29/05/08

Lus marcus de la frunteira


D’antes nun habie frunteira, anque si eiźistie frunteira an mapas ya habie mas de 650 añus quandu fuôran puôstus lus marcus durante la dictadura. La frunteira fui zeñada an 1297 cul tratadu d’Alcañiças.

Mas hai que dezir qu’essa frunteira fui d’ũa ciêrta maneira buôna. Eimaginai s’hoije la frunteira fusse mas abaixu, passandu pul Sabor pur eisemplu, ya nun se falarie Mirandés y hoije starie a screbir-vus an Castellanu !

Mas un die apareciu-me l’eideya de puner lus marcus algu mas pa la Spaña, de tal maneira que Purtual fique mas grande… de 2 km² !!!

26/05/08

La filozofie d’un Pastor…

L’outru die iba you tranquilicu de chaça pu’lus caminus dal Prainu antre Aldienuôva y Infanes quandu veyu un pastor cul sou ganadu. Paru-me pra falar cun él y açpuis d’haber feitu las aperźentaçones fai-me la segiênte pregunta :


-Mas tu ya deves de star caźadu, no ?
-No… mala suôrte fai que tal couźa inda nun m'acunteciu.
-Home ! Carallu, tu nunc’te caźes ! Fode al mas que pudiêres, mas nunc’te caźes !

Naquesse die daprendie ũa grande filozofie, y tamiên percebie purqui’que muitus gustan tantu dal bar « playboy » d’Alcañiças…
Mas a mie, gustan-me mas las «pauliteiras» de Miranda y las de Valcertu, que la dança deillas yê mas nobre !

23/05/08

Chabuleirus Cicuiranus cuntinan l’anvestigaçon !

Diç qu’açpuis d’haberan anvestigadu la tecnica muderna de lus tejolus, lus anvestigadores chabuleirus de Cicuiru vuôlvan agora a las tecnicas ancestrales de cunstruçon de caźas cun barru y piêdras dal monte.

Cum l pudeis ver, essa caźa anté ten lletrecidade y un suôlu feitu de cimiêntu. Ũa janela biên feitica que premite de tener ũa vista siên cumparencias pal Valle de la Baglina y inda se sta a spera dal cagadeiru y dal quartu de bañu que inda stan an purparaçon pa’lus barreirus de Cicuiru.

Açpuis d’haber faladu cun Eloy, xefe dal Departamiêntu Cevil dal llaboratoriu de Cicuiru, parece que la tecnica de cunstruçon Gallego-Mirandeźa seya ũa de las mellores dal mundu ; durandu muitu tiêmpu y oufrecendu als duôñus de caźa ũa frescura siên cumparencias nal veranu.

« Ne lus dies d’hoije an que se fala d’eicolugie y de preźervaçon de la natureźa aquessa forma de cunstruçon yê mui saludable pra nos y pa la tiêrra » cunfessou-m’Eloy. Y cuntinou afirmandu que nal veranu essas caźas nun neceçitan arrefecedores que gastan lluç y ne l’einviêrnu basta solu un llume pra calcer la caźa toda.

Eloy y la sue eiquipa tenen publicadu ya varius artigus an revistas specializadas, y un studiu suôbre la repartiçon de lus campus thermodinamicus ne las caźas antiguas Mirandeźas vai a ser publicadu nal més que ven ne la grande revista International Building Science.

Onte fui-m’a Montamarta…


Soutru die chegou-mus Oscar a la caźa dal pobo, vira-se pra Tiagu, y diç-l assi c’ũa riźa anté las oureillas :

-Hoije fui-m’a Montamarta !

-Arrecarallu ! Que suôrte tenes, que nos todus eiqui suñamus tantu deilla !

-Si home ! Fui-l anchir al spozitu cu’la mangueira…

-Bah ! Bah !

-Babas-te ? Llimpa-te que ya sos grande !!!

Çculpai que solu quatru pessonas puderan antender essa storia… Montamarta yê un pobo dal cunceillu de Tábara ne la siêrra de la Culebra, nal noreste d’Aliste.

Mui pai rumbou-me la puôrta !

Soutru die yêra la fiêsta de la Lluç, y miu pai si me dixu que se you vuôlvisse açpuis de la meya nuite qu’irie a bater cu’lus cuôrnus ne la puôrta purque l’ancuntrarie fechada !
Y assi fui ! Inda me zampei n’ũa Alistana qu’achu que se chamaba Marta, mas açpuis eilla nun quiju ir a caźa cumigu purque me dixu que sou pai yê çapateiru y que se nun la llargaba inda me daba ũas biqueiradas nal sitiu !
Cul miêdu fugie mas quandu vuôlvie a caźa pur’acaźu mui pai si m’habie fachadu la puôrta… mas an que maneira ! Mirai vos !!!

