24/12/10

Al Pai Natal passou pur’ende ! – ũa cuônta de Natal an mirandés (Cuncursu)

Un rapazicu stramugidu dal Prainu pediu-me pra’l puner eiqui la sue cuônta de Natal pal cuncursu. Al purbléma yê qu’esse rapazicu nunca daprendiu a screbir mirandés na scuôla de Miranda. Daprendiu cun llibrus ya viêllus y la maneira de screbir fui-l venindu cul tiêmpu mirandu pa’las paredes de Cicuiru donde vie screbidu “año...” mas tamiên an llibrus llionéźes.

Tal cuônta nun puôde partecipar al cuncursu, mas eiqui la deixu para que seya pul menus lida.

Yêra ne la nuite de Cunsuada habie ũa nubrina que niên se vie pur donde un atrupeçaba, ũa d’aquessa nuites onde ni’l llobu sale…



-Xooo ! Xo.... Xooooooooo !

-Arreca ! Arre ... Arreca !



Y houbiu-se un grande berullu, y ũas cabras a berrar. Quiês ver que me spetei n’ũa peiña ! dixu’l Pai Natal. Ampéça anton a salir dal sou carrecholu, mas llougu se dou decuônta que nun staba n’ũa peiña purque parecie que’l suôlu cherrincaba muitu !

Concho ! Parece-me que stou nun telladu ! pensou él. Las cabras staban mui einervadas y s’assi cuntinaban inda iban a strampalla’l telladu todu ! Xo ! Xo ! Xoooooo ! gritaba’l Pai Natal pr’acalmar las cabras.



Las cabras acalmorun-se y’l Pai Natal tentou abaixar-se dal telladu d’onde s’habie spetadu. Mirou al p’arriba y quandu s’apurcatou dal campanairu llougu viu que s’habie spetadu n’ũa capiêlla. Ũa de las cabras anté tenie lus cuôrnus metidus n’ũa campana y cume se mexie muitu parecie que tucava’l sinu meyu nun sei de que maneira...



S’aquissu yê ũa capiêlla, anton vou-m’a pedir ajuda’l santu ! pensou’l Pai Natal. Y quandu iba a bater a la puôrta de la capiêlla achou alla un papelicu que dezie assi :



Fumus you y la Lluzie a passa la Cunsuada cu’las sues seis armanas alla pra Peiña Trevinca.



Assinadu : Samarcus



Hay l’alma de Dius ! dixu’l Pai Natal. Acabei de me spetar na capiêlla la Lluç ! Y ni’l Samarcus niên la Nuôssa Señora de la Lluç stan ! Mas cume you hei de fazé agora pra saca’l carrecholu de l’altu la capiêlla ?



Mas al mira pa’la squiêrda apercebiên-se dous selumbrones que parciên que traien un fachucu y que veniên al para ca. Quiên diabu pudie ser pur’aquestas horas ?



-Hey ! que vuzio’l Pai Natal.

-Houu ! arrespundiu ũa voç.

-Hai missa ? cuntinou preguntandu la voç.

-No ! Qu’eiqui ya niên hai santus pra quantas mas curas pra daren missa ! retrucou’l Pai Natal. Siêmpre vendu aquesses dous selumbrones que veniên cada veç mas pra él.

-Hay ! Mas houbimus tucar a missa, dixu ũa de las vozes.



Quandu l’acunchegu dou pra se veren de cara a cara, al Pai Natal dou un saltu cul sustu de tanta suspreza de ver aqueillas dues persunaiges; yêra un tiu y ũa tie.



Al tiu trai un chapeu y un vestidu meyu demingueiru d’ũa quelor que parcie que s’habie revulcadu na cinza. Traie tamiên ũas bullacas an vuôlta’l cachaçu y’l que assustaba mas inda yêra’l chucallu que l’home tenie antre las piêrnas y ũa mascara tan feya. Mas tan feya qu’inda yêra mellor niên saber purque llebaba aquissu de puôstu.

La tie, que na verdade tenie mas cara d’home que de mulliêr, venie vestida c’ũa saya mal antruqueźada
 y ũas quelores na cara que daban mas noiju que ganas de la beijar. Y cu’las chamas dal fachucu, lus dous pareciên meźmu uns miêdus !



-You sou’l Carochu, dixu l’home.

-Y you la Viêlla ! Yê assi que me chaman pur’qui ! retrucou la tie cume pra nun quedar atras de l’home.

-Ha ! Pus you sou’l Pai Natal, arrespundiu’l tal cun miêdu de saber cun quiên se staba a meter.

-Ha ! Vos sodes al pai de Nadal ? arrespundiu-l la Viêlla. Yê bun rapaç, ya’l vimus na tervizon ! Nun yê pur vus dezir mal, mas al fillu nun s’asparece cu’l pai. Al fillu yê mas guapu !



Al Pai Natal mirou pr’aqueillas dues almas siên sabé lu qu’habie d’arrespunder. Y anton pensou-él : aquesses dous spritus salidus de nun sei onde nun me parecen mas strañu que you cul miu carrecholu spetadu nal campanairu d’aquesta capiêlla... Y dixu anton :



-Tengu... tengu’l miu carrecholu y las cabras spetadas nal campanairu de la capiêlla... y...

-Anton pu’lus dous biên que lu sacamus dixu’l Carochu.



Anton al Carochu quiju chubi nu telladu mas al Pai Natal dixu’l qu’inda yêra mellor que se queda-se a baixu pra nun assusta las cabras. Y nun quantu ratu, ala, ya’l teniên carrecholu y cabras nu chanu. Al Pai Natal viu-se tode cuntentu y pediu anton cume yê que puderie paga aquesse tan grande favor. La Viêlla mirou pa l’home y falou-l baixicu, a dezi-l que peciźaban d’ũa arca cungeladora pra puné alla’l fumeiru.



