17/11/12

Oscar y Urlandu van pa la caça

S’outurdie pu’la nuite ya biên scura iban Oscar y Urlandu pu’la siêrra de Botas a spreita’l javali. Al ciêlu strelladu deixaba queyir un friu de miêdu que nun deixaba Urlandu quiêtu. Als dous homes eilli paradus ne la crona la siêrra cuntinaban de spreitar la prainura de las tiêrras d’un lladu y d’outru de la raya, a cata d’un berullu. D’un çufar de cuchinu que nun deixarie de sé’l javali. Méyu ancurcuvadus nal chanu y açpuis d’un llargu silenciu assi ampéçou la cunversa :


Urlandu : Oscar…

Oscar : Qué ?

U : Hui ! Ya viste’l ciêlu que strelladu sta ! Que couźa mas guapa ! Sera que d’outras pessonas staran tamiên pur aqueillas pranétas ? Pur aqueillas streillas ?!

O : Boh ! Paréce que nunca viste o ceu ! Tantos anos de vida de pastror e so te das deconta do ceu agora ???

U : Oh Oh ! Conchu ! Home... no ! Ya you sei biên cume yê’l ciêlu. Mas star eiqui paradu cume un selumbriu da-me ganas ya de fazer eiqui un llume ! Y de ver aquestas streillas todas...

O : Qué ? Mas e que tem a ver as estrelas com o friu que TU estas a passar ? Tens friu ? Han ? Tens friu ? Eu não ! Bah !

U : No yê que diç Tiégui que’l sol y las streillas son cume llumes… y biên gustarie tener you un eiqui. Conchu, mas assi you nu antendu cume yê que géla siêmpre quandu sta la nuite strellada. Se son llumes debiên de mandar calor par’qui diañu !

O : Mas tens friu ??? Se tens vai pa casa !!!

U : Tiégui diç que’l sol yê mas fuôrte que diç mil fugueiras de Sant’Antoñu ! Pensandu n’aquestas couźas sta-m’a dar fome...

O : Boh ! Não faltava teres friu qu’agora tens fome ! E para de falar caralho que vais espantar o javali !

U : Sabes pur’qui me da fome ? Purque pensei ne la fugueira de Sant’Antoñu y ne las chouriças qu’assamus al llume. Ay ! Se you tubissa un palu tan grande pr’acunchegar ũa chouriça d’aqueilla streilla… biên sturellada…

O : Não pode !.... Tas tonto tu ! Mas como queres tu ter un pao para chegar a aquela estrela !

U : Catanu ! Pus pur issu que nun da ! Mas se fussa de die ya you iba anté’l sol pr’assar qualquiêra couźa !

O : O sol ? Não poooode ! Mas tu que tens bebido ? Os outrus dias as Super Bocks não te fazian assim tanto mal !

U : Anton ? Als américanus biên que furun anté la lluna. Tu achas qu’als dous nun ibamus anté’l sol ? No ?

O : Mas…

U : Mas si, so que nun da. Pus se Tiégui diç que’l sol ten mas fuôrça que diç mil fugueiras de Sant’Antoñu. Inda you iba a queima’l palu antes de sturella la chouriça.

O : E tu ?

U : Pus ténes rezon. Y you scalla tamiên m’iba a sturellar biên sturelladicu ! Assi tamiên nun da !

O : Caralho ! Mas calla-te pah !

Ffffffffff…..rrrrrrrfffffffffffff fffffffff….

O : Calla caralho que ouvi çufar !

Fffffffff....... FFFFffffffffffffff sxxxxxsssssrrrrssssss

U : Yê’l javali ! Ya l’oubu you tamiên a ruçar pur’ende !

O : chssssssssss !

U : Scalla se vou anté’l sol inda me pudie abrigar cu’l javali, assi ya nun me queimu !

O : Chsssssss caralho calla-te pah ! Que ja vejo o javali... boh... boh!!!

U : La ostia ! Ten uôllus vurmeillus paréce’l diañu !!!

O : Não pode !

U : Catanu ! Mata-lu ! Mata-lu !

O : Chssss ! Nun fales tão alto ! Boh !?

U : Quei ?

O : Não te cheira a cigaro ?

U : Conchu ! Tenes rezon ! Ya vi llobus cun diêntes cume facas, mas javalis cun trompas que votan fumu yê que nunca !

