22/12/14

Feliç Natal y un Bun Añu Nuôvu !

Ah Cartulica ! Al cuchinicu nun entra nu pote ! Aspéra que vou a falar cu'l Spritu Santu a vé'l que diç ...

A catanu ! Cume passan de prontu lus diês ! Cu'l traballu que tengu tubidu, ya nin me daba decuônta, mas ya stamus quaisque nu die de Natal ! 
Bon, pus aton, que passeis tods (boh ! Ya me pongu a falar samartineiru) un bun Natal y un bun Añu Nuôvu. You, pur Cicuiru alla starei. Na nuite de Natal starémus you y Oscar nu monte, pus nun sei'l Pai Natal s'anganche puri n'ũas scobas y se perda pulli a'l passa la "frunteira".
Mas hai ũa couźa que spéru para aqueste nuôvu añu que mus ven, spéru que mus cura'l nuôssu pastor que biên lu meréce.

28/10/14

Cuncursu de llétras stur-llionéźas

Ché ! Ché ! 
Quei ? 
Ven eiqui ! 
Sabes al quei ? 
No... 
Torna'l cuncursu Asturica cu'la sue eidiçon 2014. Astañu yê l'associaçon la Caleya qu'ourganiza juntu cu'la cambra de Storga. Pudes ver eiqui las réglas. Y deixu-te al cartaç pra véres.


Hou !
Quei ?
Spabila-te qu'acaba'l cuncursu nu die 24 de Janeiru !


Lus cicuiranus y lus ritus de l’auga



Mas ũa véç acunchégu-me eiqui pra vus falar de lus cicuiranus y de l’auga. Quiên de fuôra fala de Cicuiru llougu diç « yê un llugar cun muita auga ! » Lus cicuiranus ténen ũa relaçon mui fuôrte cu l’auga y yê assi ya de siêmpre !  

Un poço n'ũa viña


 
Durante las miês ambestigaçones cuntorun-me qu’an Cicuiru, puri anté lus añus 60, habie ũa tradiçon mui special nal die de San Juan. Salie la gente inda cun urballeira naquessa purmaña tan special y iban pur auga an to’las fuôntes dal llugar. Aquessas augas yêran açpuis misturadas. Aquessa purparaçon final servi açpuis de remédiu durante l’añu pa zanfetar las fridas.
Mas mirai qu’antiguissima debie de ser aquessa tradiçon ! Onde mus llebara issu ? An que tiêmpus yê qu’ancumeçarie tal couźa ? Tal véç antes dal cristianiźmu, de certéza !

Cume ya vus dixe de las outras vézes tengu la certéza que’l nome dal nuôssu llugar ten dalgu a ver cu l’auga. Mas ya ven de mui loinge, Cicuiru qu’an decumiêntus antigus s’acha n’ũa forma Cycorjo que se puôde hoije screbir Cicuriu pra respeitar la purnuncia.
Cume védes, al nome dal nuôssu llugaricu ten la raiç –uriu tal y qual cume la forma antigua de Douru (Duriu). Nun digu que yê méźmu assi, mas se miramus an dalgũas palabras bascas ligadas cu l’auga achamus ũa véç mas la tal raiç :

chuva > euri
auga > ura
fuônte > iturria
manential > iturri

Pur ende hai tamiên muitus rius que ténen un nome onde aparéce aquessa tal raiç (dur-, -ur-) : Doire, Durance, Adour, Duerna, Dora, Durensola,...

Son las couźas antersantes que you vus quije dezir hoije !