-Mirai, dixu’l la Viêlla, nun tenemus deñeiru, somus mui probes y queremus ũa arca cungeladora pal fumeiru, mas nun sabemus donde l’achar…

-Pus tengu you ũa eiqui nu carrecholu, ũa arca de las buônas, feitas pur mi ! dixu’l Pai Natal.



La Viêlla quedou-se toda cuntentica de la vida y’l Carochu cume yê mui fuôrte llougu angayulou l’arca nas cuôstas.



-Inda fazeis fumeiru ? perguntou-l Pai Natal.

-No son outrus que mus l... mas la Viêlla nun tubu tiêmpu d’acabar de falar que’l Carachu mandou-la callar. La Viêlla fizu seiña de la manu cume pra dezir Adius y llougu se fundirun ne la nubrina. L Pai Natal achou-se solu outra veç.



Ũa de las cabras staba tuntica pur cumpretu, andava cu’la cabéça a las vuôltas cume s’inda stubissa a tuca lus sinus cu’lus cuôrnus ne la campana. Mas al chubir nal carrecholu’l Pai Natal houbiu a mode d’un berullu cume madeira a rachar-se, yêra la cabeźnalla que se l’habie rachadu an parte. Ya nun se pudie cuntinar assi, habie qu’achar quiên’l cumpuni-se aquissu, se no lus preźentes nunca chegariên a tiêmpu pra toda la gente.



Dende nun habie outru remédiu qu’andar an frente a ver se vie mas pessonas ou quiên’l pudisse dar ũa manu. Baixu-se dal carrecholu y puźu-se nu caminu de la Raya, a guiyar las cabras, an direçon a Cicuiru.







Cu’la nubrina, cuitadu, nun vie nada, mas alla iba. So quandu houbu ũa voç que’l chamaba :

-A Zé barbélas ! Tu’l barbubu ! Anda ven eiqui !



A Pai Natal acunchegou-se, mas nun cunseguie ver a naide. Quiên yê ? perguntou.

-Sou la Moura de Fuônte Cagada que l’arrespundiu la voç.

-Hui home ! Anton nun debes d’andar mui llimpa que’l dixu’l Pai Natal.

-Andu cume puôdu, mas sou la rapaza la mas guapa d’eiqui y se me quiês ver tenes que puxar pul filicu d’ouru qu’hai ende na fuônte.

-You nun te quiêru ver pra nada ! You’l que quiêru yê cumpuné la cabeźnalla dal miu carrecholu !

-Fai-l que you te digu y ya t’ajudarei cul tou carrecholu, dixu’l la moura.



Assi’l Pai Natal pensou que nun serie nada mal de ver ũa rapaza biên de-lei, meźmu se stubisse dalgu cagada, y pra quantas mas s’eilla’l pudisse ajudar. Anton l’home puźu-se a puxa pul filicu d’ouru. Y puxaba, puxaba, anté qu’ampeçou a fazé un nubiêllu. Parecie que mas puxaba, mas habie pra sacar d’eilli. Anté que se fartou y que’l dixu anton pa’la moura :



-Mira, al filu esse ya’l puxei bastante y nunca mas s’acaba, ya vou fartu. You vou mas yê a curta-lu que me vai a servir pra cumpuné la cabeźnalla.



La moura solu tubu’l tiêmpu de mandar un gritu y toda anfadada que’l dixu assi :



-Yês un bizgoya ! Agora dubres-te-me l’ancantu ! Hay que vai a ser de mi qu’inda me vou a quedar eiqui !



Anton’l nubiêllu d’ouru zaparciu y’l Pai Natal anfadou-se todu deziêndu-l que las rapazas cagadas nu l’antersaban pra nada ne la vida, y marchou d’eilli. Ya iba un cachu andandu, mas cume la moura l’habie puôstu tontu, pus cuitadu de l’home, ya niên sabie pra qual lladu s’habie idu. Andaba nal meyu d’un piñeiral mas grande que sei alla ! Nun se vie alma... Mas derepente houbiu un home a chamar : Tacu ! Tacu ! Tacu ! Y llougu assi seguidu uns tirus de caçadeira. Al Pai Natal llougu s’atirou pal suôlu y sentiu chumbus a passa’l pu riba la cabéça. Cul berullu las cabras assustorun-se y zamporun-se pul caminu arriba. Açpuis inda s’houbiu mas vuziar : Tacu ! Tacu ! Quiç ! Quiç ! Quiç ! y un perru que lladraba muitu al loinge.



Al Pai Natal quedou-se nu suôlu un cachu pensandu que la sue vida yêra mas ampurtante qu’l carrecholu, so quandu hoube :



-Stais buônu ?

-Stou si, gracias a Dius, quiên sodes ? Nun vus veyu ?



Anton saliu un homicu mui pequeiñu de tras un arbe, yêra un Facanitu. Traie ũa vara nas manus c’ũa calabaça alla culgada y de restu andaba vestidu a mude d’un Caretu ; cun prumas de tode’las quelores.



-Ya nun hai prigu, lus mius amigus angañorun’l perru y’l caçador fui-se atras que’l dixu’l Facanitu rindu-se muitu.



Al Pai Natal quedou-se sintadu nu suôlu mui seriu mirandu pr’aquel home nanu que parecie un indiu de las Américas. Lus dous cumeçorun anton a falar y’l nuôssu amigu cuntou-l las sues abinturas. Y agora siên carrecholu que sera de mi, cume you hei de fazé-l miu traballu ! Ampussible ! dezie’l Pai Natal.



Mas al Facanitu nun yêra burru y cuinecie mui biên’l bosque y lus animales. Llougu pensou que las cabras s’habiên idu nun puntu altu. Y que cun certeza ya stariên p’alli na Candena. Mal ende chegorun que ya staban eilli ũ atropa de Facanitus a tantar calma las cabras. Ya agora’l Pai Natal quedou-se mui cuntentu y siên saber cume agradecé lus Facanitus agarrou-lus todus d’ũa veç y abraçou-lus d’alegriya. Un de lus Facanitus splicou’l que la strellumbre qu’eilli se vie pu’la nubrina yêra un llugar chamadu Cicuiru y qu’eilli debie de tener quiên’l pudisse amaña’l carrecholu.