D’ende Oscar allevanta-se derrepente y vozia :

O : Hou !? Quem vem ai ?

Anton ũa voç méya assustada arrespundiu : Sou you.... Diabu... Mas quiên sodes vos ?

U : Sou Urlandu...

O : Calla-te... caralho !

Anton la voç torna : Urlandu ? Arre las ostias… Que fazes pur ende home ?

Y yê anton que sale Benjamin dal scobal c’un cigarru butandu mas fumu qu’air.

O : Oh caralho ! A minha mancha… dixu Oscar pa él mui baixicu.

Benjamin : Mas vos qu’andais aende a xurdir ?

U : Andamus al ja...

O : Andamos a contar as estrelas !

Benjamin : Quei ? Las streillas !

U : Si que queremus assar ũas chouriças !

B : Mas vos que dezis ?

SccccHHHHHH krrrrrrrrssssssssss

U : Outra véç ! Que sera agora ?

B : Oh ! Ũa lliêbre... quereis un cigarru ? Son de l’Havana !

O : NO !  (Oscar ya iba méyu anfadadu)

Y d’ende derrepente sale outra pessona dal scobal, yêra Dalfin !

O : Boh ! Outro !

Dalfin : Hey ! Buônas nuites ! Hui ! Ya tantu tiêmpu que nun vi assi tanta gente purqui !

B : A carruçu ! Mas que fazes eiqui !

D : Oh ! Nun habie auga an caźa y apeteciu-me venir a mandar ũa cagada pur’qui.

B : Bah ! Home pus you tamiên mandei ũa pur ende !

O : Qué ? Um que tem fome, outru que fuma y dois que cagan ! Hai ! Hai ! O meu monte !

D’ende Oscar nun dixu mas nada y todu anrrabiadu se fui pa casa cu’la carriña. Y ya nin oubie a Urlandu que’l dezie : Y you ? Y you ? Aspéra-me !

Anton, als très amigus, Urlandu, Benjamin y Dalfin turnorun tamiên pra casa pu’l caminu…

U : Ya vus cuntei la véç an que caçei un cuneillu cu’las calças ?

D : Bah ! Padéces !

07/11/12

Cume yêra un magostu tradicional an Cicuiru ?

Hoije an die, nal nuôssu mundu miu personal, ya squecimus cume yêra dantes al magostu. Mas s’outurdie vi uns retratus d’un magostu que s’habie feitu nu Bierçu, an Llion, y açpuis de lus haber ansinadu a mie mai vou-vus agora a splicar cume yêra’l magostu.


 Als bellos

Cume’l sabeis Cicuiru yê un llugar ricu an fruita. Y yêra anton ricu an castañas. Castañeirus, habie-lus a dar c’ũa moca. Y nun yêran dals pequeiñus que vus al digu you ! Pus inda hoije vivan d’alguns mas nun son tantus cume d’antañu. Al qu’acabou cu’ls nuôssus castañeirus fui’l muderniźmu. Pus staban todus onde hoije stan las caźas nuôvas, alla pa riba y antre las eiras de Sant’Amaru y alla para baixu. Miu abo tenie un castañeiru que daba castañas c’un casca de culor amariêlla, yêran cuinecidas pur "castañas santas", mas ya se perdirun. Ya seran ralas que you nunca las vi an to’la mie vida !

 Magostu tradicional dal Bierçu, yêra tamiên assi que s'ourganizaba an Cicuiru, mas sin lus gueiteirus


Anton, nal die de to’lus Santus pu’la tardechica juntaba-se acerca dals Barrancus, eilli ne las eiras, nu mui loinge dal semiteriu, al llugar anteiru de Cicuiru. Cada familia fazie ende’l sou llume cun urzes y d’outras ramallas sécas. Y cume nun habie assadores, las castañas butaban-se an riba las ramallas y açpuis chiçcaba-se. Llougu açpuis un ciêrtu tiêmpu ya las castañas staban biên assadicas y lus bellos prontus pra cumer. Eiqui vus deixu dous retratus dal magostu tradicional dal Bierçu ourganizadu pu l’associaçon Faceira qu’achei nal blog Asturiensis Provincia. Que yê un blog que fala d’arqueologie y de las tradiçones llionéźas. Mirai la perźencia dals gueiteirus, pus al magostu yêra tamiên ũ oucaźion de fiêta y de baile !

