23/01/09

Cicuiru pu l'Anterneta

Tiu Alcides mandou-me onte un articlu que fala de la vozes Cicuiranas pu l'Anterneta y you eiqui vus lu publicu tal y qual sien mudar de nurmativa (hui !)... Apareciu hai uns dies atras nal Jurnal "Nordeste". You eiqui lu pongu purque ides a ver a la leitura desse articlu al home tan ampurtante y valioźu que you sou (hui !)... A rapaźas aprobeitai qu'un tal home que vus preste tantu cum you hai lus mui pouquechicus ! (Si apruveitu pra fazer algua purpaganda mie... nunca se sabe...)
Cicuiro i la sue giente na blogosfera
Assi cumo las personas se fúrun spargindo, tamien l nome Cicuiro ten andado ajuntado a las nuobas modas de sembrar palabras, retratos i cumbersas, pula anternete, seia an sítios seia an blogues.
Ye notable l númaro de sítios que ténen sido custruídos nestes tiempos, cun assunto que ban de la ciéncia, a las artes, a la lhietratura, al retrato, quaijeque todos an lhéngua mirandesa, l que tamien ye ua seinha de ls tiempos.
L mais deilhes son mantenidos por pessonas que yá nun bíben an Cicuiro, anque dalhá séian oureginários dun modo ou doutro, mas muitos cuntínan a tener ls lhaços bien a la sue tierra, alhá indo spessas bezes. An muito desses blogues fala la lhéngua mirandesa, ne l raiano lhimpo de ls cicuiranos. Esta ye la lista, para quien querga ir alhá, que bal la pena:
http://anafonso-ilustra.blogspot.com/ [artes / eilustraçón];
http://cicuiro.blogspot.com/ [generalista / l sítio de l Gambusino];
http://baglina.blogspot.com/ [eneralista / l sítio de Boieiro i de Manolacas];
Fui Manuel Carvalho l purmeiro a criar rodeiras na anternet quando amostrou al mundo cuontas cume As Belas Manhãs de Maria Constança, anspirada na tierra natal de l escritor mestre, nacido na Abadia de Cicuiro na 1946 i a bibir no Canadá zde 1980. Cun bárias obras publicadas, Saga (1989), Gesta (1992), Um Poeta no Paraíso (1994) i Parc du Portugal (1996), cun colaboraçones an bárias rebistas i jornales: A Voz do Domingo, an Leiria; Europeu, an Lisboa; Lusitano, A Voz de Portugal i LusoPresse, no Canadá; Peregrinação, na Suíça; Semanário Transmontano, an Pertual. Ganha l 2.º prémio nun cuncurso de cuontos de l Diário Popular an 1979.
Más tarde aparece l purmeiro blogue dedicado a Cicuiro, criado por Thierry Alves, “L Gambusino”, doutorando an Angenherie Eletrotécnica i Quemonicaçones – bariante de antenas, i a bibir an Fráncia.
Ye neste caderno de cumbersas que se cria l punto prancipal de ancuontro de cicuiranos que, cumo él, ándan stremuntiados por esse mundo afuora. Fui essa chiçpa que atiçou a “Manolacas” [Manuel Carvalho] i a l “Boieiro” [Alcides Meirinhos] a criar “Al Balhe de la Baglina” que ten cumo prancipal fin amostrar adonde cada cicuirano ou deçandiente anda, botando uas lhonas a la par i que dua forma ou d’outra son tamien, l mais deilhas, stórias de l pobo i que se quieren relhembrar para nun squecer ls antrepassados.
Ye tamien nos blogues que alguns artistas de Cicuiro s’amóstran: Cláudio João, l pintor que mesmo culas sues einormes lemitaçones físicas cria obras de senseblidade única tanto a óleo, acrílico, pastel i carbón. Ye ouserbador cume poucos de pequeinhos cachicos que fázen parte de la nuossa mimória coletiba; Ana Afonso, filha de pai cicuirano i mai de Bal de Mira, pintora licenciada pula FBAUL dedica-se a la eilustraçón cume freelancer i ye hoije recoincida cume ua de las grandes eilustradoras nacionales.
Alcides Meirinhos