Las çpedidas feitas al nuôssu amigu cuntina’l caminu pu’la Candena abaixu. Ya andaba mas cuntenticu purque sabie que ya iba achar ũa alma prestoźa pal sou carrecholu. La nubrina yêra frie qu’anté’l gelaba la barba toda. Las piêdras rudraban pur baixu las sues butoras y las cabras ya gemiên de tan duru caminu. Mas derepente ũa voç anterrumpiu al passu dal Pai Natal qu’eilli se quedou spetadu al houbir ũa fala de tan mala leche :



-Hou... tu’l barrigan ! Ven aca ! Anda ven ! que’l pedie la voç.

-You nun sou un barrigan sou’l Pai Natal !

-Pus seyas lu que fures ! Tira-me d’eiqui ! Que sou la Mona’l Mayu cuntinou la voç.



Al Pai Natal mirou al pa riba y viu ũa mona toda de palla culgada d’un mayu. El cume yê buôna pessona quiju l’ir ajudar a salir d’eilli mas açpuis lumbrou-se-l de la cuônta de la moura. Y pensou que serie mellor de nun fazer nada que donde se passa siên saber nada de la tiêrra, puode un fazer mas mal que biên. Arresponde-l anton pa’la mona :



-Queda-te ende que stas mellor home ! Pul menus onde stas al llobu nun te come ! Niên naide te xateya l’alma cume a mi !



Y la mona nun sabendu que dezir callou-se biên callada ! Que tiêrra tan straña pensou’l Pai Natal. Purque serie que’l Reñubeiru me dixu de passar pur’qui se nun trayu nada pr’aquesta gente !



Parecie que las cabras tamiên andaban farticas daquesses strambullones todus y’l caminu chenu de piêdras nu’l gustaban nada. Mas cuitadas tenie que ser assi y eillas cume’l Pai Natal alla s’iban. Ya s’acunchegaban a Cicuiru, ya çtinguiên las lluzes dal llugaricu.



Cu’las ganas d’acabar cun aquissu todu, l’andar fizu-se mas agudu y cun la priêssa al nuôssu amigu niên s’apurcatou d’un gallu que passaba pu’lli arriba y piźou-l n’ũa pata :



-Hui ! Hui ! Qu’assi me duôle ! Mas vos nun pudeis tener cuidadu quandu andais pur’ende !

-Fui siên querer... vos sodes tan pequeiñu...

-You ? You nun sou pequeiñu ! You sou’l gallu Pintu que l’arrespundiu’l gallu cun toda la proua dal mundu.

-Y you sou’l Pai Natal !

-Pus mellor pra vos ! You sou’l gallu Pintu y vou-m’a la fiêsta dal San Garbitu... llimpai-me al bicu !

-Cumu ? Quiês que te llimpe al bicu ?

-Si que cume tenie fame, piquei n’ũa buôsta que tenie un granu, mas ambarrutei-me’l bicu todicu ! Y achei pur’ende ũas yêrbas, ũ’oubeilla, un llobu, un perru, un palu, un llume y un burru, mas naide me quiju llimpa’l bicu !

-Anton s’anté un burru nun te quiju llimpa’l bicu, nun vou a sé you que lu vou a fazer !

-Si home ! Vos yê que pudeis que teneis ũa barba biên furrada pra you me llimpar !



D’oubir aquissu’l Pai Natal einervou-se todu y dixu’l assi :



-Llimpa-te tu cu’las prumas que tenes biên deillas !



Y mandou’l un puntapie tan grande mas tan grande nu culu, que’l cuitadu dal gallu fui-s’a parar alla pa’las uôrtas que yêran de tiu Calachas, nu Pradu. Arreconchu pensou’l Pai Natal, agora un gallu que se querie llimpa’l bicu a mie ! A ver agora lu que me vai a acuntecer mas !



Al caminu de la Candena feitu, pur fin antrou an Cicuiru. Cuitadu de l’home, parecie un ciganicu y ya venie todu ancutruźadu. Las cabras ya staban dalgu cuntenticas purque’l caminu d’alcatron ya nun tenie tantas piêdras y parecie mas prainu.

Nun se vie alma n’aquesse llugar, caźas cerradas y poucas chumineyas a buta fumu. Apénas d’alguns viêllus que ya nun puôden salir de caźa yê que staban eilli. Lus nuôvus ya nun quiêren venir, dizen que fai friu, y lus pais tenen pacencia y van-se par’eilles a passa la Cunsuada y l’añu nuôvu. Y issu yê quandu nun stroban a la nuôra u’l nuôru…



Meźmu cu’la nubrina cerrada que staba, las lluzes dal llugaricu ya ajudaban pra ver mellor. Açpuis d’haber passadu’l bar de tiu Calachas al Pai Natal viu a mode d’ũa pessona na strada y chamou : Hey ! Hey ! Y anton puźu-se a currer cul carrecholu, las cabras y todu pra ver quiên serie aqueilla alma perdida.



-Hui home ! que’l diç al tiu. Ya biên tiêmpu que nun vie pur’ende un ciganu cul carrecholu… mas y vos que traeis ende ? Cabras ! Hey la ostia ! D’antes veniêdes cun burrus, agora cun cabras… !

-You nun sou ciganu ! Sou’l Pai Natal y peciźu de la vuôssa ajuda ! Rachou-se la cabeźnalla y nun tengu quiên me l’amañe !

-Pus you sou tiu Bunitu ! Y dou-te las miês çculpas mas ya nun te puôdu ajudar, ya sou mui viêllu.

-Sodes tiu Bunitu ? You tengu dalgu pra vos !

-Hay l’alma de Dius ! A ver ! Mas qui’que trais ! A ver !



Al Pai Natal remexiu anton nals cunferrumes todus que llebaba y d’eilli sacou ũa cayata...



-Hay ! Ũa cayata ! Mas y you nun sou assi tan viêllu pr’andar cun issu !