 
Assandu las castañas !!!


05/11/12

Amadeu Ferreira defende la nuôssa lliêngua

S’outurdie Amadeu Ferreira apareciu nal purgrama “Todos Iguais” de la TVI. Ende falou y defendiu la nuôssa lliêngua dezindu que serie mui ampurtante pra nos que’l mirandés tenga mas perźença screbida nals decumiêntus admenistrativus. Claramiênte, yê un chamada a la cambra de Miranda pra que fagan d’algu mas. Pus pur anquantu, lu que se ten feitu ten a ver cun turiźmu, nada mas. Hai si d’algu que se fizu pu’ls Dançadores, gueiteirus y muźica tradicional, mas aquestas couźas son biên cuinecidas de todus. Lu que querémus yê que la cambra faga de la nuôssa lliêngua d’algu mas dinu ouźandu-la an qualquiêra situaçon !


Amadeu splicou que defender la nuôssa lliêngua yê ũa couźa eissencial pra nos. Yê la nuôssa cultura, al nuôssu ser. La presson dal purtués ten sidu de mas, subre todu cu’la tervizon y l’admenistraçon reperźentada an parte pu’la cambra de Miranda. Qui’que se puôde fazer ? Pus a l’eimaige dals llibrus que ten publicadu Amadeu Ferreira, l’admenistraçon puderie sacar als sous decumiêntus an billiêngua. Y la tervizon puderie tener un purgrama an mirandés de pu’l ménus diêç minutus. Pus sabeis que pur eiźemplu an França, al gascon ten un purgrama d’ũa méya hora to’lus deimingus y’l bascu ũa véç pur més.

Amadeu aperźentou’l sou ultimu llibru, y liu-mus uns versus assi a la maneira. Mas you direi que’l mas ampurtante ende fui’l jeitu an que falou ne la tervizon. Mas al que mus cuntou de la nuôssa lliêngua yê’l qu’acuntéce hoije cun d’outras lliênguas an d’outrus péizes d’Ouropa, cume la França pur eiźemplu. Eiqui vus deixu als dous vidius dal purgrama d’ũa méya hora... Ũa purmeira méya hora a falar de mirandés, sera’l prencipiu d’algu ?




19/10/12

Ũa vultica cun Burriña !

Burriña ? Burriña yê la burra d’Arlinda. Eilla amprestou-mus-la pa’la fiêsta de Sant’Amaru. Loutériu habie traidu de la França un coche, assi a la moda, y ya biên viêllu, pu’l ménus 200 añus. Yêra you l’ancargadu d’uñir la burra y inda biên que d’alguns m’ajudorun se no al coche habiê-se quedadu nu sitiu !


 Burriña cu'l coche y manjaricu

Dé-mus la vuôlta pu’l llugar, llougu a la purmañana, cedicu, cedicu, que teniêmus que fazé’l peditoriu. Mas purmeiru teniêmus qu’arrenjar ũa princéźa pra la passiar pur ende. 


 Arlinda nu coche


 Ay Dios ! Arlinda llougu s’aperpeju mas nun sei quiên dixu qu’eilla ya nun daba y tenie que ser outra. Anton fui la Tania que passiémus de coche pu’l llugar, assi a mode de princéźa. Açpuis, arredios… chegorun uns garotus y anchirun al carrecholu.


Tania nu coche

Tamiên habie muźica. Lus habituales de Custantin staban aende cu nos pr’anima la couźa y fui purreiru. Eilles habiên venidu d'a caballu n'un burru... no, boh, de carru claru. Quiên yê qu'inda anda de burru ?

Als muźicus de Custantin, caxa, bombu y gaita de fuôlle

17/10/12

La giente de Custantin

Ende vus vengu hoije c'ũa repurtaige biên guapa que saliu nal passadu die 22 de Setembru ne la RTP1. Fala de las pessonas de Custantin. Yê an purtués mas val la péna ver... mirai eiqui.

Tiu Ribeiru cu'la fraita y la caxa
 

15/10/12

Cruzes dal Prainu

Eiqui vus deixu l'anllaç onde pudereis vé las cruzes todas dal Prainu qu'atuporun Oscar, Amadeu (Ferreira) y Alcides. Inda se me lembra n'aqueste branu de lus haber vidu ende p'als llads d'Infanes cu'la carriña d'Oscar y'l puôlu atras d'eilles... Qu'andariên a fazer ? Pus anduvirun a fazer AQUISSU ! Que couźa mas fixe !