13/09/14

Un grande die an Cicuiru



 Al die 16 d’Agostu fui un grande die pa’l nuôssu llugaricu de la Raya. Tubimus alla un ancontru de lliengua y cultura ya biên cuinecidu de todus nos que yê’l « blogueiros de l Praino ».
Astañu fui aton pu’la Raya que mus fiquémus pra mas un die a ver, a daprender, y a cumer ! Ancumecémus ende pu’las diêç la mañana cun astañu la perźença de muitas associaçones culturales. Pus habie : l’ALCM (Miranda), Faceira (Llion), Iniciativa pol asturianu (Sturias) y El Teixu (to’l duminiu).
Aton fui que purmeiru aperźentémus las pessonas d’aquestas defrentes associaçones y issu fui an frente l’eigreija. Eilli inda li uns versus dal Padre Priêtu de Samartinu. Yêra’l puéma biên cuinecidu de “la voç de Miranda”. Y açpuis, Andrés de El Teixu tamiên liu un versus dal Padre Galu de las Sturias. Liu’l puéma « fai muitu » a la mode dal sou llugar cu’la ché vaqueira y todu !



Acabémus pur antrar n’eigreija y ver al Pendon de Cicuiru cu’l sou tamañu méźmu mui grande. Scalla un de lus méyores dal Prainu. Fui ende que falei un poucu suôbre l’ourige dal Pendon y de las sues culores que se puôden relacionar cun Çamora ou cun las praticas que teniên lus caballeirus de l’eidade média quandu gañaban ũa batalla contra lus mourus. Fui ende tamiên que tiu Almendra de Sandin mus splicou ũas couźas mas dal Pendon. Dixu-mus que la cultura dal Pendon que s’acha an Miranda y Llion (muitu ménus nas Sturias) ten ũa pussible ourige romana ou Vizigoda. Alcides tamiên mus dou nuticia de l’eiźistencia d’outrus Pendones nas Tiêrras de Miranda.
Açpuis tiu Muizés, al nuôssu carpinteiru de Cicuiru, aperźentou-mus al traballu que ten feitu n’eigreija. Las artes religioźas qu’eilli ten puôstu cume la ultima céna de Cristu que gravou n’un quadru de madeira y pintada cun pintura dourada. Tamiên mus falou dal traballu que fizu nu altar mor que fui zmuntadu pur anteiru pra lu puder amañar !




Dende salimus de l’eigreija y fumus a ver l’Abadiya que d’antañu fui la caźa de l’Abade y méźmu antes dizen que fui d’un ricu cicuiranu que se chamaba “Diogo do Porto” y qu’antes de marchar pra Sevilla dou aquesta caźa a l’eigreija. Issu acunteciu nu séclu XVI. Hoije la caźa fui arrecuperada mas inda nun se sabe lu que s’a de fazer cu’eilla. Tamiên fui la caźa onde naciu Manuel Carvalho. Açpuis d’haber cuntadu ũas storias de l’Abade que yêra mui pandigu y que tenie nuôbe fillus (!) fumus a ver l’ultimu fornu d’amassa l pan inda de piês. Ye un fornu cumunitariu dal séclu XVIII inda biên cunservadu. Mas ya fai 25 añus que nun siêrbe y sta agora mui çuju. Fui tamiên n’Abadiya que staba arrecadadu l’arquivu dal llugar que se nun habie sidu’l pai de tiu Muizés (tiu Andréya) ya teniêmus nada !



D’eilli fumus inda pa’l barriu de la Pataca y dal Palumbar. A’l abeixar la ruga inda ansinei aquel scritu d’aqueilla caźa d’Herbertu que diç “ANÕ 1800” qu’amostra biên la vuntade ya n’aquele tiêmpu de screbir la palabra “añu” !



Na Pataca, ya eilli, deixei la palabra a Alcides que sabe biên la storia d’aquissu todu. Vimus la fuônte la Piçarra, que anfeliçmiênte ya fui tapada pu’la junta (!!!).
Passémus a’l pie de lus llinares y fumus a ver al chafariç y la fuônte de Baixu y la de las Almas qu’inda hoije nun fui recuperada, mas que biên lu mercie.



