mas pula couźa de l’Anterneta nun digadesde que sodes de Cicuiru y inda menus que me coineceis se no inda son capazes de venir atras de vos pra me dar nal pelu ! Qu’hay lus que nun gustan muitu de mie...

Al Bispu de Miranda si gustaba de lus Cicuiranus !

Ũa pequeiña anotaçon qu’ancuntrei ne lus aquivus Cicuiranus scrita an antigu Purtués : “As cousas desta capella hé roùpa de Francezes, porq naõ há qm (quem) tome contas”.
Issu fui scribidu pul Bispu de Miranda al die 31 de Mayu de 1634 quandu fizu ũa veźita a la paroquia de San Juan, ou seia Cicuiru.

Al nuôvu reloiju de la caźa dal pobu


La storia essa acunteciu durante la passaige d’añu ne la caźa dal pobu. Staba un a sacar la rolla d’ũa champañe quandu la tal salta y bate nal reloiju Cumpal scangallandu-l todu.
Inda biên que staba preźente al nuôssu reloujeiru que llougu mus l’arreglou cun arame dal champañe !

01/02/08

La lliêngua fuôra !

La lliêngua fuôra vou you andar nal "expolangues 2008" an Paris antre los dies 6 y 9 de febreiru. Essa feira apreźenta 60 lliênguas, ũa deillas sendu al Sturianu. Tamiên vai haber outras lliênguas de la peninsula que seran repreźentadas : al Bascu, al Catalan, y mas... Ver l'anfurmaçon an asturies.com
Mas anfurmaçones an : http://www.expolangues.fr/

Al die d'añu nuôvu an Cicuiru




Issu ya nun ten nada de nuvidades mas ende vus deixu algũas fetugrafies...