20/05/08

Acabei de nacer nal Prainu !

Staba you biên. Sentie-me biên adonde staba, mas nun sei l qu’yêra aquiêllu que staba a medrar an mi. Adonde staba yêra un mundu, un mundu adonde solu, solu staba you.
Nun tenie neceçidades de coinecer a naide, tamiên solu staba you nal miu mundu, y tenie todu siên l pedir. Açpuis, un die sentie algu, ũa couźa que nun sei splicar. Yêra cum ũa fuôrça que m’ampurraba. You biên tantaba de m’agarrar, mas alla nun tenie adonde, nunca habie nececitadu pra me stribar y nun habie sitiu pra m’agarrar.
Acabadu de nacer antre AldiNuôva y Infanes

Nun querie salir, so que sentie aqueilla couźa, cada vez mas, parcie que m’iba chubiêndu pul cuôrpu. Y cu’la curźidade decedie-me deixar fazer ; al miu mundu staba a fugir de mi. Agora yêra tarde de mas, y nunca mas puôderie arrecular.
Y quandu me dei decuônta al miu mundu habie zaparcidu. Y llougu sentie la gana de me stribar an algu. An algu de duru que m’ajuderie pra siêmpre y abrie lus uôllus. An purmeiru tode staba brancu… y aparciu-m’al Prainu !

19/05/08

Deitei-me n’ũas froles a ver se passaban las dulores…




DEITEI-ME N’ŨAS FROLES


Un die vie froles,
Pensei que gustaries deillas.
Deitei-me neillas,
A ver se passaban las dulores.

Hoije inda stou alla deitadu,
Aspera de ti,
Inda andu pur’qui,
Quandu venes al miu lladu ?


Tiégui Albes, 18 de Mayu 2008, Paris.

Ũa Biqui an Mirandés --> Wikipédia !


Apareciu hai solu poucus dies la nuôssa Biqui (Wikipédia); pur fin ende la tenemus. La Biqui inda sta nal palleiru y ten peciźu de se criar y medrar algu nal seyu de nos todus. Pur’issu tenemus qu’alla screbir y screbir pa la fazer vivir.
Piêdu a lus que quiêran y que saben d’ampeçar poucu a poucu a screbir ne la nuôssa Biqui para que crecida puôda salir a la lluç dal mundu !


Hai un añu que la Raya anda pur'ende !

La Raya cun centenu

Fai hoije un añu que la Raya anda pu l'Anterneta ! Un añu qu'andu pur'ende screbindu y falandu de Samartinu, Cicuiru, Custantin y Paradela.
Que seya pur muitus inda, y ya ende deixu lus mius parabienes a quiên scribe esse cadernu, quiêr dezir, you !

16/05/08

Tiu Maniêllas de Miranda y l sous apostulus

Cum se pon Miranda, derrama-se !!! Serie al que dirie un cicuiranu que coineçu biên se fussa él a screbir issu. Lus homes de las maniêllas son lus que gustan muitu de gastar deñeiru an grandes obras publicas pal feturu y nada an pequeiñas obras dal die a die.

Amañar un campu de futebol an Cicuiru yê assi tan cumplicadu cum’issu ? NO.

Uns cestus pra jugar « Basket » (Baçqueta) yê assi tan deficél d’arranjar ? NO.

Respeitar ũa lliêngua yê deficél ? NO, mas pra d’alguns parece que si !

Hai couźas nessa tiêrra que son duras d’antender y mas inda d’aceitar cum la perda de l’Ounebersidade ou l no respeitu de la lliêngua pur las anstituçones puliticas.
Solu vou deixar ende uns très eisemplus, pra vos verdes y pensardes la situaçon actual…


La feira de la Lluç y lus plasticus qu’alla se queden :
La feira de la Lluç yê cada ultimu Deimingu dal més d’Abril, mas issu nun amporta. Al qu’amporte son lus sacus plasticus, lus cartones, lus restus biologicus (merda, fruita, carnes, …), lus cachus de tiêndas y mas que niên cuôntu qu’alla se quedan volandu d’une lladu y d’outru cu’las ganas de l’air !
Agora piêdu : Purqui’que las camaras de Miranda y d’Alcañiças nun s’ajuntan pra puner caxotes dal lixu ? Caxotes nesse sitiu que nun sei se sabeis mas que fai parte dal Parque Natural dal Duiru !!!

Inda biên que yê de nuite, eimagina-tu se fusse de die !!!


