12/04/12

La marra? Boh !

 
Un die aparciu'l diañu daquesta marra, naide sabe biên quiên aende la puju. Ten alla trés funchacus y ũa cruç. Pu'l ménus ende bruxas niên miêdus passaren !


 
Açpuis hai un die biên purreiru, al Samarcus, ya d'outrus la Lluç lu chaman. Vénen aende uns y outrus a mercar barrilas de Muveirus ou cuiru de Miranda, ya s'ouben toca lus chucallus pa'las cañonas. 
 
Mas fechorun l caminu, al diañu lus tius aqueilles. Nu mus deixan passa pa'la lladeira. Coiru n'aqueilles animal ! Staban cun calores, deixorun las çamarras an riba la marra...


 
Y un die viênu an que lus animales mus deixorun passar de l'outru lladu, ya llibres. Stramugirun cu'las çamarras ya nu s'atuporun mas !
Cume llobus nuvécus abeixuron l monte a sabé dal mas viêllu.

Agora, aende hai diês onde paréce meźmu que pariu la galléga.
Mas la marra ind'alla sta.
Ten trés funchacus y ũa cruç
Arredios ! Mas quiên la punerie ?



07/04/12

Al fular a la nuôssa moda !

Hoije quandu cheguei a caźa ya you pensei; agora tengu la Pascua dafeitu pra cumer fular. Pus miu pai ya alla staba a agunça la faca pr’anceta ũa de las fugaças. Ya mie mai habie feitu dues onte a la nuite. Astañu’l fular fui dafeitu a la moda antigua ! Cume yê ? Bon, pus purmeiru digu-vus you que yê mellor, nun yê tan sécu y abaixa biên mellor pu’l gañote abaixu que l’outru cu’ls uôbaçus que ten, que paréce ũa sponja que te chupa l’auga la boca toda !


Açpuis, home ! Tengu que vus cunfessar que si ten un y un solu uôbu que se pon nal meyu la fugaça y que cuôze a la par dal pan. Cume lus outrus añus, pa’ls chouriçus, miu pai curtou a cachus uns que vénen de Salamanca. Pus cuncurdémus que son lus que s’asparécen l mas cu’lus que faziên lus mius abos dantes. Pra biên vus dezir, lus de Miranda parécen-me de nun saber assi. Y de la carne nun sera, you que sei... !

 Un dals fulares a la moda antigua

You sei que cadañu repitu la méźma çringonça, mas siêmpre vénen pessonas nuôvas a lé-lu que you scribu (que sei que tengu muita fama) y anton tenerei que splica-vus outra véç l verdadeiru sentidu dal fular.

Pus mirai....
Al fular yê feitu cun pan, trigu, y chicha. Quiêru dezir perźuntu y chouriçu. Aquissu reperźenta’l cuôrpu de Cristu. Aende tengu que vus dezi tamiên outra couźa. Pus dantes, nun se pudie quemé chicha dende’l carnaval anté la Pascua. Y yê claru qu’habie que fazé dalgu cu’la carne toda que nun s’habie quemidu durante aquesses diês tods. La mellor maneira serie de la cuzer n’ũa massa de trigu, pus scalla tamiên ya iba un poucu séca y cuzida daqueste jeitu cun certéza que ya’l darie ũa vida nuôva !

Açpuis, nun meyu dal fular, pon-se un y un solu uôbu, mas cu’la casca y todu ! Y cuôze assi cu’l pan ! Aquisu reperźenta la reźureiçon dal Cristu ; l’uôbu sendu lu que da la vida.

Pur fin, al fular ten tamiên outru sentidu. Nurmalmiênte, yê siêmpre partidu pu l’home de la caźa, sendu açpuis él que lu reparte pu’la familia y als amigs perźentes. Aquissu reperźenta anton la ultima céna de Cristu !

 Nun vus pongades puri a llambé la pantalla... !

Y ya védes, yê tod’assi cu’l fular, ũa arte y ũa tradiçon. Cunfessu aende que’l fular ten que se quemer nal die de Pascua, no antes. Mas la verdade yê que a las vézes ya se cuôze ne la sexta y porba-se ya nu sabadu.

Ya fai quaisque 5 añus que vou screbindu eiqui, y nunca falémus de l’ourige de la palabra “fular”. Mas qual sera’l sou sentidu ? Rapazes, mirai ũa couźa “fu-lar”. D’un lladu tenémus “fu” de fugaça y de l’outru “lar”. Pus mirai qu’an sturianu hai dues palabras pra dezir toucinu; ũa deillas yê toucin/tocin y l’outra yê llardu. Y anton digu you que nun sera que “fular” ten l sentidu de fugaça cun touçinu ? Pus dei-me decuônta d’issu quandu me lumbrei de lus fular que fazie tie Oulivia y d’outras tiês... Rapazes ! Teniên uns cachotes de toucinu que subraban pa’la sumana toda !

Ala ! Arrebañar nun yê fartar y yê biên verdade ! Buôna Pascua pra todus y cun fular n'ũa manu y vinu n'outra !

02/04/12

Çamoranus y mirandéźes al Samarcus

Cumer an Samarcus yê ampurtante. Cumer cu'lus amigus yê lu mellor qu'hai, tantu d'antes cume inda hoije ! You ya sei qu'eirei a quemer polbu cun allu y bataticas.

Samarcus an 1966

Houbu hai uns diês atras quiên dixu n'un blog mirandés de grande numiyada qu'aende pu'la Raya todu se misturaba. Ya se vei que cuntina la moda de pensar que somus uns "atravessadus". Quiên pensa assi, ou nunca houbiu mirandés cume deve ser ou inda pensa que yê purtués. Hay hay... que Dius vus guiye !

Samarcus an 2011