-Mas l’outru die, un angu oubiu-vus dezir que se teniêdes trés piêrnas pudiêdes aguentar mas atras de las cañonas. Eiqui teneis la terceira !

-Hay ! Valle-te Dius home ! Pus muit’oubrigadu ! A ver... si, si s’amejeita biên y assi ya me stribu n’eilla !



La cunversa cuntinou durante un cachu y’l Pai Natal anté’l dou ũa matraca pal neticu mas nuôvu. Dixu’l que yê pra dar mas vida a la caźa. Açpuis tiu Bunitu dixu’l que l’unica pessona que’l pudie ajudar tenie que ser l’angeñeiru y que la sue caźa yêra un poucu mas arriba pur’ende.



Anton agradecirun-se un a l’outru y’l Pai Natal seguiu’l caminu pu’la strada arriba. Chegandu a l’altura de la caźa’l pobu ancuntrou-se c’un rapaç qu’iba pra sue caźa.



-Buônas nuites... Sos l’angeñeiru ? que’l pediu’l Pai Natal.

-You no y vos ? que l’arrespundiu’l rapaç.

-You sou’l Pai Natal !

-Bah ! Teneis mas cara de ciganu que de Pai Natal ! A ver-lu traies ende pra vender !

-You nun vendu nada ! You oufreçu !

-Anton dai-me algũa couźa !



Y’l Pai Natal llougu s’aperceviu que’l rapaç gustaba de bola y sacou dal sou carrecholu un simblu dal Porto. Anton’l rapaç ampeçou a mandar caralladas y a dezir que yêra mellor queimar issu antes que deya mala suôrte ! Açpuis al Pai Natal sacou outru simblu, yêra’l dal Benfica ! Yêra un simblu que fazie pul menus dous metrus d’altura. Al rapaç quandu lu viu quaisque queyiu de culu cu l’alegriya ! Abraçou’l Pai Natal y puźu-se a currer cume un tunticu pra caźa cul simblu a las cuôstas !



-Biên ficas ! que’l vuzio’l Pai Natal. Mas al rapaç iba tan agudu que niên dou fé de la broma.



You n’aquesse momentu salie de caźa, iba pa’la caźa’l pobu y vie a Dalfin que querie antrar pu’la sue puôrta c’ũa couźa mui grande ne las manus. Iba-l a vuzia de la strada a ver se querie ajuda, quandu m’apareciu un ciganu a la mie frente !



-Sos l’angeñeiru ? que me dixu’l ciganu.

-Si, sou you !

-You sou’l Pai Natal !

-Bah ! Anton assi you sou Duôña Urraca de Çamora no ? que’l dixe you.



Mas al ciganu parecie star cun mala leche y nun quije brincar mas cun él. Pediu-me ajuda pal cumpuner al carrecholu y you cume nun sabie fazer issu, you dixe-l que serie mellor pegar n’un viêllu qu’habie alla pra baixu’l llugar y que ya naide s’ampurtaba pur él.



Pul Caminu abaixu tubimus ũa cumbersa antersante onde’l ciganu me splicou que nun yêra peciźu que you acredita-se qu’él fusse’l Pai Natal. You dixe’l que talveç starie a suñar mas que nun me querie spertar purque la couźa staba antersante de mas. Anton él cuntou-me tode las abinturas que tubu dende la Lluç anté Cicuiru. Yêra angraçadu de l’oubir cuntar aquissu !



Quandu chegemus nu sitiu verifiquei se l’outru carrecholu nun tenie carrunchu y pur un grande milagre anté parecie nuôvu ! Al ciganu que dezie sé’l Pai Natal quedou-se mui cuntentu cul carrecholu nuôvu y carregou la sue sacada alla y acabou pur uñir alla las cabras.



-Que dizes ? dixu-me él.

-Purreiru ! que’l dixe you.

-Mira tu nun sabes d’un caçador, ten un perru que se chama Tacu...



You dixe’l que si, que yê Oscar y que vive meźmu eiqui an frente. Anton él sacou dal sou sacote ũa caxa d’onde tenie alla screbidu « TNT Danger ! ». You quedei todu cuntentu al ver aquissu, purque afinal al ciganu nun yêra ciganu, mas si’l Pai Natal ! Cun certéza qu’Oscar l’habie pedidu un carton de bombas pra matar l’añu pu’la nuite dal die 31.

Açpuis al Pai Natal splicou-me ũa storia cun facanitus, tirus, y un perru mas you cume ya se m’abrie muitu la boca so percebie que tenie lus facanitus y a mie nun me straña nada cul purblema que tubu !



Dende dixe adius al Pai Natal y ni’l pedie se me trayie dalgu pra mie y fui-me pa’la cama a drumir.



Llougu cedu pur la mañana un strondu mui grande fizu-se sentir an Cicuiru, lus perrus punirun-se todus a lladrar y you alleventei-me nistante pra ver lu que s’habie passadu. Habie ũa fumarreda que parecie venir de la caźa d’Oscar. Ha ! Pus catanu ! Al carallu ya staba a spurmentar las bombas dal Pai Natal pra matar l’añu antes dal tiêmpu !






23/12/10

Camin de Cantares arrecebiu’l galardon Andrés Solar

An Asturias, la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana antregou un galardon a Xosé Ambas y a toda l’eiquipa de Camin de Cantares cul traballu que tenen feitu pu l’astur-llionés. Cume sabeis ya houbu mirandéźes que parteciporun naquesse purgrama y eiqui neste cadernu pudereis turnar a ver lus tales purgramas.


Pr’agradecer y houmenagiar aquesse traballu feitu you quiêru eiqui deixar lus anllaçes pa’ls purgramas de Camin de Cantares que you mas gustei :


























20/12/10

La lliêngua de las cañonas


-Méééééééééééééééé !
-Méé...mé...mééé...mééééééééééééé...
-Mé
-Méééééééééééééééééééééééééééééééééééé
-Méééééééé !
-Mééééé... mé..méééé

-A tiu Bunitu...
-Quei home ?
-Mas vos si antendeis-lu qu'eillas mus stan a dezir ?
-You no y tu ?
-A pus you yê que no !
-Home ! Fai-tu un aparatu desses pra traduzir... tu que sos angeñeiru debes de saber !

