22/05/11

Pedidu als mirandéźes

Dende’l blog pidu als mirandéźes que me léyan pra que buscan s’inda hai pendones pu’lus defrentes llugares dal Prainu. Trata-se d’ũa bandeira ou standarte grande cun pu’l ménus 16 m² atribuidu durante la Recunquista a cada llugar y qu’hoije solu puôde star preźente ne las eigreijas de las nuôssas tiêrras.
Nos eiqui ya achémus al de Cicuiru y pudereis daprender mas subre tal bandeira eiqui. Son ũas bandeiras ampurtantissimas pa’la nuôssa storia y de tal maneira qu’hai que turnar a sacar-las y a lleva-las nas purciçones cume se fazie d’antañu.

Solu lus mas viêllus dals llugares yê que saben dal pendon y de cume yêra, purque lu viên siêmpre quandu yêran mas nuôvus y anté scalla andorun cun él. Yê dal nuôssu deber de saber lu que passou cu’l pendon de cada llugar para turnar a repetir aquessa tradiçon de 1000 añus !

20/05/11

Dal çerdeiru al çreiju...

Vengu eiqui cu’aquesta nuôva pra vus dezir que las çreijas ya van maduras. Pu’l ménus las vurmeillas, purque las brancas inda stan biên verdicas. Ya tube la suôrte de las purvar y stan méźmu buônas, cume siêmpre. De restu agora spéru las brancas, que cume lu sabeis son mas tardiêgas.


Inda stan verdes...

Tamiên apurveitu aende pra vus deixar lus nomes que da-mus ne la nuôssa lliêngua al arbe que da las çreijas :

Çreijeira
Çreijeiru
Çreiju
Çerdeiru
Çerdeira

Ya tengu oubidu to’las palabras an Cicuiru y Samartinu, solu la palabra çerdeiru yê qu’oubi na Vila (Bumioźu).

Dende cuidadu cu’las brancas que quandu vus apurcateis ya you las tenerei papadu todas !

19/05/11

Quatru añus a xurdir pu'la nuôssa eidentidade !

Fai hoije quatr’añus qu’ampecei a screbir pur’ende ne la nuôssa lliêngua. Fai hoije quatr’añus quandu pur’ende a xurdir, a çcubrir la nuôssa verdadeira eidentidade. Eiqui ampecei cun retratu dal marcu 468 de la frunteira, hoije deixu-vus eiqui un retratu de las xaras que stan eilli a medrar.

Las xaras dal Samarcus

An quatr’añus çcubri que la nuôssa fala nun yê ũa couźa eiźelada an Purtual, mas que tamiên se fala inda an d’alguns llugares de Llion, y de la Cabreira. Nun yê peciźu de mus “vender-mus”, nos mirandéźes cume un purdutu ou un pobu special de Purtual, purque a final hai-lus eigual a nos alla p’arriba n’aquessas muntañas de Llion. Mas anté hoije quiên lu sabie ? D’alguns. Quiên lu querie dezir ? Naide.

Pus aende sta l’oujetivu prencipal d’aqueste cadernu, turnar al naide an muita giênte !

17/05/11

Cicuiru inda ten un Pendon !

Nal passadu sabadu cumbinémus you y tiu Muizés pra irmus a vé’l pendon ende pu’las 10h30. Quandu cheguei a la sue oufecina tiu Muizés staba a acabar ũas gravuras. Pouźou l’anstrumiêntu, apagou’l radiu, fechou l’oufecina cu’la chabe nu pustigu y ala qu’ala fumus pa l’eigreija d’un passu ligeiru.

Al chegar, ya alla staba Mariya a curtar roźas de las d’Eidmundu pa’las puner n’eigreija. Nos entremus y alla fumus dreiticus a la sacristiya.

 Tiu Muizés an frente'l Pendon de Cicuiru

Mas y’l pendon d’onde sta ? que perguntou Mariya. Nals gabetones de l’arca de San Juan que l’arrespundiu tiu Muizés. Abrimus anton l purmeiru y alla staba él, biên anrebulladicu n’un llençol brancu cu’ls curdones al lladu.

Anton ampeçémus a dezanberullar al pendon. Purmeiru yêra vurmeilla, açpuis verde, vurmeillu y verde pur fin. Lus curdones gordus, pu’l ménus 4 cm de diametru. Salimus anton de la sacristiya cada un pegandu n’ũa punta dal pendon y buscandu d’onde lu stender. Açpuis achémus ũa vara d’onde l’anfilar y tiu Muizés tubu l’eideya de lu culgar dal « balcon de lus moçus » cume you’l chamu. Y dende ampeçei-l a sacar muitus retratus. Cume’l pudeis ver aende las puntas ya stan biên stragadicas mas nada grave. 

Ũa de las trés puntas dal Pendon de Cicuiru
D’eiqui a poucu spéru abrir aende nal cadernu ũa nuôva paigina special dedicada a aquessa bandeira tan special, d’un tipu scalla unicu an Purtual. De restu pudeis ver eiqui que'l nuôssu Pendon  ten quelores parcidas cun las quelores de lus pendones de Llion. Pus al verde y'l vurmeillu an nada tenen a ver cun Purtual, muitus pendones de Llion son tamiên d'aquesse jeitu.