D’eilli passémus todus na puônte de San Juan que ya yê l’ultimu eiźemplar de puôntes assi antigas cume las houbu an Cicuiru y qu’inda you vi de pequeiñu (la que staba an frente la fuônte de tie Rita yê ũa de las que you me lembru). Açpuis chubimus pu’la Caleija’l Rei y fumus a parar a la tal fuônte. Eilli Alcides liu-mus uns versus dal Padre Zé “Auga branda – Fuônte de Lhuç” y cume la gente ya iba cun fome, fui aton que lus llebei a cumer un muôrdu.
Pus eilli teniêmus ũa méźa, purparada pu’ls muis pais, an frente’l llavadeiru. Habie melon, vinu (que yêra de Burdeus !), perźuntu, chouriçu, queiju, bolla doce, çumus, y’l mas ampurtante las cereijas. Mie mai tamiên habie feitu uns bollus cu’las çreijas. Stubu todu mui buônu. Ende tengu que vus dezir que ya dalguns s’habiên anganchadu a eilli pur’ende atras y ya veniên cun inda mas vuntade d’eillas !



Açpuis, cuntinou Alcides a ansina-mus al llugar. Pus vimus la caźa’l Padre Zé y fumus anté las fuônte de Nuôssa Señora y la dal Bispu que fican an frente la caźa de tie Juquina. Eilli you li ũas nuticias dal séclu XVIII qu’aparécen n’uns arquivus de Bergancia y que falan de las augas de Cicuiru. Falan d’aquesta fuônte, la dal Bispu, y dizen alla que yê la mellor de to’la region. Hoije achu que ya nun sera biên assi, mas aquesta tamiên merecie ser recuperada !



Acabémus la nuôssa veźita’l llugar na cerdeira de tiu Jin que dalguns dizen que ten pu’l ménus 150 añus ! Ũa couźa ciêrta yê que ya sta mui vellica. Dende fumus açpuis anté la caźa’l pobo, parandu an sitius y outrus, cume nu jardinicu d’alla pa riba (barriu altu).



Na caźa’l pobu, arrumorun-se a la méźa ũas 47 pessonas ! Nun me lembru que fussamus assi tantus lus outrus añus. Scalla’l die fui biên scullidu. Cumi-mus biên, si ! Buônus garbançus cun atun ya carne mirandéźa cun batatas y selada. Y pur fin, Delaide inda mus dou arroç doce y bollus qu’eilla habie feitu !



Acabémus de cumer, ya cu’l bandullu biên biên chénu fumus a tumar un café, d’outrus anté se furun a deitar a la selombra d’ũa cerdeira que ya nun pudiên mas !
Passadu scalla ũa hora, pus al tiêmpu de llimpar un poucu al salon y de puner lus bancus mas a la moda, puner la pantalla y purpara’l computador, llougu açpuis ampecémus la pequeiña cunferencia.  


La cunferencia ancumeçou cun ũa messaige d’Amadeu Ferreira que nun pudu star cu nos. Y llougu lus repersentantes de l’ALCM, Mario Correia y Alfredo Cameirão falorun de lus nuôvus oujetivus de l’associaçon.
Llougu açpuis falou Fernando Alvarez-Balbuena de El Teixu onde mus splicou ũa teoria antersante suôbre las relaçones dal mirandés cu’la frunteira y la maneira an que’l llionés se turnou ende mirandés pur viyas d’aquesta raya antre Spaña y Purtual.

 
Dende passémus la palabra a Ricardo Chao de Faceira que mus splicou l’oujetivu de l’associaçon y’l traballu que ténen zanbulbidu an Llion cun l’eidiçon de llibrus, cartazes llenguisticus y purparaçon de cuncursus. Açpuis Ricardo falou de la cultura quemun que tenémus an Miranda cu’las Tiêrras de Llion (Dançadores, Pendones, Lliêngua, ...).


Açpuis falou Iniciu Galan de Iniciativa pol asturianu splicandu, dandu eidéyas de cume puderie-mus partecipar juntus pra fazer crecer la nuôssa lliêngua.