Ya agora, outra couźa, nun me squeci de la fiêsta dal branu, inda nun vus falei biên d'eilla. Yê qu'aspéru las nuites friês, pa que las lumbranças de la fiêsta me caléçen al curaçon !




02/10/12

Als cicuiranus y l'auga

Muitos cicuiranus queixaban-se astañu de la falta d’auga. Pus la llagona’l Pradu staba quaisque sequita y de las outras llagonas poucas teniên auga, uns charcus pra nun vus dezir mellor. Diç la gente que nunca s’habie vidu couźas d’aquestas, que l’auga dantes nun faltaba ! Mas a las vézes yê mellor deixar de dezir tuntariês y mirar pu’lus arquivus pra vé lu qu’acunteciu de verdade.


 Augueira d'alla baixu, an frente la fuônte tie Rita

Fui lu que you fize hai uns mézes atras quandu passei pu’la bibiotéca de Bregancia onde mirei un llibru que se chamaba “As frequesias do distrito Bragança nas memorias paroquiais de 1758” publicado an 2007. Fui mui antersante de vé lu qu’alla staba, pus fala tamiên dals nuôssus llugares de la Raya. De Cicuiru fala d’ũa couźa mui ampurtante nal llugar, fala de l’auga. Pra qualquiêra llugar l’auga yê ampurtante pa’la vida, pus védes qu’astañu l’auga faltou an Custantin y lus bumbeirus de Miranda teniên que lleva-la p’alla !
Mas an Cicuiru, l’auga ten d’outrus sabores y aparéce an qualquiêra recantu ! Pus sabeis quantus manentiales hai nal llugar y todus an vuôlta dal rigueiru ? Son 14, muitus son particulares ya d’outrus son ou yêran fuôntes publicas. You tengu ne la mie eideya, que’l nome de Cicuiru quiêr dezir « sitiu cu augua », mas d’aquissu ya eiqui falei y nun so eiqui.

Vamus agora al que mus antressa, la parte de las memorias paroquiales de Cicuiru screbida an 1758 y que fala de l’auga qu'habie nu pobu :

“[...] O lugar de Sicouro tem três fontes, que não há memoria de que secassem. E huma delas a que chamam a fonte do Bispo hé tão singular no gosto e sabor e tam congruente para conservação da vida umana, que sem fazer afronta a nenhuma das fontes desta Provincia, bem se pode dizer que hé a milhor de todas elas. E os senhores Bispos de Miranda, ficando-lhe em distancia de três legoas, a mandam aqui buscar para beber. Por cima do lugar de Sicouro, pera a parte do Norte, couza de meio coarto de legoa, no sitio aonde chaman Prado, nas fraldas da serra da Senhora da Luz, à hum charqueirão que havia anos estava seco, sem deitar gota de agoa, o anno de 1757, no dia doze d’Agosto, do mesmo anno e era, achou-se de repente detando agoa, em tanta abundancia que desse pelo meio do lugar abaixo e vai a parte Sul do mesmo lugar de Sicouro regar os linhares ahonde chaman a Faceira. [...]”

Inda hoije hai très fuôntes an Cicuiru, mas se me lembru biên chegou a haber quatru, pus habie tamiên la fuônte las almas. La fuônte dal Bispu yê la d’hoije cuinecida cume fuônte tie Rita. Pus d’antes vevie eilli ua tie que se chamaba assi. Y yê biên verdade que l’auga yê buôna y ten un sabor biên special que solu se pudera antender purbandu-la. Pus pudeis ver que yê biên buôna qu’anté lus Bispus pediên als criadus pa’la iren a buscar anté eiqui !
Mas tenémus mas ũa nuticia d’antresse, pus vémus que durante un ciêrtu tiêmpu la llagona’l Pradu quedou-se sin ũa gutica d’auga ! Y diç ende que nal die 12 d’Agostu de 1757 la llagona puju-se a butar auga de repente ! Yê ũa couźa biên straña, mas se lu dizen ende, yê que cun certéza acunteciu, sabes alla !

Mas d’ende sacamus ũa buôna cuncluźon, se la llagona’l Pradu se secara un die, pus llougu habera d’outrus diês an que butara mas auga que nunca !