-Méééééééééééééééé !
-Méé...mé...mééé...mééééééééééééé...
-Mé
-Mééééééééééééééééééééééééééééééééééé
-Méééééééé !
-Mééééé... mé..méééé


19/12/10

Chamu-me Lica

Sou Lica ũa nuôva burrica an Cicuiru. Nacie an Juliu y ende querie m’aperźentar. Stou mui cuntentica cun mie mai y mie duôña que yê Arlinda. Andu siêmpre a correr pu’las tiêrras cicuiranas, dende lus Siête passu pur Sant’Amaru. 


Y pu’las mañanas mui cedu alla vou you nun cerradu al pie dal Pradu a ruber yêrba. Gusta-me la yêrbica  biên fresquita, inda cu l'urballeira ; da-me fuôrça pr’un die mas tarde ser fuôrte cume mie mai.



Ala ! Que passeis ũa buôna nuite, you ya me vou pal miu palleiru. Tengu sunica y vou a drumir...

18/12/10

Cruzes ne las paredes

Cruç n'ũa de las caźas de ti'Réne

D’antañu yêra custume de pintar ũa cruç ne las puôrtas de lus palleirus ou de las loijas, mas tamiên se gravaban ũas nas paredes de las caźas de vevir. Puniên-se ou n’entrada cu l’añu an qu’habie sidu custruida la caźa ou anton puniên-se mas nun recantu de la parede. Cume aquesta que you eiqui vus ansinu.
Yêran eilli puôstas pra benezir las caźas y prevenir la familia de to'lus males pussibles de l'Astru y dal restu de lus seres malus de la naturéza.

16/12/10

An Asturias dan’l jeitu al mirandés !

Soutru die al purgrama Camin de Cantares fui aperźentadu cun tie Carmen de Custantin. Tie Carmen yê la mai de Céliu, al famoźu gueiteiru de Custantin. Eilla sabe muitu de cantares y da-mus ende uns buôns eiźemplus dal sou cancioneiru, tantu an spañolu, an purtués, cume an mirandés.

Eilla tamiên fui pa’las Asturias ũa veç, y issu yê mui ampurtante pra nos, lus falantes dal mirandés, purqu’eilla tubu l’oucaźion de puder oubi’l bable y de l’acumparar cul mirandés. Y yê biên cume eilla lu dixu :

-An Asturias, vie que tamiên’l daban’l jeitu a la nuôssa fala mirandéźa !

Agora you nun sei cume yê qu’aqueillas pessonas (doutores) de Coimbra y Liźboua fazirun pra nun se daren decuônta de tal couźa. Eilles biên deziên que’l mirandés nun yê sturianu, y’l llionés de la Cabreira que parece mesmu mirandés... ah, issu naide se’l lumbrou !
Cume quiêra que se quedorun muitu tiêmpu nals scritorius y açpuis pensorun que ya sabiên todu. Al reźultadu yê agora ũa nurmativa ourtografica dal mirandés eiźelada y siên ligaçon cul restu dal duminiu stur-llionés !
A final de cuôntas ũa tie siên studus sabe mas qu’eilles... vaya a mundu esse...

Deixu-vus anton eiqui lus anllaçes pra verdes al purgrama y na ultima parte pudereis ver un acumpañamiêntu dal cantar Tiriyoni cun fraita, pianu y guitara !







15/12/10

Quandu Salazar passou pur Cicuiru...

Yêra n’aqueilles ultimus añus de la vida de Salazar que l’home tubu l’eideya de passar pur Tras-lus-Montes a ver cume habie eilli eivoluidu la sue eideya pulitica de “l’home mudernu”.

Al ver ũa llista de lus nomes dals llugares, l’home assustou-se todu pur ver un que tenie un nome ya biên ralicu : Cicuiru. Y l’home pensou d’ir alla pra ver s’habie ũa scuôla aende y cume yê que funcionaba todu n’aquessa punta de Purtual.

La scuôla de Cicuiru


Quandu Salazar chegou an Cicuiru, llougu pensou d’ir al sitiu qu’él pensaba’l mas cultu; la scuôla.

Anton, vai-s’alla, bate a la puôrta y entra :

-Buônus diês, que diç él.

-Sou Salazar y vengu eiqui pra ver cume vai todu.

La pursora dalgu assustadica manda lus alunus allevantaren-se. Sintai-vus ! que vuziou Salazar. L’home nun parecie brincallon.

Cun ganas de saber se la sue pulitica que daba poucus dreitus habie andreitadu a al sou gustu la mucidade d’aqueste llugar, y pun-se anton a dezir :

-Quiên tenga questiones que s’allevante y que me diga lu que quiêr saber…

Anton dende allevanta-se un rapazicu y Salazar pergunta-l cume se chama…

-Marculinu que dixu’l ninu.

Anton Marculinu tenes questiones :

-Si señor, que’l diç Marculinu.

-Tengu très questiones.

-Purqui’qu’hai guerras nas culonias ?

-Purqui’qu’hai giênte an Miranda que mus ampide de screbir la nuôssa lliêngua ?

-Purqui’que’l nuôssu llugar se chama Cicouro, se nos de to’la vida dezimus Cicuiru ?


Cume Salazar se vie mui atrapalladu pur las questiones dal ninicu, l’home manda la pursora dar al recreyu.

Al recreyu acaba-se y Salazar torna cu’la sue y diç : quiên mas ten questiones eiqui ?

Anton allevanta-se outru ninicu y diç :

-You miu señor.
-Si, que’l diç Salazar. Cume yê que te chamas ?

-Chamu-me Benjamin Ché y tengu cincu questiones... eiqui van...

-Purqui’qu’hai guerras nas culonias ?