You ende fiquei mui cuntentu purque habie aparcidu’l persidente la camara de Miranda. Y nu fin de la cunferencia falou de las relaçones que pudiêmus tener cu’las Sturias y Llion, falou biên. Y to’la gente gustou. Fui tan buônu que you nin l purguntei quandu yê que mus iba a puner lus scritus dal llugar an mirandés !



Iba you a ançarrar l’ancontru... quandu... se mus aparécen eilli ũas tiês viêllas vestidas a la moda antiga. You nin m’apurcatei y quandu las vi llougu se punirun a falar y eilli mus fazirun un queloquiu que nun fui purparadu y que saliu mui buônu. Las tals viêllas yêran na verdade Delaide y Treźa; las merdomas que purparorun aquesse die cumigu.
Fui mui buônu, y pra mi, fui’l miu purmeiru triatu mirandés que vi na mie vida. Eillas faziên que yêran ũas cicuiranas y que virun aquesta gente toda durante to’l die y staban a maginar d’onde pudie venir la gente toda y que faziêmus nos eilli. Mui angraçadu !



Fui aton que nu fin dal triatu ançarrémus la pequeiña cunferencia y inda fumus a acaba’l die an Sant’Amaru pra ver lus cicuiranus a juga la Cunca ! Delaide llevou mas de cumer... y cumimus ! Habie un perźuntu, chouriçu, queiju mui buônu, bolla doce, vinu brancu y tintu de la region. Acabémus ende pu’las diêç la nuite. Un die biên purreiru !


D’eiqui a poucu pongu-vus mas retratus y las aperźentaçones que furun feitas pu’lus nuôssus amigus de las Sturias y Llion.

Lus retratus qu’eiqui puje son mius ou de l’Anternéta (Ricardo Chao, Alcides Meirinhos).
 



 






09/09/14

Inda las hai !

Inda las hai y naide cunsigue acabar cu'eillas... las çreijas !

Eiqui Urlandu y Oscar a anchi la barriga d'eillas nu die 25 d'Agostu... mas nun las acaborun !

25/07/14

VII Ancontru de Blogueirus nu Prainu !

Astanho l'ancontro de blogueiros vai-se a fazer an Cicuiro, tiêrra raiana dal Praino mirandés. Sera no die 16 d'Agosto que calha nun sabado i tenereis que chegar a las nuôbe que yê l'hora an qu'ancumeçamos la buôlta al lhugar.
Cu la cumpanhia de Delaide i Tresa serei l vuôssu guia pu las caleijas i rugas dal miu terruôco anque tamiên aspéro l'ajuda d'outros cicuiranos pra apersentar l nuôsso lhugar; que you nun sei todo.

clic pra ver an grande

An Cicuiro, cume n'outro lhugar qualquiêra un pensa que nun hai nada pra ver. Los de l lhugar son siêmpre los purmeiros a dezir isso. Mas la berdade yê mui difrente. Hai si, se tumamos atençon muita cousa pra ver : 
arquitétura popular que yê siêmpre mui curioja, pus a las vézes sconde tesouros ! L nuôsso Pendon que yê un tesouro que ten l lhugar i que mostra los nuôssos lhaços cu las tiêrras de Lhion. Las nuôssas fuôntes, cun buôna auga fresca que dantes veniên de Miranda da péto pur eilla ! Las nuôssas cerdeiras, que se tubirmos suôrte inda mos daren uas cereijicas pra purbardes...

Astanho l'Associaçon de Lhengua i Cultura Mirandésa sta a vevir ua situaçon storica pa l mirandés. La sue buntade d'achar llaços cun outras associaçones fai qu'astanho tenerémos la partecipaçon de varias associaçones culturales de Lhion, Sturias y Çamora : Faceira, Iniciativa pol asturianu, El Teixu i Furmientu. 

Pu la parte de tarde tenerémos quatro anterbençones onde falarémos de cultura i lhengua na nuôssa lhengua.
Sera un passo palantre que se fara na storia de la lhengua i de la cultura mirandésa para melhor cuinecer a los nuôssos vezinos qu'an verdade cuinecémos mui mal !  