24/09/12

Al Tratadu d'Alcañiças

Nu sei que tal stubu la fiêsta onte pu'la tardechica que nun tube bagar d'ir alla cu'la bandeira dal Llion (scalla anté pudiêmus haber llevadu p'alla'l pendon de Cicuiru, mas pur anquantu sta cun falta de braçus y ruôdras). Mas mirai lu qu'achei agorica... al Tratadu d'Alcañiças, si home ! Mira que vai un poucu resgadicu al papelon esse... cun 715 añus tamiên nun yê de strañar !

Al Tratadu d'Alcañiças sacadu de la "Torre do Tombo"

Tamiên pudeis acha'l tratadu eiqui http://nuobasdalpraino.blogspot.fr/2009/09/tratado-de-tordesilhas.html



21/09/12

Lus 715 añus dal Tratadu d’Alcañiças

Al Tratadu d’Alcañiças fizu nal passadu die 12, lus sous 715 añus de vida ! Pur issu, die 23 ou seya n’aqueste Deimingu que ven vai haber ua fiêsta an Alcañiças pra mus lumbrar mas ũa véç d’aquestas couźas.

Serie mui buônu que vayan alla d’algũas pessonas dal Prainu purque aqueste tratadu fui’l que mus fizu purtuéźes de nacionalidade. Mas hai que dezir que quedémus llionéźes de lliêngua y muitu mas !

Al scudu d'Alcañiças

Pus sera tod'ũa fiêsta ya qu’habera caxeirus, fraiteirus y gueiteirus pu’las rugas dal llugar. Açpuis, ũa bandeira llionéźa sera antregada a la junta d’Alcañiças. Açpuis habera un çcursu de l’Alcalde y de mas outras pessonas y cuntinara la fiêsta al son de las gaitas ! Yê tamiên pussible qu’haba ende un grupu bailes alistanus. Pus ya védes que solu faltan lus nuôssus dançadores pr’anima la fiêsta cume deve ser.

Pur fin, la junta eira a oufrecer ũa céna pa’ls qu’eilli staren. Habera bolla alistana y ampanadas pra cumer. Pus you ya solu quiêru alla star. La fiêsta ampecera a las 19h.


19/09/12

Al que diga mal de la obra...


Aquesta fraze yê biên cuinecida de las pessonas de Custantin. Ya que sta gravada ne l’antrada d’un curral llougu eilli onde tiu Ribeiru ten la sue oufecina. Aquillu fui feitu an 1867, y ten alla dal qu’hoije inda se puôde ver, la couźa qu’eiqui vus scribu :

“EL QUE DIGA MAL DE LA OBRA [1867] QUE ..................................BIEN TAN BIEN”

 La gravura tal que you pensu que staba an 1867

Tal cume sta parece ser spañolu, subre todu purque sta screbidu “TAN BIEN” y no “tamiên” cume yê an mirandés. Mas la gente an Custantin cunta que la parte que falta fui apagada pur cauźa dal qu’habie sidu gravadu : “SE FODA Y EL QUE”. Agora’l que you nun antendu mui biên yê purque serie “FODA” se ten “TAN BIEN” y no “tamiên”. La logica ampon que fussa la palabra “JODA” que stubira eilli d’antes.

Mas a las vézes sequecémus couźas, y yê biên pussible qu’houbira eilli la palabra “FODA”. Tal cume sta, paréce qu’aquissu fui anton screbidu pur un alistanu. La mie splicaçon yê que’l pedreiru d’aquél tiêmpu falaba de certéza astur-llionés, y d’ende anfluançou la sue maneira de screbir.

Al retratu qu’eiqui vus deixu ten la fraze gravada cume you pensu que se pudie ver an 1867. Sera méźmu que fui assi ? De restu çculpai pur vus haber hoije faladu an tanta foda !

13/09/12

La lliêngua ne la fiêsta de Cicuiru


Astañu la lliêngua mirandéźa si stubu perźente ne la fiêsta de Santamaru. Pus tubimus varias couźas a la venda pra revendica’l nuôssu gustu de la nuôssa lliêngua. Yê ciêrtu que quaisque to’lus merdomus falavan cume debe y ten que ser, an mirandés cume siêmpre. Ya d’outrus que nu’l falaban teneran pa l’añu que daprender d’algũas palabricas, ũa couźa nurmal.