-Purqui’qu’hai giênte an Miranda que mus ampide de screbir la nuôssa lliêngua ?

-Purqui’que’l nuôssu llugar se chama Cicouro, se nos de to’la vida dezimus Cicuiru ?

-Purqui’que la pursora mus dou’l recreyu antes dal tiêmpu ?

-Y adonde sta Marculinu ?

03/12/10

De brancu, Cicuiru nu’l ten solu quandu neva

No no, y yê biên verdade. De brancu, meźmu brancu puru, Cicuiru tamiên lu ten nal tiêmpu an que las arbes aparecen cu’las froles. Quandu van frolidas yê que Cicuiru sta branquitu cume niêve.

Las maçaneiras que dorun tantas maçanas...



Y lus marmeleirus, tantus qu’hai pul ribeiru de Cicuiru. Ya hoije stamus an frente al llume a quemer ua torrada cu’la marmelada alla de la nuôssa tiêrra.



Las çreijeiras que ya dorun un fruitu doce pra mus fartar-mus durante ũa buôna parte dal Branu.



Y ya se m’iba squeçendu’l vinu. Que d’onde hai ũa viña hai quaisque siêmpre un maçanal al lladu. Aende an Samartinu, al pie de la chabulica, las vigas al lladu. Parece meźmu que la maçaneira fui puôsta ende pra puder ruber ũa maçanica ou dues quandu yê’l tiêmpu de la vendima ! Y mira pu’la Raya, al mulinu la Raya y la Senabria.




La Primavéra assi fui, agora ya ven l’Einviêrnu cul sou friu y la sue calor, defrente, mas ajuntadica, nals juntorius dals seranus.

02/12/10

Las ginchas dal feturu

Soutru die, uns diês antes de la nebada, salie Oscar alla de Fuônte Capitan y achou-se cun tiu Bunitu a la punta de riba de la Tapia.

Tiu Bunitu : Anton Oscar ! Hui coñu, mas que trais ende ?

Oscar : Son ũas guinchas a tiu Bunitu !

T B. : Ũas ginchas ! A mie nun me las metes-tu ! Mas que diañu sera issu ?

O. : Pus son ũas ginchas mui mudernas que sachan agora a la venda, pudeis las mercar an Alcañiças !

T B. : Boh !... Hai Dios… sacas-me tu cun cada andamiu ! Mas y eillas si s’aguentaran pr’arrincar batatas ?


Oscar y las sues nuôvas guinchas


O. : No ! Qu’aquestas son guinchas pra revuôlcar l’aire !

T B. : Hay hay home ! Calla-te qu’anté me cagu cu’la riźa ! Andas a revuôlcs a l’aire cun aquissu ? Vaya a traballu ? Hahahaha... Quaisque pareces l’outru taradu de l’angeñeiru que se pon an Sant’Amaru y que diç qu’oube las trubuadas !

O. : A tiu Bunitu las ginchas essas son pra catar las ondias ! Las ondias de las tervizones...

T B. : Coñu ! Nun me lu sabiês dezir antes… pus yê ũa antena ! Ũa dessas de la tervizon, anton no ?

O. : Si yê issu meźmu tiu Bunitu, mas yê ũa nuôva antena pra catar la TDT y lus canales spañolus... assi a ver se veyu a la Maria !

T B. : Stas-me ũa buôna TDT tu... hay hay... TDT... Y la Marie ! Boh que Marie ? Viste ũa rapaza ende an Fuônte Capitan ?

O. : No, agora ya nun yê cume nal vuôssu tiêmpu ! Ende ya nu las hai ! You falu de la Maria Casado, ũa jurnalista de la TVE1. Y vou la catar cu’las guinchas essas !

Ende passa Dalfin y cume ya oubiu a meyu la cumbersa :

Dalfin : Hui Oscar ! Cume te pones ! Y agor’issu ? Pareces un bernabé d’alqueilles...

T B. : A Dalfin ! Diç que yê pra catar las moças ! Ũa Marie spañola...

D. : Quei ? Angatar ? A pus carallu... vai a quedar buôna la Marie...

O. : Venga ! Venga ! Vos nun sabeis nada d’issu ! Yê pra tener nuôvus canales, lus de la TDT, ya açpuis serei l’unicu a tené la tervizon an Cicuiru, y vos siên nada ! Nadica de nada !

D. : Quei ? TNT ? Arrediabu mas tu inda vas arrebentar cun Cicuiru !

T B. : Y si funciona la çringonça essa que dizes que son guinchas ?

O. : No, inda nun cunseguie purque al trasmissor sta’lla pa la Senab...

D. : A tiu Bunitu ! Que cata gambuzinus ora si ? hahahahaha

T B. : Anton pide-l a l’angeñeiru que diç que sabe de las antenas ! Scallar sabe tantu que lus truônus qu'oube an Sant’Amaru son mas yê las miês cañonas quandu se peidan !

D. : Hay ! Callai-vos tiu Bunitu que ya me cagu cu’la riźa !

A final la storia nu’l diç, mas Oscar yê pur anquantu l’unicu an Cicuiru que pude vé la Maria Casado nals fins de sumana na TVE1...

Ala, ide a revuôlcus pu l'aire vos tamiên a vé s'achais ũa vos tamiên... ũa ondia de la TDT cralu !

01/12/10

Chamadeirus virtuales !

Anfelizmiênte inda hoije, meźmu cun cicuiranus que traballan na cambra de Miranda, anté cul perźidiênte de la cambra, al nuôssu chamadeiru Cicuiru, al nome dal nuôssu llugar inda solu se scribe de maneira virtual.


Naide lu scribe nals papeles, niên nal billete d’eidentidade aparéce ! Apénas se queda na boca d’alguns... Que vou you a dezir... que naide s'amporta y que sol'hai talamoucus naqueste mundu... buônu, sta screbidu sta dezidu...

Assi vengu pra vus dal l'ambora qu’hai un grupu de Cicuiru, ala mas un, nal Facebook. Venga ! Ide alla que yê eiqui.