Teneis las anfurmaçones de l'ancontru eiqui u lhougo ende a la dreita na parte "antrada" de l blog onde diç "Blogueiros an Cicuiro". Pudeis bos anscrebir pur email u pur terfone, sta todo ende andicado.

Agora ya solu bos digo anté brébe i que nun bos perdades pu l camino !

13/07/14

Queimadu

A ver s'astañu fazémus mas cuidadu y andamus cun mas jeitu


12/06/14

Un die, ũa frole (3) : las carqueijas


Hoije vamus cu’las carqueijas. Yê ũa planta qu’outlizamus eiqui cume açendallas quandu ya stan biên sécas. Mas inda hai quiên fai cha d’eillas purque tamiên ten malzina. Dizen que yê buôna pa’l stomagu.

 Las carqueijas

Y na tue tiêrra, cume se chama ? Y que fazes cu'eilla ?



09/06/14

Siête añus y buônas amboras

Fizu nu passadu die 19 de Mayu siête añus qu’eiqui andamus cu’l mirandés. Aqueste numaru, siête, yê un numaru magicu qu'aparéce siêmpre nas cuôntas y nas llendas. De la mie maneira de screbir, mui aguarradica a’l llionés, fui punendu ende couźas. Aquestas couźas que scribu nin siêmpre currespondan a la maneira méźmu de falar de Cicuiru. A las vézes si, mas d’outras vézes ya son misturas que you fagu de las falas de cada llugar de la Raya. U pongu palabras que ya quaisque naide uźa. Sei qu'hai gente que nun gusta... Dizen que nun yê'l mirandés que daprendirun (aprendirun ?) Mas sera qu'esse mirandés, cume eilles dizen, sera que yê'l buônu ?



Al pendon de Cicuiru que yê a mode dals de Llion



Pus las amboras que mus chigorun n’estes ultimus diês furun buônas u pra mellor vus dezir, furun mui buônas. A la ũa purque Amadeu Ferreira ya se puju riju, y ya fai cunferenças y todu. Y pu l’outra purque mus fizu un çcursu onde mus dixu que quier abrir l’ALM (Associacion de Lhengua Mirandesa) a’l Prainu y mas alla de la Raya, anté Llion ! Dantes, l’associacion solu staba a traballar an Lisboua, couźa que puôde parecer straña mas que se splica biên sabendu qu’Amadeu Ferreira, Francisco Domingues y d’outrus qu’alla fazen la jeira tamiên viven an Lisboua.

La méźa'l cunceillu



Mas agora, l’associacion quiêr star perźente an Miranda, fazer traballus de campu y ampeçar a tener cuntatus cu’las associaciones de lliêngua y cultura de Llion. Pudeis eiqui ver mas couźa suôbre lu que se dixu :
http://frolesmirandesas.blogspot.pt/2014/05/associacon-de-la-lhengua-i-cultura.html


Issu furun las palabras, serie buônu agora ampeçar méźmu. Y scalla nun habera mellor sitiu pr’issu que l’ancontru de blogueirus dal Prainu !

Pus aton ende sta’l que vus trayu, y d’hoije an biên añus aton !

04/06/14

Café cun lleite !

Sabeis qu’agora pudémus pedir café cun lleite na caźa’l pobu ? S’outurdie fui-me a tener alla y anton pedie un café cun lleite a Brunu :

-Dalfin : Quei ? Mas y tu bébes issu ?

-You : You si, yê mui buônu.

- Dalfin : Nun sabes buer un café c’un chupicu, cume you, cume lus homes d’eiqui !

- You : No. Pus hoije da-me ganas de buer issu ! Na Spaña tomu siêmpre un café cun lleite.

-Dalfin : Tu si sabes de la pelicula ! Antendes no ? Lus spañolus siêmpre tubirun un café mi ruin.