22/01/09

Spaña y Purtual an Zamora

Na fundaçon de Purtual hai très sitius ampurtantes : Alcañiças, Miranda y Zamora, lus outrus son segundairus. Miranda ya Alcañiças tenen poucas anfrastruturas, y anton fui Zamora la scullida pa l’ancuontru antre lus gubiêrnus Purtuéźés y Spañoles.
Ũa de las couźas an que se vai a çcutir durante l’ancuôntru yê d’un acuôrdu médicu-anternacional cu’la cidade de Badajoç…
Pa nos, lus Mirandéźés sera qu’essa acuôrdu mus servira p’algu ? You, que ya fai tantu tiêmpu que piêdu esse tipu d’acuôrdu, mas no cun Badajoç, carallu ! Cun Zamora ou Valladolid si !
Tenemus nos tamiên peciźu dessa cunvençon pra nunca mas fazer al caminu biên coinecidu de la muôrtu : Cicuiru-Miranda, Miranda-Bergancia, Bergancia-Portu. Açpuis de 420 km finalmiênte chegas a un spital dignu desse nome ya c’un pie se nun son lus dous nun caxote de madeira ! Mas cun carallu que nun sera mas simples de fazer 60 ou 110 km anté Zamora ou Valladolid, no ???
Cum quiêra que las ciguôñas de Zamora se spartiçan todas cu’la riźa mirandu pal tal negociu dal gubiêrnu d’alla baixu… bah ! Ũa veç que se fai pa Badajoç nun se puderie fazer par Valladolid, no ??? Grande spiêrtallones qu’hai alla baixu que nunca pensan an nos !

09/01/09

Niêbe y chouriçada Alistana

Soutru die, llougu açpuis d’haber nebadu you y’l miu amigu Oscar fuômus a dar ũa vuôlta cu’la carriña pu’la Raya, de Paradela anté Alcañiças. Nos, y issu ya’l sabeis nun tenemus miêdu de nada y inda menus de cincu centimetrus de niêbe. Y naquessas situaçones cum la de l’outru die nunca se sabe se nun hai un pur ende spetadu pul caminu y que puôdamus ajudar. Ya que tenemus carru buônu solu fui pegar n’él y toca andar pu’las stradas inda virges de la Raya. Scapemus de Cicuiru an caminu a la Lluç.
Naquessa nuite Custantin parecie dezertu, niên ũa alma, aposte que stariên todes an la caźa dal pobu a abanar al capaçéte pus yêra die de fiêsta alla. Quiêr dezir, an Custantin yê die de fiêsta to’las nuites nestes tiêmpus frius ! Sera purque tenen pouca lleiña pra fazer llume que nun ancuntrariên mas que fazer fiêstas pra calcer... An fin, nos niên alla fuômus nun sei a que nun stariên a fazer aqueilles rituales algu toscus que tenen q’stume d’amañar pur estes tiêmpus.
Seguiêmus pa la Lluç, passemus la frunteira mirandu pal ciêlu strelladu, tan guapu cum staba, yêra de maravilla !
Al mas cumplicadu fui açpuis d’abeixar la cuôsta al lladu spañolu que la strada reźgalgaba bastante y’l carru no mui stable. Al acunchegar Mubeirus ya staba al camion de lus bumbeirus de Miranda (si de Miranda y an Spaña !) ajudandu outru carru a choubir la cuôsta anté’l semitériu dal pobu. Passémus y cheguemus al bar 2000 (si aquel de lus pais de Marta). Alla, cum siêmpre, staban uns amigus Alistanus: Henrique, Miguel y mas outrus. Sabeis, gustu muitu d’ir pa Mubeirus, tengu la certeza que se me vou alla siên carteira, salgu burrachu y siên deber nada a naide !!!
Vuôlbendu a la cuônta, pullie yêran ya la 1 de la mañana, y’l bar staba a fechar. Ende mus ven Miguel y que diç: - Venga Oscar ! Nos marchamos para Cicuero, qu’hai lumbre !
La chouriçada
Nos c’rallu nun deziêmus que no. Chubiêmus na carriña, eilles n’ũa jeep y ala pu’lus caminus, qu’al camion de bumbeirus habie puôstu la strada n’ũa fiyura que cul gelu ya niên daba pr’ancarrapitar la cuôsta dal semitériu. Pu’lus caminus virges yêra purreiru anté dou pra fazer rally ! Quaisque parecie al Paris-Dakar, no cu l’aréna, mas si cu’la niêbe ! Al chegar an caź’al pobu de Cicuiru, Marie ya s’iba pr’al camarote, mas assi que mus viu dou meya vuôlta y cum pur milagre al llume nal chupon vuôlbiu a arder ! Ende Oscar pensou biên y diç :
-Agora falta-nos uma boa chouriça para assar !
Y un de lus Alistanus que manda llougu :
-Coño que las tiengo en el coche ! Las voy a buscar y las comemos ahora. Tu Oscar vai a cojer las grellas en tu casa ! Oscar nun dixu que no, llougu se fui busca las grellas y Miguel turnou dal jeep cun trés sacas; ũa cun toucinu, outra cun mas chouriças que you sei y ya ũa torta ! Oscar chegou cu’las grellas, amañou-s’al llume, y ala yêran las dues de la mañana y nos a quemer toucinu y chouriça assada, todu de la caźa dal Fidel, an Alcañiças !!!
Oscar y lus amigus de Mubeirus
-“Joder come tu hombre y bebe una cerveza !” que me diç Miguel. Cerveija, claru nun bebu. Anque la purmeira que buie habie sidu Miguel que me l'habie pagadu an 2007, na feira de la Lluç. So que naqueilla nuite nu me gustaba cu’la chouriça. Auga a la fuônte tie Rita serie talveç biên mellor. Acabou-se la chouriça, assou-se mas toucinu anté que cu’la bariya chena vuôlbiêmos pra Mubeirus culs amigus. Eilles alla se quedoran, nos cuntinémus al caminu anté Alcañiças pu’la nacional so que la couźa ya nun staba assi tan angraçada, la niêbe habie zaparcidu !!!
Cum nun parecie haber alma viva na cidade dal tratadu segiêmus outra veç anté la Lluç pu’la strada. Ya açpuis anté Samartinu pu’la siêrra. Samartinu siên naide pu’las rugas y niên nals bares (solu lus Custantineirus tenen fiêstas strañas nestes tiêmpus).
De Samartinu, fuômus anté’l mulinu de la Raya, y d’eillie outra veç anté Alcañiças. Nun sei a que starie un spetadu pullie… Si quiên andarie pulas siêrras Alistanas a las très de la mañana, ya cun cincu centimetrus de niêbe… Sploradores Cicuiranus, so podie ser ! Poucu tiêmpu açpuis vuôlbimus pra Cicuiru, yêran quaisque las quatru… horas d’ir pal camarote !

