19/10/12

Ũa vultica cun Burriña !

Burriña ? Burriña yê la burra d’Arlinda. Eilla amprestou-mus-la pa’la fiêsta de Sant’Amaru. Loutériu habie traidu de la França un coche, assi a la moda, y ya biên viêllu, pu’l ménus 200 añus. Yêra you l’ancargadu d’uñir la burra y inda biên que d’alguns m’ajudorun se no al coche habiê-se quedadu nu sitiu !


 Burriña cu'l coche y manjaricu

Dé-mus la vuôlta pu’l llugar, llougu a la purmañana, cedicu, cedicu, que teniêmus que fazé’l peditoriu. Mas purmeiru teniêmus qu’arrenjar ũa princéźa pra la passiar pur ende. 


 Arlinda nu coche


 Ay Dios ! Arlinda llougu s’aperpeju mas nun sei quiên dixu qu’eilla ya nun daba y tenie que ser outra. Anton fui la Tania que passiémus de coche pu’l llugar, assi a mode de princéźa. Açpuis, arredios… chegorun uns garotus y anchirun al carrecholu.


Tania nu coche

Tamiên habie muźica. Lus habituales de Custantin staban aende cu nos pr’anima la couźa y fui purreiru. Eilles habiên venidu d'a caballu n'un burru... no, boh, de carru claru. Quiên yê qu'inda anda de burru ?

Als muźicus de Custantin, caxa, bombu y gaita de fuôlle

17/10/12

La giente de Custantin

Ende vus vengu hoije c'ũa repurtaige biên guapa que saliu nal passadu die 22 de Setembru ne la RTP1. Fala de las pessonas de Custantin. Yê an purtués mas val la péna ver... mirai eiqui.

Tiu Ribeiru cu'la fraita y la caxa
 

15/10/12

Cruzes dal Prainu

Eiqui vus deixu l'anllaç onde pudereis vé las cruzes todas dal Prainu qu'atuporun Oscar, Amadeu (Ferreira) y Alcides. Inda se me lembra n'aqueste branu de lus haber vidu ende p'als llads d'Infanes cu'la carriña d'Oscar y'l puôlu atras d'eilles... Qu'andariên a fazer ? Pus anduvirun a fazer AQUISSU ! Que couźa mas fixe !

Ya agora, outra couźa, nun me squeci de la fiêsta dal branu, inda nun vus falei biên d'eilla. Yê qu'aspéru las nuites friês, pa que las lumbranças de la fiêsta me caléçen al curaçon !




02/10/12

Als cicuiranus y l'auga

Muitos cicuiranus queixaban-se astañu de la falta d’auga. Pus la llagona’l Pradu staba quaisque sequita y de las outras llagonas poucas teniên auga, uns charcus pra nun vus dezir mellor. Diç la gente que nunca s’habie vidu couźas d’aquestas, que l’auga dantes nun faltaba ! Mas a las vézes yê mellor deixar de dezir tuntariês y mirar pu’lus arquivus pra vé lu qu’acunteciu de verdade.


 Augueira d'alla baixu, an frente la fuônte tie Rita

Fui lu que you fize hai uns mézes atras quandu passei pu’la bibiotéca de Bregancia onde mirei un llibru que se chamaba “As frequesias do distrito Bragança nas memorias paroquiais de 1758” publicado an 2007. Fui mui antersante de vé lu qu’alla staba, pus fala tamiên dals nuôssus llugares de la Raya. De Cicuiru fala d’ũa couźa mui ampurtante nal llugar, fala de l’auga. Pra qualquiêra llugar l’auga yê ampurtante pa’la vida, pus védes qu’astañu l’auga faltou an Custantin y lus bumbeirus de Miranda teniên que lleva-la p’alla !
Mas an Cicuiru, l’auga ten d’outrus sabores y aparéce an qualquiêra recantu ! Pus sabeis quantus manentiales hai nal llugar y todus an vuôlta dal rigueiru ? Son 14, muitus son particulares ya d’outrus son ou yêran fuôntes publicas. You tengu ne la mie eideya, que’l nome de Cicuiru quiêr dezir « sitiu cu augua », mas d’aquissu ya eiqui falei y nun so eiqui.

Vamus agora al que mus antressa, la parte de las memorias paroquiales de Cicuiru screbida an 1758 y que fala de l’auga qu'habie nu pobu :

“[...] O lugar de Sicouro tem três fontes, que não há memoria de que secassem. E huma delas a que chamam a fonte do Bispo hé tão singular no gosto e sabor e tam congruente para conservação da vida umana, que sem fazer afronta a nenhuma das fontes desta Provincia, bem se pode dizer que hé a milhor de todas elas. E os senhores Bispos de Miranda, ficando-lhe em distancia de três legoas, a mandam aqui buscar para beber. Por cima do lugar de Sicouro, pera a parte do Norte, couza de meio coarto de legoa, no sitio aonde chaman Prado, nas fraldas da serra da Senhora da Luz, à hum charqueirão que havia anos estava seco, sem deitar gota de agoa, o anno de 1757, no dia doze d’Agosto, do mesmo anno e era, achou-se de repente detando agoa, em tanta abundancia que desse pelo meio do lugar abaixo e vai a parte Sul do mesmo lugar de Sicouro regar os linhares ahonde chaman a Faceira. [...]”

Inda hoije hai très fuôntes an Cicuiru, mas se me lembru biên chegou a haber quatru, pus habie tamiên la fuônte las almas. La fuônte dal Bispu yê la d’hoije cuinecida cume fuônte tie Rita. Pus d’antes vevie eilli ua tie que se chamaba assi. Y yê biên verdade que l’auga yê buôna y ten un sabor biên special que solu se pudera antender purbandu-la. Pus pudeis ver que yê biên buôna qu’anté lus Bispus pediên als criadus pa’la iren a buscar anté eiqui !
Mas tenémus mas ũa nuticia d’antresse, pus vémus que durante un ciêrtu tiêmpu la llagona’l Pradu quedou-se sin ũa gutica d’auga ! Y diç ende que nal die 12 d’Agostu de 1757 la llagona puju-se a butar auga de repente ! Yê ũa couźa biên straña, mas se lu dizen ende, yê que cun certéza acunteciu, sabes alla !

Mas d’ende sacamus ũa buôna cuncluźon, se la llagona’l Pradu se secara un die, pus llougu habera d’outrus diês an que butara mas auga que nunca !