-You : Si, si. Mas you houbi dezir que da taquicardie.

-Dalfin : Han ? Bo’anda ! Qui’que dezistes vos ? Stas eiqui quei ?

-You : Taquicardie, yê quandu se pon al curaçon a bater mui rapidu.

-Dalfin : Mas que dizes ? Deixa de buer issu que te pon tontu !

-You : Ya te digu que yê dal curaçon y ....


You y Oscar na hora dal café*


-Dalfin : boh boh boh... Mas di-me alla. Quiên yê Kardie ?

-You : Quei ? Kardie ? You que sei !

-Dalfin : ho ! Tu yê que dizes : sta eiqui Kardie ! Sta eiqui Kardie !

-You : Ta-qui-car-dieeee ! Percebiste agora ?

-Dalfin : No ! You nun sei quiên yê’l Kardie esse y eiqui nun débe star !

A’l méźmu tiêmpu entra Oscar. Mas nun staba cume las outras vézes. Staba einervadu y cun miêdu :

-Oscar : Curtei a cabéça de uma Moura ! Curtei-a ! Zas ! Zas !

-Dalfin : Arrediabu ! Este ya sta biên derramadu, inda pior que tu ! Padéce ! Mas tu ya viste ũa Moura pu’l ménus ???

-Oscar : Sim ! Havia uma nas peinhas do moinhico !


Mas a seguir d’eiqui uns diês...

* Mas habera ũa hora pra tumar un café ? You que sei ! No, you achu que nun hai hora pra tumar un café. A las quatru la tarde, cume a las quatru la mañana. Yê igual !

02/06/14

Un die, ũa frole (2) : las queiruôlas

Eiqui cuntinu cu’las queiruôlas, hai muitas agora antre Cicuiru y Samartinu. Nun hai que cunfundir las queiruôlas cu'las urzes que son mas grandes y cu'lus ramus mas fuôrtes. Nun sei se’l nome d’aquesta nuôssa flore ten a ver cun Quiruela de Vidriales, un llugar Çamoranu.

Aton, cume se chama aquesta frole na tue tiêrra ?


29/05/14

Un die, ũa frole (1) : allu de la rapoźa

Quiêru eiqui abrir ũa nuôva paigina cu’l nome de las flores* y plantas cun malzina y sin malzina. Nun sabendu’l nome de to’las plantas vou eiqui a puner retratus de las floricas qu’achu pur ende na Raya. Al que you quiêru yê que la gente que ven eiqui me diga’l nome que sabe de la planta. Quiêru rejistar lus nomes nun solu dal Prainu, se no tamiên de Llion y Sturias. Assi que lus amigus de l’outru lladu tamiên puôden ende dezir cume chaman la planta u la frole que vou cada die punendu eiqui. Pra mellor apreciar las couźas tamiên se peciźa lus nomes oufeciales an Purtués y Spañolu.

Eiqui ancuméçu hoije cu l’allu brabu ou tamiên cuinecidu pur allu de la rapoźa :



Cume yê que se chama an d’outrus sitius dal Prainu ? An Llion ? Y nas Sturias ? Pur favor puneis lus nomes eiqui nu blog y no nu facebook. Oubrigadu !

*Scribu ende flores y froles. La segunda palabra ya zaparciu de la nuôssa fala mas ficou rejistada hai mas de ciên añus pur José Leite de Vasconcelos. Pongu-la pra que se torne a uźar, u pu’l ménus pra que se saba d’eilla.

28/05/14

Un castiêllu mi puliticu

El si habie muitu tiêmpu que l’asperabamus… A’l fin a’l cabu eiqui sta ! Yê’l nuôssu nuôvu castiêllu. Y nun yê pra mus purtegir dals castellanus, diç qu’agora ya son lus nuôssus amigus. Houbie dezir que Cicuiru yê vistu cume un llugar mui ampurtante pa’la cultura mirandéźa. 