22/11/10

Dals trabancs sal un silbeiral


Ũas vigas cayidas, mas als murs inda biên rijs, dende se vei’l ciêlu azul. Mas quandu se pon scuru anton d’eilli sal un ramu de silba. Medra nals trabancs y prontu se torna nun silbeiral.


Trabancs nun llugar nun yê buôna seiña. Aquestes, tals cume als talabancs yê pa’la Trabanqueira que tenen que star trancads. Biên sei qu’hai un sitiu que se chama Trabanca, mas ende yê Cicuiru ; tiêrra d’auga, siên talamoucs ?

08/11/10

Un mirandés an Camin de Cantares na TPA

Pur fin chegou’l tiêmpu an que lus mirandéźes ya son antervistadus pur sturianus ! Ya eiqui sta la purmeira parte de las repurtaiges que fizu Xosé Ambas pur Miranda. Dende querie agradecer lu pu’l traballu que ten feitu anté hoije. You çcubrie al sturianu culs sous purgramas, çcubrie la fala de lus vaqueirus que nun yê assi tan loinge de la nuôssa eiqui na Raya. Gustou-me anté hoije de daprender tode lus fins de sumanas cume ye que se fala al sturianu an llugares tan perdidus mas tan guapus cume Las Murias, Corporales ou Val.lau (Vatsau).
Hoije vendu al purgrama que se fizu speru que lus sturianus tamiên puderen ver cume son aende las couźas de la muźica y de cume yê que falamus. Hai trés añus passadus ya, quandu cumecei a screbir, you nun sabie nada de las Sturias y poucu de Llion. Mas poucu a poucu veyu lus llaçus antre nos a medrar. Adonde issu mus llebera, nun lu sei, mas de buônu solu puôde ser ! Francamiênte yê'l de que you suñaba. Purque sabeis, falar mirandés cun purtuéźes nun da, nun sal biên. Meźmu s'eilles fazen un sfuôrçu pra s'antersaran an nos, you anté veyu aquissu cume un tiêmpu de moda. Yê solu pur un tiêmpu. Mas cun Asturias... solu sta a ampeçar agora !!!

Ala ala ! Mas tantu palrar cume stou agora a fazer... quei ? Mirai y scuitai mas yê !





31/10/10

Quiên merca lus purdutus tradicionales ?

Onte a la nuite fui m’a mercar uns bollus bascus ende an Burdeus y al passar n’ũa panaderia vie als précius d’alguns bollus ou mellor dezir de galletas à dous ourus y poucu l’ounidade. Cume yê qu’ũa galleta pudera custar aquesse préciu ?

 
Eiźemplus assi hai muitus y las feiras dezidas “tradicionales” ourganizadas pu’las cambras an tiêmpus de broça stan chenas daquesta giênte que nun ten miêdu de chubir a mas lus précius. Purque an fin aquissu so yê méźmu pa’lus turistas. Y cume eilles so eiran mercar ũa veç, butaren-se a dezir que pur ũa veç siêmpre se puôde mercar ũa llata de castañas ou un frascu de çreijas à cincu ou seis ourus. Pus dende digu-vus you que si hai biên giênte que s’apurbeita...

 
Mas y anton quiên merca aquestas couźas an Miranda ? Lus Zamuranus ! Y falandu de Zamora, nun yê que you onte tamiên achei eiqui queiju d’alla ! Si home, 21 ourus al kilu ! Y tenie alla screbidu « Zamorano Cheese »… dende a tener-mus eiqui queiju mirandés falta poucu, mas a este préciu que s’afoden que you nun l’hei de mercar !

Al tradicional yê caru, mas debie de sé al mas baratu... assi sta’l mundu an qu’andamus...

04/10/10

Dende Alcañiças nals añus 20 !

Ende teneis dalguns retratus d'Alcañiças sacadus nals añus 20-30 dal passadu séclu. Aquestes retratus puderiên eilustrar biên la nubéla Miranda dal llibru dal PAdre Zé La Mona'l Mayu que cun certéza se passarie mas ou menus n'aquesse tiêmpu. Achei lus d'un culeicionador spañolu que ten muitus retratus d'Aliste et Zamora toda. MIRANDA [...] Ya d'outra feita habie oubidu amentar na "repartiçon de Miranda" adonde se falaba grabe ou fidalgu, al cuntrairu de la nuôssa fala mas a modu y pur essu me parecie mas natural !
-Gustaba de ver a Miranda ! Dizen que yê cidade ! Aposque yê guapa !... -Niên pur essu ! Si, ũa cidade, assi mas ou menus, atallou miu tiu : -Tu ya viste la bila spañola d'Alcañiças ? -Vie, al die de lus tourus. Ten ũa praça al meyu y ũas caźas altas cun barandas y un jardinicu a l'entrada. -Pus pur ende ya sacas ũ'eideya ! Miranda niên chega al rastru d'Alcañiças. -Alcañiças val muitu mas, acrecentou mie tie. Ten muliênda, quemercius i letecidade de nuite. [...] Ora you cuinecie, cume dixe, a Alcañiças. Truxe d'alla muitus jurnales cun figuras que spetei na cabeceira de la cama. Truxe tapones feitus a maquina i llatas screbidas, llatas de scabeche i pelotas de caramelus atadas nun eilasticu ! Mas de Miranda... ya viênu d'algũa couźa buôna ? [...] Miranda no! Cumu puderie ser guapa ũa cidade cun mil habitantes d'adonde mus chega todu estu ? D'Alcañiças, al menus, pr'alla de tapones y albarcas, de cacharrus y caramelus, chega-mus algu de buônu! Las panas de cuntrabandu, pur eiźemplu, trocadas pur farrapus. [...] De Miranda... quei ? Un die chegou a la puorta de la scuôla un fidalgote mui angurbatadu, a cavallu, n'ũa potra. Nos jugabamus a la seguriêlla cu'ls piones. El siên s'abeixar preguntou : -Por favor dizia-me onde fica a casa tal ? Matracas, mui lampeiru, siên perder la llaçada arrespundiu aceñandu : -par'ende ! -Obrigado! Você anda aqui na escola ? -Andu ! -Na quarta classe? -Si. E jà encontrou alguma vez nos livros de leitura : "par'ende" ? [...]