La feira sendu nun Deimingu purqui’qu’al lixu solu yê apañadu ne la Terça dal lladu Purtués y ne la Quarta dal lladu Spañol ? Cula fuôrça de l’air que staba naquesses dies, varius plasticus s’ancuôntran agora a mas d’un kilontru dal Cabéçu de la Lluç !



Plasticus pul castru de la Lluç...


Al que se puôde fazer pa’lus apañar ? Mellor question serie : cum fazer pra que las pessonas nun lus deitan al suôlu ?
Respuôsta : Anstalar caxotes, y nun so, tamiên hai que poner la GNR y la Guardia Civil a tras de lus comerciantes para que quandu se van nun deixen tod’issu a tras deilles, nun parque natural !!!


Ounebersidade :

Nesse caźu nun vou a dezir grande couźa, purque ya zde l’añu passadu hai muitu que fui screbidu. Mas hai poucus dies la camara de Miranda fizu outra merda punendu un circu meźmu an frente de l’Ounebersidade ! Agora eimaginai al que lus alunus fueren a pensar dissu !!! « La camara sta a fazer poucu de nos » solu issu yê que puôdiên pensar.





Anstalaçon dal circu an frente de l'UTAD fetugrafie pauliteiros de Miranda




Nissu llougu se vei que la camara ten-mus ende un duplu çcursu deziêndu an frente de lus médius que quiêr tantar todu pra cunservar eiducaçon superior an Miranda, mas que ne la rialdade nada fai, y pior inda cunsigue fazer poucu de lus alunus !


Lliêngua :

Houbu uns méźes atras ũa repurtaige suôbre al Mirandés nal « Canal Historia » y ũa couźa mui straña yê que nun aparece alla ningun repreźentante de la camara de Miranda ! Purquei ? Pur ciêrtu que se you fusse jurnalista l purmeiru sitiu adonde you irie serie a la camara de Miranda, aculladora y proteitora de la lliêngua dal sou pobu, pensarie you. Mas starie biên angañadu ! Anton l qu’hai que pensar d’issu ?

A mie, simplesmiênte me parece que la camara sta a fazer un duplu çcursu, botandu al minimu de Mirandés pulas rugas de Miranda (solu pra dezir « si home ! Falasse nun vés ? ») y minimu Mirandés tamiên pu’lus agendas culturales mustrandu a lus turistas que si se cultiva algu de defrente eiqui.
Y açpuis mas nada yê feitu… Aulas oubrigatorias, nada ! Purquei ? Anton se yê lliêngua oufecial !

La Pruôba tamiên ya ten cadernu !


L'outru die si houbu a la Lluç quiên me dixu que la Pruôba ya tenie cadernu (blog). Hoije llembru-se me tal couźa y fui-me a la sue precura ! Y si yê verdade, la Pruôba ten cadernu. Chama-se "la boç dal pobo" y pur'acaźu sta biên scritu, cum you gustu de ver... anque tengu que dezir que las quelores nun me gustan muitu, an fin issu nun ampuôrta muitu.

15/05/08

Claudiu Juan, pintor Cicuiranu

Claudiu yê un rapaç de Cicuiru, qu’apeźar dal sou purblema fizicu que cunsigue ultrapassar nal die a die turnou-se nun grande pintor dal Prainu. Abriu-se hai poucus dies un cadernu (blog) adonde amostra las sues belas artes y adonde las amostra al publicu. Deiqui an poucu tiempu seran puôstas varias pinturas pra que puôdades las admirar cum you las admirei.
Pudeis ver al cadernu an http://claudiojoao.blogspot.com/

Cadernu « Nun hai mas »


Apareciu un nuôvu cadernu (blog) an Sturianu screbidu pur dous outores, un de Miranda i outru de Uviéu. Cada un deilles vive n’ũa grande capital, Paris y Madrid. Esse cadernu que se chama « Nun hai mas » fala de couźas y d’outras de la vida, y dal qu’acuntéce pur’ende deziêndu siêmpre que nun hai mas… sperandu que vuôlva, cum dantes !
Pudeis ir ver esse nuôvu cadernu an http://nunhaimas.blogspot.com/

Hoije : Nos eiqui y vos pullie


Hoije yê l purmeiru Diariu Degetal de l’Anterneta an Mirandés. Yê screbidu pur Almendra, un anternouta de Sandin. Yê ampurtante d’apoyar esse tipu d’eineciativas, naquesses dies an que la camara de Miranda nun parece star dal lladu dal Mirandés, lliêngua de Miranda.
Pa lu ver, pudeis cunsultar http://www.sendim.net/