Y que’l castiêllu yê pra scunder ende las couźas que tenémus. Purque sabeis, lus ruçus ya ancumeçorun a antrar n’Ouropa. Y ala deiqui a poucu, cumequiêra que ya staran an Cicuiru y yê mellor acabar cu’l castiêllu, y guardar alla’l Pendon.


24/05/14

Querémus inda mas yêrbicidra !!!

Nun sei quiên fui l’home ou’l puliticu que dou l’orde de vutar eiqui yerbicida. Mas sendu you un bun cicuiranu querie ende agradecé-lu. Pus agora que las yêrbas stan todas queimadas quaisque paréce branu, ya solu mus faltan las gaijas cu’la barriga a la mostra !

Mas yê biên verdade que to’la gente sabe que quandu lus curdeirus comen la yêrba tratada, adespuis la carne que dan fica mas dondia y cun sabor a limon. Ya nin falu dal lleite y dal queiju de cañona. Astañu si que vamus a tener fama !

Hui home y la puôsta, solu pur ser de Cicuiru ya an Paris la ven a vender pur 90 ourus y servida cun bataticas de la tiêrra…

Y las cerdeiras cume apañorun aqueste tan buônu purdutu van a dar ũas çreijas mas açucradas que lus outrus añus. Yê péna que lus castañeirus nun apañorun tamiên purque ouvi dezir que quandu se vota yêrbicida nu tuôru d’un castañeiru açpuis las castanas nun dan tantu peidu !

Al nuôssu jardinicu d'alla pa riba... queimadu...

No, pur favor. Vamus a falar a sériu agora. Si hai que tener biên poucu juizu ! Las tiês d’alla pra baixu que siêmpre andavan a saber de yêrbas cun malzina agora ya nin cha de la India ténen. Uns ficorun todus arrefudidus quandu virun lus agrillones todus chamuscadus... 
 
Y las fuôntes ? Agora ya sei purque diç "Agua não controlada" !

Mas ũa couźa que nun percébu... Miu amigu la vuôssa yêrbicida nun secou las silvas qu’inda ven crecendu y quaisque chégan a’ls telladus las caźas viêllas. Y mas ũa couźa, nun antendu purqui’que mandais curtar la yêrba séca açpuis d’haber vutadu la yêrbicida. Pudeis-me splicar ?

Oubrigadu’l muderniźmu, oubrigadu la pulitica, oubrigadu a vos señores puliticus !


23/05/14

Sin yêrbicidra ya !

Eiqui sta un cachu onde lus antrejeitadus puliticus inda nun butorun yêrbicida. Apurveitai-lu qu'an Cicuiru y Custantin ya ténen todu queimadicu...

20/05/14

Abellicas y abellones



Las abellicas de Cicuiru van cuntenticas pu’las floricas. Yê'l tiêmpu d'andaren a fazer miêl...



Lus abellones tamiên van y vénen y aquesses nun sei biên l que fazen




D’outrus yê que nun sei méźmu’l qu’andan a xurdir an riba las froles


16/05/14

Ũas horicas an Llion



S’outurdie, you y miu pai fumus pra Llion a vé lus amigus. Stubimus alla biên poucu, sol’ũas horicas. Mas dou-mus tiêmpu pra vé la catedral. Sabeis al quei ? Ten ũa fachada mui asparcidica cu’la catedral de Paris... si home si, yê verdade ! Ya un die turnarémus a falar d’issu.
Antrémus pu’l claustru y vimus varias statuas de santus y tamiên hai eilli pessonas ampurtantes antigas anterradas. Eilli pudimus vé lus misterioźus restus d’un jogu mediéval, scalla a mode d’un jogu d’éxedrés. Aquillu aparéce cume un grupu de 25 buraquitus (cincu pur cincu) que zeñan na piêdra un quadradu. Cumequiêra que n’aquestes buraquitus lus jugadores puniên alla uns piones… y… y nun se sabe mas !

