28/10/14

Cuncursu de llétras stur-llionéźas

Ché ! Ché ! 
Quei ? 
Ven eiqui ! 
Sabes al quei ? 
No... 
Torna'l cuncursu Asturica cu'la sue eidiçon 2014. Astañu yê l'associaçon la Caleya qu'ourganiza juntu cu'la cambra de Storga. Pudes ver eiqui las réglas. Y deixu-te al cartaç pra véres.


Hou !
Quei ?
Spabila-te qu'acaba'l cuncursu nu die 24 de Janeiru !


Lus cicuiranus y lus ritus de l’auga



Mas ũa véç acunchégu-me eiqui pra vus falar de lus cicuiranus y de l’auga. Quiên de fuôra fala de Cicuiru llougu diç « yê un llugar cun muita auga ! » Lus cicuiranus ténen ũa relaçon mui fuôrte cu l’auga y yê assi ya de siêmpre !  

Un poço n'ũa viña


 
Durante las miês ambestigaçones cuntorun-me qu’an Cicuiru, puri anté lus añus 60, habie ũa tradiçon mui special nal die de San Juan. Salie la gente inda cun urballeira naquessa purmaña tan special y iban pur auga an to’las fuôntes dal llugar. Aquessas augas yêran açpuis misturadas. Aquessa purparaçon final servi açpuis de remédiu durante l’añu pa zanfetar las fridas.
Mas mirai qu’antiguissima debie de ser aquessa tradiçon ! Onde mus llebara issu ? An que tiêmpus yê qu’ancumeçarie tal couźa ? Tal véç antes dal cristianiźmu, de certéza !

Cume ya vus dixe de las outras vézes tengu la certéza que’l nome dal nuôssu llugar ten dalgu a ver cu l’auga. Mas ya ven de mui loinge, Cicuiru qu’an decumiêntus antigus s’acha n’ũa forma Cycorjo que se puôde hoije screbir Cicuriu pra respeitar la purnuncia.
Cume védes, al nome dal nuôssu llugaricu ten la raiç –uriu tal y qual cume la forma antigua de Douru (Duriu). Nun digu que yê méźmu assi, mas se miramus an dalgũas palabras bascas ligadas cu l’auga achamus ũa véç mas la tal raiç :

chuva > euri
auga > ura
fuônte > iturria
manential > iturri

Pur ende hai tamiên muitus rius que ténen un nome onde aparéce aquessa tal raiç (dur-, -ur-) : Doire, Durance, Adour, Duerna, Dora, Durensola,...

Son las couźas antersantes que you vus quije dezir hoije !