 Venda de couźicas an mirandés durante la fiêsta de Santamaru !
 
De las couźas qu’habie a la venda, ũa yêra un altoculante que dezie « YOU sTUBE an Cicuiru » y fui feitu uźandu’l simblu dal youtube ! Ũa grande y mui buôna eidéya mi ! De restu tamiên habie d’outras couźas. 


 
Ũa mas yêra ũa camiźola de branu que se pensou fazer pa’lus 50 añus dals “Rolling Stones”. Fui anton que mus viênu l’eidéya d’ouźar la lliêngua que ténen ne la capa d’un dals discus d’eilles. Y screbimus « D’afeito cula lhiêngua. D’afeito mirandés » cu’l sentidu 100 % an favor de la lliêngua, 100 % mirandés. Ende “d’afeitu” ten’l sentidu de cumprétu. Aquesta palabra yê mui guapa y ten muitus sentidus, pra mi, yê la mi purferida ! De restu, sta ciêrtu que la lliêngua de lus "Rolling Stones" ten todu a ver cu nos !




Tamiên teniêmus al simblu Storicu de Cicuiru a la venda. Nu se trata dal simblu Admenistrativu que nun eiźiste pur an quantu ! Al simblu Storicu nun ten nada a ver cu’l simblu Admenistrativu, pus yê muitu mas cumprétu ya que nun yê oufecial y d’ende pudémus puner muitas mas couźas siên tener que pagar pra tené’l dreitu de las puner !

05/09/12

Queremus chicha !


Acabada la nuôssa merendica ne la nuôssa nuôva méźa cicuirana ya teniêmus fome pra mas ! Y anton fui cume magicu, chegou-mus a las trompas un cheiricu tan buônu a allu y chicha que fumus a saber de d’onde venie… Pus alla acuncheguemus-mus a mode de llobus, you habie sacadu outra véç la Palaçuôla dal bolsu y Oscar ya s’iba babandu tantu que ya deixaba ũa augueira pu’l caminu.

 Urlandu, Alcinu y Oscar


Alcinu y Urlandu staban eilli a assar chicha, llougu s’anteirorun que stavamus a caminu. Urlandu pegou n’ũa burdiasca y mus asperaba al pie dal carretiêllu trasfurmadu an assadeiru. Alla an riba la greilla habie mas figadu de nuviellu que you sei alla ! Y pra quantas mas la chicha habie stadu de çurça cun allu, vinu brancu y nun sei qui’que mas pudie haber alla…

Pus conchu ! Que nin mus dorun de purbar ! Dixu-mus Alcinu que yêran muitus an casa y que nun iba a chegar pra todus. Yê claru que la cidra si mus habie spertadu ũa fome y ũas ganas de cumer que lu que stava na greilla nin mus habie chegadu.

Mas açpuis inda saquemus un retratu y nun sei purquei de cume ficorun, mas mirai biên qu’Alcinu sta a da la manu a Oscar y Urlandu quedou-se a dar burdiascadas al cartiêllu que fai d’assador. A las vézes cume son las couźas, couźas simples que mus fazen muitu rir. Rimus-mus cu’ls nuôssu amigus !

02/09/12

N'aquestes ultimus diês


N’aqueste sabadu, pur fin, chegoumus ua buôna nuticia. Pus tiu Dalfin, l’avugadu fizu la boda d’ouru ! Dizen qu’houbu tod’ua fiêsta. You staba a drumir cume ua piêdra y nin oubie tucar a missa, nun fui, mas gustava d’haber oubidu ua spriença de vida.
Sabeis qu’agora tenémus ũa méźa an frente la caźa la junta ! Bah, pus you llougu vi que tenie pinta pra cumer alla ua merendica. Dit’y feitu home ! Onte pu’la tardechica fumus a buscar ũas garrafas de cidra, ũa sturiana y outra senabréźa y inda chamei a miu pai qu’andava eilli a anzunar. Y ala, cumimus y buimus y biên que mus soubu eilli n’aqueilla meźica !

 You, miu pai y Oscar


Pus sabeis, la méźa fui feita c’ũa ruôdra dals Mulinus de Matancia ! Arrediabu, se lus antigus vissen al quadru que stabamus eilli a meter ! Mas an fin, assi yê la vida y van eivoluindu las couźas al puntu de nun tenermus ya peciźu de mulinus ; al granu ven ya mulidu d’outrus sitius.