Fiêstas de Sant'Antoñu

Fugueira de Sant'Antoñu (fetugrafie Eloi)

Ya la lleiña sta amañada pa’la grande fiêsta de Sant’Antoñu an Cicuiru. Nun te squeças que d’eiqui an dues horas hai la ultima nuvéna y açpuis yê fiêsta, fiêsta, fiêsta ! Die 9 : Vitor Arribas, mui buônu pr’apañar ũa burracheira de las ostias y angulipar ũa chouriçada assada nas braźas de la fugueira, ya ũa tabafeya tamiên nun digu que no ! Home yê qu’hai que purbar al fumeiru ! Die 10 : Lus Sandinéźes Trianglu (Triangulo) venen ende a animar la nuite. Grupu mui buônu pra quiên se quiêr zampar n’ũa ; you ya me ficu a la spera de Marta de Mubeirus… (que mulliêr hui !)

Muita, muita niêbe !

Coñu sta agora a queyir ũa nebada que niên vus digu ! Inda biên que d'eiqui a poucu vamus a acender la fugueira de Sant'Antoñu se no inda mus murremus a friu !

08/01/09

Nuvénas de Sant’Antoñu

Sant'Antoñu ne l'eigreija de Cicuiru

Ya çdal die 1 de Janeiru, cum cad’añu ampeçoran las nuvénas de Sant’Antoñu, nun squeças que yê to’las nuites ne l’eigreija de Cicuiru. Al oubir las campanas ya sabes adonde ir ! Ya die 9 y 10 sera outra couźa ! Bah tamiên solu te queda llougu a la nuite y mañana pra ires alla... anton vai coñu !!!

06/01/09

Quiên vus traga la lleiña buscai !

Agora parece que lus tiêmpus ya nun son cum dantes, ya la mucidade nun quiêr traballar, ya niên squiêra a la purparaçon de la fugueira de Sant’Antoñu. Inda biên qu’hai merdumie caźada que fai la jeira dura pr’amañar lus cepus y poné-lus prontus pal die.
Un que traballa y très que miran de boca abiêrta…

Dantes nun habie tratores y hai quiên me cuntou qu’habie dous grupus d’homes qu’iban a la lleiña ; lus moçus y lus caźadus. Cada un tenie un carru puxadu a fuôrça d’home y la lleiña yêra traida anté’l pobu. Açpuis de juntada ya se fazie al llume y mui grande llume inda cum se fai hoije an die. Mas hoije yê la couźa difrente, ya todus van de trator y traien inda mas lleiña, ya cépus einormes.

Nurmalmiênte al die de la lleiña curresponde al die de lus reis, hoije. Mas ast’añu ya fui apañada y ajuntada al pie la caźa al pobu trasdonte, deimingu. Issu yê purque nun die de sumana pouca giênte se puderie ir alla y anton avançou-se al die. Ya agora todu sta prontu pa’la mas grande fiêsta d’Eimbiêrnu dal Prainu !

A caminu al ninu

Perźebe d’Oscar
Hoije lus reis magus stan a chegar a la cabaña al ninu cu’lus perźentes que’l mustraran l mundu y las sues riquezas, las froles y las beyas dal Prainu.

Bun añu nuôvu !

You deźeyu-vus un bun añu nuôvu chenu d’alegrie y que vus traga todu al que vos mas quergades naquesse mundu