30/10/09

...al cantador muçambicanu, no ?

L’outru die venie you dal strangeiru adreitus a Miranda. Mas quandu alla cheguei tube qu’andar a la spera de vuleya, mas cume nunca mas chegaba agarei-m’al sacu y puźe-m’andar. Al salir de Miranda para un carru, y un home aparece que me diç:

-Donde vas chabal ? -Yo ? Pues hasta Cicuiro. -Suebe-te aqui, dixu-m’él. Al tiu venie de passar ũa tarde an Miranda, un spañol de Benabente, un stramugidu de Madrid que se fartou d’eilli star. Cheguemus an Cicuiru, saludemus-mus y you fui llougu a bater a la puôrta la caźa’l pobu. Cume siêmpre, Marie staba al balcon y Dalfin al outru lladu c’un café y un chupicu.
Dalfin : Boh ! Tu eiqui ?
You : Pus si home ! Stramugie’l mundu probe de la muderniç.
D: Cume quiêra que debes d’andar biên probe ! Sabes al quei ?
Y : No, di-m’alla.
D : Tengu un nuôvu patron !!!
Y : Boanda ! Mas y anton quiên yê ?
D : Artur Nunes !
Y : Bah ! Nun acreditu ! Mas cume sera issu pussible ?
D : Pus la gente acreditou nel, aperźentou-se y ala, gañou !
Y : Bah ! Pus nun pensarie you que la gente eiqui sabie d’él... Anté stou admiradu ! D : Si pus él scribe muitu i fizu muitas rondas pur’ende, an fiêstas y todu, assi que las pessonas ya sabiên d’él... y poucu a poucu... Y : An fiêstas you sei que toca biên que you ya’l vie y val meźmu la péna...
D : Tucar ? No, él nun toca a naide, mas si fala muitissimu cun todus. Y : Si, claru... mas ven de tan loinge... y yê priêtu ! Cume yê que lus mirandeźes vutoran n’él… sera meźmu qu’Oubama mudificou’l mundu ?
D : Priêtu ? No, home ! Lus unicus Priêtus que you coineçu ya fai tiêmpu qu’eilles nun andan pur Miranda !
Y : Bon, pus you nun sei. Y él si fai biên la pulitica ?
D : Fai, yê dal PS. Y’l PSD ya habie tiêmpu que staba ende metidu, assi que la gente pensou an mudar un cachicu a ver lu que dara aquesse.
Y : PSD ? Lus Paźmadus Sangradouru Dalgu ? Yê un bandu ruinicu, tocan mal ...
D : No, home ! Cume te pones... la ostia... PSD... al partidu. Al PS yê’l sou.
Y : Que sta partidu ? Partiu-se’l la guitarra, yê ?
D : Hui ! Balga-te Dius y un burru a patadas ! Derramas-te ! Mas tu que quemiste hoije ?
Y : Un cachorru...
D : Un cachorru ? La madre sentissima, inda sos pior qu’aquesses xineźes qu’aparecen na terbizon ! Aqueilles anté comen las queluôbras !
Y : Ho ! .... Mas mira ũa couźa... nos de quiên stabamus a falar ?
D : Pus d’Artur Nunes !
Y : Artur Nunes... al cantador Muçambicanu ? Han ? Aquel de la guitarra, no ?

Açpuis inda acabei pur saber qu'agora yê'l pai d'Eloi l perźidiênte de Cicuiru y qu'Oscar tamiên ya quaisque passaba. Para mi naide vutou... inda biên !

Aquessa lhona eiqui screbida yê pura ambençon dal screbidor desse blog (cadernu).

26/10/09

Lus gueiteirus de Llion son cume lus de Miranda

Gueiteirus de Llion nal campyonatu de gaitas dal Peis Llionés
Quedei de boca abiêrta al ver que lus gueiteirus de Llion tenen uns gorrus asparcidus, se no eidenticus als nuôssus. A final nun hai dubedas, somus meźmu eiguales !
Ver mas retratus eiqui.
Retratu Peio Garcia / leonoticias.com

25/10/09

Gueiteirus la Raya an Llion !

Lus Gueiteirus de Custantin stubirun onte, sabadu, an Llion pr'un cuncursu de gaitas. Yê péna, lus nuôssus nun gañorun nada, mas talveç pa l'añu ya sera. Hai que suliñar al fatu deilles haberan idu anté Llion y'l de fatu de tené-mus de nuôvu cuntatus cun aquestas tiêrras, adonde hai gente, que son, eilles, cume nos. Pa la prossima hai mas...
Ala queda eiqui dezidu, pur anquantu inda pudeis ler la nuôva nal jurnal de Llion.

Al pendon de Cicuiru

Al tiêmpu nun fui muitu pr’andar eiqui a charlar cun vos y cuntar-vus las couźas de Cicuiru y de lus sous arredores. Mas hoije eiqui vamus a falar dal pendon de Cicuiru. Cume l’habeis vidu ya ende vus falei de la pendoneta, qu’an Cicuiru chama-mus bandeira. Pus agora hai que cuntar dalgu suôbre’l pendon !
Inda nun cheguei a vé-lu, purque sta mui biên guardadicu n’eigreija y mui ralas vezes se saca afuôra. Mas houbu quiên me falou d'él. Segundu’l que you oubie yê mui asparcidu als de Llion. Yê feitu d'un palu gordu mui altu y que peźa bastante. Solu al mas fuôrte de lus moçus l puôde llebar. Ten el muita proua purque assi amostra als outrus que ten fuôrça !
Alcinu cu'la bandeira, pendoneta
Eiqui vai mas ou menus cume me cuntoran: al palu yêra altu purque tenie que se ver de loinge, anté passaba purriba lus telladus que n’aquele tiêmpu nun yêran assi tan altus y habie poucas caźas.
N’eigreija, al palu arrecadaba-se pur an riba uas varas (tipu las de culgar lus chouriçus) qu'hai inda hoije n'eigreija. Deziên-me que nun yêra façel de puner eilli al palu !Al pendon yê vurmeillu, y ten curdones vurmeillus y amariêllus c'uas pulrretas nas puntas.
Yêra nurmal d'iren al lladu mas dous moçus que quandu habie aire pegaban dal pendon pulus curdones. Al de Custantin yê eigualicu y inda lu sacan de vezes an quandu, an Cicuiru ya no. Al fatu de seren eidenticus nus dous pobus puodes antender purque yêran d'antañu ligadus de maneira "administratiba". Ya que Custantin solu se çparou de Cicuiru nal 31 de Dezembru de 1936.
Queda-mus a saber se tamien lus hai an outrus pobus de la Raya. You pensu qu'an Samartinu debe de ser defrente. An Cicuiru, al pendon chaman-lu pendon, y la pendoneta yê la bandeira. An Custantin al pendon yê'l standarte. Deixu-vus eiqui un anllaç pr'un cadernu qu'amostra dalguns de lus pendones de Llion.
Agora inda mus queda saber, sera al pendon mui viêllu ? Se no, anton quiêr dezir que siêmpre tubimus relaçones cun Aliste, Sayagu y Llion anté hai poucu. Hai quiên diç que la dança de lus palus permite saber an que pobu se fala/falabasse mirandés. Agora tamiên se puôde dezir que donde oubira un pendon, falasse ou falousse mirandés ou dalgu mui asparcidu...