  Restus de la chouriça tradicional y cidra


La chouriça que cumimus nin yêra de Miranda, pus lus fumeirus fazen-se ralicus, ya poucus fazen pur él. Yêra la chouriça de Senabria y staba biên buôna ! Al pan tamiên fui poucu, ya quaisque nun teniêmus. Mas la cidra fui toda d’afeitu ! Digu-vus you que’l gañote nu mus secou nadica y stabamus mas alégres que lus cangareijus de la llagona’l Pradu !
Y sabeis, se pa’la proxima véç que passais pur Cicuiru y que véyades alla uns moçus a quemer n’aquessa tal méźa. Pur favor, nun tengades ambeija y juntai-vus a eilles que scalla inda son capazes de vus oufrecer un bunchu de cidra ou un carolu de pan… nunca se sabe y la gente yê buônu pur aquesses lladus la Raya.

30/06/12

Un puyal biên strañu !


Nun yê ralu dancuntrar puyales cun gravuras prestoricas mui antiguas que chamamus funchacus. Mas ralu yê dachar un puyal feitu cu’lu que pinta ser nin mas nin ménus qu’ũa campa !

 Un puyal de Custantin feitu c'ũa campa antigua


Dantes la gente llevaba las piêdras qu’achaban bunitas pra fazer puyales ou janélas. Lu mas de las vézes aquessas piêdras llastras staban nu campu an sitius antigus de cultu de las antiguas religiones dals Zoélas. Mas anton... aquesta piêdra d’aqueste puyal custantineiru d’onde yê que la sacorun ? D’un semitériu ou quei ?

Cume pudeis ler alla, ten aquissu de screbidu : “N...UI...M SEBASTIANA RAPOSO NASO A... DE 1859 MO. AN 3°D. 1895”.

 Al puyal vistu de riba

 
De restu aqueste eiźemplu anque seya eiźeladu, amostra biên que d’antes la gente buscaba an fazer puyales cun piêdras ya anfeitadas. Lu que mus amostra que lus funchacus son biên mas viêllus que lus proprius puyales; nun son gravuras mudernas. Agora inda mus queda saber cume la campa chegou ende y quiên la tirou dal sitiu !

09/06/12

Lluitas mirandéźas

22/05/12

5 añus cun ti falandu an charru

Mas de 15000 veźitas an 5 añus, eiqui sta Cicuiru y la Raya solu pra vos ! Y an charru, siêmpre ! Qu'eiqui nu se sabe falar nin screbir d'outra maneira ! Puxa Cicuiru cu'l tou cicuiranu ! Puxa Samartinu cu'l tou samartineiru ! Puxa la Raya cu'l tou rayanu ! Que quéde siêmpre charru y vivu cume hoije !


15/05/12

Las cerdeiras cicuiranas

Qui'que diañu passa cu’las cerdeiras de Cicuiru ? Yê ũa buôna pergunta ya que solu issu sta a acuntecer cu’las brancas y no cu’las burmeillas. 

La cerdeira a la mie puôrta an Dezembru inda cun fuôllas

Cume’l védes, las fuôllas de l’añu passadu inda nun cayirun al chanu y naide sabe’l biên purquei. Uns dizen que se gelorun, mas anton las burmeillas tamiên s’habiên geladu, ou yê que son mas caliêntes ? An Samartinu tamiên acunteciu eigual y yê mas caliênte cume sitiu. 
 
 Ũa de las cerdeiras Cicuiranas an Abril ya cun froles y fuôllas de l'impassadu y d'astañu ! 
(retratu d'Alcides)
 
Nun digu qu’an Samartinu nunca gelou, mas alla vai... No, aquissu nun ten culu niên cara. Se yê un mal, anton tenerémus qu’asperar pra ver cume se van a zambulbé las çreijas.  
 
 La cerdeira a la mie puôrta an Abril cun fuôllas d'astañu y de l'impassadu ya cun çreijas !

S’aparéce alla bichu ou a mode de muźgu anton yê que las nuôssas cerdeira stan malas y habera que las tratar cume ten que ser. Las brancas yê ũa raça que nun s’acha an to’lus sitius assi qu’hai que las purtegir.