02/10/10

La lliênda'l llagu la Senabria

Fui-me cuntada trasdonte la lliênda'l llagu la Senabria pur ũa cicuirana. An Cicuiru cuntaba-se tamiên aquessa storia anque naide dezie que yêra la lliênda'l llagu. Mas falaba-se d'un llugar y qu'un die chegou alla un probe, mas cume yêra magicu mandou afundi-lu de baixu d'auga, fazendu assi un llagu. Dal puntu de vista eitnograficu yê mui antersante saber qu' ũa lliênda senabréźa yêra tamiên cuntada pur mirandéźes. Nun se sabe biên cume venen essas storias, niên’l caminu que lleborun anté hoije. Mas stan ende y hai que cuntinar a cunta-las.

Assi pudeis ler la lliênda tal cume me fui cuntada eiqui, y ya ende vus deixu la lliênda cuntada an senabrés, outra variante de la nuôssa lliêngua.

N.B : An sanabrés lus verbus dal passadu an –run passan a ser an –nen, cume passonen, puninen,... Aquessa forma tamiên yê mui parcida c’ũa forma antigua dal sandinés que fazie –nun. Un aburton an senabrés yê l'ultimu panicu que se puôde cuzer cul que sobra de massa.

19/09/10

Cicouro nun arrespeita Cicuiru !

Nada mellor que neste fin de sumana pra falar d’issu ; ya que na sesta fui’l die la lliêngua. Al purblema yê que la nuôssa tuponimie nun yê arrespeitada pul Stadu Purtués, niên al sou reperźentante an Miranda; la cambra.

Dende hai que fazé dalgu, ounir-se, y turnar a alleventar lus nuôssu chamadeirus todus. Tamiên nun yê nada nurmal que lus llugares que stan nals camins pra Miranda tenen lus nomes an mirandés y lus outrus no ! Yê aspetu mui verguñoźu de tratar la lliêngua cume se fusse un aparatu turisticu, siên outru sentidu. Ya vai quaisque un añu que la cambra de Miranda ten nuôvu duôñu, mas niên pur issu aquessa situaçon cambiou. Dende vei-se biên que PS ou PSD yê eigual...

Quandu Cicouro nun arrespeita Cicuiru, yê'l que se passa...

Mas nal que parece la cambra ya se ten antersadu an mas assuntus lliênguisticus que quandu staba l’outru duôñu alla. Mas niên son couźas que cheguen, purque lus ancuôntrus culturales (bloggers, die la lliêngua, spuziçones,...) son einiciativas puntuales, d’ũa jeira, que duran un curtiu tiêmpu y acaban-se. Son cume aquessas burburetas que viven un die y muôrren-se... y mañana ? Mañana habera mas ? Yê cunforme...

Anton pur issu hai que fazer açones que duran, añus, y dezénas d’añus. Ũa dessas açones yê’l respeitu de la nuôssa tuponimie, als nuôsses chamadeirs. La cambra nun puôde deixar que solu haba mirandés nas partes turisticas dal Prainu. Qu’issu da mui mala oupeñon de la nuôssa lliêngua, a lus que la falan.

Muitus de lus nuôssus pais nacirun cul Salazariźmu-Franquiźmu y anton daprendirun a nun respeitar la nuôssa lliêngua de mil añus. Dende fai qu’hai ũa generaçon que nun yê capaç d’aceitar que vuôlvamus als nuôssus nomes dals nuôssus llugares ya niên a la nuôssa lliêngua.

Mas pra lus nuôssus abos, lus buôlus cume se dezie d'antañu. La couźa yê defrente purque eilles siêmpre vevirun cul mirandés, y cun nada mas. Par’eilles Cicuiru siêmpre fui Cicuiru, Samartinu siêmpre fui Samartinu y la Pruôba nunca fui a Povoa

Assi qu'arrespeitandu la lliêngua, lus nuôssus nomes y lus nuôssus llugares, tamiên arrespeitamus lus nuôssus abos. Y nun hai mellor perźente que puôdamus fazé a la nuôssa giênte. Dende nun falu de gaña deñeiru cun muitu petroliu, mas de tené diñidade cu’la nuôssa cultura.

Y acabu pur vus deixar eiqui un reclame dal Gubiêrnu Sturianu suôbre’l respeitu dals chamadeirus :

16/09/10

BUONAS TARDES cun Amadeu Ferreira ne la SIC

Buônas tardes ! Yêra purreiru de ver aquissu screbidu an mirandés nun canal purtués. Fui Amadeu Ferreira que mus dou'l praźer de fala de la nuôssa lliêngua.

Cume pudeis ver, al diañu la tie fala biên l mirandés y anté fai sfuôrçus pra falar cume debe ser ! Mas Amadeu dixu dues couźas mui ampurtantes naquesse purgrama : - O mirandês é leones. -E um dever civico de dar a conhecer o mirandês. Mañana yê'l die de la lliêngua, alla an Miranda. Ide alla, spéru que vai a ver muita giênte.

14/09/10

L’arrepicador de la fiêsta

L'arrepicador

Astañu tubimus un arrepicador de demoñu qu’anté fizu dar vuôltas a la campana. Al campanairu perdiu’l badallu de tanta chacullada de lloucura... y l’arrepicador tubu que s’ir alla riba la capiêlla pra cumpuner al tal chamadeiru. Y dende lu sacai’l retratu !

13/09/10

Un die de mil añus !

Die 17 de stembru vamus a tené’l die de la lliêngua mirandéźa. Vai a sé purreiru, hai ũa receçon na cambra de Miranda. Nun percebie se toda la giênte puôde alla antrar, mas que buônu ! Dende’l purgrama :