La catedral de Llion


D’ende achémus a Ricardu, Téré y Albertu. Falémus un ratu de couźas y d’outras; de la nuôssas vidas y de la llengua. Mas adespuis yê que fui ! Fumus pa l’eigreija de San Iźidru que detras ten ũ abadiya ! Y a’l lladu squiêrdu l’abadiya inda stan alla, biên firme, un cachu de muralla rumana mui biên guardada.
Mas ende, an drentu l’abadiya yê qu’hai alla un verdadeiru teźouru ! Fui Ricardu que mus acumpañou y que mus fizu veźitar las salas mas ampurtantes. Pus él sabe cada recantu d’aqueilla abadiya, yê sturiador y ten idu alla muitas vézes pra cunsultar decumiêntus mui antigus, ya mas viêllu que lus Afonsicus ! Ansinou-mus ũa bibliotéca que ten muitus llibrus antigus, alguns ya ténen mas de mil añus !

 A la squiêrda tabéla de jogu cun 25 buracus, a la dreita 3 funchacus


Mas inda nun acabei de vus cuntar. N’aqueilla abadiya hai un teźouru y nun yê pequeiñu. Vimus ũas arcas an madeira cubiêrtas d’ouru, prata, y marfin cun zéñus biblicus. An drentu algũas teniên un tecidu mouru burdadu. Aquessas arcas habiên sidu feitas pra llevar lus restus de santus ; San Iźidru y d’outrus dal tiêmpu de lus Afonsicus ! 

 Al caleç tal que sta n'abadiya (retratu de l'Anternéta)


D’eilli Ricardu llevou-mus pr’ũa salica no miu grande mas que tenie alla ũa couźa mui valioźa y an que to’la gente sta agora a falar; al caleç dal Cristu. Cume mus dixu Ricardu habera pur’i 200 calices nu mundu y todus de Cristu. Mas aqueste que nos vimus y que sta an Llion yê’l que mas testemuñas screbidas ten. Cun testemuñas quiêru dezir qu’hai decumiêntus mourus y cristianus que cuntan cume’l caleç, que yê dal purmeiru séclu, saliu de Jeruzalem y chegou an Llion passandu an manus de reis ! Al caliç nun yê nada cume’l que vémus a la missa. Yê de piêdra d’agata. Yê cumpuôstu d’ũa malga y d’un praticu. Fui Dona Urraca que juntou la malga y’l pratu cu l’ouru qu’eilla tenie pra fazer a mode d’un caliç cume lus que se véyan na missa (la malga pouźada an riba’l praticu rebiradu culu pa l’altu).

 Parte de l'eigreija y abadiya de San Iźidru 

Açpuis d’haber vidu aquissu, l’abadiya inda tenie mas ũa suspréza; al Pantéon de lus Reis. Yê ũa sala, no mui grande, cun pinturas viêllas de 800 añus que cuntan actus de la Biblia. Y eilli stan anterradus ou mellor puôstus an caxotes lus cuôrpus de lus reis de Llion ! Eilli stan lus reis que recunquistorun ũa buôna metade de Purtual y yê ancrible que stéyan eilli todus juntus.
Eilli y pur to’las rugas y caleijas onde passémus you falaba mirandés para Ricardu y él arrespundie-me an llionés. Scalla n’aquél die fazimus storia… pus nun sei quantus séclu haberie que nun se falaba assi an drentu’l Pantéon de lus reis de Llion !


Llion yê ũa cidade cun méźmu muita storia ! Nos açpuis turnémus pra Cicuiru... Inda mus perdimus pu’ls lladus de Benavente. Demurémus 3 horas ! Bon, siêmpre fui ménus que lus monges de l’eidade média !



29/04/14

Cervantes an Cicuiru ?

Sera que Cervantes passou un die an Miranda ou scalla an Cicuiru ? Purque s'un die fui pra Miranda, al mas ciêrtu yê que passou an Custantin u Cicuiru. Grande pergunta aton no ?

Marcu a la salida de Muveirus