Mas ũa véç acunchégu-me eiqui pra
vus falar de lus cicuiranus y de l’auga. Quiên de fuôra fala de Cicuiru llougu diç « yê un llugar cun muita
auga ! » Lus cicuiranus ténen ũa relaçon mui fuôrte cu l’auga
y yê assi ya de siêmpre !
Un poço n'ũa viña
Durante las miês ambestigaçones
cuntorun-me qu’an Cicuiru, puri anté lus añus 60, habie ũa tradiçon mui special
nal die de San Juan. Salie la gente inda cun urballeira naquessa purmaña tan
special y iban pur auga an to’las fuôntes dal llugar. Aquessas augas yêran
açpuis misturadas. Aquessa
purparaçon final servi açpuis de remédiu durante l’añu pa zanfetar las fridas.
Mas mirai qu’antiguissima debie de ser aquessa tradiçon ! Onde mus llebara
issu ? An que tiêmpus yê qu’ancumeçarie tal couźa ? Tal véç antes dal
cristianiźmu, de certéza !
Cume ya vus dixe de las outras vézes tengu la certéza que’l nome dal
nuôssu llugar ten dalgu a ver cu l’auga. Mas ya ven de mui loinge, Cicuiru qu’an
decumiêntus antigus s’acha n’ũa forma Cycorjo que se puôde hoije screbir
Cicuriu pra respeitar la purnuncia.
Cume védes, al nome dal
nuôssu llugaricu ten la raiç –uriu tal y qual cume la forma antigua de Douru
(Duriu). Nun digu que yê méźmu assi, mas se miramus an dalgũas palabras bascas
ligadas cu l’auga achamus ũa véç mas la tal raiç :
chuva > euri
auga > ura
fuônte > iturria
manential > iturri
Pur ende hai tamiên muitus
rius que ténen un nome onde aparéce aquessa tal raiç (dur-, -ur-) : Doire,
Durance, Adour, Duerna, Dora, Durensola,...
Son las couźas antersantes que you vus quije dezir hoije !
Sem comentários:
Enviar um comentário